Situada en un estudi de televisió, Teledeum presenta en temps real un suposat assaig d’una cerimònia religiosa de la qual està prevista una retransmissió en directe el dia següent. Sota la direcció de la veu en off d’un realitzador, la cerimònia, amb elements musicals, és oficiada per cinc concelebrants, homes i dones, que representen una àmplia gamma de nacionalitats i cultes: un calvinista de França (Jesús Agelet), un testimoni de Jehovà de Bèlgica (Pep Armengol), un mormó d’Alemanya (Gilbert Bosch), un anglicà del Regne Unit (Jaume Collell), un evangelista dels Estats Units (Santi Ibáñez) i quatre representants de l’Església catòlica: un monjo català (Xevi Vilà), un cardenal de Roma integrista (Ramon Fontserè), una monja valenciana (Maribel Rocatti) i una monja dissident dels Estats Units (Clara del Ruste). Al llarg de l’espectacle, presentat en clau d’humor irònic (derivat en part de l’actitud solemne amb la qual es desenvolupa la cerimònia), els participants intenten celebrar una litúrgia comuna que inclou certs elements absurds que subtilment dessacralitzen els ritus consagrats. Per exemple, la invocació d’un «ketchups-Crist» (la substitució de l’eucaristia per una ampolla de ketchup) constitueix una profanació del sagrament de la comunió). Altres mostres de comèdia física, com la monja que salta a la corda o el cardinal que es mou amb una sèrie de tics nerviosos evocant el personatge del Sagristà de Tosca, utilitzen el cos com a arma de subversió. Els personatges es troben en una sèrie d’enfrontaments i disputes que sorgeixen a partir d’unes trivialitats banals. Tots aquests elements acaben desemmascarant el caràcter sagrat de qualsevol missa o cerimònia religiosa.
L’obra, de caire metateatral, va sorgir en el context del creixent «desencantament» de l’època de la transició democràtica, quan les noves llibertats del postfranquisme ja començaven a ser tractades amb escepticisme i indiferència. El muntatge de Teledeum del 1983, que va fer una gira per Espanya i alguns països d’Europa i les Amèriques fins al 16 d’agost del 1985, va marcar un moment important de la transició a nivell cultural, generant controvèrsia, atenció a la premsa popular i protestes al carrer arran del seu retrat irreverent de les institucions religioses, especialment l’Església Catòlica. Fins i tot l’actor Jaume Colell va rebre disset ganivetades a les cames després d’una representació a Madrid. L’ex-Joglar explica els esdeveniments que van envoltar el muntatge i la gira de l’obra en un volum titulat El via-crucis de Teledeum.
Els Joglars, com era habitual, percebien la necessitat de cridar l’atenció sobre qualsevol estructura autoritària. En aquest context, els límits de les religions organitzades, tema especialment rellevant donat el paper del catolicisme no només en temps franquistes sinó també en el ressorgiment del nacionalisme català. Com altres obres d’Els Joglars pertanyents a l’època democràtica, la companyia utilitza amb Teledeum una situació parateatral, en aquest cas una mena de missa religiosa, per establir l’espai de la seva performance. Aquesta situació no només obliga l’espectador a assumir un paper actiu dins de l’espai teatral, sinó que aconsegueix una transparència gairebé completa entre vida i espectacle.
Abellan, Joan. Els Joglars: Espais. Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 2002.
Badiou, Maryse. «Boadella sin Joglars». Cuadernos El Público, núm. 29 (1987), p. 69-74.
Boadella, Albert. Memòries d’un bufó. Barcelona: Espasa, 2001.
Boadella, Albert. «El sedimento de 50 años de Joglars: reflexions en torno al teatro». A: Corral Fullà, Anna (ed.). “El teatro es la verdad suprema”: Els Joglars, medio siglo de vida. Ínsula: Revista de Letras y Ciencas Humanas, vol. 773 (2011), p. 34-36.
Breden, Simon David. The Creative Process of Els Joglars and Teatro de la Abadía: Beyond the Playwright. Woodbridge/Suffolk: Tamesis, 2014.
Capmany, M. Aurèlia. «Els Joglars: l’art del silenci i l’engrescament». Serra d’Or, núm. 2 (1965), p. 145-146.
Castells, Francesc. «Els Joglars: Vida i obres». A: Boadella, Albert; Castells, Francesc (ed.). M-7 Catalònia i Operació Ubú. Barcelona: Edicions 62, 1985, p. 259-313.
Centeno, Enrique. «Albert Boadella». A: La escena española actual: crónica de una década, 1984-1994. Madrid: SGAE, 1996, p. 251-258.
Coca, Jordi. «Albert Boadella, el dit a l’ull». Serra d’Or, núm. 257 (1981), p. 13-19.
Collell, Jaume. «El teatre no és una formatgera». A: Els Joglars: Vint-i-cinc anys i un dia. Madrid: INAEM: Ministerio de Cultura: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 1987, p. 36-40. (Cuadernos El Público)
Collell, Jaume. El via-crucis de Teledeum. Peripècies d’una comèdia de sotanes i casulles que Els Joglars han oficiat per aquests mons de déu. Barcelona: El Llamp, 1985.
Corral, Anna (ed.). El teatro de la verdad suprema: Els Joglars, medio siglo de vida. Insula: Revista de Letras y Ciencias humanas, núm. 773 (2011).
Espinosa Domínguez, Carlos. «El vía-crucis de Teledeum». El Público, núm. 46-47 (1987), p. 80-82.
Fàbregas, Xavier. «Teledeum. Desde la óptica del monaguillo». El Público (4 gener 1984), p. 5-7.
Fontserè, Ramon. Tres peus al gat: Diari d’un actor. Barcelona: Ed. 62, 2001.
Herreras, Enrique. «Teatro, provocación y diez mandamientos». “El teatro es la verdad suprema”: Els Joglars, medio siglo de vida. Ínsula: Revista de Letras y Ciencas Humanas, vol. 773 (2011), p. 24-28.
Huerta Calvo, Javier. «Boadella: El bufón en la Corte». Pygmalion, núm. 1 (2010), p. 83-94.
Joglars, Els. La guerra de los 40 años. Madrid: Espasa Calpe, 2001.
Lane, Jill. «Albert Boadella and the Catalan Comedy of Cultural Politics». Journal of Dramatic Theory and Criticism, vol. 11, núm. 1 (1996), p. 81-98.
Malló, Oriol. El cas Boadella: desventures d’un joglar en temps de transició. Barcelona: Flor de Viento, 1998.
Pérez de Olaguer, Gonzalo. «Crònica d’una història polèmica». A: Els Joglars: Vint-i-cinc anys i un dia. Madrid: Centro de Documentación Teatral, 1987, p. 25-35. (Cuadernos El Público; 29)
Racionero, Lluís; Bartomeus, Anton. Mester de joglaria: Els Joglars, 25 anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura: Península, 1987.
Fitxa de la web de la companyia Els Joglars dedicada a Teledeum:
https://elsjoglars.com/portfolio/teledeum/?lang=ca
Centro de Documentación Teatral: Fitxa de l’espectacle del 1983:
https://www.teatro.es/estrenos-teatro/teledeum-990
Centro de Documentación Teatral: Fitxa de l’espectacle de 2000:
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
