Miracles de sant Vicent Ferrer

Els miracles són textos dramàtics senzills que presenten un tema piadós, els fets miraculosos de sant Vicent, amb aire d'exaltació cívica i barrejat amb elements costumistes. Molts dels arguments dels miracles s'han transmés per tradició oral, si bé és cert que la majoria també es troben inclosos en les obres de fra Vicent Justinià Antist, La vida y historia del apostólico predicador Vicente Ferrer (1575), o del Pare Francesc Vidal Micó, Historia de la portentosa vida y milagros del valenciano Apóstol de Europa, San Vicente Ferrer (1735). Aquestes dues obres biogràfiques foren igualment fonts d'inspiració per a molts autors de miracles vicentins.

Els meravellosos fets miraculosos de sant Vicent són el centre de la trama dramàtica d'aquestes produccions: curacions, epidèmies, resurreccions, conversions, resolució de problemes, acceptació de la voluntat de Déu, etc. Però al voltant de la presentació d'aquest fet sobrenatural o, sobretot, precedint-lo, s'entreteixeixen aportacions comicocostumistes i crítiques molt suaus. És a dir, els miracles són una mena de quadres de costums que, tot i procurar centrar la seua acció en el moment del fet miraculós, també introdueixen ingredients i situacions aliens, així com al·lusions al moment històric contemporani. Les escenes són breus, vives, dinàmiques, directes, plenes de realisme i gracioses, acompanyades sovint d'una crítica amable o, a vegades, de certa malícia. Es crea així una tensió senzilla i elemental, però efectiva, que se soluciona quan sant Vicent fa el miracle. Molt sovint, un sermó solemne de sant Vicent, en vers hendecasíl·lab, precedeix a l'esperada intervenció prodigiosa del sant. Per molt dura que siga la situació límit que s'expose, el final de l'obra sempre serà feliç. Els miracles tenen una finalitat didàctica, amb un clar missatge de persuasió adreçat a un públic popular, raó per la qual és freqüent que l'obra acabe proferint visques al sant. Els miracles tenen sempre aquesta mateixa estructura senzilla, que es repeteix constantment. Són les característiques que els imposa un públic eminentment popular.

En aquestes modestes produccions destaquen uns personatges ben definits. El protagonista principal, lògicament, és sant Vicent Ferrer, de qui es destaca la tasca de predicador, les seues virtuts i la facultat de fer miracles. Un altre personatge freqüent és el diable, com a encarnació del mal, que intenta desacreditar el sant davant dels fidels i arrabassar-li algun pecador a punt de convertir-se.

Però, el desenvolupament dramàtic demanda la presència d'altres personatges secundaris no directament implicats en el miracle. Segurament el més repetit és el motiló, que era el frare llec que sempre acompanyava el sant. En realitat, el motiló representa un individu babau, malfeiner, pillastre, golafre, bevedor, xarraire, materialista i una mica  faldiller, característiques que contrasten amb l'espiritualitat i les grans virtuts del sant. És a dir, és el tipus còmic per excel·lència que feia riure a l'auditori, com el bufó del teatre medieval o el graciós del teatre barroc. Era un personatge molt esperat pel públic, i se l'identificava perquè solia portar un barret negre posat de costat. Tanmateix, el motiló era mal vist pels moralistes i els crítics més conservadors, que criticaven la seua comicitat i, per extensió, la de molts miracles, perquè, segons ells, aquesta jocositat era una profanació del respecte que se li havia de tindre al sant. Tant és així, que hi ha una tendència en les obres més modernes del gènere a suprimir aquesta figura.

Uns altres personatges secundaris poden ser l'avar, el fanfarró, el descregut sorneguer, el devot del sant, el malalt, el llaurador, l'agutzil,..., fins a un màxim de dotze. Però aquesta variada gamma de papers pertanyen en realitat a dos bàndols possibles: els creients fervorosos que segueixen el sant, o els incrèduls que són a la fi convertits. Per contra, els personatges femenins són escassos i desdibuixats, no debades tradicionalment la representació anava a càrrec únicament de barons.

En efecte, en un principi la interpretació dels miracles anava a càrrec exclusivament dels xiquets del Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, que acudien als diferents altars a fer les representacions. Però la popularitat de la festa motivà que, a partir d'un cert moment (probablement a finals del segon terç del segle XIX) foren els xiquets de cadascun dels barris on s'alçaven els altars, els que s'encarregaren de les representacions, costum que continua en l'actualitat. Seguint l'antiquíssima tradició del teatre medieval, els intèrprets habituals han sigut xiquets barons, que representaven també els papers femenins. Actualment les xiquetes també poden fer d'intèrprets.

Una de les limitacions d'aquesta pràctica escènica és el fet de representar-se a l'aire lliure, dalt d'un cadafal, anomenat altar, que se situa en una plaça o carrer. En efecte, els altars són entaulats, generalment adossats als murs d'un temple, exempts per tres costats i amb petites escaletes d'accés des del nivell del carrer. Al fons tenen una mena de tapís i una petita fornícula sobre una mènsula central alta, dins la qual se situa la imatge del sant que presidirà les representacions. Al tapís de fons també hi ha dues obertures per a l'entrada i eixida dels personatges. Consegüentment, l'escenografia i la tramoia ha de ser austera. El públic, que se situa davant i a banda i banda de l'entaulat, assisteix a la representació dempeus o, més recentment, asseguts en cadires. Els altars s'alcen la vespra de Sant Vicent i romanen plantats dos o tres dies cada any, durant els quals en cada altar es repeteix la representació del miracle d'eixe any diverses vegades al llarg del dia (fins a dotze vegades), amb els lògics intervals de descans, que servien també perquè es renovara el públic assistent. Cada altar intentava representar cada any un miracle diferent.

Els miracles no s'explicarien sense el fervor popular a sant Vicent Ferrer, per part dels valencians. Efectivament, sant Vicent Ferrer és un dels valencians més il·lustres, una personalitat que encarna el període políticament i culturalment més brillant de la història de València. Nasqué el 1350 a la ciutat de València al si d'una família benestant, ja que el seu pare era un notari oriünd de Girona. Entrà de ben jove al Convent de Predicadors de València, pertanyent a l'orde dels dominics. Estudià a l'Estudi General de Barcelona i fou professor de Lògica a Lleida, Barcelona i València, on fou mestre de la càtedra de Teologia. Predicà a favor de l'elecció del papa Clement VII durant el Cisma d'Occident. El papa Benedicte XIII el cridà a formar part de la cort pontifícia d'Avinyó. També participà en el Compromís de Casp, on recolzà la candidatura del candidat castellà Ferran d'Antequera. Una revelació li encomanà anar pel món a predicar l'evangeli. En efecte, a partir de 1399 es convertí en un hàbil predicador, que recorregué els Països Catalans i bona part d'Europa occidental, aconseguint conversions multitudinàries. El seguien centenars de penitents i, allà on anava a predicar, era rebut amb una expectació enorme. Els seus sermons foren molt populars per la seua senzillesa i claredat, i se'n conserven nombrosos, bona part en català i una altra en llatí. La vida de sant Vicent Ferrer va estar envoltada d'una fama sorprenent de miracles i prodigis, que han perdurat en la tradició popular. Vicent Ferrer muigué a Vannes (Bretanya) el 1419. Tan sols trenta-sis anys després de la seua mort, el 1455, l'Església el canonitzà i el proclamà sant. Des d'aleshores, a València s'ha celebrat la festivitat de Sant Vicent Ferrer, la qual fou ampliada a tot el regne a partir de finals del segle XVI, després de declarar-lo patró de la ciutat i del Regne de València.

L'origen de les representacions dels miracles de sant Vicent hem de buscar-los en els altars que, per a commemorar la vida i els miracles del sant, es muntaven als carrers i places de València. Sis anys després de la canonització del sant, el 1461, fou alçat el primer altar al carrer de la Mar, prop de la casa natal del sant, anomenada popularment Pouet de Sant Vicent. El segon altar més antic que s'instal·là fou el del Tossal o del Tros Alt, de començament del segle XVII, i el tercer fou el del Mercat, del segle XVIII. A partir de 1810 es restablí la llibertat per alçar altars als carrers de València, en contra de la pretensió dels veïns del carrer de la Mar, que volien tindre l'exclusivitat perquè consideraven que era una iniciativa antiquíssima dels seus avantpassats.

