Giuseppe Lucini

Escenògraf, pintor-decorador, maquinista

Va néixer a Reggio Emilia el 1770. El seu cognom fa referència a una saga d’escenògrafs que va començar amb ell i va continuar amb el seu germà petit Francesco i el seu nebot Eusebi.

La seva formació s’inicià al costat del mestre Francesco Fontanesi on va coincidir amb el també escenògraf Giulio Cesare Carnevali i tots dos s’imbuïren, primer, de la tradició barroca i rococó dels Bibiena i, molt aviat, de la tradició neoclàssica que imperava en aquell moment, amb els criteris de propietat històrica i idealització pròpies d’aquest corrent artístic. Aquesta tradició sembla que Lucini la va acabar d’interioritzar al taller dels germans Galliari, amb els quals també es va formar.

La primera vegada que consta com a escenògraf és a la representació dramàtica La feste d’Iside, el 1795, on el veiem treballar per primera vegada juntament amb Cesare Carnevali, amb el qual formarà un tàndem que durarà diversos anys. El 1797 es va obrir a Reggio la Scuola delle Belle Arti, on Lucini va treballar com a professor d’ornat i perspectiva teatral. Un any després el trobem treballant puntualment a Ferrara, juntament amb Carnevali, duent a terme les escenografies d’Orazi e Curiazi, òpera inaugural del Teatre Comunale de la ciutat italiana.

L’abril del 1799 abandonà Reggio i va marxar a Barcelona al costat de Carnevali, on havien estat cridats per la direcció del Teatre de la Santa Creu, per treballar com a escenògrafs i portar a la ciutat les novetats de l’escenografia italiana. El llavors decadent teatre, amb la vinguda d’ambdós personatges, pretenia modernitzar-se i millorar la qualitat de les representacions teatrals en tots els seus àmbits, inclosa l’escenografia, a la qual es va atorgar molta importància.

Lucini constava com a director de maquinària i Carnevali com a pintor, encara que Lucini dominava a la perfecció tots dos àmbits. Poc després d’arribar, el 1800, Lucini va fer un inventari del material escenogràfic que hi havia al teatre i a partir de llavors, ambdós escenògrafs no pararen de treballar. Van pintar el teló de boca (1806), van restaurar decorats antics i en crearen molts de nous, amb un gran èxit, entra d’altres raons per l'espectacularitat dels efectes de la tramoia.

Lucini també apareix esmentat a les llistes de la Compañía Española Cómica, de Barcelona, els anys 1803, 1804, 1805, 1806 i 1812.

El 1814 es convertí en director d’escenografia del teatre, juntament amb Bonaventura Planella. Aleshores el seu col·lega Carnevali ja havia abandonat Barcelona i s’havia instal·lat a París, i ja mai no van tornar a treballar junts. Sembla que Lucini  aquell any va anar a Itàlia i va treballar com a escenògraf de diverses obres teatrals a la seva ciutat d’origen, a Mòdena i també va fer alguna feina a Bologna.

Fora de l’àmbit teatral va ser mestre de geometria i arquitectura a l’Escola de Llotja a partir del 1809, quan Joseph Flaugier en va ser nomenat director, en un moment en què la invasió francesa va provocar l’exili forçós de molts professors catalans o la dimissió d’altres com a senyal de protesta per la imposició d’una junta directiva francesa o afrancesada.

A més de com a escenògraf, també va treballar com a decorador ja des de l’època de la seva formació. Juntament amb Fontanesi va col·laborar en treballs d’ornamentació pictòrica de diferents espais, com el de l’església de Sant Pròsper, de Reggio Emilia, el 1792, pintures que han estat recuperades després d’una restauració recent. A Barcelona va formar part de l’equip de treball de decoració del retaule major de la parroquial de Santa Maria de Mataró, començat el 1778 i acabat el 1804, va restaurar les façanes de la nova Llotja i feu decoracions interiors al palau de la Virreina. També va proposar un pla de ampliació del Teatre de la Santa Creu arran de la visita de Carles IV a Barcelona, el 1802.

Es va quedar la resta de la seva vida a Catalunya, amb retorns esporàdics a Itàlia, i va morir a Barcelona el 1845.

Amb el seu germà Francesco Lucini, que va arribar a Barcelona el 1814, i amb Cesare Carnevali, va importar a Barcelona la tendència artística neoromana. Les aportacions d’aquests escenògrafs van ser decisives per a la renovació i posterior consideració d’aquest art efímer que és l’escenografia, així com per a la introducció de nous temes amb un gran rigor tècnic. 

