Concurs de Teatre Vila de Mislata

Els premis que es donen en el Vila de Mislata són els següents:

- Primer Premi al Millor Espectacle

- Segon Premi al Millor Espectacle

- Tercer Premi al Millor Espectacle

- Accèssit al Millor Espectacle

- Premi «Maties Ruiz» a la millor correcció en l’ús de la llengua i la dicció

- «Vila de Mislata» a la Millor Actriu

- «Vila de Mislata» al Millor Actor

- «Vila de Mislata» a la Millor Actriu de Repartiment

- «Vila de Mislata» al Millor Actor de Repartiment

- «Vila de Mislata» a la Millor Direcció 

- Premi «Nemesio Batres» a la millor estètica de conjunt (o escenografia)

- Premi del Públic «Vila de Mislata»

Pel que fa a les peces que han guanyat (des de la primera edició de 1982 fins a la quarantena, el 2022) el primer premi al millor espectacle, són les següents:

I diuen que el peix és car?, de Vicent Montesinos Palomares, portada a escena pel Centre Artístic i Musical de Moncada. [Sainet].

Un canvi d’habitació, d’Antoni Virosque Samper, portada a escena pel Grup de Teatre Talia. [Sainet].

Cristo del poble!, de Jesús Morante i Borràs, portada a escena pel Centre Artístic i Musical de Moncada. [Sainet].

Balada per a una coronació, creada i portada a escena per Na Jordana. [Drama].

El raïm encara és verd, adaptació d’una faula d’Isop, portada a escena per Na Jordana. [Drama].

Xafarderies (gresca al Palmar), adaptació de Juli Leal d’una peça de Carlo Goldoni, portada a escena per la companyia Teatre Estable del País Valencià. [Comèdia].

Tricicle, de Carles Alberola, portada a escena per la Colla-Teatre. [Comèdia].

Tot el que necessite és amor, de Carles Alberola, portada a escena per Boig-Teatre. [Comèdia].

Questi fantasmi, d’Eduardo De Filippo, portada a escena per l’Escola Municipal de Teatre de Silla. [Comèdia].

L’estrany genet, de Michel de Ghelderode, portada a escena per Antara-Teatre. [Drama].

Pic-nic, de Joan V. Carles i Juli Disla, portada a escena per l’Escola Municipal de Teatre d’Aldaia. [Comèdia].

L’últim mos, de Iodra Kulzama, portada a escena per Antana Teatre. [Comèdia].

Minim.mal show, de Sergi Belbel, portada a escena pel Grup de Teatre de Castelló. [Comèdia].

Gossos i gats, creació col·lectiva del grup de teatre Totaorri UJI Castelló. [Comèdia].

Conte content, de Patrícia Pardo, portada a escena per Nas-Teatre. [Clown].

Fum de canyot, creació col·lectiva del grup de teatre Fum de canyot d’Alcoi. [Teatre gestual].

Les dones de Sade, de Pep Sanchis, portada a escena pel Grup de Teatre de la Universitat de València. [Drama].

Cotxes, de Juli Disla, Patrícia Pardo i portada a escena per Teatre dels Vents. [Comèdia].

Víctimes del deure, de Ionesco, portada a escena per l’ESAD de València. [Teatre de l’absurd].

Desert.

Conxín, l’elegida, de Juli Disla i Jaume Pérez, portada a escena per Teatre dels Vents. [Comèdia].

Mira’m, de Jerónimo Cornelles, portada a escena per La insaciable. [Drama].

Terror i misèria, de Bertold Brecht, portada a escena pel Grup Bronze UJI-Castelló. [Drama].

Ivagina, creació col·lectiva, portada a escena per Hibiscus Teatre. [Comèdia].

La serva amorosa, de Carlo Goldoni, portada a escena per Escola Municipal de Teatre de Silla. [Comèdia].

Per sant Lluc..., de Josep lluís Sirera, portada a escena pel Grup de Teatre de la Universitat de València. [Comèdia].

El malalt imaginari, de Molière, portada a escena per El Molinet. [Comèdia].

Refugiats i fugitius, de Jaume Serra i Fontelles, portada a escena per Taules Teatre. [Drama].

Gossos de llum, de Cristian Cuenca, Althea Nadal, Vicent Ros i Paco Zarzoso, portada a escena per Perros Daneses. [Drama].

En peu de guerra, d’Els Mc Clown, portada a escena per Carabau-Teatre. [Clown].

