Alexandre Plana i Santaló

Crític de teatre, dramaturg i escriptor

Fill del metge militar i poeta modernista Josep Plana i Dorca (1856-1913), el 1905 comença els estudis de Dret a la Universitat de Barcelona, que acaba el 1910. Exercirà professionalment d’advocat entre el 1910 i el 1926, amb llarga vinculació, des del 1915, a la Unió Industrial Metal·lúrgica en qualitat de secretari general. Això no obstant, la vocació de Plana, com la del seu pare, són les lletres, i de jove ja destaca com a poeta. Amb dinou anys guanya la Flor Natural als Jocs Florals d’Olot. Abans de llicenciar-se, el 1909 comença a publicar articles literaris a El Poble Català, diari en què es fa càrrec de la crítica teatral entre el setembre del 1910 i el març del 1914, quan l’abandona per discrepàncies polítiques. En aquest lapse, publica prop de 150 articles sobre teatre, gènere de què s’aparta els anys posteriors.

Afiliat a la Unió Federal Nacionalista Republicana, Plana també escriu articles de caire polític, pensament que sintetitza en la llarga introducció de Les idees polítiques d’en Valentí Almirall (1911). A l’entorn de la Gran Guerra, es distingeix com a part de la intelligentzia aliadòfila en revistes com Iberia. També col·labora, entre d’altres publicacions, amb La Revista, capçalera noucentista en què publica la majoria dels articles teòrics sobre cultura i literatura. El 1914 esdevé un dels crítics més respectats amb la curació de l’Antologia de poetes catalans moderns, que suposa un canvi de rumb en la valoració del llegat estètic. Segueix la crítica literària a La Vanguardia, amb la secció «Las ideas y el libro» (1914-1918), faceta que redueix posteriorment per dedicar-se, més aviat, a les arts. Es consideren pioners els seus articles de cinema publicats als inicis dels anys vint en diaris com La Publicidad o La Noche. El 1929, inaugura la secció «La música en disc» a La Publicitat, signada amb el pseudònim «Discòfil», focus que reprèn a Mirador als anys trenta. Un dels eixos centrals del seu articulisme són les crítiques d’art, que inicia a El Poble Català i a Revista de Catalunya («Crònica d’art», 1912). De fet, publica assajos sobre alguns dels pintors més representatius del període: Isidre Nonell (1917), Joaquim Sunyer (1920) o Jaume Mercadé (1928). El 1934 s’hi especialitza en la secció «Arte y artistas», a La Vanguardia. El 1937, en plena Guerra Civil, se’n va a París, on comença una Història de la pintura catalana, que deixa en fase avançada de redacció.

En paral·lel a l’activitat publicística, Plana desenrotlla una carrera en què, principalment, conrea la poesia i la prosa narrativa, una part de la qual difosa a la premsa. Als inicis també explora el gènere teatral, en un moment d’un cert auge del teatre en vers, però aquestes obres resten inèdites: d’una banda, Clara Dolsa, d’extensió breu, difícil de datar, i, de l’altra, La filla d’Arlequí (1913). Ultra l’obra disseminada, se li editen tres volums poètics: Sol en el llindar (1915), Contrabædecker (1918) i Poemes (1945), de caire pòstum. Pel que fa a la prosa narrativa, A l’ombra de Santa Maria del Mar (1923) i El mirall imaginari (1925). A banda, dues novel·les breus: Vida d’un actor (1925) i Una història com moltes (1925). Als anys vint retorna al teatre amb les comèdies en prosa Federica i La tomba de Tutankamen (1924), que tampoc no es publiquen. Plana té una participació troncal en la penya que anima Joaquim Borralleras a l’Ateneu Barcelonès, on esdevindrà un mentor intel·lectual de joves escriptors com Josep Pla ‒que el converteix en un dels protagonistes d’El quadern gris‒ o Josep M. de Sagarra. És a la residència de Sagarra a l’exili on Plana mor a causa d’una apoplexia. Pòstumament, Iolanda Pelegrí n’ha recuperat una selecció de l’articulisme. El Fons Alexandre Plana, amb nombrosos manuscrits inèdits, és custodiat a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

