Teresa Lozano

Actriu

Teresa Lozano era la tercera filla del pintor paisatgista Francesc Lozano, d’Antella, i d’Antònia Mompó, de València, una dona amb una certa sensibilitat artística, de família burgesa. Primer, va estudiar al col·legi Domus i, més tard, a l’institut Sant Vicent Ferrer. Va fer la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat de València, i fou en aquest moment quan va començar a fer teatre. Fins llavors només havia representat alguna peça breu a l’escola i, com a espectadora, havia pogut assistir cada any a les representacions d’Els Pastorets que es feien al Teatre Escalante de la ciutat.

En el grup de teatre de la universitat, Lozano va interpretar el paper de Ielena Ivànovna Popova en una versió en castellà de L’ós, una peça breu d’Anton Txèkhov. En un principi, l’obra havia de ser dirigida per José Sanchis Sinisterra, però, finalment, acabà portant-la a escena Magüi Mira. L’obra es va representar a la facultat i també a l’Ateneu Mercantil de València.

Lozano va acabar els seus estudis a la Universitat de Madrid, on es va poder especialitzar en filologia francesa. En tornar a València, començà a treballar com a professora a l’institut on havia estudiat. No reprengué el seu contacte amb la interpretació fins que va decidir anar a viure a Barcelona amb la seva parella, l’arquitecte Manuel Portaceli.

En aquell moment Barcelona estava en plena efervescència teatral. Allà, Teresa Lozano va descobrir l’escola Estudis Nous de Teatre, dirigida per Albert Boadella i per Pep Montanyès. S’hi va inscriure i va cursar assignatures com ara Història del Teatre, amb Maria Aurèlia Capmany; Tragèdia, amb Pep Codina; Improvisació Mímica, amb Albert Boadella, o Improvisació Teatral, amb Pep Montanyès. A l’escola, Lozano va coincidir-hi amb Lluís Pasqual, Anna Lizaran, Joan Font i Pujol i Pep Armengol (entre d’altres). Els cursos, però, només van durar dos anys. El 1972, Estudis Nous de Teatre va haver de tancar. Per no quedar-se sense cap títol, va decidir presentar-se a una sèrie de proves de l’Institut del Teatre i, així, es va llicenciar en interpretació.

Aquell mateix any, Pep Montanyès, que portava des dels seixanta el Centre de Teatre al barri de l’Horta de Barcelona, va decidir muntar la peça Oratori per un home sobre la terra, de Jaume Vidal Alcover. Per fer-ho, va seleccionar alguns dels exalumnes de l’escola de teatre. Entre ells, hi havia Teresa Lozano, que hi participà en el cor i com a ballarina: havia d’improvisar uns passos, mentre el músic Josep Maria Arrizabalaga tocava un blues. L’obra, malgrat que tenia alguns fragments que no haurien agradat al règim franquista, no va ser censurada i es va poder representar a alguns teatres de Barcelona i al Teatro Español de Madrid.

En acabant, Lozano va tornar a València i va buscar gent per continuar fent teatre. Llavors va trobar el grup Uevo, que portava a escena sobretot peces experimentals. Uevo va estar actiu cap al final de la dictadura del general Franco –concretament, entre el 1971 i el 1974. Estava integrat per Enric Benavent, Pepe Marín, Paco Cano, Magdalena Casanova, Julio Máñez i Pilar Librada, a banda, és clar, de Teresa Lozano. La majoria dels espectacles que preparaven eren políticament compromesos, de manera que difícilment arribaven a estrenar-se, ja que no aconseguien eludir la censura. Així i tot, durant aquells anys, Lozano va poder estrenar espectacles com ara un recital de poemes de Neruda (1972); La colonia carcelaria (1972), que era una adaptació d’un conte de Kafka; Denotar una cosa o donar indici d’ella (1973), de Julio A. Máñez, etc. Després, el grup passà a dir-se Ubú Blau i van representar Macbeth (1974), al Teatre Micalet de València. Mentrestant, Lozano continuava fent classes de francès, aquesta vegada a l’Institut de la Fonteta de Sant Lluís.