Les seves escenografies es caracteritzaran, segons Isidre Bravo, per la recuperació del món antic (Roma), la prioritat de l’arquitectura en detriment del paisatge (vestíbuls de palaus, interiors de presons, mausoleus, temples, tombes subterrànies...), claredat (dibuix precís, visió sense profunditat ni entramats laberíntics), sobrietat (quasi monocroma, de blaus i grisos, ornamentació mesurada) i idealització. També trobem alguns esbossos que apunten a un preromanticisme incipient, però són minoritaris.

En va dir Feliu Elias: «L’art de Josep Lucini és de pulcríssim dibuix, dur i detallista com cal a un dibuix d’estil Imperi. Aquest artista aporta alguna novetat a Barcelona: la perspectiva obliqua, la qual és la gran troballa escenogràfica, ja que, gràcies a ella, l’escenògraf pot aconseguir efectes d’espaiositat que la perspectiva centrada i la frontal no proporciona mai.»

Se'n conserven alguns treballs al Museu Nacional d’Art de Catalunya, així com al Museu d’Arts Escèniques de Barcelona.

1795, Le feste d’Iside, Carnestoltes de Reggio Emilia.

1798, Timoleone, Teatre de ?, Reggio Emilia.

1798, Orazi e Curiazi, Teatre Comunale di Ferrara.

22 maig 1800, Afecto, ciencia y valor, forman Magia por amor y El Mágico en Cataluña, Teatre de la Santa Cruz.

4 novembre 1800, Axur, Rey de Ormus, Teatre de la Santa Cruz.

9 desembre 1800, Maria Teresa en Landau, Teatre de la Santa Cruz.

9 desembre 1800, Julieta i Romeu, Teatre de la Santa Cruz.

26 desembre 1800, Por esposa y trono á un tiempo, Teatre de la Santa Cruz.

26 desembre 1800, Máximo de Astracan, Teatro de la Santa Cruz.

4 novembre 1801, La virtud á la prueba o La Griselda, Teatre de la Santa Cruz.

2 gener 1802, La Virtud consiste en medio, el pródigo y rico avariento, Teatre de la Santa Cruz.

3 desembre 1804, La Camila, ósea El Subterraneo, Teatre de la Santa Cruz.

1815, Adelina, Teatre di Reggio Emilia.

1815, Amori de armi, Teatre di Reggio Emilia.

1815, Attila, Teatre di Reggio Emilia.

1815, Adelina, Teatre de ?, Mòdena.

1815, L’ingagno felice, Teatro de ?,  Mòdena.

1815, La fiera di Brindisi, Teatre de ?, Mòdena.

Bravo, Isidre. L’escenografia catalana. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1986.

Cabanas, N. «Cesare Carnevali i Giuseppe Lucini, dos escenògrafs italians al Teatre de la Santa Creu a l’entorn de l’any 1800». A: Locus Amoenus, núm. 8 (2005-2006), p. 205-232.

Diversos autors. La Col·lecció Raimon Casellas: dibuixos i gravats del barroc al modernisme del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, Gabinet de Dibuixos i Gravats, 1992, p. 138, 139, 347.

Elias, Feliu. La Vida i l’obra de Soler i Rovirosa. Barcelona: Seix i Barral, 1931, p. 48-49.

Montaner, Josep Maria. La Modernització de l’utillatge mental de l’arquitectura a Catalunya: 1714/1859. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1990, p. 424 .

Pérez Samper, María Ángeles. Barcelona, Corte: la visita de Carlos IV en 1802. Barcelona: Publicaciones de la Cátedra de Historia General de España, 1973, p. 123-124.

Ràfols, Josep F. Diccionario de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares. Vol. 3. Barcelona: Edicions Catalanes S. A, 1980, p. 632.

Fig. 1 Giuseppe Lucini, Escalinata que porta a l’interior d’un temple, amb un pòrtic de columnes jòniques a l’entrada, técnica mixta, Museu de les Arts Escèniques de Barcelona, c. 1820. Topogràfic: escE 4.

Fig. 2 Giuseppe Lucini, Edifici neoclàssic, tècnica mixta, Museu de les Arts Escèniques de Barcelona, 1802. Topogràfic: P8.

Fig. 3 Giuseppe Lucini, Interior d’un castell en runes, tècnica mixta, Museu de les Arts Escèniques de Barcelona, 1802. Topogràfic: P8.

«Nota de las mutaziones y piezas que se han echo de nuebo o repintadas en el año 1800 por la actual empresa», 1800. Arxiu del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. CAT AHSCP 01-I.6-02-07-04.

http://santpau.clipfiles.tv/llibre/Main.php?MagID=35583&MagNo=35583