Leocàdia Alba Abad

Actriu i tiple de sarsuela

Filla de l’actor Pascual Alba (Navaixes, Castelló, 1843) i germana major de l’actriu Irene Alba, va formar part d’una de les nissagues teatrals més rellevants de l’Estat espanyol, la dels  Alba-Caba-Gutiérrez. El pare, Pasqual Alba, va recórrer l’Estat espanyol en el seu ofici com a actor, fins que es va establir a Madrid, juntament amb la família, el 1876. La trajectòria professional de Leocàdia Alba va començar, de la mateixa manera que la de la seva germana, en la petita companyia de sarsuela que dirigia el pare. El seu recorregut artístic es va desenvolupar en dues etapes, en la primera va ser una de les millors actrius de sarsuela del moment, mentre que en la segona es va convertir en una dama de caràcter, interpretant personatges fonamentalment còmics.

La seva trajectòria es va vincular als teatres madrilenys Novedades, Felipe i Apolo, com a tiple còmica. Va intervenir en peces com La leyenda del monje (Chapí, 1890), El año pasado por agua (Chueca, 1894) o La verbena de la Paloma (De la Vega i Bretón, 1894), on va actuar juntament amb el pare i la germana. En aquesta darrera peça, va ser la  seva interpretació com a Señá Rita la que la va consagrar com a actriu. Durant les dècades del 1880 i 1890, juntament amb Isabel Bru i Joaquina Pino, va formar part de l’elit femenina com a intèrpret de sarsuela.

L’any 1901 es va decidir a iniciar un nou període com a actriu de caràcter, amb personatges principalment vinculats a la comèdia. Una indisposició de Balbina Valverde, que representava Doña Sirena, en Los intereses creados de Benavente, li va obrir les portes del teatre Lara, el director artístic del qual era Emilio Thuillier. A partir d’aquell moment, Leocàdia Alba es va convertir en una actriu de la casa i va anar progressant en la qualitat dels papers que li eren assignats. El 1916, al costat de la seva germana Irene, van interpretar el que seria el seu gran èxit en el teatre Lara, La señorita de Trévelez. Va destacar pels seus papers en algunes de les obres dels germans Álvarez Quintero, així com per la seva presència en quasi totes les peces de Manuel Linares Rivas, estrenades al teatre Lara.

Una afecció oftalmològica, que posteriorment la va deixar cega, va fer que l’actriu es retirés dels escenaris l’any 1933, després de la seva interpretació com a Felipa Luengo en Lo que hablan las mujeres. La va acompanyar en el repartiment la seva neboda Irene Caba Alba. La peça era un tribut al mon del sainet, amb el qual l’actriu s’havia sentit tan identificada. L’any 1936 Leocàdia Alba va fer la seva única incursió per al cinema, en rodar, sota la direcció de Fernando Delgado, El genio alegre (1906).

Va formar part de l’elit femenina com a tiple de sarsuela i posteriorment va esdevenir una de les indiscutibles protagonistes de l’escena teatral del moment. Va treballar sobre les taules al llarg de cinquanta-set anys, trenta-tres dels quals al teatre Lara de Madrid, aportant naturalitat a les seves interpretacions, en una escena particularment caracteritzada per l’afectació tradicional.

Alguns del treballs més significatius com a intèrpret de sarsuela:

1988 La il·luminada

1889 El año pasado por agua

1890 Las tentaciones de San Antonio

1890 La leyenda del monje

1894 La verberna de la Paloma

Alguns dels treballs més significatius com a actriu de caràcter:

1907 Los intereses creados (Benavente)

1908 La fuerza bruta (Benavente)

1909 Las de Caín  (Germans Álvarez Quintero)

1909 Doña Clarines (Germans Álvarez Quintero)

1909 La escuela de las princeses (Benavente)

1909 No somos nadie (Fernández Shaw)

1910 Las figuras del Quijote (Fernández Shaw)

1910 El jilguerillo de los parrales (Muñoz Seca)

1911 Canción de Cuna (Martínez Sierra)

1911 La losa de los sueños (Benavente)

1912 Puebla de las mujeres (Germans Álvarez Quintero)

1915 Fantasmas (Linares Rivas)

1916 La señorita de Trévelez (Arniches)

1916 La ciudad alegre y confiada (Benavente)

1916 El tacaño Salomón (Galdós)

1918 La Inmaculada de los Dolores (Benavente)

1919 Febrerillo el loco (Germans Álvarez Quintero)

1919 Cobardías (Linares Rivas)

1919 La honra de los hombres (Benavente)

1921 Pasionera (Germans Álvarez Quintero)

1925 El marido de la estrella (Linares Rivas)

1927 A martillazos (Linares Rivas)

1929. Hilos de araña (Linares Rivas)

1929 Pipiola (Germans Álvarez Quintero)

1929 Para ti es el mundo (Arniches)

1933 Lo que hablan las mujeres (Germans Álvarez Quintero)

ABC. Blanco y Negro, ed. (22 juny 1974). <Cuatro generaciones de actores: los Caba Alba>

Conde Guerri, María José. «Leocadia Alba Abad». Real Academia de la Historia. <https://dbe.rah.es/biografias/5942/leocadia-alba-abad>

«Leocàdia Alba». enciclopèdia.cat. <https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/leocadia-alba>