Isabel Rocatti i Campos

Actriu i directora escènica

És llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha rebut cursos de professionals com ara Carol Rosenfeld, Bob McAndrew, Konrad Zshiedrich, Carlos Alfaro o Augusto Boal, entre d’altres. Endemés, ha exercit com a docent amb grups d’entrenament actoral i tallers de creativitat.

Nascuda a Burjassot, Rocatti és actriu des dels divuit anys. Els seus inicis en el món del teatre van ser a València, on va treballar durant tres anys amb el PTV en l’obra Dansa de la llança de paper i en la creació col·lectiva de Balazo traidor. Posteriorment, va estudiar a l'Institut del Teatre de Barcelona i, en acabar, després d’actuar en la versió de Manuel Molins d’Antoni i Cleopatra, dirigida per José Luis Saiz al Teatre Escalante de València, va formar part de la companyia Els Joglars al llarg de quatre anys, durant els quals va intervenir en els espectacles Teledeum i Virtuosos de Fontainebleau. A partir d’aquell moment va residir amb més assiduïtat a Barcelona.

En el vessant interpretatiu, ha actuat en espectacles nombrosos sota les ordres de directors com Juan Carlos Martel, Sílvia Munt, Víctor Conde, Paco Azorín, Carles Alfaro, Rosa M. Sardà, Jorge Picó, Bigas Luna, Calixto Bieito, Carles Santos, Carme Portacelli, Jose Luis Saiz o Rafael Calatayud. Com a actriu per a la gran pantalla, ha treballat en una dotzena de pel·lícules, entre les quals destaquen Estiu 1993, de Clara Simó; Tres dies amb la família, de Mar Coll; La distancia más larga, de Claudia Pinto Emperador;  L'arbre de les cireres, de Marc Recha, interpretació per la qual va rebre el Premi Actriu Protagonista en els Premis Tirant, o Las horas del día, de Jaime Rosales. Rocatti també compta amb una prolífica carrera com a actriu de sèries televisives de TV3, entre les quals es troben les populars Temps de silenci i Ventdelplà, on va fer el paper de Marcela atenent els clients del bar Tramuntana. Resulten també destacables La vall, Crematorio, Señoras del (h) ampa o Sr. Retor, entre d’altres.

Les seves interpretacions han sigut mereixedores de nombrosos premis, entre els quals cal assenyalar el Premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana l’any 2004 i el Premi de la Crítica del 2003, ambdós per la seva interpretació en Una Alaska particular de Harold Pinter.

Esporàdicament ha exercit com a directora escènica en espectacles poètics així com en Anoche fue Valentino de Chema Cardeña (1995) i, més recentment, en Al divan (l'oblit que serem) (2023), escrita, dirigida i interpretada per la mateixa Isabel Rocatti. Actualment compagina la seva professió com a actriu amb la docència com a terapeuta Gestalt.

Treballs com a actriu de teatre:

• Al divan (l'oblit que serem) escrit i interpretat per Isabel Rocatti.
• La nostra ciutat de Thornton Wilder. Dir. Ferran Utzet.
• Yerma de Federico G. Lorca. Dir. Juan Carlos Martel.
• Poder i santedat de Manuel Molins. Dir. Paco Azorín.
• Carnicera de Javier Daulte. Dir. David Teixidó.
• Casa de nines, 20 anys després de Lucas Hnath. Dir. Sílvia Munt.
• El Florido Pensil (niñas) de Andrés Sopeña Monsalve. Dir. Fernando Bernués i Mireia Gabilondo.
• Joc de miralls d'Annie Baker. Dir. Juan Carlos Martel.
• 2014-2015. La ratonera d'Agatha Christie. Víctor Conde.
• Noies de calendari de Tim Firth. Dir. Antonio Calvo.
• L’espera de Remo Binosi. Dir. Juan Carlos Martel Bayod.
• Leonce + Lena de Georg Büchner. Dir. Pep Pla.
• El amor del ruiseñor de Timberlake Wertenbaker. Dir. Jordi Picó.
• Cuentos de los bosques de Viena d'Odon von Horvard. Dir. Joaquín Candeias.
• Una altra Ofèlia de Manuel Molins. Dir. Carlos Marchena.
• Comedias bárbaras de Ramón María del Valle-Inclán. Dir. Bigas Luna.
• Lisístrata de Carlos Santos.
• Una Alaska particular de Harold Pinter. Dir. Carlos Alfaro.
• Sallinger de Bernard-Marie Koltès. Dir. Carme Portaceli.
• 23 centímetros (una comedia sexual) de Carles Alberola i Roberto Garcia. Dir.  Josep María Mestres.
• Ombra. Dir. Hansel Cereza. La Fura dels Baus.
• L’altre (Umbral) de Paco Zarzoso. Dir. Carles Alfaro.
• La hostelera de Carlo Goldoni. Dir. Sergi Belbel.
• Un día de Mercè Rodoreda. Dir. Calixto Bieito.
• El dinar de Thomas Bernhard. Dir. Calixto Bieito.
• L'últim vals, sobre textos de Samuel Beckett. Dir. Jordi Dauder.
• La muerte de Woody Allen. Dir. Enric Flores.
• Estimat mentider de Jerome Kilty. Dir. Rafael Calatayud.
• Dancing! Dir. Helder Costa.
• El perro del hortelano de Lope de Vega. Dir. José L. Saiz.
• La Marquesa Rosalinda de Ramón María del Valle Inclán. Dir. Alfredo Arias.
• Els virtuosos de Fontainebleau. Dir. Albert Boadella. Els Joglars.
• Teledeum. Dir. Albert Boadella. Els Joglars.
• Antoni i Cleopatra de William Shakespeare. Dir. José Luis Saiz.
• Balazo traïdor. PTV.
• Dansa de la llança de paper. PTV.

Escales, Carme. «Isabel Rocatti: “El Lliure i Gràcia van ser la meva porta d'entrada a Barcelona”». El Periódico (1 juny 2011).

«Isabel Rocatti». Teatre Barcelona. <https://es.teatrebarcelona.com/isabel-rocatti>

«Isabel Rocatti». Viquipèdia. <https://ca.wikipedia.org/wiki/Isabel_Rocatti>