Pilar Monzó de (la) Roca / Pilar Monzó Pons

Dramaturga

Pilar Monzó de (la) Roca o Pilar Monzó Pons, segons alguns estudis, fou una dramaturga valenciana que va conrear el gènere del sainet i de qui es conserven molt poques dades biogràfiques. Nascuda a València a les darreries del segle XIX, s’estima cap al 1890, es va criar a Utiel, on va assistir a l’escola de Santa Anna. El 1906 es va casar amb José de la Cuadra, comerciant vinculat a Xàtiva que es dedicava a la producció i comercialització de productes agrícoles. Va tindre com a mínim un fill.

L’any 1929 va rebre el tercer accèssit a la Viola d’Or durant els Jocs Florals de València organitzats per Lo Rat Penat, premi que s’atorgava al millor poema de temàtica religiosa o moral. El 1930, com a conseqüència d’haver guanyat el primer premi en el concurs convocat per la revista Nostra Novel·la,  publica Rafel.

En l’àmbit de l’escriptura dramàtica, se li atribueixen onze obres (una d’elles per a infants), algunes de les quals van ser representades a diversos teatres de la ciutat de València a començaments dels anys 30 del segle XX. Formà part de la nòmina d'autors valencians que cregueren en el teatre com a eina fonamental per a la consolidació de la Renaixença. Així mateix, cal destacar que Pilar Monzó va treballar per aconseguir  la creació de la Societat Valenciana d’Autors. Es tractava d’un projecte acollit pel Centre d’Actuació Valencianista, que estava impulsat sobretot pels integrants del circuit teatral, en defensa de la pròpia gestió de la professió –permisos, tarifes, estrenes,…–, excessivament centralitzada a Madrid.

Malgrat l’èxit de les seves peces, des del mateix moment de l’estrena de Visanteta, en començar la Guerra Civil es perd el rastre públic de la dramaturga valenciana.

Pilar Monzó es considera la més popular de les saineteres valencianes de l’època. Com succeïa amb la resta de dramaturgues coetànies a l’autora, i també amb els seus col·legues masculins, les peces que presentava Monzó es bastien a través de quadres costumistes conformats per personatges tipus mancats de matisos i amb escassa o nul·la intenció crítica. Malgrat tot, es tracta d’obres que cal llegir a la llum del context sociocultural del moment; a pesar que configuraven una dramatúrgia de característiques obsoletes ja en el mateix moment de la seva producció, es distingia perquè era un teatre amable que, en el cas de Monzó, s’apropava als trets del sainet castís madrileny, tot i que amb caràcter valencià. A més, cal remarcar el protagonisme femení, encarnat per dones que visibilitzen problemàtiques socials diverses, vinculades a la violència masclista en unes ocasions o a la manca d’independència econòmica en d’altres. Endemés, d’altres elements temàtics, com ara la sororitat, permeten posar en valor actualment la producció dramàtica d’aquesta sainetera valenciana.

• Visanteta (13 de novembre de 1930, Saló Novetats).
• La falta de Marieta (25 de març de 1930, Salón Novedades).
• El amo (22 de maig de 1931, Salón Novedades).
• El chénit de Tana (6 de febrer de 1931, Salón Novedades).
• La nòvia de Paquito (1932, Salón Novedades).
• Pare! Pare! (1932, Salón Novedades, companyia M. Taberner).
• El amo (Estrenada a València als anys trenta , companyia M. Taberner).
• La novia de Paquito (1932, Salón Novedades)
• Calor de niu (1933, Salón Novedades).
• A la festa (1933, Salón Novedades).
• Els xiquets de l’estoreta (Peça infantil, Fira de Juliol de València).

• La falta de Marieta. València: Imprenta La Gutenberg.
• Visanteta. Nostre Teatro, 11. València: Carceller.
• L’amo. Nostre Teatro. Època II. València: Carceller.
• El chénit de Tana. Nostre Teatro, 15. Època II. València: Carceller.
• Pare!... Pare!... Nostre Teatro, 64. València: Carceller.

Hormigón, Juan Carlos; Alvear, Inmaculada; Rodríguez, Carlos. Autoras en la historia del teatro español. Siglo XX: 1900-1975. Madrid: Asociación de Directores de Escena de España, 1996.

Lacueva, Maria (s.d.). «Pilar Monzó Pons». Memòriavalencianista.cat <https://memoriavalencianista.cat/biografies/monzo-pons-pilar>

March, Robert. «Pilar Monzó de la Roca, dona sainetera». Revista Valenciana de Filologia, IV (2020), p. 98-108.

Marcillas Piquer, Isabel. «Escriptura de dona i teatre (breu)». A: Marcillas, Isabel; Santamaria, Núria (eds.). Teatre breu: procediments, formes i contextos. València: Publicacions de la Universitat de València, 2013, p. 327-347.

Marcillas Piquer, Isabel. «Teatre d’autora en la primera meitat del segle XX al País Valencià». IV Seminari de Teatre. Clàssiques. Per una relectura de les autores dramàtiques patrimonials. Barcelona: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, 2022, p. 71-82. (Quaderns Divulgatius; 71)

Picó, Lliris; Herrero, M. A.; Sansano, Gabriel. «La cara desconocida del teatro popular. Las escritoras de sainetes valencianas (1920-1970)». II Congreso Internacional de la Sociedad Española de Estudios Literarios de Cultura Popular  (SELICUP), Literatura y Cultura Popular en el nuevo milenio. Universitat de la Corunya, 10-12 de novembre de 2005 [comunicació inèdita].

Herrero, María Ángeles; Picó, Lliris. «Pecat de sainetera: autores, obres i temes en el context valencià». Escena valenciana, núm. 2.

Solà i Palerm, Caterina. El teatre valencià durant la dictadura (1920-1930). Barcelona: Publicacions de l’Institut del Teatre, 1976.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pilar_Monz%C3%B3_de_Roca