Teresa Vilardell i Grimau

Directora, dramaturga, guionista, professora

Llicenciada en Arts Escèniques per l’Institut del Teatre en l’especialitat d’Interpretació i llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, als vint anys es va traslladar a aquesta ciutat, des d’on ha desenvolupat tota la seva activitat professional i artística. Es va doctorar en Arts Escèniques per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Les adaptacions cinematogràfiques d’obres teatrals a Catalunya 2000-2010. Disseny i procediments compositius.

Als vint-i-tres anys es va iniciar en la direcció escènica quan, al nostre país, l’escenificació feta per dones era un desert, amb l’única excepció del cas d’Araceli Bruch. L’any 1995 va ser pionera, ja com a docent de l’Institut del Teatre, a vindicar, mitjançant un manifest, que els tallers d’interpretació d’aquest institut fossin dirigits també per dones.

Com a docent compta amb una àmplia trajectòria, atès que ha estat professora de l’Institut del Teatre, adscrita al departament d’Escenificació i Dramatúrgia. A més, fins a l’estiu de l’any 2021, també va impartir docència com a professora associada de la Universitat Ramon Llull, a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna. Així mateix, va ser professora de guió a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya. Durant tres anys va desenvolupar el càrrec de cap d’Àrea de Dramatúrgia del Departament de Dramatúrgia i Escenificació de l’Institut del Teatre; altrament, va exercir dos anys com a cap de l’Especialitat d’Interpretació de l’Escola Superior d’Art Dramàtic del mateix institut.

Com a directora escènica i autora de dramatúrgies, sovint treballa amb textos no dramàtics i n’elabora les dramatúrgies que escenifica. En aquest sentit, s’hi poden destacar treballs com ara Llull a la Ciutat Nova, teatre fet amb immigrats de diversos països, dramatúrgia presentada a la Sala Tallers-TNC (2016); Solo de Strindberg, representat al Teatre Akadèmia amb Marc Martínez (2015); Flames a la fosca sobre l’amistat entre Espriu i Rosselló-Pòrcel, interpretat entre d’altres per Manel Barceló, al Festival Grec de l’any 2013; La nit més freda, un espectacle sobre l’exili i el pas de frontera, amb textos de Rovira i Virgili, Pere Quart, Mercè Rodoreda, Agustí Bartra, Carles Riba –entre d’altres–, espectacle escenificat a la Sala Tallers-TNC; Ensam d´August Strindberg interpretat per Pere Arquillué, estrenat al Festival Grec a la Sala Petita del TNC. I també és l’autora de la dramatúrgia de diversos espectacles fets amb textos d'escriptors catalans. Cal destacar-ne Lo cor de l'home és una mar amb textos de Jacint Verdaguer, interpretat, entre d’altres, per Pere Arquillué i Bruno Oro a la Sala petita del TNC; El mar dins d’un calaix, amb textos de Joaquim Ruyra i intervenció plàstica de Perejaume; El Palau de l’alquimista, amb textos de Palau i Fabre i cants harmònics; Carles Riba, filòsof arquitecte, amb Rosa Novell, al Teatre Lliure; Dedicació amb textos de Josep Carner, dramatúrgia d’Agustí Villaronga i interpretat per Rosa Novell. També Nits blanques de Dostoievski, emprant en l’escenificació tècniques pròpies de l’escena digital; i els musicals Tira't de la moto (estrenada a la Sala Zeleste de Barcelona el 1988) i Línia roja –en referència a la línia 1 del metro de Barcelona–, codirigits amb Miquel Casamayor; el lletrista d’aquest darrer espectacle va ser Pau Riba. També cal destacar la direcció d’Informe Lugano, de Susan George i dramatúrgia de Miquel Casamayor al Fòrum de les Cultures; i Yes peut-être de Margueritte Duras, el seu primer espectacle, codirigit amb Miquel Casamayor, l’any 1980.

Cal afegir que, en la seva trajectòria com a directora d’escena, la col·laboració en diverses intensitats, graus i compromisos amb el dramaturg i director de teatre Miquel Casamayor i amb l’escenògraf Alfons Flores, va ser determinant. A més, resulta interessant destacar la col·laboració de Vilardell amb Pau Riba, parella de la directora escènica durant alguns anys. Així, Vilardell, juntament amb Miquel Casamayor, va dirigir i fer la dramatúrgia de Ribaibal i de Riba a Riba. A més, Teresa Vilardell va dirigir el músic a Estimat Bruce Springsteen i ambdós van col·laborar en el disseny i guió del programa de TV3 Triftong.

Pel que fa a la dramatúrgia aplicada a l’audiovisual (guió), s’hi pot destacar l’escriptura de la minisèrie La parrilla del Ritz (Massa d’Or, 2022). També cal esmentar la col·laboració en l’escriptura del guió de la tvmovie Verdaguer (TVE-TV3); el disseny i guió del documental Temps de caritat, sobre l’antiga Casa de la Caritat de Barcelona i els nens, avui ja avis, que hi van viure, presentat a Docs Barcelona, 2015, i emès pel Canal 33. Altrament, és autora de guions cinematogràfics, com Héctor y Bruno, premiat al Festival de Cine Iberoamericano; Nocturna, seleccionat al Festival de Venècia, i guanyador del Premi Goya al millor film; i de nombroses tvmovies com ara Maria i Assou; La dona de gel; Germanes de Sang; Valèria, Top ten Fiction a Cologne Conference-2001; totes elles produïdes per Massa d’Or; i també, L’Atlàntida; Les Filles de Mohamed, inspirada en la comunitat pakistanesa del Raval de Barcelona, premi Civis ARD a Alemanya, i premi de guió del GAC-2005. Endemés és guionista del documental Les ombres de Gaudí (Discovery Chanel-TV3), Medalla de Plata al New York Festival. També ha participat en l’escriptura de telenovel·les com Poble Nou, Nissaga de Poder, Calle Nueva; sèries com Tumax, El Joc de Viure, Pedralbes Center i Josep Pla; i en programes d´entreteniment a TV3, TV5 (produïts per Gestmusic) i TVE , entre els quals cal destacar Plàstic, Sigue, Sigue Plàstic i Plàstic X.

En l’àmbit de la divulgació cultural i literària ha dirigit i organitzat al Teatre Akadèmia diverses vetllades i esdeveniments dedicats a Strindberg, Rimbaud, Zakaria Tàmer, Llull o Vinyoli per citar-ne alguns, conduïts per Pere Arquillué, Miquel Gil, Sílvia Bel, Pep Tosar, o Miquel de Palol, entre d’altres.

Prologuista d’August Strindberg, antologia de textos teatrals. Carolina Moreno i Feliu Formosa (trad.). Barcelona: Comanegra: Institut del Teatre, 2018.

Prologuista de L’art de fer riure, de Mercè Sàrrias. Barcelona: Institut del Teatre: Angle Editorial, 2019.

Teresa Vilardell i Grimau a la Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Teresa_Vilardell_i_Grimau