En un primer moment les representacions dels miracles es feien d'una manera plàstica i estàtica, amb figures de fusta, gravats, pintures i una exagerada ornamentació barroca. Aquest gust dels valencians per l’espectacularitat plàstica també es va traslladar a un altre dels costums per a venerar sant Vicent Ferrer, que té el seu origen a finals del segle XVI i que també perdura en l'actualitat: es tracta de la representació de l’escena del bateig del sant a la parròquia de Sant Esteve per figures que es coneixen amb el nom de «bults» o «bultos». En efecte, al voltant de la pila baptismal d’aquesta església es col·loca un entaulat amb els bults dels 19 personatges que, segons la tradició, participaren en el bateig de Vicent Ferrer el dia de la festivitat de Sant Vicent Màrtir. Aquestes figures, propietat del Col·legi Notarial de València, són de fusta i vestides amb bastants anacronismes respecte a l'època que es vol recordar.

Per la seua part, els bults o ninots dels altars no serien més de tres o quatre, però a partir del segle XVII podien ser mòbils, gràcies a diferents artificis mecànics. Lògicament, els altars més ben documentats corresponen als instal·lats en celebracions especials on participaren les forces vives de la ciutat de manera oficial, com les de l'any 1655, segon centenari de la canonització del sant, quan al claustre del convent de Sant Domènec es van alçar sengles altars on es van representar mecànicament el Miracle de Vannes i el Miracle de la dona lletja. En el mateix convent, davant de la capella dels Reis, es va alçar un altre altar per a escenificar, també amb figures mòbils, el Miracle de la resurrecció de la dona de Salamanca. Per altra part, també es va representar el Miracle del Rei Moro de Granada, amb actors que feien mímica i un xiquet, que personificava sant Vicent, predicant un sermó. Altrament, en aquesta mateixa celebració del 1655, quan la processó va passar per la plaça de l'església de Sant Domènec aparegué un xiquet, caracteritzat de sant Vicent Ferrer, en un núvol que era transportat per una maroma entre dos edificis de la plaça. Tot això ens fa pensar que, de manera semblant al que passava en els carros triomfals de moltes processons i desfilades barroques, o en les roques dels misteris de la processó del Corpus, també segurament als altars podien formar-se quadres al viu amb la participació de xiquets i adults, i en col·laboració amb els bults.

A més a més, l'espectacle plàstic podia ser acompanyat d'una complementació literària. En efecte, al segle XVIII era molt freqüent que es fixaren cartells en les parets de les cases contigües als altars, amb poemes o dècimes que explicaven l'escena que s'hi representava. Generalment aquests versos eren en valencià o en castellà, i més excepcionalment en llatí. Des de meitat del segle XVIII hi hagué constants intents per part de les autoritats polítiques i religioses del despotisme il·lustrat de prohibir els altars i les representacions dels miracles, però les reiterades prohibicions generalment eren desobeïdes. Aquesta circumstància, a més de provar l'arrel popular dels miracles, ens fa suposar que no era una mera exhibició plàstica de figures, sinó que havia d'haver-hi també la presència d'algun tipus de declamació (sermons de sant Vicent predicats per xiquets, recitació de poemes al·lusius al misteri, representació de col·loquis explicatius del miracle...) o d'alguna altra forma dramàtica rudimentaria més o menys improvisada.

De fet, el 1801 es van editar unes poesies per a l'altar del carrer de la Mar d'aqueix any, seguides d'un Col·loqui entre el Retor d'un poble, Cento i Quelo, sos parroquians. Aquest col·loqui era l'explicació del miracle de l'altar, i degué representar-se en les seues proximitats. Cal dir que els col·loquis o raonaments són composicions còmiques, generalment en forma de diàlegs, que eren declamades en públic en les festes populars valencianes per uns actors professionals, anomenats col·loquiers. Un altre col·loqui explicatiu d'un miracle és el titulat Raonament que li fa Batiste Barró a Tòfol la Viuda, a on li explica el milacre que es representa en lo Tossal, de l'any 1802. Aquests dos col·loquis citats són solament unes mostres que ens han pervingut, però segurament n'hi hagué molts més d'aquest tipus que ni s'imprimiren o fins i tot ni s'arribaren a escriure, perquè cal recordar que els col·loquiers eren mestres de la improvisació oral i, per tant, no devia ser infreqüent que aprofitaren les festes vicentines per col·locar-se prop dels altars a improvisar explicacions del que s'hi representava.

Finalment, les primeres notícies fefaents de la participació de xiquets en els altars són de 1805, i la primera representació dramàtica documentada és de 1817. En efecte, el primer text representat és el Milacre de Sant Vicent Ferrer que es representarà en este any 1817 en lo seu altar del carrer de la Mar, del pare Lluís Navarro i Ferrer. Aquest miracle, també titulat El fill de l’especier o, més popularment, Els paps, fou publicat molts anys després. Pel que fa als miracles editats, el primer és de l'any 1822 i el seu títol és Explicació del milacre fet per Sant Vicent Ferrer l'any mil quatre-cents deu en la vila de Llíria, el qual se representa enguany al viu en l'altar principal del carrer de la Mar d'esta ciutat de València.

Comptat i debatut, els miracles de sant Vicent són un clar exemple de transformació i evolució des de formes de simbolització merament plàstiques i formes d'escenificació mímica (complementades literàriament mitjançant poemes i col·loquis explicatius), fins a formes netament dramàtiques.

Els primers miracles editats, que solen tindre 12 pàgines de mitjana, quasi sempre van precedits d'una lloa o explicació, i van acompanyats al final de poemes complementaris que glossen, en dècimes, quartetes, quintets o altres estrofes, motius propis del miracle, de l’altar o de la festa. Per tant, hi ha una clara intenció informativa en aquests primers miracles, intencionalitat que ve provada també pel fet que els fullets es venien al peu de l'altar entre el públic assistent. Igualment, les poesies finals eren destinades no tant a la recitació, sinó a vendre-les o a ser fixades en cartells que se situaven al voltant dels altars. D'altra banda, el costum de recitar col·loquis o fer balls continuà en els entreactes dels miracles.

Una qüestió que cal assenyalar és que els primers miracles impresos són cronològicament anteriors a l'edició dels primers sainets o joguets còmics del teatre profà valencià modern, tot i que segurament els dos gèneres són fruit de la revalorització de les formes teatrals populars que s'experimenta en la primera meitat del segle XIX per influència del romanticisme primerenc. En efecte, tant els miracles com els sainets són quadres de costums amb una ambientació, una gràcia i uns tipus de personatges similars. De la mateixa manera que hem pogut relacionar els miracles amb els col·loquis, també podem establir lligams entre els miracles i els sainets. De fet, podem dir que els tres gèneres (col·loquis, miracles, sainets) participen del caràcter costumista de tot el teatre popular valencià.

Com que els miracles són una mostra més de literatura popular, és lògic que en aquesta primera època predominen els textos d'autor anònim o desconegut. Tanmateix, aquesta circumstància no és impediment perquè es coneguen uns quants noms d'autors de miracles pioners en el segon quart del segle XIX, els més importants dels quals són Vicent Clérigues, de renom "El Bolonio", Josep Garulo i el pare Arolas.

La innovació de representar miracles fou tan ben rebuda pel públic que des de l'any 1817 ja no faltaren pràcticament mai les representacions dels miracles a l'altar del carrer de la Mar. A partir de mitjan segle XIX s'uniren a la pràctica de representar miracles altres altars, no sense les protestes dels veïns del carrer de la Mar, entestats en mantindre l'exclusivitat d'aquestes representacions. Concretament, en 1851 foren l'altar del Tossal i el del Mercat, i un poc després els del Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent (1863), plaça de la Pilota (1864) i plaça de la Constitució (1866), també anomenat de la Seu, de la Verge o de la Mare de Déu. A finals del segle ja eren vuit els altars que representaven miracles amb creixent rivalitat entre ells, perquè als anteriors hem d'unir els altars de la plaça del Pilar, plaça del Carme i plaça de Colón.