El mussol i la gata, de Bill Manhof, portada a escena per Àgora Grup-Teatre. [Comèdia].

Miss Hammer, de Guadalupe Sáez, portada a escena per Acerometros. [Comèdia].

2014. La dona de negre, de Susan Hill i Stephen Mallatratt, portada a escena per L’últim Toc Teatre. [Drama].

Això no és vida!, de Sergi Belbel, Albert Espinosa i David Plana, portada a escena per K-lidoscopi. [Comèdia].

Ai, Carmela!, de José Manuel Sanchis-Sinisterra, portada a escena per Passeig-Teatre. [Comèdia dramàtica].

La comèdia de les equivocacions, de William Shakespeare, portada a escena per l’Escola Municipal de Teatre de Silla. [Comèdia].

Divines paraules, de Ramon-Maria del Valle-Inclán, portada a escena per Arrel-Teatre. [Comèdia].

Preetz, de Paula Úbeda, portada a escena per Malatesta Teatre. [Teatre gestual].

Cantant sota les bates, d’Antonio Álamo, portada a escena per Stres de Quatre. [Comèdia].

L’inesperat, d’Isabel-Clara Simó, dramatúrgia de Victòria Salvador, portada a escena pel grup ACT. [Drama].

Mare Coratge, de Bertold Brecht, portada a escena per Malatesta Teatre. [Drama].

El Concurs de Teatre Vila de Mislata es va celebrar per primera vegada l’octubre del 1982. Aquell any, l’Ajuntament de la ciutat va confiar a la falla Creu i Mislata (que organitzava al seu casal vetllades de sainets) que s’encarregués de coordinar un certamen de teatre d’aficionats. En les tres primeres edicions, els grups que s’hi presentaren eren els del teatre faller dels municipis dels voltants i, sense que hi hagués cap condicionament en les bases del concurs, generalment portaren a escena sainets, com ara L’escaleta del dimoni (1982), d’Eduard Escalante; Cristo del poble! (1983), de Jesús Morante i Borràs, o Tenorio a la força (1984), d’Arturo Casinos.

En arribar l’any 1985, però, va guanyar el premi a la millor representació una peça diferent. Es tractava de la Balada per a una coronació, una adaptació lliure que barrejava L’òpera de tres rals de Bertolt Brecht i L’òpera del captaire de John Gay, feta pel grup de teatre de la falla Na Jordana. La Balada aspirava a ser una crítica en clau còmica del sistema capitalista i incloïa algunes improvisacions escèniques amb interactuació amb el públic (cosa que en aquell ambient avesat al teatre costumista era tota una novetat).

L’any següent, el 1986, l’Ajuntament va fer un pas més per a la consolidació del concurs i en va donar la coordinació als directors artístics Paco Alcon i Josep M. Sabater. També es prengué la decisió de comptar amb un jurat format per professionals de les arts escèniques del País Valencià (entre els quals hi hagués actors, dramaturgs, directors i crítics teatrals). En aquella cinquena edició, Na Jordana va tornar a guanyar el premi al millor espectacle, aquesta vegada amb l’adaptació d’una faula d’Isop, titulada El raïm encara és verd.

A partir d’aquest any, a penes hi hagué representacions de sainets en el Vila de Mislata. El teatre faller va cedir el seu lloc a les creacions de dramaturgs valencians i a les traduccions i adaptacions, tant d’autors clàssics com de contemporanis. Així, per exemple, l’any 1987, el millor espectacle segons el jurat va ser Gresca al Palmar, una adaptació de l’obra Le baruffe chiozzote, de Carlo Goldoni, que el dramaturg i director Juli Leal havia fet per a la companyia Teatre Estable del País Valencià (fundada el 1979). L’any 1988, la peça guanyadora va ser Tricicle, dirigida per Carles Alberola. El 1989, guanyava una altra proposta d’Alberola, titulada Tot el que necessite és amor. El 1990, s’emportà el primer premi Questi fantasmi, d’Eduardo de Filippo, que havia portat a escena el grup de teatre de l’Escola Municipal de Silla. Des d’aleshores, el Concurs de Teatre de la Vila de Mislata s’ha celebrat cada any els divendres dels mesos de setembre, octubre, novembre i desembre. Ha comptat amb la participació de companyies de diverses especialitats, des de teatre de text fins a vodevils, sempre sota la condició d’utilitzar el català com a llengua d’expressió artística.

https://concursteatremislata.com/