La dedicació de Plana a la crítica teatral se circumscriu a El Poble Català (1910-1914), que nodreix la selecció de Teoria i crítica del teatre (1976). Per aquest motiu, la seva visió cobreix un temps molt específic, a cavall de l’herència modernista i la instauració noucentista. La seva pràctica crítica tendeix a l’impressionisme i a la descripció interpretativa, de vegades en forma de diàleg. Opta per batejar les seves lectures com a «cròniques», en lloc de «crítiques», com indica en l’article inicial de la seva secció d’art a la Revista de Catalunya, per evitar sotmetre’s ni a «la deducció lògica i rigorosa d’un sistema d’idees» ni a «aquell fred estil del qui cerca en cada cosa el defecte capital o la deformació més visible, sinó que [amb el terme “crònica”] li són permesos l’entusiasme i l’emoció encara càlida de la contemplació de la tela, o de l’escultura, o del monument» (1 maig 1912). Si en un primer moment és partidari d’assolir un nivell objectiu, evolucionarà cap a posicions més subjectives, àdhuc considerant la crítica com una forma d’art. Segons defensa en la conferència «Les orientacions modernes sobre el teatre» (1912), el teatre és el menys personal dels gèneres literaris, determinat per les pulsions col·lectives, de les quals hauria d’ésser un mirall, transcendit per la bellesa literària. Així com ha obtingut certa fortuna com a narrador i poeta, resta del tot desconegut com a dramaturg. De fet, les obres primerenques en vers (Clara Dolsa i La filla d’Arlequí) encara no s’han donat a conèixer entre el món acadèmic, mentre que les dues comèdies en prosa (Federica i A l’ombra de Tutankamen) han estat examinades per Iolanda Pelegrí, que les situa en el marc del teatre naturalista burgès.

Articulisme

Les valors del nostre renaixement. Selecció i edició de Iolanda Pelegrí. Barcelona: Edicions 62, 1976. (Antologia catalana; 83)

Teoria i crítica del teatre. Selecció i edició de Iolanda Pelegrí. Barcelona: Edicions 62: Institut del Teatre, 1976. (Monografies de teatre; 5)

De la unió de la democràcia amb les arts i altres articles. A: Bofill i Mates, Jaume; Plana, Alexandre; Soldevila, Carles. Articles. Selecció i edició de Iolanda Pelegrí. Barcelona: Orbis: Edicions 62, 1985, p. 65-108. (Història de la literatura catalana; 67)

Obres dramàtiques

Clara Dolsa, [s. d.]. Manuscrit inèdit. A: Fons Alexandre Plana i Santaló. Sant Cugat del Vallès: Arxiu Nacional de Catalunya, fons 1-93, UC 16.

La filla d’Arlequí, comedia en dos actes, y en vers, 1913. Manuscrit inèdit. A: Fons Alexandre Plana i Santaló, op. cit., UC 36.

Federica, 1924. Manuscrit inèdit. Esmentat per Iolanda Pelegrí.

La tomba de Tutankamen. Comedia en tres actes, [1924]. Manuscrit inèdit. A: Fons Alexandre Plana i Santaló, op. cit., UC 31.

Assaig

Les idees polítiques den Valentí Almirall. Barcelona: Societat Catalana d’Edicions: Joaquim Horta, impressor, [1911]. Inclou la traducció al català dels assajos «Espanya tal com és», «Contestació a Núñez de Arce» i «L’immoralitat a Espanya», de Valentí Almirall.

«Vida d’Isidre Nonell». A: Pujols, Francesc (et al.). L’obra d’Isidre Nonell. Barcelona: Publicacions de «La Revista», 1917, p. 21-77. 

Joaquim Sunyer. Barcelona: Publicacions d’Art de «La Revista», 1920.

Jaume Mercadé. Barcelona: Edicions Merlí, 1928.

Història de la pintura catalana, 1937-. Inèdit. Segons s’indica en una nota de la Revista de Catalunya, aquesta història estava, al moment de la seva mort, «en bona part ja redactada». Se’n publiquen dos fragments: «Benet Mercadé (1821-1896)» (La Nostra Revista, núm. 9, 15 setembre 1946, p. 338-341) i «Ramon Martí i Alsina» (Revista de Catalunya, núm. 103, 7 setembre 1947, p. 185-193).