Aquesta intensa pràctica escènica motiva que cultiven el gènere no solament autors circumstancials, sinó també molts dels distingits dramaturgs i poetes vernacles. Entre aquests últims, tenim alguns representants de la Renaixença valenciana que, lògicament, escriuen les produccions de major qualitat poètica. Podem afirmar que escriure miracles es convertí en un costum per als lletraferits locals, i pràcticament tots els comediògrafs n'escrigué algun.

Així, entre l'extensa nòmina d'autors de mitjan segle XIX, cal citar Vicent Boix (amb 12 miracles), Joaquim Balader Sanchis (5), Josep Bernat i Baldoví (4), Pasqual Pérez i Rodríguez (3), Eduard Escalante (2), Rafael Maria Liern (2), Tomàs Villarroya (1) i Fèlix Pizcueta (1). Partint de l'esquema temàtic miraculós i dels trets populars que definien tradicionalment el gènere, alguns dels autors citats intentaren dignificar-lo des d'una perspectiva més ambiciosa.

La línia de producció de miracles es consolida en la segona meitat del segle XIX, amb l'edició anual d'almenys un miracle (amb molt poques excepcions). Un any especialment important fou el 1855, quart centenari de la canonització del sant, que se n'editaren sis. La col·lecció editorial més rellevant d'aquesta època és la denominada Teatro de la Niñez, que publicà quatre miracles, la qual cosa, per altra banda, demostra els contactes entre els miracles i el teatre infantil.

Entre els autors del darrer quart del segle XIX, hi ha una àmplia representació el cos docent, tant religiosos com seglars. Concretament, el Col·legi de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer fou el focus més brillant, tant en producció com en irradiació. En aquesta institució destaquen els autors Joaquim Badia i Adell (amb 13 textos), Rafael Ramírez i Torrent (7) i Vicent Chervàs Begut (5).

Cal dir que el centenari Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer és una institució benèfica fundada el 1410, que tenia l'avantatge de disposar d'un teatre des del 1840, que fou reformat totalment i reinaugurat el 1889. Així, a més de l'altar per a representar miracles, que es muntava al pati per la festa de Sant Vicent, el col·legi també feia servir el teatre per a programar tota una temporada de miracles des del començament del darrer terç del segle XIX, de la mateixa manera que el local era utilitzat per a escenificar el Betlem durant l'època de Nadal. La temporada de miracles s'estenia des de la vespra de la festivitat del sant fins al començament de l'estiu: és a dir, durant els mesos d'abril, maig i juny, o fins i tot juliol. Es realitzaven dues funcions els diumenges i dies festius i una els dies feiners. En cada funció es representaven fins a cinc miracles. Un local tancat com aquest teatre permetia que les posades en escena foren més vistoses que a l'aire lliure i que pogueren comptar amb gran aparat escenogràfic, si fos menester. A vegades, les decoracions eren obra del reputat escenògraf valencià Ricard Alós.

Precisament, un dels valors de la producció per a aquesta institució, especialment al tombant del segle XIX i les primeres dècades del XX, és la quantitat de miracles lírics que s'hi confeccionaren (bona part dels quals afortunadament s'han conservat), amb música del mestre compositor Josep Medina Garcerà, i amb llibrets escrits sobretot pel dramaturg Josep Campos Marté, que, amb 14 textos, és l'autor més prolífic de l'època. Per poder representar aquestes obres musicals, es contractava una orquestra que dirigia el mateix Josep Medina, i també participava el cor i la secció de ball del col·legi.

Entre els autors del primer terç del segle XX, també cal destacar Francesc Vidal i Roig (amb 9 miracles), Josep Felís Bau (5), Josep Maria Juan Garcia (4) i Antoni Asensio Castillo (4). En la confecció dels miracles, aquests dramaturgs continuen repetint la mateixa fórmula senzilla consagrada per la tradició, tot i que formalment en aquesta època hi ha una tendència a consolidar la introducció de dos o tres miracles en la mateixa obra (novetat que s'havia començat en l'època anterior) o a descriure una pluralitat d'estampes de la vida del sant en diferents llocs i moments de la seua vida.

Diversos miracles foren editats en publicacions periòdiques o en col·leccions teatrals de les primeres dècades del segle XX. Citarem quatre de les col·leccions més destacables: la revista L'Antigor, que inclou en les seues pàgines tres dels miracles que es presentaren als concursos que la societat homònima convocava; la Colección de comedias morales para representar en colegios y sociedades recreativas, que publicà dos miracles del pare escolapi Salvador Calvo; el setmanari El Cuento del Dumenche, que també n'edità dos, i el diari Las Provincias, que publicà, entre altres, els dos miracles d'Eduard Escalante, dins de l'edició de la seua obra completa.

Un any important per a la producció de miracles fou el 1919, perquè, amb motiu de la commemoració del cinc-cents aniversari de la mort del sant, se n'escrigueren una desena. Tanmateix, a partir de l'any següent, l'edició de miracles disminueix força.

Al primer terç del segle XX continuaren augmentant el nombre d'altars alçats per altres barriades de la ciutat: plaça de Santa Mònica, plaça del Miracle del Mocadoret, plaça de Russafa i el Cabanyal. És a dir, fins a la Guerra Civil hi hagué una dotzena d'altars representant miracles més o menys continuadament.

Immediatament després del tall de la Guerra d'Espanya, es reprenen les escenificacions dels miracles. Concretament, la represa es produeix l'any 1940, quan estan prohibides de facto les representacions comercials teatrals en català. Segurament els miracles foren permesos pel règim franquista per la seua temàtica piadosa i perquè es consideraven manifestacions de fervor popular. Dit d'una altra manera, els miracles sintonitzaven perfectament amb l'aliança que havia establit l'església amb el nou règim. Uns condicionaments semblants tenien les representacions de les passions i els pastorets a Catalunya, que també foren permeses pel règim en la postguerra.

Fins i tot podem dir que als anys quaranta es produeix una promoció dels miracles des de les esferes oficials. Així, l'Ajuntament de València impulsà la creació de la Junta Central Vicentina, que es fundà el 1943 per a potenciar les representacions. Una conseqüència de la tasca d'aquesta institució és que s'afegiren nous altars als ja coneguts, arribant a muntar-se a poblacions del voltant de València, com ara a Xirivella (1945), que encara continua en l'actualitat, o a Quatretonda en el període 1945-1950. Fins i tot, també es van difondre els miracles a altres indrets del País Valencià, com Morella o Teulada.

Un altre fet positiu és l'augment de certàmens i concursos. Així, Lo Rat Penat, que tradicionalment havia convocat premis de miracles, ara redobla esforços i patrocina les representacions al Teatre de la Casa dels Obrers de València. També el Patronat de la Joventut Obrera de València organitza des del 1944 un certamen de miracles. Per la seua banda, la Junta Central Vicentina crea en 1946 un premi per a la millor obra sobre el sant. L'apoteosi va arribar el 1950 amb el sisé centenari del natalici de Sant Vicent Ferrer, i el 1955 amb el cinqué centenari de la seua canonització, però malgrat l'increment de les representacions, no augmenten significativament les edicions.

Durant la dictadura franquista, els lletraferits que més insisteixen en el gènere són Manuel Sánchez Navarrete, que és l'autor més prolífic amb 18 miracles estrenats, Maties Ruiz Esteve (11) i Germà Roig Florencio (12), que és, sense dubte, l'autor de més qualitat d'aquesta època. Altres conreadors de miracles en la postguerra foren els poetes jocfloralistes de Lo Rat Penat, com ara Josep Calatayud Bayà, que enaltien la figura del sant dominic com a valedor de la causa franquista. Altrament, un dels escriptors més significatius de l'època, Martí Domínguez Barberà, també participa de la producció de miracles vicentins, però intentant orientar-la vers a formulacions de teatre religiós més dignes i literàries. Als anys cinquanta, entre els autors de miracles també hi ha una representació dels pares escolapis. De fet, el Col·legi Escolapi Andresià de València guarda una interessant col·lecció de miracles escrits pels docents d'aquesta institució. Finalment, en el darrer quart del segle XX, a més dels autors ja citats, hem d'afegir a Antoni Atienza Peñarrocha i Francesc Orts i Fabado.

Formalment, també es produeixen canvis en els miracles d'aquesta època: el primer és que les poesies explicatives, que des del principi acompanyaven les obres, ara són suplertes per introits o pròlegs en castellà. Un altra evolució que s'imposa definitivament és la presentació de diversos miracles en una mateixa obra, especialment en la producció de l'autor més important del moment, Manuel Sánchez Navarrete, que també suprimeix definitivament el personatge graciós del motiló.

