Escenògraf
Joan Francesc Chia i Alba, nascut a Barcelona el 25 d’octubre del 1851 va ser un escenògraf català. Es va formar a l’Escola de la Llotja (actualment Escola Superior de disseny i Art Llotja) on, entre d’altres, va estudiar perspectiva i paisatge amb els també escenògrafs Lluís Rigalt i Francesc Pla, dos mestres referents per el seu desenvolupament artístic.
A principis dels anys setanta, Chia comença els estudis d’arquitectura (mestre d’obres) i els abandona seguidament per anar a formar-se a l’estudi de Soler i Pla, sota les ordres del seu antic mestre Francesc Pla i també de l’escenògraf i pintor Francesc Soler i Rovirosa, un dels màxims representant de l’escenografia romàntica, i possiblement de l’escenografia en general a Catalunya.
A mitjans de la dècada dels anys setanta, es desplaça a Madrid, on també viu Pla, i el 1876 dissenya l’escenografia d'El siglo que viene, una sarsuela del mestre Manuel Fernández Caballero amb llibret de Miguel Ramos Carrión i Carlos Coello, al Teatro del Príncipe Alfonso de Madrid.
A finals dels anys setanta viatja a França i a Portugal, on és contractat per realitzar nombroses obres que executa especialment a Lisboa, al Teatre Recreyos Witayne, on treballa en el disseny de grans espectacles.
Més tard, a principis dels vuitanta, comença a treballar per al Teatre Rusafa de València i per al Teatre del Circ Barcelonès, com també al Principal de Girona, on estrena les famoses escenografies de Los sobrinos del capitán Grant, de Manuel Fernández Caballero.
Durant el 1884 va decorar el saló i l’escenari del cafè Sevillano de Barcelona, un espai on es representaven sarsueles, situat al carrer Gínjol número 3.
Ja el 1885 s’instal·la definitivament a Barcelona, on realitza aquell any els decorats de La vuelta al mundo, al Teatre Tívoli.
Durant els anys següents, afincat ja a Barcelona, també treballa per als teatres Novetats, Liceu, Olimpo, Principal, Gayarre, Variedades, Nuevo Retiro i Gran Via. A Catalunya també treballa a Granollers i Vilafranca i viatja a l’Estat espanyol per treballar a teatres de Múrcia, Granada o Sevilla, entre d’altres.
Al 1889 el conviden a fer-se responsable de la decoració del Pavelló Agrícola d’Espanya a l’Exposició Universal de París.
A l’inici de la dècada dels noranta, Chia comença a col·laborar estretament amb el Gran Teatre del Liceu a partir de la seva escenografia per a La bella fanciulla di Perth, de G. Bizet. Una col·laboració que va durar fins al 1905, amb peces com Garin, Louise i Faust, treballant amb altres col·legues escenògrafs, com Maurici Vilomara i Oleguer Junyent.
El 1896 va ser nomenat president del Reial Cercle Artístic de Barcelona fins al 1901.
Va morir a Barcelona l’any 1916.
Joan Francesc Chia va ser un escenògraf que pertany a la generació hereva del pensament de Francesc Soler i Rovirosa, amb qui van treballar d’aprenents al seu estudi i de qui van absorbir tot el coneixement i tots els canvis que va introduir i que van revolucionar el món teatral de l’època, anant a fons amb aquelles recerques iniciades per Soler i Rovirosa, especialment en el trencament de l’horitzontalitat escènica davant dels espectadors (del teló com a fons) i la recerca a favor de la profunditat de l’escena jugant amb la fragmentació, seccionant-la tant en el pla horitzontal, també en qüestió de mobiliari i decoració/ambientació, com en el pla vertical, creant successius trencaments i treballant-ne les textures plàstiques per tal de jugar amb la perspectiva i l’ocupació de l’espai i generar un efectisme més realista en la mirada de l’espectador.
Aquesta generació treballa molt subtilment la qualitat i la definició pictòrica en la recerca de la perspectiva per dotar les escenografies de dinamisme en contraposició a la rigidesa que les precedia.
Juntament amb un estil més atmosfèric a l’hora de pintar, i degradant llums i ombres, aconsegueixen el grau d’il·lusió, sorprenent, propi del trompe l’oeil, que aconsegueix una major versemblança per a l’espectador i per tant treballar millor l’engany.
