Eusebi Lucini Biderman

Escenògraf

Fill i deixeble del pintor escenògraf Francesco Lucini i nebot de Giuseppe Lucini, saga familiar procedent de Reggio Emilia que a començaments del segle XIX va importar la tradició neoclàssica d’Itàlia a Barcelona.

Ja des de ben petit, Eusebi va ajudar el pare i l'oncle al taller familiar, com era habitual en la professió, que llavors solia passar de pares a fills.

El 1834 treballà durant una temporada al Teatre Principal de València com a escenògraf i maquinista, i un any després va marxar a Roma durant dos anys per perfeccionar la seva formació al costat dels mestres italians del neoclassicisme. En tornar, el 1837, es va instal·lar novament a Barcelona i va treballar per al Liceu Filo-dramàtic barceloní, bressol del Gran Teatre del Liceu, i per al Teatre de la Santa Creu, i era molt sol·licitat pels seus coneixements de perspectiva i colorit.

El 1840 es va instal·lar a Madrid, on hi havia el seu pare des del 1837, i on va assumir el càrrec d’escenògraf del Teatre de la Creu, en què treballà associat amb Francisco Aranda. També el trobem duent a terme algunes escenografies per al Teatre del Príncep. El 1842 treballà al Teatre del Circ, de la mateixa ciutat, on va demostrar les seves habilitats no solament com a pintor de decorats per a ballets i òperes, sinó també com a director de maquinària, i va rebre en general excel·lents crítiques per part de la premsa. Al Teatre del Circ va arribar a realitzar escenografies per a quaranta espectacles: dotze òperes i vint-i-vuit ballets. També s'hi va fer càrrec de la decoració i preparació dels accessoris del saló principal per als sis balls de màscares que es van celebrar el 1848.

El 1847 va participar al costat dels francesos Cambon, Philastre, Pourchet i Cagé en la temporada inaugural de l'acabat de'inaugurat Gran Teatre del Liceu, on va romandre durant tres anys realitzant les decoracions de diversos espectacles.

El 1850 es va inaugurar el Teatre Real de Madrid, i Lucini va ser contractat com a escenògraf titular i director de la tramoia. Per a aquest teatre va dur a terme nombrosos decorats, encara que durant aquest any continuà treballant també per al Teatre del Circ, llavors ja anomenat Teatre de l’Òpera, duent a terme algunes decoracions per a ballets. Va estar a Madrid fins al 1857, quan tornà a Barcelona a treballar novament al Liceu.

Hi va treballar al costat de Cagé en les produccions operístiques fins a l’incendi del 1861. Va ser llavors quan es convertí en director de la reconstrucció de tots els aparells de maquinària d’acord amb les tècniques més modernes d'aquells temps.

Sembla que també va treballar en altres teatres del territori. Segons Ràfols, va dur a terme l'ornamentació del Teatre Principal de Girona i la major part dels seus decorats, i alguns treballs per al Teatre Principal de Burgos, i també per al Teatre Rosalía de Castro de La Corunya, així com a teatres de Santiago de Compostel·la i Porto, d’acord amb el seu obituari publicat a La Ilustración Española y Americana.

Fora dels teatres, Manuel Ossorio fa referència a altres obres realitzades per Lucini: «una vista de la Exposición de Londres; El decorado de la Plaza de Toros en los torneos que se celebraron en 1852 con motivo del nacimiento de Doña Isabel de Borbón, princesa que fue de Asturias, y el magnífico trasparente estrenado en 1857 en la iglesia de San Antonio de los Portugueses para las funciones de Semana Santa».

Va morir a Madrid el 29 de novembre del 1881.

Eusebi Lucini va ser el darrer representant de l’escenografia neoclàssica a Barcelona, juntament amb Josep Planella, i va mantenir sempre la seva concepció basada en els criteris heretats d’aquesta escola en un moment en què el prerromanticisme ja havia penetrat a través del francès Louis-Lucien Penne. En aquest sentit, Soler i Rovirosa va assenyalar que «va morir incondicional als principis severs d’escola decadent» i Ràfols afegeix «amb evident descentrament de la seva època».

A diferència del seu pare i el seu oncle, de Lucini no s'han conservat treballs originals i únicament comptem amb alguns gravats publicats a la premsa i amb algunes crítiques.

1837 La Corte del Buen Retiro, Teatre del Príncep de Madrid.

1837 El naufragio de la Medusa, Teatre del Príncep de Madrid.

1839 La Caritea, Liceu Filo-Dramàtic barcelonès, Barcelona.

1839 Zampa, Liceu Filo-Dramàtic barcelonès, Barcelona.

1839 Marino Faliero, Liceu Filo-Dramàtic barcelonès, Barcelona.

7 de noviembre de 1839, Il giuramento, Liceu Filo-Dramàtic barcelonès, Barcelona.

1840 Uggero il danese, Gran Teatre del Liceu, Barcelona.

1840 Los polvos de la madre Celestina, Teatre de la Creu de Madrid.

1841 El terremoto de la Martinica, Teatre de la Creu de Madrid.

1841 Los polvos de la madre Celestina, Teatre del Princep de Madrid.

1842 La Vestale, Teatre del Circ de Madrid.

1842 Lucrecia Borgia, Teatre del Circ de Madrid.

1842 César en Egipto, Teatre del Circ de Madrid.

1842, Saffo, Teatre del Circ de Madrid.