Els miracles són un fet cultural d'una notorietat inqüestionable, que continua vigent en l'actualitat. A hores d'ara hi ha una dotzena d'associacions veïnals que planten els seus respectius altars a diferents indrets de la ciutat de València: carrer de la Mar, Tossal, plaça del Mercat, plaça del Pilar, plaça del Carme, plaça de la Verge, Milacre del Mocadoret, Russafa, la Platja, església del Sant Àngel Custodi, Mercat de Colón i Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer. Així mateix, hi ha set agrupacions més que també alcen altars en les poblacions valencianes de Xirivella, Ribarroja del Túria, Meliana, Almàssera, L'Eliana, Llíria i la Canyada. En total tenim una vintena d'associacions que promouen la representació dels miracles vicentins, la qual cosa demostra la popularitat que continua tenint aquesta pràctica dramàtica.

Pel que fa als autors de miracles actuals, cal citar Rafael Melià i Castelló, i Empar Cabrera i Sanfèlix, pels guardons aconseguits en la seua producció inèdita en els certàmens celebrats per Lo Rat Penat durant aquests anys del segle XXI.

Els miracles de sant Vicent són un gènere amb més de dos-cents anys d'història que compta amb un volum d'obres escrites sorprenent, a pesar de la limitació que suposa la seua representació exclusivament per xiquets (i no per actors professionals) i solament durant les festes anuals vicentines. Ho prova el fet que moltíssims miracles han estat editats i uns quants reeditats diverses vegades (en algun cas fins a set vegades), sense comptar que segurament alguns dels futllets publicats s'han perdut. Lògicament, l'edició ha sigut una ajuda important per a la difusió del gènere entre el públic. Per altra part, la gran quantitat de miracles manuscrits i mecanoscrits conservats en els diferents arxius públics i privats, ens fa suposar que els miracles inèdits deuen ser tant o més nombrosos que els editats.

La pèrdua o dispersió de molts textos dificulta la confecció d'un catàleg de miracles complet. A això hem d'unir que nombroses obres, que tenim documentades per les fonts hemerogràfiques, són anònimes o desconeixem els seus autors, perquè les notícies de la premsa no solien fer-se ressò de l'autoria. Una altra dificultat afegida és que hi ha bastants miracles d'autors diferents que tenen el mateix títol (o un títol molt semblant) perquè tracten del mateix fet miraculós.

En tot cas, el catàleg de miracles més complet fins ara el va realitzar José Martínez Ortiz, amb 132 obres diferents censades fins a l'any 1955, però hem pogut comprovar que encara li'n van faltar catalogar nombrosos més anteriors a eixa data. Actualment, hem pogut documentar l'existència de 292 miracles, tant editats com inèdits (en una proporció del 52% i 48%, respectivament), que ens poden donar una idea aproximada de l'abast assolit per aquesta pràctica dramàtica popular.

La relació dels miracles documentats és la següent:

- Col·loqui entre el Retor d'un poble, Cento i Quelo, sos parroquians, de J.B.C. València: Impr. Josep de Orga, 1801.

- Milacre de Sant Vicent Ferrer que es representarà en este any 1817 en lo seu altar del carrer de la Mar, del pare Lluís Navarro i Ferrer. Estrenat a l'Altar del carrer de la Mar, 1817 (editat posteriorment).

- Explicació del milacre fet per Sant Vicent Ferrer l'any mil quatre-cents deu en la vila de Llíria, el qual se representa enguany al viu en l'altar principal del carrer de la Mar d'esta ciutat de València. Anònim. València: Impr. Benito Monfort, 1822.

- Poemeta per a l'altar principal de Sant Vicent, any 1824. L'escena és en Casp, vila de Aragó. Anònim. Inèdit. Estrenat a l'Altar del Carrer de la Mar, 1824.

- Milacre que els òrfens de la Real Casa Col·legi del Pare Sant Vicent Ferrer representaren en l'altar principal de dit sant situat al cap del carrer de la Mar, de J. Lleó. Inèdit. Estrenat a l'Altar del Carrer de la Mar, 1825.

- Poesies i milacre de l'altar del pare Sant Vicent Ferrer, de Vicent Clérigues. València: Imprenta de Benito Monfort, 1829.

- Milacre eixecutat per el pare Sant Vicent Ferrer, predicant en la plaça major de la ciutat de Girona l'any 1409. També titulat El selós arrepentit. Anònim. València: José Gimeno, 1830.

- Milacre de Sant Vicent Ferrer que se representa en l'Altar del carrer de la Mar. És el miracle del Comte d'Urgell. Anònim. València: Impr. de Francisco Brusola, 1831.

- Milacre practicat per el Pare Sant Visent en lo camí que va des de la ciutat de Lérida al poble de Balaguer, de Vicent Clérigues. València: Eiximeno, 1832.

- Milacre que Sant Vicent Ferrer eixecutà en los arravals de la ciutat de Tolosa. Anònim. València: Impr. Jaume Martinez, 1834.

- Milacre que Sant Vicent Ferrer eixecutà en la porteria del convent de predicadors d'esta Ciutat de València en l'any 1412, quant remedià, per mig d'un sombrero de palma, a una pobra dona de Salamanca que li demanà limosna per a mampendre el camí de la seua terra, del pare Joan Arolas i Arís. València: Benet Monfort, 1835.

- Milacre del Pare Sant Vicent Ferrer, per a representar-se en l'altar principal del Sant, de Lluis Navarro i Ferrer. València: Impr. Jaume Martínez, 1838.

- El diable sabater, de Tomàs Villarroya Sanz. València: Impr. de Gimeno, 1841.

- Milacre de Sant Vicent Ferrer, titulat La sabateta, de Josep Garulo i Villel. València: Impr. de. Gimeno, 1842

- Milacre que féu el gloriós Sant Vicent Ferrer en el Conde d'Urgell, de Lluís Navarro Ferrer i Josep Garulo i Villel. València: Imprenta de Jacinto Talamantes, 1843.

- Fruits de les missions de Sant Vicent Ferrer, de Vicent Clérigues. València: Impr. Josep d'Orga, 1845.

- Milacre que en l'any 1359 obrà el gloriós Sant Vicent Ferrer curant a Tonet Garrigues, que patis unes apostemes en el coll, de Josep Garulo i Villel. València: Imprenta de D. Benet Monfort, 1846.

- Milacre que obrà el Pare Sant vicent Ferrer l'any 1391, titulat Els Judeus, de Josep Garulo i Villel. València: Impr. Josep d'Orga, 1848.

- La vella de Traiguera. Anònim. Inèdit, ca. 1850.

- L'estudiant mort i ressuscitat, de Vicent Donday. València: Agustí Blat, 1851.

- La loca de Morella, de Miquel Preciado. València: Agustí Blat, 1851.

- Milacre de Sant Vicent Ferrer, que se representa en el carrer de la Mar. Anònim. València: Benito Monfort, 1851.

- Milacre que l'any 1415 obrà... Sant Vicent Ferrer en el poble de Villalonga, de Miquel Preciado. València: Impr. de Josep Rius, 1852.

- El gelós arrepentit o el xiquet de Girona, de Miquel Preciado. València: Impr. de Joan Fenoll Bordonado, 1852.

- Un fratricida predit per Sant Vicent, de Miquel Preciado. València: Impr. de Josep Maria Ayoldi, 1853.

- La venta apareguda i curació d'una muda, de Miquel Preciado. València: Impr. de Josep Rius, 1853.

- Composició del Milacre que alcançà de Déu nostre sinyor el pare Sant Vicent Ferrer, estant en el consell de Casp, any 1412, titulat El diable en la venta, de Josep Garulo i Villel. València: Impr. de El Valenciano, 1855.

- El diable pres, de Pasqual Pérez i Rodríguez. València: Impr. de Josep Maria Ayoldi, 1855.

- Els bandos de València o la paraula de Sant Vicent Ferrer, de Vicent Boix i Ricarte. València: Impr. de Joan Fenoll Bordonado, 1855.

- La vanitat castigada, de Eduard Escalante. València: Imprenta de El Valenciano, 1855.

- Milacre de la muda, de Eduard Escalante. València: Imprenta de El Valenciano, 1855.

