Terra Baixa

Drama clàssic del repertori català.

Terra Baixa narra la història de Manelic, un pastor que viu aïllat a la muntanya (l’encarnació del prototip del bon salvatge), que rep una proposta enverinada per part Sebastià, un gran propietari secretament arruïnat: que es casi amb la seva enamorada, la humil Marta, perquè així ell podrà casar-se amb una pubilla adinerada. Manelic s’instal·la a la Terra Baixa, on, després de rebre burles i ser humiliat pels seus veïns, s’acaba adonant que està sent utilitzat per Sebastià per al seu interès personal. Finalment, Manelic assassina Sebastià al crit del celebèrrim «He mort el llop, he mort el llop!» i s’emporta Marta a la Terra Alta, a les muntanyes.

Terra Baixa va ser la segona peça que Àngel Guimerà va escriure per a l’actriu María Guerrero (a proposta d’ella), després d’haver muntat i girat amb èxit Maria Rosa (1894). Tot i així, el seu personatge no va acabar sent el protagonista absolut de la peça, sinó que va ser una de les tres puntes protagòniques del triangle format per Manelic, Marta i Sebastià. L’obra es va estrenar primer en la versió castellana de José Echegaray (en la qual el mateix Guimèra va col·laborar) al Teatro Español de Madrid el 30 de novembre del 1896. L’estrena en català va ser al Teatre Principal de Tortosa el 7 de febrer del 1897, dirigida per Teodor Bonaplata, que també interpretava el paper de Manelic. Abans d’estrenar-se al Teatre Romea de Barcelona l’11 de maig d’aquell mateix any, a càrrec ja d’Enric Borràs, la peça es va programar a Reus i Tarragona. L’acollida del públic va ser molt més entusiasta que no pas la de la crítica. La prova és que el mateix 1897 se’n va estrenar una paròdia al mateix Teatre Romea titulada Riera Baixa a càrrec de Joaquím Montero.

Terra Baixa va viure un ascens meteòric ja des de la seva estrena, i aviat se'n van estrenar versions internacionals (a data d’avui s’han comptabilitzat traduccions en catorze idiomes), amb els casos notables de l’adaptació francesa com a òpera l’any 1907, titulada La Catalane, i l’adaptació també operística en alemany estrenada a Praga com a Tiefland l’any 1903, amb una posterior gira a Alemanya que va durar dos anys. Fins i tot Erwin Piscator va intentar fer-ne un muntatge de tall marxista durant la Guerra Civil, però el projecte no va arribar a materialitzar-se.

Des de la seva estrena, els muntatges tant en el circuit català com internacional així com les adaptacions al cinema s’han succeït ininterrompudament fins a l’actualitat. Molts dels noms destacats de l’escena teatral catalana han acabat muntant-la, adaptant-la o fent-ne versions lliures: Josep Maria Benet i Jornet, Ricard Salvat, Fabià Puigserver, etc. El compositor Albert Guinovart la va transformar en un ballet l’any 1999, i Lluís Homar i Pau Miró van reconvertir l’obra en una peça per a un sol actor, interpretat pel mateix Homar. Només per posar tres exemples de la seva vitalitat recent, l’any 2022 Roger Bernat en va estrenar una nova adaptació al Teatre Lliure, amb els intèrprets intercanviant-se els personatges a cada funció i durant cada funció, i l’obra va ser protagonista d’un reality show de TV3, El llop; a més, a principis del 2023 el Teatre Nacional de Catalunya va estrenar-ne una nova versió a càrrec de Pablo Ley.