Vol-Ras

Companyia integrada al començament per quatre actors de la mateixa promoció: Joan Cusó, Joan Faneca, Pep Santacana i Joan Segalés, que s’iniciaren en el teatre de gest a l’Escola de Mim i Pantomima de l’Institut del Teatre de Barcelona sota el mestratge de Pawel Rouba (1939-2007) i Andzrej Leparski. Com a grup es constituí després de participar en un espectacle dirigit per Hermann Bonnín, L’ombra d’un copalta damunt l’asfalt, que formava part de la programació del Teatre Grec de Barcelona del 1980. Abans però, els seus quatre integrants havien actuat en solitari o treballat en altres companyies, com Teatre del Rebombori, Teatre de l’Orfeó de Sants o Els Joglars. La seva primera representació, amb el nom de Vol-Ras, tingué lloc a les Festes de la Mercè d’aquell mateix 1980, on presentaren l’espectacle Cavallet d’il·lusions, i ja l’any següent van ser, juntament amb Tricicle, la representació catalana al Festival Internacional de Mim de Barcelona. El mateix any estrenaren El cas de la patata rossa, el qual seguí, el 1983, Flight, una recopilació de gags còmics popularitzats a través dels anys en el món del clown, que va assolir el reconeixement unànime de públic i crítica, tant aquí a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol i, fins i tot, a l’estranger. A partir de llavors, van començar a treballar per al mitjà televisiu, amb intervencions habituals en diferents programes i canals infantils i juvenils, com Planeta Imaginari (1983-1987) i El Edén, produïts per TVE Catalunya. Durant aquesta etapa i fins al 1995, la formació va estar integrada pels «tres joans», Joan Cusó, Joan Faneca i Joan Segalés, creadors i actors de tot un seguit d’espectacles (Strip-tease, Oh! Stress, Insòlit, Psssh!, Gagmania) amb els quals van aconseguir un gran prestigi que els va consolidar definitivament com un dels grans referents del teatre gestual i d’humor de casa nostra. L’any 1995, després de l’estrena de Gagmania, el grup va sofrir una crisi quan Joan Cusó va abandonar la companyia i quedà reduïda al tàndem Faneca-Sagalés, que continuaren al capdavant de la direcció i la producció d’espectacles, a vegades en col·laboració amb altres directors, actors i actrius, que variaven en funció dels requeriments de cada projecte, com Toni Albà o Xavier Amatller, que va formar-ne part durant deu anys. Finalment, després de trenta-cinc anys dalt dels escenaris, divuit espectacles i més d’un milió d’espectadors que van assistir a les més de 3.400 funcions que es van representar en diferents països, van decidir posar punt final a la seva activitat artística com a grup. I ho feren amb una gira de comiat del seu últim espectacle, Da Capo, inspirat en Familie Flöz, Federico Fellini, John Cage i en la vida del teatre i els músics, que els va dur per diversos municipis catalans i diferents ciutats d’arreu del territori espanyol, i que va acabar al Teatre Poliorama de Barcelona. El 2016, Vol-Ras va donar al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) tot el seu fons, testimoni, gairebé, de tota la seva trajectòria. A més de caixes amb documentació administrativa i correspondència, l’arxiu conté premsa, cartells, programes de mà, fotografies, vídeos, objectes de marxandatge, maquetes i vestuari.

Vol-Ras és considerada una de les companyies pioneres en el teatre còmic de gest a Catalunya i un referent a nivell estatal. El seu primer muntatge, Cavallet d’il·lusions (1980), ja contenia de forma embrionària el llenguatge escènic que la va caracteritzar i la va fer reconeixible en aquest àmbit, i apuntava al que seria l’esperit del grup a l’hora d’elaborar els seus espectacles: un teatre que es fonamentava en les imatges, les formes i els moviments suggeridors, de gran precisió tècnica, rigorós i subtil. Seguint el pas iniciat per altres artistes i companyies catalanes com, entre d’altres, Albert Vidal, Anton Font, Els Joglars, Comediants o La Claca, que feia anys que havien obert camí difonent l’art del gest, fent-se ressò dels aprenentatges adquirits amb mestres indiscutibles com Marcel Marceau o Jacques Lecoq, va saber desenvolupar un estil propi i singular basat en una gran varietat de recursos humorístics, les formes més clàssiques de la pantomima i el teatre visual, així com elements del mim, el body art i el circ, als quals s’afegien influències del cinema mut. Les seves obres comptaven amb una posada en escena acurada fins a l’últim detall, amb el mínim d’objectes i vestuari i amb l’escenografia imprescindible. Des del seu inici, va posar el dit a la llaga d’alguns dels temes del present que més preocupen (la solitud, la competitivitat, la deshumanització, etc.), però sempre fent ús de la fantasia i d’un humor enginyós i imprevisible —que partia de la comicitat del món quotidià, especialment de les relacions entre les persones—, presentant situacions i personatges fàcilment reconeixibles pel públic, i buscant activament la participació de l’espectador.

8 novembre 1980. Cavallet d’il·lusions. Facultat de Magisteri (Sant Cugat del Vallès).

22  març 1981. El cas de la patata rossa. Teatre de la Caritat (Barcelona).

30 gener 1983. Flight. Aula de Cultura de Bellvitge (l’Hospitalet de Llobregat).

4 març 1984. Strip-tease. Teatre de l’Ateneu (Sant Just Desvern).

20 abril 1987. Oh! Stress. Sala Trajano (Mèrida).

26 maig 1989. Insòlit. Teatro de la Villa de Ejea de los Caballeros.

9 maig 1992. Psssh! Auditori Municipal (Albacete).

16 setembre 1995. Gagmania. Teatre Municipal Bernat i Baldoví (Sueca).

27 juliol 1997. Intríngulis. Teatre Municipal Les Roquetes (Sant Pere de Ribes).

27 novembre 1998. GGP. Gestos, ganyotes i posturetes. Teatre de l’Institut Baix Camp (Reus).

18 març 2000. Violeta violada. Teatre Principal (Castelló).

21 juny 2001. Again, Again!!! Teatre Auditori (Ripollet).

8 agost 2004. Bon Voyage. Castell de Vallderoures.

16 setembre 2005. Mondomono. Poliesportiu de Sueca.

22 novembre 2007. Canguelis. Teatre Municipal (Xirivella).

12 juliol 2009. SGAG (Societat General d’Aigües Globals) (2009). Zafra.

1 octubre 2011. Murphy. Tragèdia a Handsome House. La Sala (Argentona).

2 octubre 2013. Da Capo. Teatre Arbolé (Saragossa).

Segalés Gallifa, Joan. Les obres de Vol-Ras en guió. Barcelona: Ventall & Vol-Ras Teatre, 2017.

Entrada de la companyia a Enciclopèdia Catalana:

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/vol-ras