- Conversió dels judios de la sinagoga de Salamanca. Anònim. València: Imprenta de El Valenciano, 1857.

- Milacres del loco i el baldat, de Vicent Sanchis Roig. València: Impr. Manuel Piles, 1857.

- Milacre del taverner. Anònim. Russafa: Imprenta de Piles, 1858.

- La conversió dels jodios, de Rafael Maria Liern. Editat s. l., s. n. Estrenat en l'Altar del Tros Alt, 1858.

- El Mocador, de Josep Bernat i Baldoví. València: Imp. de la Rechenerasió Tipográfica, 1859.

- La fealdad y la hermosura, de Josep Bernat i Baldoví. València: Imp. de la Rechenerasió Tipográfica, 1859.

- El rei moro de Granada, de Josep Bernat i Baldoví. València: Imp. de D. Ignacio Boix, 1860.

- Els òrfens de Sant Vicent, de Vicent Boix i Ricarte. València: Impr. de Josep Maria Ayoldi, 1860.

- El pendó de València, de Vicent Boix i Ricarte. València: Impr. José Mateu Garín, 1860.

- El metge prodigiós, de Vicent Boix i Ricarte. València: Impr. José Mateu Garín, 1861.

- L'oràcul de Casp, de Vicent Boix i Ricarte. València: Impr. de M. Piles, 1861.

- Lo toc de somatén, de Vicent Boix i Ricarte. València: Impr. de Josep Rius, 1862.

- Lo rei i l'apòstol, de Vicent Boix i Ricarte. València: Impr. Josep Mateu Garín, 1862.

- Lo fanàtic de Traiguera o tres milacres en ú, de Jaume Peyró i Dauder. València: Impr. de Josep Domenech 1863.

- La veu del cel, de Jaume Peyró i Dauder. València: Impr. de Josep Domenech, 1863.

- El secret de la sària, de Rafael Maria Liern. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1863.

- La loca de Morella, de Pasqual Pérez i Rodríguez. Inèdit. Estrenat al Col·legi Andresià de València, 1863.

- El taverner de Palma, de Rafael Ramírez i Torrent. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1863.

- La sabateta, de Rafael Ramírez i Torrent. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1863.

- El vi milagrós, de Joaquim Balader Sanchis. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1863.

- El mort ressuscitat, de Joan Antoni Almela. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1863.

- La ciència i la gràcia, de Joaquim Balader Sanchis. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1864.

- L’àngel de l’Apocalipsi, de Joaquim Balader Sanchis. València: Josep Rius, 1864.

- Lo àngel i lo diable, de Vicent Boix i Ricarte. València: Impr. de El Avisador Valenciano, 1865.

- La pau de Molvedre, de Vicent Boix i Ricarte. València: Impr. de Salvador Martínez, 1865.

- La contricció repentina, de Joaquim Balader Sanchis. València: Impr. de Josep Rius, 1866.

- El foll de Montblanc, de Rafael Ramírez i Torrent. València: Impr. de El Avisador Valenciano, 1866.

- El sord, de Rafael Ramírez i Torrent. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1866.

- La curació d'un sord. Anònim. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1866.

- El tir per la culata. Anònim. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1866.

- Les naus de Barcelona, de Rafael Ramírez i Torrent. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1867.

- La venta improvisada, de Pascual Pérez i Rodríguez. València: Josep Domenech, 1867.

- L'aparició de les creus. Anònim. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1867.

- L'ermità de Sant Mateu, de Fèlix Pizcueta. València: Impr. de J. Rius, 1868.

- La creu de la penya, de Vicent Boix i Ricarte. València: Impr. Salvador Amargós, 1868.

- La creu de Teulada, de Vicent Chervàs Begut. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1868.

- Malasang, el de Chinchilla. Anònim. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1868.

- El xiquet desquartitzat, de Joaquim Balader Sanchis. València: José Domenech, 1869.

- Los de fora i los de dins, de Vicent Boix i Ricarte. València: Impr. de J. M. Ayoldi, 1870.

- La conversió d'una jodia, de Vicent Sanchis i Roig, ca.1870.

- Sant Vicent en Traiguera, o la muda, d'Eduard Ponce. València: Imprenta de Salvador Amargós, 1871.

- La mort de Sant Vicent, de Vicent Sanchis i Roig, i amb música de Josep Peiró. Inèdita. Representada a l'Altar del Tros Alt, 1872.

- El fratricida, de Vicent Chervàs Begut. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1874.

- Mustafà o el forner de Berga, de Julià Garcia Cervera. València: Impr. de Ferrer de Orga, 1874.

- L'ànima rescatà, de Julià Garcia Cervera. València: Impr. de Ferrer de Orga, 1875.

- La font de Llíria, de Vicent Chervàs Begut. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1877.

- La cega, mut, perlàtic i baldat curats per l'Apòstol valencià Sant Vicent anant a predicar a Nantes, de Vicent Sanchis Roig. València: Col·lecció Teatro de la Niñez, Imprenta-Libreria de Juan Mariana y Sanz, 1878.

- L'incrèdul convertit, d'Eduard Escalante Feo. València: Col·lecció Teatro de la Niñez, Imprenta-Libreria de Juan Mariana y Sanz, 1878

- El cego de Montoliu, de Vicent Chervàs Begut. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1879.

- La vanitat castigà, de Joaquim Badia i Adell. Inèdit. Estrenat en l'Altar de la Plaça de la Constitutció, 1879.

- El diable en la presó, de Joaquim Badia i Adell. València: Impr. de la Viuda de Amargos, 1880.

- Un incendi o la conversió d'un moro, de Joaquim Badia i Adell. València: Impr. de la Viuda de Ayoldi, 1881.

- La perseverància d'un penitent, de Vicent Chervàs Begut. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1882.

- Venjança i castic, de Joaquim Badia i Adell. València: Impr. de la Viuda de Amargós, 1882.

- Les creus de Salamanca, de Joaquim Badia i Adell. València: Impr. Viuda de Amargós, 1884

- La mort del rei moro de Granada, de Joaquim Badia i Adell. València: Imp. V. Amargós, 1886.

- Els bandos de Castelló de la Plana, de Joaquim Badia i Adell. València: Impr. V. Amargós, 1888.

- El mut de Normandia, de Vicent Sanchis i Roig. València: Impr. de la Viuda de Amargós, 1888.

- La mort de la princesa), de Joaquím Badía i Adell. València: Impr. de Josep Canales Romá, 1891.

- L'incrèdul. Anònim. Inèdit. Estrenat a l'Altar de Russafa, 1891.

- Milacre de Sant Vicent Ferrer en la Vila de Llíria, de Francesc Jiménez Marín. València: Impr. de José Canales Romá, 1892.

- Lo jueu d'Écija, de Joaquím Badía i Adell. València: Impr. de Josep Canales Romá, 1893.

- El sord, de Rafael Ramírez i Torrent, amb versió musical de Josep Medina Garcerà. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1893.

- Les naus de Barcelona, de Rafael Ramírez i Torrent, amb versió musical de Josep Medina Garcerà. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, ca. 1893.

- Un àngel que torna al cel, de Josep Campos Marté, amb música de Josep Medina Garcerà. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1896.

- Pau i hermosura, de Josep Campos Marté, amb música de Josep Medina Garcerà. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1897.

- Lo tullit, de Joaquím Badía i Adell. València: Impr. de Josep Canales Romá, 1898.

- Els corsaris, de Josep Campos Mart, amb música de Josep Medina Garcerà. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1898.

- El xiquet milagrós, de Josep Campos Mart, amb música de Josep Medina Garcerà. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1899.

- L'entrada de Sant Vicent en València, de Joaquim Badia i Adell. València: Impr. José María Alpuente, 1899.

- La fe premiada, de Ramon Andrés Cabrelles. València: Impr. de José Mª Alpuente, 1900.

- La corona d'Aragó o una sogra endemoniada, de Josep Campos Marté, amb música de Josep Medina Garcerà. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1900.

- Lo sord, de Joaquim Badia i Adell. Inèdit. Estrenat en l'Altar de la Plaça de la Constitució, ca. 1900.

- Justícia del cel, de Joan Colom. Inèdit, ca. 1900.

- Lo xiquet del lloc de Sant Gil, de Joaquim Badia Adell. València: Impr. de José Mª Alpuente, 1901.

