Joan Ballester Ayguals d’Izco

Escenògraf i pintor.

Joan Ballester Ayguals d’Izco va ser un pintor i escenògraf català de mitjans de segle XIX.

Nascut la vigília de Nadal de l’any 1835, era fill d’una família acomodada i influent de Vinaròs. El seu pare va morir pocs mesos abans de néixer el seu fill, a l’atac d’Alcanar durant les Guerres Carlines. Ballester va viure els deu primers anys de vida a Vinaròs fins que el 1845 es va traslladar amb la seva família a Barcelona.

Ballester tenia un interès precoç pel món teatral local, fet que el va portar a assistir-hi sovint entre bambolines per viure les funcions des de dins del mateix artefacte escènic.

A Barcelona, a l’escola,  va conèixer a qui va ser el seu gran amic i company d’ofici, Francesc Soler i Rovirosa, un dels grans renovadors teatrals del segle XIX.  Els dos amics, aficionats al dibuix i la pintura, van crear els decorats per a l’auditori de l’escola, feina que sembla ser la seva primera conjunta.

Amb ell va desenvolupar i constatar la vocació, cada cop més definida, per aquest món. A poc a poc Ballester i Soler i Rovirosa van començar a trepitjar el Teatre Principal del que en aquell temps era el municipi de Gràcia. Allà els esperava Lluís Rigalt, referent del paisatgisme romàntic i escenògraf titular del teatre i els dos amics i futurs escenògrafs en freqüentaven el taller, on van començar pintant cartells dels espectacles.

Un altre taller que sovintejaven i on feien d’aprenents va ser el de Josep Planella i Coromina, escenògraf que va destacar especialment pel seu coneixement de la perspectiva i per l’escriptura d’un manual sobre aquesta que va esdevenir una referència per als escenògrafs de l’època durant molts anys.

Tot i això va ser en l’escenògraf Marià Carreras en qui van trobar la figura del mestre. Carreras va adoptar Ballestar i Soler i Rovirosa com a ajudants seus mentre ell treballava en escenografies de Soler, Vidal i Arnau. D’aquesta manera van poder adquirir l’experiència necessària per afrontar-se a les seves pròpies obres.

Paral·lelament a aquesta incursió pels grans tallers de la ciutat, on van aprendre l’ofici, el curs 1854-1855 els dos amics es van matricular a la Llotja, l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on hi van aprofundir en el dibuix i la pintura i on es van introduir en el món de l’arquitectura, el paisatgisme i la història de l’art. Tots aquests coneixements, sumats al talent i la creativitat, van ser motors d’exploració i aplicació en el món de l’escenografia.

Joan Ballester i tota aquella generació van viure un moment on Barcelona es transformava i començava a tenir una gran oferta de restauració, sales de ball i concerts, i especialment molts teatres on es feia òpera, teatre i sarsuela i on la majoria dels espectacles buscaven nous decorats per a cada obra. Aquesta gran oferta els va permetre treballar abundantment.

Durant els seus inicis van pintar el repertori del teatre de Mataró i del teatre principal de Gràcia.

El 1855 el teatre Principal de Barcelona va contractar el tàndem escenogràfic i paral·lelament van dissenyar un gran saló per a la Traviata de Verdi al Gran Teatre del Liceu, conjuntament amb Marià Carreras, que va assolir un gran reconeixement.

El mateix any Joan Ballester, amb Soler i Rovirosa, Carreras, Eusebi Planes i alguns d’altres, va fundar el Taller Rull, un espai cèlebre del moment que organitzava els balls de la Paloma a la platea del teatre Odeon, que es va acabar anomenant La Paloma. Tot aquest grup d’escenògrafs buscaven un espai per treballar, però es va acabar convertint en un espai de festa, balls i tertúlies.

Ballester també va participar al taller Embut i els balls d’El Gavilán.