1842 La viuda caprichosa, Teatre del Circ de Madrid.

1842 La Sífide, Teatre del Circ de Madrid.

1842 I Giuramento, Teatre del Circ de Madrid.

1843 Las Batuecas, Teatre de la Creu de Madrid.

1843 Los griegos o la libertad de Grecia, Teatre del Circ de Madrid.

1843 Los Titanes o las cuatro edades del mundo, Teatre del Circ de Madrid.

1843 La Gypsy, Teatre del Circ de Madrid.

1843 Gisela o las willis, Teatre del Circ de Madrid.

1843 La Aurora, Teatre del Circ de Madrid.

1843 El lago de las hadas, Teatre del Circ de Madrid.

1844 Los ingleses de Indostán, Teatre del Circ de Madrid.

1844 La isla del amor, Teatre del Circ de Madrid.

1844 L’Esule di Roma, Teatre del Circ de Madrid.

1844 La hermosa Beatriz, Teatre del Circ de Madrid.

1844 La tarántula, Teatre del Circ de Madrid.

1844 La Péri, Teatre del Circ de Madrid.

1845 El diablo enamorado, Teatre del Circ de Madrid.

1845 I Martiri, Teatre del Circ de Madrid.

1845 I due foscari, Teatre del Circ de Madrid.

1845 La Ondina, Teatre del Circ de Madrid.

1845 La Esmeralda, Teatre del Circ de Madrid.

1846 Farfarella o la hija del infierno, Teatre del Circ de Madrid.

1846 Giovanna de Arco, Teatre del Circ de Madrid.

1846 La Fortuna o la reina del mundo, Teatre del Circ de Madrid.

1847 La mutta di Portice, Teatre del Circ de Madrid.

1847 Medea in Corinto, Teatre del Circ de Madrid.

1847 Alba Flor la pesarosa, Teatre del Circ de Madrid.

1847 El Corsario, Teatre del Circ de Madrid.

1847 Cloris en la corte de Diana, Teatre del Circ de Madrid.

1847 Fausto, Teatre del Circ de Madrid.

1847 El torero, Teatre del Circ de Madrid.

1848 La gazza ladra, Teatre del Circ de Madrid.

1848 La Sonámbula, Teatre del Circ de Madrid.

1848 Macbeth, Teatre del Circ de Madrid.

1848 El diablo a cuatro, Teatre del Circ de Madrid.

1848 Los perros del monte de San Bernardo, Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

1848 Horacios y Curiacios, Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

1849 La pata de cabra, Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

1849 La más heroica barcelonesa Santa Eulalia, Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

1850 La corte de Luis XIV, Teatre del Circ de Madrid.

1850 El diabló cojuelo, Teatre Real de Madrid.

1850 Isaura, ahijada de las hadas, Teatre del Circ de Madrid.

1850 La favorita, Teatre Real de Madrid.

1850 Los puritanos, Teatre Real de Madrid.

1850 La Sonámbula, Teatre Real de Madrid.

1850 Beatriz de Tenda, Teatre Real de Madrid.

1850 El barbero de Sevilla, Teatre Real de Madrid.

1851 y 1854 Los Mártires, Teatre Real de Madrid.

1851 y 1855, Don Pasquale, Teatre Real de Madrid.

1853 La cabaña del tío Tom o la esclavitud de los negros, Teatre del Instituto español de Madrid.

1853 Rigoletto, Teatre Real de Madrid.

1856 I Vespri Siciliani, Teatre Real de Madrid.

Bertran, M. J. El Gran Teatre del Liceu de Barcelona: 1837-1930. Barcelona: Oliva de Vilanova Imp., 1931, p. 308-309.

Bravo, I. L’escenografia catalana. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1986, p. 80.

Bravo, I. «L’escenografia de l’espectacle romàntic a Catalunya». A: El Romanticisme a Catalunya. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 103.

Elías, A. Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX. Vol. 2. Hildesheim: Georg Olms, 1972, p. 43-44.

Hormigón, L. «Eusebio Lucini, escenógrafo de los ballets representados en el Teatre del Circ de Madrid en la década de 1840». Archivo Español de Arte, 93, 372 (2020), p. 375–390.

Ossorio, M. Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX. Madrid: Giner, 1975, p. 394.

Paz, J. La Caja de las magias: las escenografías históricas en el Teatre Real. Madrid: Ayuntamiento de Madrid, Área de las Artes, 2006, p. 119-126.

Ràfols, Josep F. Diccionario de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares. Vol. 3. Barcelona: Edicions Catalanes S. A, 1980, p. 632

«Don Eusebio Lucini y Biderman». La Ilustración española y americana (Madrid) (15 desembre 1881), p. 15-16.

Fig. 1. Retrat d’Eusebi Lucini. Font: La Ilustración Española y Americana, núm. XLVI (15 desembre 1881), p. 368.