- El manantial de la Creu, de Josep Campos Marté, amb música de Josep Medina Garcerà. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1901.

- El milacre de Vicentet el valencià. Anònim. Inèdit. Estrenat a la Societat L'Antigor de València, 1902.

- La pau de l'Angel. Anònim. Inèdit. Estrenat a l'Altar del Tossal, 1902.

- Els fillets de Sant Vicent, de Josep Campos Marté, amb música de Josep Medina Garcerà. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1903.

- La creu de Teulada, de Joaquim Badia Adell. València: Impr. de José Mª Alpuente, 1904.

- Una dona parlaora i un incrèdul asombrat, de Josep Campos Marté, amb música de Josep Medina Garcerà. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1904.

- Un femater apurat. Anònim. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1904.

- Quelet Pallús. Anònim. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1904.

- Tres estudiants i un burret, de Josep Campos Marté, amb música de Josep Medina Garcerà. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1905.

- La infància de Sant Vicent, de Josep Felís Bau, amb música de Josep Medina Garcerà. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1905.

- El Tribunal de les Aigües, de Gaspar Thous Orts i música de Miquel Asensi. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1905.

- El mort fingit, de Josep Felís Bau, amb música de Josep Medina Garcerà. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1906.

- El bateig, de Josep Felís Bau, amb música de Josep Medina Garcerà. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1906.

- Lo ermità fingit, de Joaquim Badia i Adell. València: Col·lecció L'Antigor, Imprenta Económica, 1906.

- La Patrona de València, d'Eduard Sainz Noguera, amb música de Josep Medina Garcerà. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1906.

- Les rogatives, de Josep Felís Bau, amb música de Josep Medina Garcerà. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1906.

- La font de Llíria, de Joaquim Badia i Adell. València: Impr. de José Maria Alpuente, 1907.

- El mocaoret milagrós, d'Antonio Asensio Castillo. València: Col·lecció L'Antigor, Imprenta Económica de Soto, 1907.

- L'Àngel de la Caritat, de Josep Campos Marté, amb música de Josep Medina Garcerà. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1907.

- Justícia i pau, de Josep Campos Marté, amb música de Josep Medina Garcerà. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1907.

- Un andalús asombrat, de Josep Campos Marté, amb música de Josep Medina Garcerà. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1907.

- La faena del dimoni, de Josep Campos Marté, amb música de Josep Medina Garcerà. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1907.

- Les tres figues, d'Antonio Asensio Castillo. Inèdit. Presentat als Jocs Florals de la societat L'Antigor, 1908.

- Les porrateres. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1908.

- Lo cego, mut i paralític. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1909.

- El rosari de l'aurora. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1909.

- Pasquala o la muda de València, d'Antonio Asensio Castillo. València: Col·lecció L'Antigor, Impr. Tomás Soto, 1910.

- Entre cel i terra, de Josep Maria Zapater Rodríguez. Inèdit. Estrenat a l'Altar del Carrer de la Mar, 1910.

- La font de Llíria, de Josep Campos Marté, amb música de Josep Medina Garcerà. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1910.

- L'obrer de vila. Anònim. Inèdit. Estrenat a la Societat L'Antigor de València, 1910.

- El sombrero milagrós, de Francesc Vidal i Roig. Inèdit. Estrenat a l'Altar del Carrer de la Mar, 1911.

- Proclamació del Rei Fernando de Castilla. Anònim. Inèdit. Estrenat a l'Altar del Tros Alt, 1911.

- La hipocresia de Leonardo Gaya. Anònim. Inèdit. Estrenat a l'Altar de la Plaça del Carme, 1911.

- El loco. Anònim. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1911.

- Lo diable pres, de Pasqual Pérez i Rodríguez, amb versió musical de Josep Medina Garcerà. Inèdita la partitura. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1912.

- Vol de palomes, de Josep Maria Bayarri. València: s. n., ca. 1912.

- La loca i el baldat. Anònim. Inèdit. Estrenat a l'Altar del Tros Alt, 1912.

- La morta ressuscità. Anònim, amb música de Josep Medina Farinós. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1912.

- Una sogra endemonià, de Francesc Vidal i Roig. Inèdit. Estrenat a l'Altar del Carrer de la Mar, 1913.

- El sord de Montblanc, de V. Emili Delmas i Badenes. València: La Gutenberg, 1913.

- L'Àngel de la Pau o la venguda al Grau del Santo Cristo i l'escala, de Salvador Calvo. València: Sucesores de Badal, 1913.

- El mocadoret. Anònim. Inèdit. Estrenat a l'Altar de la Plaça del Pilar, 1913.

- El molí de mon germà. Anònim. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1910.

- El bateig de San Visent, de Salvador Calvo. València: Sucesores de Badal, 1914.

- Sord i avar, de Francesc Vidal i Roig. Inèdit. Estrenat a l'Altar del Mercat, 1914.

- El moro de Lorca. Anònim. Inèdit. Estrenat a l'Altar de la Plaça del Carme, 1914.

- La conversió del Rei de Castilla. Anònim. Inèdit. Estrenat a l'Altar del Tros Alt, 1914.

- L'incrèdul, de Josep Maria Juan Garcia. València: El Anunciador Valenciano. 1915.

- Les pepites milagroses. Anònim. València: El Mercantil Valenciano, 1915.

- Lo gènit del mal, de Josep Maria Juan Garcia. València: Impr. La Gutenberg, 1916.

- Castic i perdó, de Manuel Salvador Martí. Inèdit. Estrenat a l'Altar del Tros Alt, 1917.

- El fill del sabater, de Manuel Salvador Martí. Inèdit. Estrenat a l'Altar del Tros Alt, 1918.

- La mort de Sant Visent o un angel se’n va al cel, de Salvador Calvo. València: Sucesores de Badal, 1919.

- Lo fill del cristià, de Josep Maria Juan Garcia. València: Col·lecció El Cuento del Dumenche, núm. 275, Imprenta Valencianista, 1919.

- La mort de Sant Vicent, de Josep Sanchis Sivera, amb música de Frances Andrés Romero. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1919.

- La lletja, de Francesc Vidal i Roig. València: Col·lecció El Cuento del Dumenche, núm. 275, Imprenta Valencianista, 1919.

- Lo primer ressuscitat, de Francesc Vidal i Roig. Inèdit. Premiat en el concurs del V Centenari de la mort de Sant Vicent, 1919.

- Lo mort fingit, de Francesc Vidal i Roig. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1919.

- L'àngel de la pau, de Josep Maria Bayarri. Inèdit. Estrenat a la Plaça de Russafa, 1919.

- El milacre de l'aigüeta, de Josep Campos Marté. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, ca. 1919.

 La font santa de Teulada, de Salvador Mas Sastre. Inèdit. Estrenat en l'Altar de la Plaça de la Constitució, ca. 1919.

- L'hostal dels àngels, de Salvador Mas Sastre. Inèdit. Estrenat en l'Altar de la Plaça de la Constitució, ca. 1919.

- Don Jaume d'Aragó, Comte d'Urgell. Anònim. Inèdit. Estrenat a la Plaça del Carme, 1920.

- Els burladors burlats, de Francesc Vidal i Roig. Inèdit, Estrenat al Patronat de la Joventut Obrera de València, 1921.

- El millor testic, de Francesc Vidal i Roig, amb música del mestre Joaquim Belda Pastor. Inèdit. Estrenat al Teatre del Patronat de la Joventut Obrera, 1922.

- El diable en Sant Mateu. Anònim. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1922.

 Lo barret de Sant Vicent, de Josep Maria Juan Garcia. Inèdit. Estrenat a l'Altar del Mercat, 1923.

- La font de Llíria, d'Eduard Sainz Noguera. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1923.

- El pare Vicent en la Plaça de Nules. Anònim. Inèdit. Estrenat a l'Altar de la Plaça del Carme, 1924.

- El xiquet ressuscitat. Anònim. Inèdit. Representant a l'Altar del Carrer de la Mar, 1924.

- Els paps de Tonet. Anònim. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1924.

- Els fillets de Sant Vicent, de Josep Campos Marté, amb música de Josep Medina Garcerà. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1924.

- Els xiquets de Sant Vicent, de Francesc Vidal i Roig. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1924.

