Bibiana Puigdefàbregas i Sagristà

Escenògrafa

Bibiana Puigdefàbregas i Sagristà és una reconeguda escenògrafa del panorama teatral català actual.

Es va llicenciar en art dramàtic a l’Institut del Teatre, amb l’especialitat d’escenografia, i també va cursar estudis d’arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya. Des del 1998 ha treballat com a escenògrafa professional realitzant més de mig centenar d’escenografies, majoritàriament de teatre, però també per poesia i òpera. En aquest sentit, ha col·laborat amb prestigiosos directors contemporanis d’escena com Josep Maria Mestres, Magda Puyo, Rafel Duran, Mario Gas, Sven-Eric Bechtolf i Xicu Masó, entre d’altres.

Des de l’any 2007 també es dedica a la tasca docent, com a professora de disseny escènic de l’Institut del Teatre, on ha estat cap d’especialitat d’escenografia entre els anys 2013-2017 i 2020-2021. També ha estat convidada a impartir cursos sobre la matèria en llocs com el Teatro San Martin de Buenos Aires (2006), a la Universitat de Belles Arts del País Basc (2007, 2008, 2010 i 2011), al CCCB (2018) i a la Fundació BUNKA de RCR Arquitectes (2019), a Olot; entre d’altres.

L’any 2002-2003 va col·laborar en el màster d’Espais Efímers de l’ETSAB amb diverses conferències. Igualment ha impartit diverses conferències a llocs com la Fundació Palau i Fabre, on va parlar d'«El món escenogràfic de la literatura de Palau i Fabre» (2021), i també ponències a congressos i simposis, com «Porous Borders», organitzat per la direcció artística de la PQ’19 (2019).

Així mateix fa difusió de la seva professió en articles publicats a revistes especialitzades.

En col·laboració amb l’estudi d’arquitectura UDEU, ha fet el disseny de diverses exposicions, com ara la mostra Cants de Sirena, comissariada per Eliseu Carbonell i inaugurada el novembre del 2019 al Museu Marítim de Barcelona; o també el de «CUBA, de colònia a nova república», inaugurada el novembre del 2018 al Museu del Monestir de Sant Cugat i signada juntament amb Adelina Casanova. També ha estat comissària de la Quadriennal d’escenografia de Praga a les edicions del 2015 i el 2019, any en què es va donar el premi a Catalunya a la millor exposició de països i regions.

A la seva trajectòria ha estat nominada a diversos premis, com el premi butaca 2003 i 2004 per les escenografies de  Juli Cèsar i Glengarry Glen Ross respectivament, ambdues dirigides per l’Àlex Rigola, i el premi Max a la millor escenografia l’any 2009 per Germanes, dirigida per Carol López. El 2006 va rebre el Premi Butaca a la millor escenografia l’any 2006 per European House, dirigida per Àlex Rigola i cosignada amb Sebastià Brosa.

Bibiana Puigdefàbregas és una de les escenògrafes catalanes més prestigioses i amb una de les trajectòries més consolidades del món teatral actual, a més d’una divulgadora de la professió des de l’àmbit docent i de recerca a revistes especialitzades.

Es defineix a si mateixa com una cuidadora del detall i del simbolisme dels objectes. Té una dialèctica, un discurs propi, on parla d’«escenografia» i de «no escenografia», de temps i de ritmes de percepció visual, de joc escènic. Com la majoria dels professionals de l’espectacle, mai no té la intenció de destacar, sinó d’ajudar a aconseguir allò que el director demana en la dramatúrgia de l’obra, i, sobretot, vol arribar a l’espectador, introduir-lo en l’espectacle.

A propòsit de la seva metodologia i la seva manera d’entendre l’escenografia, Bibiana Fàbregas va explicar en una entrevista que «la metodologia partiria d’una reunió amb el director, on se centren una mica les bases dramatúrgiques de l’espectacle. Després, un seguit de reunions que serveixen com a base per crear l’escenografia final: per establir acords estètics, per definir la mobilitat de l’espai escènic, per pensar en el ritme de percepció de l’espectacle… A partir d’aquí, s’elabora un projecte definit, però flexible. Crec que l’escenografia hauria de ser entesa una mica com un actor més que també assaja i que, per tant, es pot equivocar i també pot modificar-se. És a dir, hi ha una idea bàsica, que evidentment es modificarà poc, però que ha de ser prou oberta perquè vagi creixent a mesura que els assaigs avancen».