L’any 1979, es va crear la companyia Teatre Estable del País Valencià. La primera obra que van muntar va ser Los malcasados de Valencia, de Guillén de Castro, que es va estrenar a l’antiga sala del València Cinema. És aleshores quan podem dir que Teresa Lozano començà a treballar com a intèrpret professional. L’any 1980, van portar al Teatre Principal de València Sis personatges en busca d’un autor i El Rei Lear, totes dues dirigides per Miguel Narros, en versions en castellà. Seguint aquesta mateixa línia, l’any 1985, va representar Doña Margarita, sota la direcció de Carme Portaceli. Aquest mateix any, Lluís Pasqual (que l’havia vista actuar a València el 1980, fent El càntir trencat, de von Kleist) li va donar el paper de la Siora Marta en Uns dels últims vespres de Carnaval, de Goldoni, al Teatre Lliure de Barcelona. Des de llavors, Teresa Lozano ha actuat en molts muntatges d’obres clàssiques que s’han estrenat tant als teatres de Catalunya com del País Valencià. Així, ha fet de Bufó, en El Rei Lear que dirigí Lluís Pasqual i que es va estrenar al Teatre Lliure l’any 2015, o de Pròsper en La tempesta, obra dirigida i adaptada per Roberto García, que es va estrenar al Teatre Rialto de València el 2021, i que ha fet gira pel Teatre Principal de Palma (2022) i el Teatre Nacional de Catalunya (2023).

Teresa Lozano és una actriu de renom que ha actuat en teatres com ara el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure de Barcelona, el Teatre Principal de València, el Teatre Rialto... Ha representat peces clàssiques de Shakespeare, Goldoni, Pirandello, Wilde, Bernhard, Sagarra, etc., i ha treballat junt amb directors escènics reconeguts, com Lluís Pasqual, Carme Portaceli o John Strasberg. A més, va ser la primera presidenta de l’Associació d’Actors i Actrius del País Valencià, que es va crear l’any 1986 i que, seguint el model de l’Associació d’Actors de Barcelona, tenia com a primer objectiu el d’organitzar el col·lectiu d’intèrprets valencians i mirar de fer la professió més sòlida.

Per això i per la seva llarga trajectòria, Lozano ha rebut diversos reconeixements, com ara el Premi Narcís de l’Associació d’Actors i Actrius del País Valencià (2009), el Premi d’Honor de les Arts Escèniques Valencianes (2020) o la Medalla d’Or del Consell Valencià de Cultura (2022), entre d’altres.

Estrenes com a actriu

1964. L'os, d'Anton Txèkhov, Magüi Mira. Ateneu Mercantil de València. Universitat de València. [Versió en castellà].

13 octubre 1971. La fira de la mort. Jaume Vidal Alcover. Josep Montanyès i Josep M. Sagarra. Festival de Teatre de Sitges. Grup d’Estudis Teatrals de l’Horta. 

26 abril 1974. Oratori per un home sobre la terra. Jaume Vidal Alcover. Josep Montanyès. Centre Parroquial d’Horta (Barcelona). Grup d’Estudis Teatrals de l’Horta.

Novembre 1972. La colònia carcelaria. Pepe Marín. Col·legi Major CEM de València. Uevo.

21 desembre 1974. Macbeth. William Shakespeare. Creació col·lectiva. Teatre Micalet (València). Ubú blau.

24 setembre 1979. Los malcasados de Valencia. Guillem de Castro. Casimir Gandía. Plaza Mayor d’Almagro. Teatre Estable del País Valencià. [Versió en castellà].

7 octubre 1981. Disparates de príncipes. Calderón de la Barca. Josep Gandía Casimiro. Teatre Principal (València). Teatre Estable País Valencià. [Teatre en castellà].

Octubre 1981. El càntir trencat. Creació col·lectiva. Sala Matilde Salvador (Centre Cultural La Nau Universitat de València). UEVO / Ubú Blau. [Versió en castellà].

