Barcelona. Sant Antoni Abad 12
Redactor: Carme Tierz Grafià
Dates: 2007Un any abans de l’esclat de la Guerra Civil, s’obria al Raval un centre parroquial amb un teatre d’estil romàntic per a cent seixanta-vuit espectadors. El centre va aixecar-se al lloc que havia ocupat un monestir de monges jerònimes, destruït durant la Setmana Tràgica, el 1909. Dos anys després, sobre les ruïnes va començar a edificar-se la nova església del Carme, obra de l’arquitecte Josep Maria Pericàs, deixeble de Gaudí, i el 1913 l’espai s’ampliava per acollir el centre parroquial que, amb el seu teatre a la italiana, va convertir-se a partir del 1935 en seu i motor per a tot d’iniciatives culturals i socials vinculades al barri –teatre, danses populars, excursionisme, esplai per a infants. Més endavant, al Teatre-Centre parroquial Nostra Senyora del Carme fins i tot s’hi va instal·lar una pantalla de cinema que oferia programes familiars –peplums italians, pel·lícules històriques nord-americanes– els caps de setmana.
Setanta anys després de la seva inauguració, la sala continuava acollint activitats dels veïns, però de forma intermitent i poc pública. La Fundació Social Raval, instal·lada just al costat, oferia l’espai a grups de teatre, esbarts dansaires, corals, entitats socials, associacions i escoles per assajar, donar conferències i xerrades; fora d’aquest àmbit, la presència del teatre (aleshores, Sala Raval) passava desapercebuda per a bona part dels ciutadans de Barcelona, tot i la tasca d’assessorament desenvolupada pels actors Màrius Fernàndez, Maria Lanau i Ramon Godino l’any 2004.
La circumstància va canviar al setembre del 2007, quan el Teatre del Raval es va incorporar al circuit teatral de la ciutat amb una oferta estable. Empar López, directora de la sala i de la Mostra de Teatre de Barcelona, va trobar a les instal·lacions del carrer Sant Antoni Abat el lloc idoni per allotjar la seu d’aquest esdeveniment teatral, així com un espai per acollir els treballs de companyies emergents. Les característiques de la sala –amb un escenari de 6 m de boca, 9 m d’amplada i 6 m de profunditat, una platea amb 139 butaques i un amfiteatre i dues llotges amb capacitat per a vint-i-vuit espectadors–, afavorien la posada en escena de muntatges de petit i mitjà format amb el públic a prop. Factoria Artípolis, l’entitat creada per fer-se càrrec de la gestió del teatre, apostava llavors per fer un teatre d’interès social, mirall de les problemàtiques quotidianes.
L’any 2012, l’equipament es va sotmetre a una reforma per millorar-ne l’accessibilitat i renovar la seva dotació tècnica, adequant-la a les normatives de consum energètic. El Teatre del Raval compta amb un segon espai (la Saleta) que acull propostes escèniques intimistes (recitals de poesia, actuacions musicals) per a trenta espectadors.
El Teatre del Raval es va inaugurar el 12 d’octubre del 2007 amb Les escorxadores, de Sarah Daniels: amb direcció de Carme Portaceli, l’espectacle parlava del conflicte de la dona en el món laboral, una temàtica social en la línia que havia de ser preferent a la sala. El teatre, però, s’obria també a la comèdia, el cabaret, la dansa, els espectacles familiars i, esporàdicament, a les sessions golfes; d’altra banda, el fet que la Mostra de Teatre hi establís la seva seu posava a l’abast de les companyies i artistes joves un espai per a les seves creacions.
El Teatre del Raval va obtenir un dels seus majors èxits amb La vampira del Raval (temporada 2011-2012), un musical tragicòmic amb llibret de Josep Arias Velasco, música d’Albert Guinovart i direcció escènica de Jaume Villanueva, que recordava els crims d’Enriqueta Martí, una assassina en sèrie que a inicis del segle XX va segrestar, prostituir i sacrificar nens i nenes del barri per satisfer els clients de l’alta societat –curiosament, alguns dels raptes van tenir lloc a la plaça del Pedró, a tocar del Teatre del Raval. Pep Cruz, Mercè Martínez i Mingo Ràfols encapçalaven el repartiment del musical, que va mantenir-se més de sis mesos en cartell i va retre comptes amb la història: el 27 de febrer del 2012, dia en què s’acomplien cent anys de la detenció d’Enriqueta Martí, l’espectacle va oferir una funció benèfica, la recaptació de la qual es va donar a la Fundació Social del Raval. El muntatge va rebre el Premi MAX 2012 a la millor composició musical. Altres musicals programats a la sala van ser Goodbye Barcelona, Premio Teatro Musical 2014 al musical, direcció d’escena i actor revelació, i Germans de sang, Premi Butaca 2014 al millor musical i a l’actor.
No obstant això, el gènere policíac, poc conreat a la cartellera catalana, ha estat l’especialització del Teatre del Raval, sobretot a partir de 2016, amb títols com Testimoni de càrrec, La teranyina i La visita inesperada, d’Agatha Christie, o Estranys en un tren, a partir de la novel·la de Patricia Highsmith; textos mai estrenats abans en teatres professionals del país que ha fidelitzat un públic aficionat al thriller.
Pel que fa a la Mostra de Teatre de Barcelona, va celebrar la seva 25a edició l’any 2020; passada l’efemèride, l’organització es va donar un any de marge per renovar el cicle d’acord amb les actuals sensibilitats artístiques i socials. L’any 2023, la Mostra tornarà a la cartellera per donar suport a la dramatúrgia femenina i al teatre social; una línia que enllaça amb la que va iniciar el recorregut del Teatre del Raval.
Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Viena edicions, 2013.
Testimoni de càrrec. Teatre del Raval, 7 setembre 2019 - 26 gener 2020
Cartell
25a Mostra de Teatre de Barcelona. Teatre del Raval, 5 octubre - 3 novembre 2020
Cartell
La vampira del Raval (14/12/2011)
Fotografia. Autoria: David Ruano.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