Març 1998 Cançons d’Alabama, de Gerard Vàzquez, dirigit per Robert Torres i estrenat al Versus Teatre.

1998 Leonce i Lena, de Georg Büchner, dirigit per Sven-Eric Bechtolf, estrenat al Festival Internacional de Teatre de Sitges 1998 i al Teatre Joventut dins el programa del Festival Grec.

1999 La màquina d’aigua, de David Mamet, dirigit per Àlex Rigola i estrenat al Festival Internacional de Teatre de Sitges 1999 i a la Sala Beckett.

Desembre 1999, No és tan fàcil, de Paco Mir, dirigit per Josep Maria Mestres i estrenat al Club Capitol.

Març 2000, El criat, de Robin Maugham, dirigit per Mario Gas i estrenat al Mercat de les Flors. Escenografia signada amb Mario Gas i Quico Gutiérrez.

2000 Un cop baix, de Richard Dresser, dirigit per Àlex Rigola i estrenat al Festival Internacional de Teatre de Sitges 2000 i a la Sala Beckett.

2000 Titus Andrònic, de William Shakespeare, dirigit per Àlex Rigola i estrenat al Teatre Zorrilla de Badalona en el marc del Festival Grec 2000.

Gener 2001, Les variacions Goldberg, de Georges Tabori, dirigit per Àlex Rigola i estrenat a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya.

2001 Woyzeck, de Georg Büchner, dirigit per Àlex Rigola i estrenat al Teatre Romea en el marc del Festival Grec 2001.

Octubre 2001, Ganivets a les gallines, de David Harrower, dirigit per Antonio Simón Rodríguez i estrenat a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya.

Desembre 2001, Suzuki I i II, d’Alexei Xipenko, dirigit per Àlex Rigola i estrenat a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure.

Novembre 2002, Juli Cèsar, de William Shakespeare, dirigit per Àlex Rigola i estrenat al Teatre Lliure de Gràcia.

Gener 2003, Excés, de Neil Labutte, dirigit per Magda Puyo i estrenat a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya dins del Projecte T6.

Febrer 2003, L’aparador, de Victòria Szpunberg, dirigit per Toni Casares i estrenat a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya dins del Projecte T6.

Març 2003, Àrea privada de caça, d’Enric Nolla, dirigit per Rafel Duran i estrenat a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya dins del Projecte T6.

Agost 2003, El Cancionero de Palacio, dirigit per Àlex Rigola i estrenat al Festival de Peralada.

Novembre 2003, Glengarry Glen Ross, de David Mamet, dirigit per Àlex Rigola i estrenat a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure.

Abril 2004, Calígula, d’Albert Camus, dirigit per Ramon Simó i estrenat a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya.

Juny 2004, Santa Joana dels escorxadors, de Bertold Brecht, dirigit per Àlex Rigola i estrenat al Teatre Grec en el marc del Festival Grec-Fòrum Ciutat de 2004.

Abril 2005, Fuente Ovejuna, de Lope de Vega, dirigit per Ramon Simó i estrenat a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.

Juliol 2005, Ricard III, de William Shakespeare, dirigit per Àlex Rigola i estrenat al Festival de Teatro Clásico de Almagro.

Desembre 2005, European House, espectacle de creació de la companyia del Teatre Lliure dirigida per Àlex Rigola i estrenat al mateix teatre. Signat amb Sebastià Brosa.

Abril 2007, Der fliegende Holländer, de Richard Wagner, dirigit per Àlex Rigola i estrenat al Gran Teatre del Liceu.

Maig 2007, Arcàdia, de Tom Stoppard, dirigit per Ramon Simó i estrenat a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya.

2007 L’aigua, a partir de contes de Jesús Moncada, dirigit per Xicu Masó i estrenat al Teatre Alegria de Terrassa l’octubre del 2007, al Festival Temporada Alta 2007 i a la Sala Muntaner de Barcelona.

Març 2008, Germanes, de Carol López, estrenat a La Villarroel de Barcelona.

