L'activitat seguia les pautes dels Espectacles-Audicions Graner de la Sala Mercè barcelonina. Es basava en unes «Visions musicals», en diversos quadres, amb text i música, precedides per curtmetratges cinematogràfics, que variaven a casa sessió i en ocasions eren doblats darrere la pantalla per actors. A més del director, hi participaren assíduament el poeta i músic Joan Llongueras, els autors Martí Alegre, Joan Carné i Narcís Massó, els compositors Adrià Esquerrà i Marc Armengol i els escenògrafs Pere i Tomàs Viver. En alguna ocasió sembla que s'adaptaren escenografies procedents dels espectacles Graner. Les funcions eren el dissabte i diumenge, amb dues o tres sessions cada dia. També s'hi realitzaren alguns concerts, a càrrec de l'Associació Musical. Cap al final de la temporada, les «visions» foren substituïdes per peces breus de S. Rusiñol, A. Mestres, E. Vilanova i I. Iglésias. L'experiència no va tenir continuïtat pel dèficit generat en l'única temporada. Fou una de les activitats més sobresortints -i mitificades- del modernisme a Terrassa, i comptà amb el suport de les entitats i publicacions catalanistes, però també va provocar una agra polèmica entre els setmanaris La Sembra, conservador, i Cap a l'Ésser, d'esquerra, al voltant de l'esteticisme simbolista de l'activitat.
Comas, Rafel. El col·leccionisme de temàtica terrassenca, 32 i 33. Programes «Ars-Lucis». Terrassa: Edició de l'autor. s.d.
Aulet, Jaume. «El Modernisme a Terrassa. L'empremta literària». Terme, 24 (2009). p 117-141.
