Ximo Llorens Baena

Dramaturg, adaptador, director i actor

Abans de donar-se a conèixer com a dramaturg, Ximo Llorens ja havia fet els seus primers passos en el món teatral com a intèrpret, vinculant-se durant les dècades dels anys setanta i vuitanta als grups de teatre amateurs d’Alcoi La Cassola i Asalla. Des d’aleshores, ha treballat també com a actor en algunes produccions professionals engegades al País Valencià com ara Terentius, de Juanjo Prats, dirigida per Pep Cortés (1997); El caragol, de Guy Foissy, dirigida també per Pep Cortés (1999), o La tortuga de Darwin de Juan Mayorga, dirigida per Adolfo Mataix (2020).

Com a autor, Llorens va rebre el seu primer premi (el Premi Ciutat d’Alcoi) el 1989 per l’obra El último pecado de William Shakespeare, que va ser estrenada dos anys després al Centre Cultural d’Alcoi i que, aviat, es va traduir al català (1991). L’any 1990 va guanyar el Premio Junta de Extremadura amb Las tres decisiones de J.B Poquelin, obra que refaria el 1998 per confegir una comèdia metateatral titulada Poquelin-Poquelen, escrita en català i castellà i publicada en la Col·lecció de Teatre del Segle XXde la Universitat de València. En aquesta peça bilingüe, els protagonistes són uns actors valencianoparlants, una mica maldestres, que s’han d’encarregar de portar a escena una peça de Molière traduïda al castellà, cosa que reflecteix una situació de diglòssia ben real al País Valencià en aquells anys: la visió del català com a llengua popular arraconada i la del castellà com a llengua dels circuits culturals oficials.

Des d’aleshores, Llorens ha oscil·lat entre l’escriptura en català en castellà. Les obres que Llorens ha escrit per a la companyia La Dependent i sobretot per al director escènic Pep Cortés, però, han estat totes en llengua catalana. La seva primera col·laboració com a autor fou el 1994, quan participà com a dramaturgista en l’espectacle Ai, Mare de Déu! (a partir de textos de Dario Fo). Amb La Dependent i sota la direcció de Pep Cortés, Llorens va estrenar també, entre d’altres, les seves obres més reeixides, que són: Què fem de la mare? (2010) i Jordi i Lola (2015), peces que, junt amb Un sopar de dimecres (Premi de Teatres de la Generalitat Valenciana al Millor Text), configuren un conjunt que l’autor ha denominat la «trilogia del menjador».

Tot i que les seves obres són de temàtica diversa, sí que podem observar tres tendències principals en la dramatúrgia de Ximo Llorens. D’una banda, i sobretot en les obres anteriors al 2000, hi trobem tractats els temes que envolten la creació artística: la propietat intel·lectual, les obsessions de l’artista, les complicacions que poden sorgir durant el procés creatiu, el conflicte entre l’artista i la societat, etc. A més, en aquests tipus d’obres, els personatges de Llorens acostumen a ser grans autors clàssics: Shakespeare, Molière, Cervantes, Pessoa...

D’altra banda, Llorens ha aplicat la seva observació als temes socials més comuns (la família, els conflictes matrimonials o els canvis generacionals), temes que aborda en Un sopar de dimecres, Què fem de la mare? i Jordi i Lola. Finalment, també ha confegit algunes peces amb una intenció més crítica amb la societat actual. Aquest és el cas de Bankabaret (2014), un musical-cabaret en què es mofa de l’ètica dels préstecs bancaris; La lluna sobre el mar, que parla de la hipocresia de la solidaritat, o Sex-Appeal, que retrata una societat masclista a partir de les vivències d’un personatge incapaç de fer autocrítica.

26 octubre 1991. El último pecado de William Shakespeare. (La verdadera y asombrosa historia del incendio de El Globo). Ximo Llorens. Alonso Mataix. Centre Cultural Marius Silvestre d'Alcoi. La Cassola.

21 abril 1992. El fantasma de Jordà. Ximo Llorens. Tomàs Gisbert. Teatre Calderón d’Alcoi (Alacant). Quadre Artístic de l’Associació de sant Jordi.

11 setembre 1994. Ai, Mare de Déu!. Ximo Llorens. Pep Cortés. Plaça Àlbers de Tarragona (Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega). La Dependent.

2 octubre 1994. Poquelin-Poquelen. Ximo Llorens. Pep Cortés. Teatre Arniches (Alacant). Teatres de la Generalitat Valenciana.

10 juliol 1996. Un sopar de dimecres. Ximo Llorens. Pep Cortés. Casa de la Cultura de Alzira (Valencia). Teatre del Quinzet.

3 octubre 1998. Souvenir. Ximo Lorens. Juli Cantó i Joan Miquel Reig. Teatre Talia de València. L’Horta i La Dependent.

30 octubre 1998. Neus en nues. Ximo Llorens. Juli Cantó. Teatre Arniches (Alacant).

6 maig 1999. Los pasos inciertos. Ximo Llorens. Rafael Hernámdez. Teatre Arniches (Alacant).

21 gener 2001. Un de sol. Ximo Llorens; Juli Disla; Pasqual Alapont; Alejandro Jornet; Francisco Zarzoso. Victoria Salvador. Teatre Castelar d’Elda (Alacant). Combinats.

18 febrer 2002. Ra-ta-ta-tà. Ximo Llorens i Miquel Peidró. Pep Cortés. Sala Moratín, València. La Dependent.

13 maig 2005. H2O (Cal mullar-se). Ximo Llorens; Miquel Peidró. Teatre d’Alcoi (Alacant), dins la Mostra de Teatre d’Alcoi. La Dependent.

11 novembre 2005. Una jornada particular. Ettore Scola. Adaptació: Ximo Llorens. Adolfo Mataix. Teatre Principal d’Alcoi. Teatre Circ.

11 juny 2010. Què fem de la mare?. Ximo Llorens. Pep Cortés. Teatre Principal d’Alcoi, Alacant. La Dependent.

28 novembre 2012. Bankabaret. Ximo Llorens. Pep Cortés. Teatre Calderón d’Alcoi.

28 novembre 2014. Jordi i Lola. Ximo Llorens. Pep Cortés. Casa de la Cultura de Puçol (Alacant). La Dependent.

El último pecado de William Shakespeare. (La verdadera y asombrosa historia del incendio de El Globo). Revista Escena (Barcelona), núm. 8 (1990).

Las tres decisiones de J. B. Poquelin. Mérida: Editora Regional de Extremadura, 1991.

Comèdia efímera. Alcoi: Centre Cultural d’Alcoi, 1993.

El fantasma de Jordà. Alcoi: Gràfiques Ciutat S. A., 1996.

El desierto habitado. València: Universitat de València, 1996. (Col·lecció Teatre Segle XX)

Poquelín – Poquelen. València: Universitat de València, 1998. (Col·lecció Teatre Segle XX)

Miguel XXI, coescrita amb Jordi Peidró Torres i Miguel Peidró Zaragoza. Alcalà d’Henares: Teatro Independiente Alcalaíno (T.I.A.), 1998.

Un sopar de dimecres. València: Teatres de la Generalitat Valenciana, 2002.

La lluna sobre el mar. Alacant: Premio Evaristo García: Diputació d’Alacant, 2004.

Ragué-Arias, M. J. ¿Nuevas dramaturgias? Los autores de fin de siglo en Cataluña, Valencia y Baleares. Madrid: INAEM, 2000.

Rosselló, Ramon X. «L’escriptura teatral valenciana dels anys 90 ençà». L’Aiguadolç, núm. 45 (2016), p. 13-28.