- Lo castic de lo malvat o el dimoni apresat en Sant Mateu, de Josep Olmos. Inèdit. Estrenat a l'Altar de la Plaça del Carme, 1925.

- Lo sombrero del pare Vicent en Salamanca, de Josep Olmos. Inèdit. Estrenat a l'Altar de la Plaça del Carme, 1926.

- El sombrero prodigiós. Anònim. Inèdit. Representar a l'Altar del Carrer de la Mar, 1926.

- L'estudiant ressuscitat, de Vicent Nicolau Balaguer, amb música de Miquel Jeroni Asensi Martín. Inèdit. Estrenat a l'Altar de la Plaça del Carme, 1927.

- El mocador, de Josep Maria Juan Garcia. Inèdit. Estrenat a l'Altar de la Plaça del Carme, 1927.

- Detin-te en l'aire, de Josep Peris Celda. València: s. n., 1963. Estrenat a l'Altar del Tros Alt, 1929.

- La mort de Sant Vicent, de Manuel Salvador Martí. Inèdit Estrenat a l'Altar del Tros Alt, 1929.

- La séquia, de Josep Peris Celda. València: Junta Central Vicentina, 1966. Estrenat a l'Altar del Tros Alt, 1930.

- Humiltat i penitència. Anònim, amb música de Josep Medina Garcerà completat per Marià Baró Borí. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1933.

- La jodia convertida, de Ricard Garrido Juan "Ricardo de Turia". Inèdit. Estrenat a l'Altar de la Plaça de la Mare de Déu,1940.

- La pesta d'Agullent, de Ricard Garrido Juan "Ricardo de Turia". Inèdit. Estrenat a l'Altar de la Plaça de la Mare de Déu, 1941.

- El burret de Sent Vicent o un burret caritatiu, de Vicent Ferri Garcia. València: Impr. J. Ruiz, 1943.

- L’àngel de l’Apocalipsi, de Vicent Montesinos Palomares. Inèdit. Primer premi del concurs de la Casa Beneficència, 1943.

- Una sogra endimonià, de Josep Sastre Ferrer. Adaptació del miracle líric vicentí La Corona d'Aragó o una sogra endimoniada, de Josep Campos Marté i el mestre Josep Medina Garcerà. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1943.

- Dos milacres en un vol, de Manuel Sánchez Navarrete i amb música de Rafael Martínez Coll. València: Impr. To-Do, 1945. Reeditada posteriorment dos vegades.

- El moro abofetejat, de Josep Calatayud Bayà. Xàbia: Impremta Botella, 1945.

- El baldat i el loco, de Maties Ruiz Esteve. Inèdit. Estrenat a l'Altar de Xirivella, 1945.

- El memorial de la viuda, de Maties Ruiz Esteve i amb música de Josep Roca. Inèdit. Estrenat a l'Altar de Xirivella, 1946.

- Lleida vicentina, de Josep Calatayud Bayà. València: Torres, 1946.

- Un testic de l'atre món, de Manuel Sánchez Navarrete. València: Impr. Gráficas Gloria, 1946.

- El capell de Sant Vicent, de Prudenci Alcon Mateu. València: Editorial Torres, 1946.

- El cego i els xiquets, de Vicent Sastre Ferrer. València: Impr. To-Do, 1946.

- Pluja d'hereus, de Vicent Montesinos Palomares. Inèdit. Estrenat a l'Altar de la Plaça de Russafa, 1946.

- Un Sant Vicent casamentero o el milacre del conyac. Anònim. Inèdit. Dedicat als festers de Sant Vicent Ferrer de Meliana, 1946.

- Lo cavaller afrontat, de Vicent Sastre Ferrer. València: Artes Gráficas, 1947.

- Justícia del cel, de Maties Ruiz Esteve. Inèdit. Estrenat a l'Altar de Xirivella, 1947.

- Quico el celós, de Maties Ruiz Esteve. Inèdit. Primer premi en el concurs de l'Ajuntament de València i en el concurs de Lo Rat Penat, 1947.

- La dona endemoniada, de Manuel Sánchez Navarrete. València: s. n., s. a. Primer premi en el Concurs de milacres organitzat pel Patronat de la Joventut Obrera de València, 1948.

- El milacre de Morella, de Josefina Lázaro Cerdà. Inèdit. Tercer premi del Certamen del Patronat de la Joventut Obrera, 1949.

- La pau de Déu, de Manuel Sánchez Navarrete. València: Gráficas Patronato, 1950.

- L'avar arrepentit, de Manuel Sánchez Navarrete. València: Gráficas Patronato, 1950.

- El dimoni vençut, de Manuel Sánchez Navarrete. Inèdit. Estrenat a l'Altar del Mercat, 1950.

- La boja de Catí, de Carles Salvador Gimeno. Inèdit. Estrenat a l'Altar del Mercat, 1950.

- Un milacre per a tres, de Maties Ruiz Esteve. Inèdit, 1950.

- Ja té pare el fill de Quico, de Maties Ruiz Esteve. Inèdit, 1950.

- Els miracles de Teulada fets pel pare Sant Vicent Ferrer, de Maria Ibars Ibars. Teulada: Ajuntament de Teulada, 1992. Representada a Teulada, 1950.

- Pare Vicent ¿i el sombrero?, de Maties Ruiz Esteve. Inèdit, ca. 1950.

- En la torre d'Asdrúbal, de Maties Ruiz Esteve. Inèdit, ca. 1950.

- Detin-te en l'aire, de Maties Ruiz Esteve. Inèdit, 1951.

- Per fer justícia en la terra, de Maties Ruiz Esteve. Inèdit, 1952.

- Pel gran senyal de la Creu, de Germà Roig Florencio. Inèdit. Estrenat a l'Altar de la Plaça de Russafa, 1952.

- El miracle del mudet. Anònim. Inèdit. Estrenat pels xiquets de Quatretonda, 1952.

- La venta dels àngels o el barret de Sant Vicent, de Josep Maria Bayarri Hurtado. València: Bayarri, 1953.

- L'apòstol de les gents, de Germà Roig Florencio. Inèdit. Estrenat a l'Altar de la Plaça de Russafa, 1953.

- Profecia de Jofré, de Germà Roig Florencio. Inèdit. Estrenat a l'Altar de la Plaça de Russafa, 1954.

- Ja és Micaleta bonica, de Maties Ruiz Esteve. Inèdit. Guardonat amb el primer premi de Lo Rat Penat, 1955.

- La sabateta, de Manuel Sánchez Navarrete. València: Buletín de la Asociación Católica de Maestros, 1955.

- Un ànima rescatada, de Manuel Sánchez Navarrete. València: Associació de la Font Bautismal de Sant Vicent Ferrer, Impr. J. Doménech, 1955.

- El Compromís de Casp, del pare Eugeni Almenar Pechuán. València: Impr. Ortizá, 1955.

- El xiquet que fa miracles, de Pompili Tortajada. València: Impr. Ortizá, 1955.

- Miracles de Sant Vicent, de Josep Maria Bayarri. València: s. n., 1956.

- La porta de l'àngel, de Prudenci Alcon Mateu. València: Gráficas Albarracín, 1957.

- El fillet il·luminat, de Germà Roig Florèncio. València: Frederic Doménech, 1957.

- Sigau bona gent, de Faust Hernández Casajuana. València: Frederic Domenech, 1957.

- L'home que vengué la seua ànima, de Manuel Sánchez Navarrete. València: Frederic Doménech, 1958.

- El diable humiliat, de Manuel Sánchez Navarrete. Inèdit. Estrenat a l'Altar de la Plaça de la Verge, 1958.

- L'abraç a Múrcia en el glop d'aigua, de Germà Roig Florèncio. Inèdit. Estrenat a l'Altar de Russafa, 1958.

- El major miracle. Anònim. Inèdit. Estrenat al Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, 1958.

- Quan digué l'últim adéu, de Germà Roig Florèncio. Inèdit. Estrenat a l'Altar de Russafa, 1959.

- Pel Sant Crist, posà la pau entre Russafa i el Grau, de Germà Roig Florencio. València: Successor de Vives Mora, 1960.

- Els tres guarits de Montblanc, de Germà Roig Florencio. València: Successor de Vives Mora, 1961.

- L'aigua de Déu, de Josep Cervera i Grífol. València: Tallers de V. Lleonart, 1961.