Setembre 2008, Converses amb ma mare, de Jordi Galceran, dirigit per Josep Maria Mestres i estrenat al Club Capitol.

Octubre 2008, Diaris d’Adam i Eva, de Mark Twain, dirigit per Xicu Masó i estrenat al Club Capitol.

Novembre 2008, La Dama de Reus, d’Ambrosi Carrió, dirigit per Ramon Simó i estrenat a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya.

Gener 2009, L’home dels Coixins, de Martin McDonagh, dirigit per Xicu Masó i estrenat a l’Espai Lliure del Teatre Lliure.

Novembre 2009, Boulevard, amb creació i direcció de Carol López i estrenat a La Villarroel de Barcelona.

Març 2010, Tres dones i un llop, de Javier Daulte, dirigit per Carol López i estrenat a La Villarroel de Barcelona.

Gener 2011, Petits crims conjugals, d’Eric-Emanuel Schmitt, dirigit per Xicu Masó i estrenat al Teatre Romea.

Octubre 2012, Cosi fun tutti, dirigit per Carol López i estrenat al Gran Teatre del Liceu en el marc del Petit Liceu.

Abril 2015, Mots pel ritual d’Electra, dirigit per Jordi Coca i estrenat a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya.

Octubre 2015, Troianes 15, a partir del text de Jean-Paul Sartre. Espectacle de la Companyia La Pell dirigit per Anna Estrada i estrenat al Teatre Akadèmia.

Desembre 2015. La importància de dir-se Frank, d’Oscar Wilde, dirigit per Emilià Carilla i estrenat al Teatre Akadèmia.

Novembre 2016, La Fortuna de Sílvia, de Josep Maria de Sagarra, dirigit per Jordi Prat i Coll i estrenat al la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya.

Gener 2019. Afanys d’amors perduts, de William Shakespeare, dirigit per Pere Planella i estrenat a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. Signat amb Adelina Casanova (UDEU Arquitectes).

Març 2021, La malaltia, idea i creació de Juan Carlos Martel Bayod, estrenat a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure.

Març 2022. Macbett, d’Eugène Ionesco, traduïda i dirigida per Ramón Simó i estrenada a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya.

Maig 2022. Mata’m psicosi, de Dolors Miquel, dirigit per Albert Roig i estrenat a la Sala Beckett, dins el marc de la Setmana de Poesia de Barcelona.

Puigdefàbregas, B. «The landscape as background for scenic art». Theatre and Performance Design, núm. 2 (2016), 1-2, p. 95-102.

Puigdefàbregas, B. «Contràriament al que sembla…». Pausa. Quadern de teatre contemporani, núm. 21 (2005).

Puigdefàbregas, B.; Rafa, M. «Eloquent landscapes:some qüestions about curatorship and scenography through the experience of Catalonia’s participation in PQ19». Theatre and Performance Design, núm. 6 (2020), 1-2, p. 58-68.

Peralta Gilabert, Rosa. «Entrevista amb Bibiana Puigdefàbregas». Assaig de teatre: revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, núm. 72 (2009), p. 152-158.

«Teatrografía de Bibiana Puigdefàbregas». Assaig de teatre: Revista de l’associació d'investigació i experimentació teatral, núm. 72 (2009), p. 159.

Figura 1. Macbett, d'Eugène Ionesco. Dir. : Ramon Simó. Sala petita del TNC, Barcelona, 2022. © May Zircus.

Figura. 2. La fortuna de Sílvia, de Josep Maria de Sagarra. Dir.: Jordi Prat i Coll. Sala petita del TNC, Barcelona, 2016.

Figura 3. European House. Dir.: Àlex Rigola. Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, Barcelona. 2005.

Pàgina web de Bibiana Puigdefàbregas

https://bibianapuigdefabregas.cat

Pàgina web del CCCB (biografia de Bibiana Puigdefàbregas)

https://www.cccb.org/ca/participants/fitxa/bibiana-puigdefabregas/228081 

Pàgina web de l’Institut del Teatre. Secció Estudis. Professorat ((biografia de Bibiana Puigdefàbregas)

https://www.institutdelteatre.cat/ca/estudis/professorat/id114/puigdefabregas-sagrista-bibiana.htm