El 1856 amb Soler viatgen a França, Bèlgica i Anglaterra. A Londres Ballester queda fascinat per l’efecte de la llum de Drummond (llum de calci), procedent de l’electricitat al teatre. A partir de llavors Soler i ell la incorporen als teatres de Barcelona. De Londres i París van absorbir i es van meravellar d’un seguit d’innovacions tècniques, d’artefactes mecànics i de la professionalitat del món teatral d’aquelles ciutats. Ballester va retornar a Barcelona per continuar treballat amb Carreras en la renovació de les obres de repertori del Circ Barcelonès (1858), el Teatre de Vinaròs, el Teatre dels Camps Elisis, el Teatre de Mataró i el de Sabadell, així com el Principal de Gràcia.

El 1860 l’empresari Lluís Olona el contracta per a les sarsueles del Teatre Principal, entre les quals Los Magyares i El Caudillo de Baza on col·labora amb Soler i Rovirosa i tots dos consoliden el seu prestigi.

El 1862 Joan Ballester va marxar una llarga temporada amb Soler i Rovirosa al Taller de Cambon i Thierry a París. Soler s’hi va quedar, però Ballester va tornar per culpa del delicat estat de salut.

A la tornada, un any després, es va associar amb Marià Carreras al teatre Odeon i junts van assumir grans encàrrecs, especialment a partir del 1865, any de la seva consagració, quan amb 29 anys va ser nomenat escenògraf oficial del Gran Teatre del Liceu.

Hi va destacar, juntament amb Carreras, a l’Africana (1866) i Dinorah (1868).

Va ser durant la representació d’aquesta darrera òpera al Liceu barceloní que es va saber la notícia de la seva sobtada mort als 32 anys.

Maurici Vilomara, en aquell moment un jove escenògraf, deixeble de Ballester, va ser l’hereu directe del seu llegat i qui va agafar el relleu i va continuar treballant amb Marià Carreras al Liceu i va col·laborar amb Soler i Rovirosa.

Joan Ballester va ser un destacat escenògraf català que va deixar una empremta significativa en el món de l'escenografia durant l'època del romanticisme. La seva obra es caracteritza per la innovació de la inspiració provinent de l’escola francesa, on treballava la immersió emocional dels espais pintats en l’atmosfera interior de les obres, i també per l’ús d’una amplitud de panoràmica de l’horitzó amb una qualitat sumptuosa, pròpia del romanticisme, que no s’havia utilitzat fins llavors, especialment durant la dècada dels anys cinquanta, quan fugien del rigor lineal que els precedia i del càlcul perceptiu que es donava al neoclassicisme.

A la dècada dels anys seixanta, el teatre es va convertir en un reflex de l'opulència estètica i econòmica de la burgesia, i les seves escenografies, i la majoria que formaven part d’aquell moment, reflectien aquesta opulència amb entorns luxosos i tècnicament avançats. Les influències de l'escola de Cambon i Thyerry i els seus viatges, juntament amb el seu soci i amic Francesc Soler i Rovirosa, els van permetre conèixer i inspirar-se, per després introduir a Catalunya, en un seguit d’idees i avanços  tècnics que fins llavors encara no havien arribat, com va ser l’ús de la llum de calç per il·luminar l’escena.

Destaca, en l’obra de Ballester, un gran realisme compositiu i la recerca atmosfèrica de les seves escenografies, que dissenyava utilitzant una paleta plena de matisos brillants.

D’aquests atributs en va ser hereu i successor un jove Maurici Vilomara, que va seguir el camí de Joan Ballester després que aquest morís de forma molt prematura als 32 anys.