23 octubre 1982. El Rei Lear. William Shakespeare. Miguel Narros. Sevilla. Teatro del arte. [Versió en castellà].

29 gener 1982. Sis personatges en busca d’un autor. Luigi Pirandello. Manuel Ángel Conejero. Teatre Principal de València. Teatre de l’Art. [Versió en castellà].

25 febrer 1983. Gresca al Palmar (a partir de La buruffe chiozzotte, de Goldoni). Carlo Goldoni. Juli Leal. Teatre València. Teatre Estable del País Valencià.

10 juliol 1984. De perduts al riu. Juli Leal, Rafael García i Àngel Burgos. Juli Leal. Saló Begoña (Picanya). Produccions Malvarosa. [Musical en castellà].

1 març 1984. El jardí dels cirerers. Anton Txèkhov. Juli Leal. Teatre Romea (Barcelona). Teatres de la Diputació de València.

7 febrer 1985. Doña Margarita. Roberto Athayde. Carmen Portaceli. Sala Escalante (València). Teatre Estable del País Valencià. [Teatre en castellà].

26 març 1985. Un dels últims vespres de Carnaval. Carlo Goldoni. Lluís Pasqual. Teatre Lliure (Barcelona).

8 abril 1986. La primera de la clase. Rodolf Sirera. Teatre Estable del País Valencià. Juli Leal. València Cinema. Teatre Estable del País Valencià. [Teatre en castellà].

24 abril 1987. Pels pèls. Paul Pörtner. Pere Planella. Teatre Victòria (Barcelona). Tricicle i Teatre Estable del País Valencià.

10 març 1988. Max Gericke: un home d’urgència. Manfred Karge. Carme Portaceli. Teatre Rialto (València). Centre Dramàtic de la Generalitat de València.

1 novembre 1988. L’home, la bèstia i la virtut. Luigi Pirandello. John Strasberg. Teatre Rialto (València). Centre Dramàtic de la Generalitat de València.

26 octubre 1989. Una nit qualsevol. Slawomir Mrozek. Konrad Zschiedrich. Teatre del Raval (Castelló). Centre Dramàtic de la Generalitat de València.

18 abril 1990. As asamblearias. Agustín Magán. Agustín Magán. Teatro Principal de Santiago de Compostela. Grupo de Teatro de Cámara Ditea.

13 novembre 1991. Negroni de ginebra. Maria Antònia Oliver. Josep Maria Mestres. Teatre Alegria (Terrassa), dins de III Festival de Tardor de Barcelona. Zitzània Teatre.

24 abril 1992. L’hostal de la Glòria. Josep Maria de Sagarra. Josep Montanyès. Teatre Romea (Barcelona). Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya.

11 setembre 1993. Roberto Zucco. Bernard-Marie Koltès. Lluís Pasqual. Palau de l’Agricultura (Barcelona). Teatre Lliure.

18 març 1994. El barret de cascavells. Luigi Pirandello. Lluís Homar. Teatre Lliure (Barcelona).

13 juliol 1994. Les alegres casades de Windsor. William Shakespeare. Carme Portaceli. Teatre Grec, dins del Festival de Teatre Grec. O. M. Teatre.

29 novembre 1995. El triomf de l’amor. Pierre Marivaux. Carme Portaceli. Mercat de les Flors (Barcelona). Companyia de Carme Portaceli. [Versió en castellà].

5 desembre 1996. Las arrecogías del Beaterio de Santa María Egipciaca. José Martín Recuerda. Vicente Genovés. Teatre Rialto (València). Teatres de la Generalitat Valenciana. [Teatre en castellà].

25 febrer 1998. Salvats. Edward Bond. Josep Maria Mestres. Teatre Lliure (Barcelona). Zitzània Teatre.

23 de maig. Titànic. Cristopher Durang. Rafael Calatayud. Teatre Calderón (Alcoi), dins de la Mostra de Teatre d’Alcoi. Pavana Produccions, S. L.