Joan Francesc Chia es manté en la tradició realista més moderna en el seu temps, incorporant tots aquests avenços esmentats, buscant una sorpresa en l’espectador i treballant sovint una imitació externa de la realitat que trobés aquest efecte: mutacions dels decorats a vista, transformacions d’elements en d’altres, proliferació de quadres canviants de forma successiva o generació d'efectes òptics que permetin, per exemple, una sensació de petitesa en un escenari de grans dimensions jugant amb murs baixos i grans extensions de sostre a la part superior, ple de detalls pictòriques de textures i materials per evocar-hi el realisme dins de la mentida escènica.
Així, treballa per a un teatre burgès, grandiloqüent, que no escatima mitjans de què disposa i utilitza els recursos escènics i tècnics que té a l’abast per posar-los en funcionament a l’hora de crear els seus mons. Uns recursos que són opulents i en part reflex de la societat, amb una opulència econòmica (en el seu cas tècnica) que és mirall del poder de l’època que el contempla i que potser encamina l’escenografia a una forma més buida d’intenció dramàtica.
No eren escenografies sòbries, com a l’arquitectura del moment, sinó que construïen paisatges i civilitzacions llunyanes de la realitat dels presents, treballant amb gran varietat de colors i plenes d’ornaments barrocs i pomposos en palaus i temples.
També la vocació naturalística del romanticisme portava a pintar nombrosos escenaris dramàtics al mig de la naturalesa, aïllats enmig d’un ideal de vida salvatge, espais exòtics on es contraposava l’existència humana construint cabanes com a referent de la vida solitària al mig de la natura. Com també hi destacaven representacions d’espais marítims, una temàtica molt apreciada pels autors teatrals de l’època, amb una connotació d’aventura i soledat i un entorn natural que portaven a dibuixar nombroses cobertes de vaixells, ports de pescadors i tavernes.
Moltes d’altres de les seves escenografies giren a l’entorn temàtic del progrés tècnic, especialment el desenvolupament urbà: El siglo que viene, De Madrid a Barcelona, La Gran Reforma, etc.
Joan Francesc Chia va ser un gran dibuixant i va fer grans dissenys de carrosses i celebracions populars de l’època, feina que s’encarregava a grans escenògrafs de la ciutat.
També va realitzar diversos telons de boca, dibuixant cortinatges amb plecs ficticis i falsos ornaments brodats que creaven una impressió òptica de gran bellesa, com els del Teatre Olimpo o el teatre de Vilafranca del Penedès.
1876, El siglo que viene. Miguel Ramos Carrión i Carlos Coello. Música de Manuel Fernández Caballero. Teatro del Príncipe Alfonso, Madrid.
Quo Vadis. Zarzuela de Magia Disparatada. Sinesio Delgado. Música de Ruperto Chapí.
Los sobrinos del capitán Grant. Manuel Fernández Caballero. Teatre Principal. Girona.
La vuelta al mundo. Teatre Tivolí. Barcelona.
Pavelló Agrícola Espanyol. Exposició Universal. París.
La bella fanciulla di Perth, Georges Bizet. Joan Goula. Gran Teatre del Liceu. Barcelona.
El capvespre dels Déus. Richard Wagner. Gran Teatre del Liceu. Barcelona.
Louise. Gustave Charpentier. Gran Teatre del Liceu. Barcelona.
Il Crepusculo Degli Dei. Richard Wagner. Gran Teatre del Liceu. Barceona.
Faust. Charles Gounod. Jules Barbier iMichel Carré. Gran Teatre del Liceu
Altres:
Teló de boca del teatre Olimpo, ficció pintada dels sumptuosos i ondulats vermells amb plecs i caients.
És responsable del Pavelló Agrícola d’Espanya a l’Exposició Universal de París.
Bravo, Isidre. L’Escenografia Catalana. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1986, p. 84, 100, 122, 154.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Francesc_Chia_i_Alba
https://www.museunacional.cat/es/colleccio/retrato-de-joan-francesc-chia/ramon-casas/027321-d
http://wm1640482.web-maker.es/Comercio-y-galer-as-de-arte-en-Barcelona/Los-Talleres-y-Pisos/mobile/
https://www.historiadebarcelona.org/periodes/1860-1897/cafe-sevillano/
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