Novel·la

Un dels mil-i-un camins de la felicitat, febrer 1924. Novel·leta inèdita. A: Fons Alexandre Plana i Santaló, op. cit., UC 43.

Vida d’un actor. Barcelona: L’Avenç Gràfic, 1925. (La Novel·la d’Ara; 100)

Una història com moltes. Barcelona: L’Avenç Gràfic, 1925. (La Novel·la d’Ara; 168)

Joventut, c. 1925. Novel·la inèdita. A: Fons Alexandre Plana i Santaló, op. cit., UC 32.

L’estranya aventura de Jaume Barenys, c. 1925. Inèdit. Apareix com a obra «en preparació» en la contraportada d’El mirall imaginari (1925).

Prosa i narració

Mestre savi d’Aran, [1911-1914]. Manuscrit inèdit. A: Fons Alexandre Plana i Santaló, op. cit., UC 38.

Pasatiempos, [s. d.]. Manuscrit inèdit. Conté jeroglífics i altres formes ludolingüístiques, en castellà. A: Fons Alexandre Plana i Santaló, op. cit., UC 27.

Cabeza de pato. Cuento francés. Barcelona: Edit. Muntañola, 1920.

A l’ombra de Santa Maria del Mar. Barcelona: Editorial Catalana, 1923. 2a ed.: Barcelona: Selecta, 1947.

El mirall imaginari. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1925. 2a ed.: Barcelona: Selecta, 1949.

Poesia i prosa

Bestieses ó la meva introducció profana en la poesia, 1905-1906. Manuscrits inèdits. A: Fons Alexandre Plana i Santaló, op. cit., UC 25.

Coses escrites pera matar l’aborriment de la classe d’Economia, 1907. Manuscrits inèdits. A: Fons Alexandre Plana i Santaló, op. cit., UC 19.

Poesia

1914, [1912-1914]. Manuscrit inèdit. A: Fons Alexandre Plana, op. cit., UC 37.

Dotze cançons, [1913-1918]. Títol que Alexandre Plana dona a un aplec indicat en una nota inèdita («Poemes. 1913-1918») del Fons Alexandre Plana i Santaló (UC 23), en què es conserva un recull vinculat.

Paraules en l’ombra, [1913-1918]. Títol que Alexandre Plana dona a un aplec indicat en una nota inèdita («Poemes. 1913-1918») del fons Alexandre Plana i Santaló (UC 23).

Mesos dels camps [?, paraula de difícil lectura], [1913-1918]. Títol que Alexandre Plana dona a un aplec indicat en una nota inèdita («Poemes. 1913-1918») del fons Alexandre Plana i Santaló (UC 23).

Estances. L’ambre dels albers [?, títol difícil de llegir], [1914-1915]. Manuscrit inèdit. A: Fons Alexandre Plana, op. cit., UC 22.

Cançons del matí i del vespre, [1914-1915]. Manuscrit inèdit. A: Fons Alexandre Plana, op. cit., UC 26.

Catalans legionaris de França. (Poemes), [1914-1916]. Manuscrit inèdit. A: Fons Alexandre Plana, op. cit., UC 21.

Sol en el llindar. Barcelona: Societat Catalana d’Edicions, 1915.

L’Amor en la Ferreria. Balada, 1915. Manuscrit inèdit. A: Fons Alexandre Plana, op. cit., UC 23.

Contrabædecker. Barcelona: Publicacions de «La Revista», 1918.

Segon Contra-Baedecker, c. 1925. Inèdit. Apareix com a obra «en preparació» en la contraportada d’El mirall imaginari (1925).

Versos de circumstàncies, [1920-1935]. Manuscrits inèdits. A: Fons Alexandre Plana, op. cit., UC 28.

Versos. Mecanoscrit inèdit. A: Fons Alexandre Plana, op. cit., UC 42.

Poemes. Pròlegs de Just Cabot i de Josep M. de Sagarra. Il·lustracions d’Emili Grau-Sala. París: E. Ragasol, 1945.

«Alexandre Plana i Joaquim Borralleras, directors culturals. Les dotze gràcies d’en Kim (poemes anònims del segle XX). 80 a. edició». Edició a cura de Cristina Badosa. Serra d’Or, núm. 393 (setembre 1992), p. 48-49.