14 abril 1999. Cantonada Brossa. «Diumenges» / «Els beneficis de la nació» / «Cabaret». Joan Brossa. Lluís Pasqual.  Josep Maria Mestres, Rosa Maria Sardà i Josep Montanyès. Rafel Duran. Teatre Lliure (Barcelona).

27 gener 2000. Nascuts culpables. Peter Sichrovsky. Carles Alfaro i Joaquim Candeias. Espai Moma Teatre. Companyia Moma Teatre.

17 febrer 2000. L’hort dels cirerers. Anton Txèkhov. Lluís Pasqual. Teatre Lliure (Barcelona).

17 octubre 2001. Incendiaris. Marx Frisch. Carles Alfaro. Espai Moma Teatre. Companyia Moma Teatre.

11 juliol 2002. Don Gil de las calzas verdes. Tirso de Molina. Fernando Urdiales. Teatre Liceu de Salamanca. Teatro Corsario. [Teatre en castellà].

13 juliol 2002. Èdip XXI. Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Jean Genet i Lluís Pasqual. Lluís Pasqual. Teatre Bartrina (Reus). Akrópolis Siglo XXI, Concha Busto Producción i Distribución S. L. [Teatre en castellà].

23 gener 2003. El retorn al desert. Bernard-Marie Koltés. Carme Portaceli. Teatre Lliure (Barcelona).

19 març 2003. Romeu i Julieta. William Shakespeare. Josep Maria Mestres. Teatre Lliure (Barcelona).

8 novembre 2003. Wit. Margaret Edson. Lluís Pasqual. Teatre Bartrina (Reus). Fernando Trueba Producciones.

25 maig 2005. La bona persona de Sezuan. Bertold Brecht. Luis Blat. Teatre María Guerrero (Madrid). Centro Dramático Nacional. [Versió en castellà].

19 abril 2007. El ventall de Lady Windermere. Oscar Wilde. Josep Maria Mestres. Teatre Nacional de Catalunya.

21 febrer 2008. Davant la jubilació. Thomas Bernhard. Carme Portaceli. Teatre Valle-Inclán (Madrid). Centro Dramático Nacional. [Versió en castellà].

29 abril 2009. La casa de Bernarda Alba. Federico García Lorca. Lluís Pasqual. Teatre Nacional de Catalunya. [Teatre en castellà].

11 novembre 2011. Münchhausen. Lucía Vilanova. Salva Bolta. Teatre Valle-Inclán (Madrid). Centro Dramático Nacional. [Versió en castellà].

28 juny 2012. Valèntia. Maribel Bayona, Patrícia Pardo, Jaume Policarpo, Xavier Puchades i Begoña Tena. Cristina Cervià, Xavier Pochades, Laura Useleti, Eva Zapico i Paco Zarzoso. Espai Inestable (València). Col·lectiu Veus.

18 desembre 2013. El malfet d’Inishmaan. Martin McDonagh. Gerardo Vera. Teatre Espanyol (Madrid). [Versió en castellà].

15 gener 2015. El Rei Lear. William Shakespeare. Lluís Pasqual. Teatre Lliure de Montjuïc (Barcelona).

15 setembre 2017. «Las grietas del mar», dins de El espanyol con las refugiadas. Nando López. Yolanda García Serrano. Teatre Espanyol (Madrid). [Teatre en castellà].

25 abril 2019. Mi película italiana. Rocío Bello. Salva Bolta. Teatre Espanyol (Madrid). [Teatre en castellà].

1 octubre 2020. Somni d’una nit d’estiu. William Shakespeare. Bàrbara Lluch. Teatre de la Comèdia (Madrid). Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico. [Versió en castellà].

5 febrer 2021. La tempesta. William Shakespeare. Roberto Garcia. Teatre Rialto (València). Institut Valencià de Cultura.

https://www.teatro.es/profesionales/teresa-lozano-3644/estrenos/null

https://www.resad.es/departamentos/dramaturgia/historias/teresa-lozano.pdf

https://documentacionescenica.com/peripecia/consultes/directori/directorio_8184/lozano-teresa