De Ballester destaquen produccions com La Traviata, on va desenvolupar solucions tècniques innovadores i intel·ligents per dotar d’espectacularitat les escenografies. A La Traviata va crear un gran escenari que afavoria els moviments de cantants, cor i figuració, que succeïa en un saló de ball, durant el segon acte de l'òpera. Aquells resultats van ser aclamats per públic i crítica del moment i encara un segle més tard es recordaven amb fervor. També van tenir un gran reconeixement les escenografies de L’Africana i Dinorah, al Gran Teatre del Liceu

El fet que en aquella època hi hagués una gran dinàmica teatral a la ciutat, va permetre a gran part d’aquella generació treballar abundantment i experimentar gràcies a la gran quantitat d’escenografies que es buscava realitzar. Teatre, òpera o sarsuela, cada obra tenia els seus nous decorats, i sovint cadascun amb una escenografia diferent per a cada acte. A més a més durant les vetllades hi havia una comèdia curta i una peça de ball durant els entreactes, també amb les seves respectives escenografies.

La mort prematura de Joan Ballester va ser una pèrdua per a l'escenografia del seu temps, però la seva influència i obra perduren en la història del Gran Teatre del Liceu i en altres teatres, amb una empremta significativa en el món del teatre català de mitjans de segle XX.

Atila. Música: Guiseppe Verdi. Llibretista: Temistocle Solera. Teatre Principal, Barcelona.

Lluisa Miller. Compositor: Verdi, Giuseppe Verdi. Llibretista: Salvatore. Teatre Principal, Barcelona.

Il Trovatore. Música: Giuseppe Verdi. Llibretista Salvadore Cammarano. Teatre Principal, Barcelona.

Los Magyares. Música de Joaquin Gaztambide. Llibretista: Luís Olona.

El caudillo de Baza. Música: Emilio Arrieta. Llibretista: Luís Olona. Teatre Principal, Barcelona.

Acte de ballet iBallet Corinda.  Gran Teatre del Liceu, Barcelona.

Les Huguenots. Música: Giacomo Meyerbeer. Llibretistes: Émile Deschamps i Eugène Scribe,  Gran Teatre del Liceu, Barcelona.

Don Giovanni. Música: Wolfgang Amadeus Mozart. Llibretista: Lorenzo Da Ponte. Gran Teatre del Liceu, Barcelona.

L’Africaine. Música: Giacomo Meyerbeer. Llibretista: Eugène Scribe.  

Guillaume Tell. Música: Gioachino Rossini. Llibretista Étienne de Jouy i Hippolyte Bis. Gran Teatre del Liceu, Barcelona.

Don Giovanni. Música: Wolfgang Amadeus Mozart. Llibretista: Lorenzo Da Ponte. Gran Teatre del Liceu, Barcelona.

Zampa. Música: Ferdinand Hérold. Llibretista: Anne-Honoré i Joseph Duveyrier. Gran Teatre del Liceu, Barcelona.

Dinorah o Le pardon de Ploërmel.Música: Giacomo Meyerbeer. Llibret: Jules Barbier i Michel Carré, Gran Teatre del Liceu, Barcelona.

La passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist. Música de Marià Obiols. Autor: Antoni Alabau Quingles. Gran Teatre del Liceu, Barcelona.

Bravo, Isidre. L’Escenografia Catalana. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1986, p. 81.

Gómez Acebes, Alfredo. Historia del teatro en Vinarós : de los orígenes a la guerra civil espanyola. Vinaròs: Antinea, 1996 [1964].

Vall amb aqüeducte, 1855 ca.© Joan Ballester i Ayguals d'Izco (1835-1868) MAE. Institut del Teatre.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Ballester_i_Ayguals_d%27Izco

http://www.vinapedia.es/categoria-2/ballester-ayguals-joan/

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/joan-ballester-i-ayguals-dizco

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/escenografia

https://dadescat.com/2021/09/26/ballester-i-ayguals-dizco-joan/

https://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/120586/Vinaros_1044.pdf.txt%3bjsessionid=6E842E3864F6E7CF5BD350E869F4FB4B?sequence=3

https://annals.liceubarcelona.cat/llocca/FFArtista?nomtau=creatiu&idartista=18370