Obra literària en antologies

«A l’ombra de Santa Maria del Mar» i «Les dues germanes». A: Triadú, Joan (ed.). Antologia de contistes catalans (1850-1950). Barcelona: Selecta, 1950. 

«Vida d’un actor» i «Les dues germanes». A: Molas, Joaquim (ed.). Antologia de contes catalans. Barcelona: Edicions 62, vol. ii, 1983, p. 45-70. 

«El misteri de la cambra tancada». A: Campillo, Maria (ed.). El conte de 1911 a 1939. Barcelona: Edicions 62, 1984.

«El sonet», «Sol en el llindar» i «El repòs de la devesa». A: Aulet, Jaume (ed.). Antologia de la poesia noucentista. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 167-171.

Curacions

Antología de poetes catalans moderns. Barcelona: Societat Catalana d’Edicions, 1914.

Dodecaminos. Lloança dels mesos de l’any de MCMXIV. Barcelona: Tallers Gràfics de la Societat Anonima La Neotipia, 1914.

Traduccions de poesia

Del Jardí de Fransa, [1912-1913]. Manuscrit inèdit. A: Fons Alexandre Plana, op. cit., UC 35.

Poesia italiana. (Traduccions), [1914]. Manuscrit inèdit. A: Fons Alexandre Plana, op. cit., UC 34.

Gavagnin, Gabriella. «Una microantologia de traduccions poètiques dispersa (i inèdita) d’Alexandre Plana». Els Marges, núm. 120 (hivern 2020), p. 43-60. <https://bit.ly/3KOeP3t> [Consulta: 1 març 2022].

Sans Datzira, Pep. «Alexandre Plana, escriptor prolífic i traductor ocasional». Visat, núm. 25 (primavera 2018). <https://bit.ly/3JkJOnr> [Consulta: 1 març 2022].

Albertí i Oriol, Jordi. «Picarol (1912). Una revista urbana de traç irònic». Revista de Catalunya, núm. 223 (desembre 2006), p. 104-118.

Albertí i Oriol, Jordi. «Cultura (1914). Una revista llatina». Revista de Catalunya, núm. 231 (setembre 2007), p. 69-82.

Aulet, Jaume. «Estudi introductori». A: Aulet, Jaume (ed.). Antologia de la poesia noucentista. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 7-51.

Campillo, Maria. «Estudi introductori». A: Campillo, Maria (ed.). El conte de 1911 a 1939. Barcelona: Edicions 62, 1984, p. 7-31.

Casacuberta, Margarida (et al.). «Estudi introductori». A: Casacuberta, Margarida (et al.) (ed.). El debat teatral a Catalunya. Antologia de textos de teoria i crítica dramàtiques. Del Modernisme a la Guerra Civil. Barcelona: Diputació de Barcelona: Institut del Teatre, 2011, p. 17-148. <https://bit.ly/3urHSDs> [Consulta: 1 març 2022].  

Febrés, Xavier. Josep Pla: sis amics i una amant. Barcelona: Empúries, 2019.

Fontbona, Francesc. «Alexandre Plana, crític polifacètic i intel·lectual rigorós». La Vanguardia (21 febrer 1989), p. 53. <https://bit.ly/3N11XZX> [Consulta: 1 març 2022].

Gallén, Enric. «“Enquesta sobre’l teatre en vers” a Teatralia (1908-1909): estudi i edició». Estudis Romànics, núm. 31 (2009), p. 183-218. <https://bit.ly/3Lmce1c> [Consulta: 1 març 2022].

Iribarren, Teresa. «El primer discurs català d’acreditació artística del cinema. Alexandre Plana i la campanya cinematogràfica de La Publicidad (1920)».  Els Marges, núm. 95 (tardor 2011), p. 20-49. <https://bit.ly/3Jkc5L0> [Consulta: 1 març 2022].

Iribarren, Teresa. Literatura catalana i cinema mut. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012. (Textos i estudis de cultura catalana; 180)

Manent, Albert. «Notes sobre la crítica literària a la premsa catalana del segle xx. Escoli sobre un llibre de Ramon Pla i Arxé». Revista de Catalunya, núm. 165 (setembre 2001), p. 61-69.