- Vicent, la torxa del món, de Germà Roig Florencio. València: Successor de Vives Mora, 1962.

- El fratricida descobert, de Manuel Sánchez Navarrete. València: s. n., 1962.

- El sembrador de prodigis, de Joan Voltes. Inèdit. Estrenat en Lo Rat Penat, 1962.

- Foc extingit, de Vicent Ferri Garcia. València: Associació de Sant Vicent Ferrer de l'Altar del Carme, Imp. Lleomart, 1962

- Jofré i el Pare Vicent, de Germà Roig Florencio. València: Successor de Vives Mora, 1963.

- El paralític curat, de Vicent Ferri Garcia. Inèdit. Estrenat a l'Altar del Carrer de la Mar, 1966.

- El miracle de l'entaulat, de Bernardí Rubert Candau. Inèdit. Segon premi de l'Ajuntament de València en el concurs de Lo Rat Penat, 1967.

- El miracle de la pau, de Bernardí Rubert Candau. València: F. Doménech, 1967

- Parlem valencià, de Faust Hernández Casajuana. València: Almanaque Las Provincias, Editorial Federico Doménech, 1968.

- L'últim sermó, d'Ernest Peris-Celda Puchades. València: Editorial Federico Doménech, 1968.

- Gaya, el mentider, d'Ernest Peris-Celda Puchades. Estrenat a l'Altar de la Plaça del Carme, 1969.

- El milacre dels milacres, de Martí Domínguez Barberà. València: Impr. de V. Villanueva, 1969.

- En el món seràs la veu, de Germà Roig Florencio. València: Impr. de Federico Doménech, 1970.

- L'aparició de Sant Vicent, de Bernardí Rubert Candau. València: Impr. de Vicent Villanueva, 1971.

- Un palau misteriós, de Bernardí Rubert Candau. València: Impr. F. Doménech, 1972.

- L'impedit de Nantes, de Germà Roig Florencio. València: Impr. de Federico Doménech, 1974.

- Miracle complet, d'Henri G. de Foix-Arnes. València: Impr. de Federico Doménech, 1976.

- La boja, de Pere Delmonte Hurtado. València: Imp. A. S. P., S. L., 1979.

- Miraclet sense paraules, de Josep Alarte Querol. Inèdit. Estrenat a l'Altar del Carme, 1981.

- El passota i Sant Vicent., d'Antoni Atienza Peñarrocha. València: Impr. Corts, 1984.

- El certificat de salvació, d'Antoni Atienza Peñarrocha. Alboraia: Fenollera, 1985.

- Coses de xiquets, d'Antoni Atienza Peñarrocha. Inèdit. Estrenat a l'Altar del Mocadoret, 1985.

- La peste vençuda, de Manuel Sánchez Navarrete. València: J. Marí Montañana, 1985.

- Un llop en pell d'ovella, de Manuel Sánchez Navarrete. València: Impr. Nacher S.L., 1986.

- El sant del sacrament, de Josep Felís Bau. València: Impr. F. Vives Mora, 1990.

- Passà fent el bé, de Manuel Sánchez Navarrete. València: A.S.P. S.L., 1992.

- El gran milacre, de Manuel Sánchez Navarrete. València: Impr. Rodilla Impressores S.L., 1995.

- Un milacre repetit, de Francesc Orts i Fabado. Almàssera: Ajuntament d'Almàssera/Diputació de València, 1996.

- Un testimoni fallit, de Francesc Orts i Fabado. Almàssera: Ajuntament d'Almàssera/Diputació de València, 1996.

- La infantesa de Vicentet, de Francesc Orts i Fabado. Almàssera: Ajuntament d'Almàssera/Diputació de València, 1996.

- L'arribada de les naus, de Francesc Orts i Fabado. Almàssera: Ajuntament d'Almàssera/Diputació de València, 1996.

- La Font de Sant Vicent de Llíria, de Francesc Orts i Fabado. Almàssera: Ajuntament d'Almàssera/Diputació de València, 1996.

- El vell i l'apòstol, de Manuel Sánchez Navarrete. València: Ajuntament de València, 2000.

- Sublim arrepenediment, de Manuel Sánchez Navarrete. València: Ajuntament de València, 2000.

- El desenllaç del Compromís de Casp, de Manuel Sánchez Navarrete. València: Impr. A.S.P., 2003.

- La profecia: miracle basat en la profecia de Sant Vicent Ferrer a Alfons de Borja, Papa Calixt III (1455-58), de Josep Maria Ballester i Juan. València: Ajuntament de Canals, 2008.

- L'Àngel de l'Apocalipsis, de Rafael Melià i Castelló. Inèdit, Premi al millor text original en el concurs organitzat per Lo Rat Penat, 2008.

- El bordet, de Salvador Silvestre Larrea. Inèdit. Premi al millor text original en el concurs organitzat per Lo Rat Penat, 2009.

- El milacre del Toll Blau, de Rafael Melià i Castelló. Inèdit. Representat al Teatre L'Unió Musical de Llíria el 2010.

- Una bèstia en la montanya, de Rafael Melià i Castelló. Inèdit. Premi al millor text original en el concurs organitzat per Lo Rat Penat, 2012.

- La paralítica de Dinam, de Xavier Catalán i Aznar. Inèdit. Premi al millor text original en el concurs organitzat per Lo Rat Penat, 2013.

- La dement de Morella, de Rafael Melià i Castelló. Inèdit. Premi al millor text original en el concurs organitzat per Lo Rat Penat, 2014.

- Un xiquet per a la història o els bults de Sant Esteve, de Maria Dolores Garcia Broch. València: Associació de Sant Vicent Ferrer de l'Altar del Sant Àngel Custodi de València, 2014.

- El prior, de Rafael Melià i Castelló. Inèdit. Representat a l'Altar del Pilar de València, 2015.

- Les creus de Salamanca, de Rafael Melià i Castelló. Inèdit. Premi al millor text original en el concurs organitzat per Lo Rat Penat, 2016.

- Lo que Déu ha unit que no ho separe...el dimoni, de Tomàs Martínez i Garcia. Representat a l'Altar del Tossal, 2016.

- L'última confessió, d'Empar Cabrera i Sanfèlix. Inèdit. Premi al millor text original en el concurs organitzat per Lo Rat Penat, 2017.

- Milacre de la Font d'Edeta, de Sito Sanchis. Inèdit, Premi al millor text original en el concurs organitzat per Lo Rat Penat, 2018.

- Quan per la mar ve la fe, de Rafael Melià Castelló. Representat a l'Altar de Meliana, 2018.

- La sorda, de Francesc Orts i Fabado. Representat per l'Altar d'Almàssera, 2018.

- Un milacre en la distància, de Rafael Melià i Castelló. Inèdit. Premi al millor text original en el concurs organitzat per Lo Rat Penat, 2022.

- El pare que mai descansa, d'Ampar Cabrera i Sanfèlix Inèdit. També premi ex-aequo al millor text original en el concurs organitzat per Lo Rat Penat, 2022.

- Milacre en el cel, d'Empar Cabrera i Sanfèlix. Inèdit. Premi al millor text original inèdit en el concurs organitzat per Lo Rat Penat, 2023.

 

Cervera, Juan. Los milacres vicentinos en las calles de Valencia. València: Del Cenia al Segura, 1983

Martínez Ortiz, José. «Ensayo de un catálogo de «Milacres» de San Vicente Ferrer». Revista Valenciana de Filologia, t. IV, fasc. 2-4 (1955), p. 239-364.

Fotografia 1: Portada d'un dels primers miracles de Sant Vicent editats, que porta per títol Milacre eixecutat per el pare Sant Vicent Ferrer, predicant en la plaça major de la ciutat de Girona l'any 1409. Anònim. València: José Gimeno, 1830. Aquest miracle també és conegut per El selós arrepentit. Font: Biblioteca Històrica Municipal de València, Fons Martí Grajales.

Fotografia 2: Representació d'un miracle de Sant Vicent a l'Altar de la Plaça de la Verge o Plaça de la Mare de Déu, de València, ca. 1945. Fotografia de Vicent Peydró Marzal. Font: Cancer Matinero, José Ramón. Fotógrafo Peydró. Una mirada personal. València: Ajuntament de València, Col·lecció Imatges 5, 2004, p. 106.