Inici | Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes

Misteri de Santa Àgata

Autor/s: Anònim
Redactor/a: Jordi Auseller i Roquet

Descripció

Obra de teatre del segle XVI (primeres dècades) de caràcter hagiogràfic, és a dir, aquell referit a les vides de sants. De procedència desconeguda, fou descoberta als entorns de Ripoll pel pare Nolasc del Molar (1902-1983) (o també Nolasc Rebull, tal com signava els seus últims anys de vida), nom religiós de Daniel Rebull i Muntanyola, transcrita per Josep Romeu i Figueras (1917-2004) i publicada el 1953. Es coneix amb el nom de Consueta del misteri de la gloriosa santa Àgata. Es tracta d’una peça que ens ha arribat en estat fragmentari (només se’n conserven els primers quatre-cents vuitanta-sis versos) i no se sap del tot com es resol el final.

Com el seu nom indica, s’emmarca dins la tradició dels misteris, un tipus de representació dramàtica, d’origen medieval, interpretada per laics en llengua romanç i que es caracteritzava per tenir un argument pres de les Sagrades Escriptures. D’un to clarament apologètic i amb un caràcter edificant, aquestes peces tenien per objectiu transmetre els valors de la cultura cristiana a través de les vides dels sants, sobretot dels màrtirs, que a l’edat mitjana es consideraven no només exemplars i un model a seguir, sinó també un símbol del triomf de la fe al món gràcies a la seva actuació i determinació. En aquest sentit, doncs, l’obra, escrita en vers i amb un llenguatge força pur, tracta de la vida de la «gloriosa santa Àgata» i plasma el turment que va viure seguint molt de prop el relat contingut en la compilació Llegenda àuria —redactada entre 1253 i 1270 per Iacobus de Voragine (aprox. 1226-1298)—, segons el qual aquesta dona, de família noble i famosa per la seva bellesa i bondat, fou perseguida, empresonada, torturada i condemnada a morir per ser cristiana i no adorar els ídols pagans, i en rebutjar les propostes amoroses del prefecte romà Quincià perquè s’havia decidit a consagrar la vida a Déu i fer un vot de virginitat.

Significació

El Misteri de Santa Àgata és l’única obra teatral tardomedieval catalana que se centra en la vida d’una protagonista femenina. D’altra banda, els investigadors més prestigiosos coincideixen en afirmar que, més enllà de la seva tècnica (típicament medieval, atès que s’hi observa el patró comú als drames de l’edat mitjana protagonitzats per verges màrtirs) i la seva qualitat literària (més aviat escassa), el tret més distintiu i original d’aquesta peça hagiogràfica és el tractament realista que fa d’alguns dels personatges que hi apareixen (com l’alcavota Afrodísia, les qualitats de la qual es comparen amb les de la Celestina, les seves filles prostitutes i un jove galant) i de determinades situacions (com la tortura final de la santa, simulada de la manera més realista i cruenta possible), aspectes que la diferencien dels altres misteris de la mateixa època i dels de les anteriors i l’apropen a l’esperit renaixentista de finals del segle XV i principis del XVI.

Bibliografia

Diccionari de la Literatura Catalana [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 novembre 2022]

Massip, Jesús-Francesc. Teatre religiós medieval als Països Catalans. Barcelona: Edicions 62: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 1984. (Monografies de teatre; 17)

Massip, Francesc; Kovács, Lenke. La teatralitat medieval i la seva pervivència. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 2017. (Història de les arts escèniques; 1)

Massot i Muntaner, Josep (ed.). Teatre medieval i del Renaixement. Barcelona: Edicions 62 / «la Caixa», 1983. (Les millors obres de la literatura catalana; 95)

Romeu i Figueras, Josep (ed.). Teatre hagiogràfic. 3 vol. Barcelona: Barcino, 1957.

Romeu i Figueras, Josep (ed.). Teatre català antic (a cura de Francesc Massip i Pep Vila). 3 vol. Barcelona: Institut del Teatre: Curial Edicions Catalanes, 1994-1995. (Biblioteca de cultura catalana; 78)