Marrugat, Jordi. «Noucentisme i modernitat. Una aproximació». A: Panyella, Ramon (ed.). Concepcions i discursos sobre la modernitat en la literatura catalana dels segles xix i xx. Lleida: Punctum; Bellaterra: GELCC, 2010, p. 73-100.

Medina, Jaume. «La crítica literària i la història de la literatura». A: Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim (dir.). Història de la literatura catalana. Barcelona: Ariel, vol. x, 1987, p. 192-200.

Minguet, Joan M. Cinema, modernitat i avantguarda (1920-1936). València: Tres i Quatre, 2000.

Murgades, Josep. «El Noucentisme» i «Assaig i Noucentisme». A: Broch, Àlex (dir.). Història de la literatura catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Barcino: Ajuntament de Barcelona, vol. vi: Literatura contemporània (ii). Modernisme. Noucentisme. Avantguardes, direcció de Jordi Castellanos i Jordi Marrugat, 2020, p. 386-427 i 537-555.

Nicolau d’Olwer, Lluís. «Record d’Alexandre Plana». A: Caliu. Records de mestres i amics. Mèxic: Institut Català de Cultura, 1958, p. 151-164.

Pelegrí, Iolanda. Alexandre Plana, crític literari. Tesina de llicenciatura dirigida per Joaquim Molas. Bellaterra: Facultat de Filosofia i Lletres, 1974.

Pelegrí, Iolanda. «Pròleg». A: Plana, Alexandre. Les valors del nostre renaixement. Edició a cura de Iolanda Pelegrí. Barcelona: Edicions 62, 1976, p. 5-15.

Pelegrí, Iolanda. «Pròleg». A: Plana, Alexandre. Teoria i crítica del teatre. Edició a cura de Iolanda Pelegrí. Barcelona: Edicions 62: Institut del Teatre, 1976, p. 7-20.

Pelegrí, Iolanda. «Defensor d’una escola novel·lística catalana». La Vanguardia (21 febrer 1989), p. 53. <https://bit.ly/3N11XZX> [Consulta: 1 març 2022].

Pla, Josep. El quadern gris. Un dietari. Introducció de Joan Fuster. Barcelona: Destino, 1966. (Obres completes; 1)

Pla, Josep. «Alexandre Plana». A: Retrats de passaport. Barcelona: Destino, 1970, p. 111-115. (Obres completes; 17)

Rábade Villar, María do Cebreiro. «Elements per a una història de les antologies de poesia a Catalunya». Traducció de Marc Comadran. Els Marges, núm. 83 (tardor 2007), p. 15-44. <https://bit.ly/3qb9Odt> [Consulta: 1 març 2022].

Safont Plumed, Joan. «La “Generación Iberia”: forja de un periodismo brillante y comprometido durante la Primera Guerra Mundial». A: Pla, Xavier; Montero, Francesc (ed.). Cosas vistas, cosas leídas. La edad de oro del periodismo literario en Cataluña, España y Europa. Kassel: Reichenberger, 2014, p. 183-196.

Sans Datzira, Pep. «Alexandre Plana». A: André Gide a Catalunya (1900-1939). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2021, p. 84-108. (Textos i Estudis de Cultura Catalana; 248)

Selva, Josep. «Alexandre Plana, un home i un escriptor». Serra d’Or, núm. 394 (octubre 1992), p. 51-53.

Sotelo Vázquez, Adolfo. «Alexandre Plana, un crítico olvidado». Quimera, núm. 221 (octubre 2002), p. 63-66.

Sotelo Vázquez, Adolfo. «Azorín en el Noucentisme: Las lecturas críticas (1915-1917) de Alexandre Plana». Cuadernos Hispanoamericanos, núm. 845 (2020), p. 88-101. <https://bit.ly/3MYipK7> [Consulta: 1 març 2022].

Trenc, Eliseu. «Josep Plana i Dorca, poeta modernista, catalanista i teòsof». Anuari Verdaguer, núm. 26 (2018), p. 147-157. <https://bit.ly/3wbhyQn> [Consulta: 1 març 2022].

Fons ANC1-93. Alexandre Plana i Santaló. Sant Cugat del Vallès: Arxiu Nacional de Catalunya. <https://bit.ly/3woFRut> [Consulta: 1 març 2022].