Josep Lluís Sirera

Dramaturg, guionista televisiu, historiador del teatre, promotor cultural

Nascut al Barri del Carme de València, des de ben menut va estar en contacte amb l’ambient teatral. El pare era membre de la junta directiva de la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer –l’actual Teatre Talia de València–, i això li va permetre d’assistir, des d’infant, a les representacions de la companyia d’Isabel Tortajada.

El 1969 va formar part del Centre Experimental de Teatre (CET) –grup fundat i dirigit pel seu germà Rodolf Sirera– on es va estrenar la primera peça coescrita per ambdós germans, Homenatge a Florentí Monfort, del mateix 1971. Aquesta obra va rebre el Premi Especial del jurat en la primera edició del Premi Ciutat d’Alacant; no se li va atorgar el primer premi atès que una part del jurat no hi donava suport. No obstant això, la defensa aferrissada de l’obra per part de Xavier Fàbregas va permetre que aconseguís aquest reconeixement especial. Altrament, la peça va merèixer el I Premi Ciutat d’Alcoi d’aquell mateix any. Amb aquesta obra s’iniciaria el tàndem autorial entre els dos germans, que es dilataria al llarg de la seva vida. L’any 1972, el dramaturg escrivia El cavaller dels miralls, estrenada en l’àmbit universitari sota la direcció del germà. Dissolt el CET el mateix any 1972, els germans Sirera juntament amb Juli Leal cofunden El Rogle, un grup vinculat al teatre independent que va finalitzar la seva activitat el 1976. En aquest context, estrenen obres pròpies d’autoria compartida. D’aquesta època és la primera trilogia històrica en la trajectòria dels dramaturgs: El desviament de la paràbola –formada per El brunzir de les abelles (Escrita el 1975, però publicada el 1976), El còlera dels Déus (1976) i El capvespre del Tròpic (1977). Al mateix temps, Josep Lluís Sirera realitza adaptacions per a companyies de teatre faller i escriu d’altres peces que no veuran la llum, com ara La fuga de presó (1973) o Tardor (1978). Endemés, al llarg de la dècada dels setanta, exerceix com a crític teatral en revistes de València, Barcelona i Madrid, on reflexiona no només al voltant de les produccions dels grups de teatre independent, sinó també sobre l’estat del teatre valencià. Des del 1974 el dramaturg manifesta un clar compromís polític, militant en la clandestinitat amb el Partit Comunista; així mateix, aquest compromís es va fer palès en les dècades posteriors, particularment quan va exercir com a secretari de cultura del PSPV de la ciutat de València (2009-2011).

Cal recordar que, al llarg dels seus estudis de llicenciatura en Filosofia i Lletres, el dramaturg havia analitzat temes relacionats amb els orígens del teatre valencià que, amb el temps, donarien com a resultat publicacions diverses com ara Passat, present i futur del teatre valencià (1981), premi de la Crítica del País Valencià (1982). A més, les investigacions derivades del treball de la seva tesi doctoral, vinculada al teatre del Segle d’Or, el conduiran a portar a terme estudis relacionats amb el desenvolupament de la pràctica escènica. A la dècada dels huitanta, la seva implicació acadèmica el du a exercir com a vicedegà de la Facultat de Filologia de la Universitat de Valencià del 1986 al 1987, i com a degà del 1987 al 1989.

Després d’un llarg parèntesi, els germans Sirera reprenen l’escriptura teatral a quatre mans i l’any 1986 enceten un nova trilogia sota el títol Les ciutats –Cavalls de mar (1986), La partida (1989) i La ciutat perduda (1990-1993)–. En els anys noranta, entre d’altres activitats, Josep Lluís Sirera aprofundeix en l’estudi del sainet i, com a resultat, publica diversos volums, entre els quals Eduard Escalante: teatre original complet, una edició crítica en dos volums, treballada conjuntament amb el seu germà Rodolf i publicada el 1995 per la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació. En aquest sentit s’hi pot destacar també el volum El teatre dramàtic a començaments del segle XX (1993), signat conjuntament amb Remei Miralles. A banda de la publicació d’una Història de la literatura valenciana, l’autor es dedica a la traducció i adaptació de textos teatrals. Altrament, al costat del seu germà Rodolf, col·labora com a guionista televisiu en sèries de RTVV.

Del 2002 al 2006, va ser director del Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat de València; en aquest període va portar a terme diversos projectes d’investigació, va publicar articles i va exercir com a professor de diferents cursos i matèries vinculades al camp teatral. Així mateix, en la dècada del 2000 el dramaturg continua treballant en l’àmbit del guió per a la ficció televisiva; en destacarem la participació en la sèrie Amar en tiempos revueltos (TVE) que, a més a més, el va inspirar per a escriure’n un llibre. També és un moment de retorn a l’escriptura dramàtica i, l’any 2000, apareix la primera peça de la tercera trilogia dels germans Sirera, Europa en guerra. Formada per Silenci de negra (2000) i Benedicat (2006), lamentablement la trilogia quedaria incompleta a causa de la mort del dramaturg. L’any 2019, Rodolf Sirera l’acabarà a partir del treball previ de tots dos –Dinamarca (2019).

L’any 2010, Sirera és nomenat vicerector d’Arts, Cultura i Patrimoni de la Universitat de València, tot i que l’any 2011 dimitirà el càrrec. El dramaturg pren aquesta decisió a causa d’una polèmica suscitada a partir de la representació, sota la seva gestió, de l’obra de creació col·lectiva Zero responsables, a la Sala Matilde Salvador de la mateixa universitat. Es jubilava pel gener del 2015, quan encara participava d’una intensa vida cultural vinculada a l’àmbit de les arts escèniques. Entre d’altres activitats d’aquest moment cal destacar que va ser membre fundador de l’Academia de las Artes Escénicas, de l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors Teatrals (AVEET) i de l’Associación Internacional del Teatro del Siglo XXI.

Josep Lluís Sirera va dedicar la seva vida a la investigació, la creació i la docència en el mon de les arts escèniques, amb un treball constant i una aposta ferma per l’estudi i la renovació del teatre valencià. Nombrosos premis i reconeixements, en vida i pòstums, avalen la qualitat personal i professional de la seva trajectòria, de la qual ell mateix destacava l’assessorament històric i la dramatúrgia del Cant de la Sibil·la, amb l’objectiu de recuperar-lo a la catedral de València com a teatre per al segle XXI. Es tractava d’una idea que partia del profund coneixement, per part del dramaturg, d’El misteri d’Elx i del teatre medieval universal. A banda de la defensa de la llibertat d’expressió inherent a la professió teatral, destacarem de Josep Lluís Sirera el seu paper com a mecenes de companyies, sales de teatre (Russafa, Inestable, Ultramar, Carolina, Lluerna Teatre) i festivals (Cabanyal Íntim, Russafa Escènica) en el context de la crisi econòmica del 2008, circumstància que referma el seu rol inestimable com a activista cultural al País Valencià.

Homenatge a Florentí Montfort, coescrita amb Rodolf Sirera. Barcelona: Edicions 62,1972. 2a edició íntegra, id. 1983.

El brunzir de les abelles, coescrita amb Rodolf Sirera. València: Tres i Quatre, 1976.

El brunzir de les abelles, coescrita amb Rodolf Sirera. Barcelona: Edicions 62, 1983 i 1993.

El còlera dels déus, coescrita amb Rodolf Sirera. València: Edicions 3 i 4, 1979.

El capvespre del tròpic, coescrita amb Rodolf Sirera. València: Tres i Quatre, 1980.

Cavalls de mar, coescrita amb Rodolf Sirera. Barcelona: Edicions 62, 1988. (El Galliner; 107)

La partida, coescrita amb Rodolf Sirera. Alacant: Gráficas Estilo: Ajuntament d’Alacant, 1990.

Revistes valencianes, coescrita amb Rodolf Sirera. Volum conformat per La infanta Tellina i el rei Matarot atribuïda al pare Francesc Mulet, adaptació de Rodolf Sirera. Tres forasters de Madrid, de Josep Lluís Sirera, sobre l'obra d'Eduard Escalante, adaptada per Rodolf Sirera. A l'Edèn me'n vull anar, o El judici celestial del Virgo de Vicenteta,revista valenciana inspirada en la figura i l'obra de Josep Bernat i Baldoví, llibre de Josep Lluís i Rodolf Sirera. València: Tres i Quatre, 1990.

Cavalls de mar, coescrita amb Rodolf Sirera. Barcelona: Pagès Editors: Generalitat de Catalunya, 1992.

El triomf de Tirant, coescrita amb Rodolf Sirera. València: Institut Valencià d'Estudis: Generalitat Valenciana, 1992.

Caballos de mar, coescrita amb Rodolf Sirera. Madrid: SGAE, 1993.

La ciutat perduda, coescrita amb Rodolf Sirera. València: Tres i Quatre, 1994.

Silenci de negra, coescrita amb Rodolf Sirera. València: Tres i Quatre, 2000.

El triomf de Tirant, coescrita amb Rodolf Sirera. Alzira: Edicions Bromera, 2000.

La Gran Semíramis, dramatúrgia del text de Cristóbal de Virués. Assaig de Teatre (Barcelona), núm. 32 (2002).

La partida, coescrita amb Rodolf Sirera. Alzira: Edicions Bromera, 2005.

Benedicat, coescrita amb Rodolf Sirera. València: Tres i Quatre, 2006.

El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia, coescrita amb Rodolf Sirera. València: Universitat de València, 2006.

El teatre contemporani és cosa de vells. A: Contemporáneo / Contemporani. València: Universitat de València, 2014. (Colecció Teatro Siglo XXI) 

Onze dríblings i un offside. Web de l'Associació Valenciana d'Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET), 2014.

Barraques. Web de l'Associació Valenciana d'Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET), 2014.

Dinamarca, coescrita amb Rodolf Sirera. Alzira: Edicions Bromera, 2019.

Fitxa d’autor en Dramatea, Centre de Documentació Escènica:

<https://documentacionescenica.com/dramatea/autores/autor_47/sirera-turo-josep-lluis>

Associació d’Escriptors en Llengua Catalana:

<https://www.escriptors.cat/autors/sirerajl/biografia-josep-lluis-sirera>