Toni Zafra i Ortiz

Titellaire, actor, constructor de titelles i acròbata de circ

De molt jove encara, Zafra debutà a la plaça del Pi de Barcelona, on començà a desplegar les seves activitats artístiques. A finals del 1978 entrà a formar part del grup titellaire La Fira Fantàstica al costat de Toni Barberan i Laura Rispa, amb els quals feu una sèrie d’espectacles de carrer en règim de semiprofessionalitat. Aviat, però, l’any 1979, formà companyia pròpia amb Jordi Bertran: Els Farsants, a la qual s’incorporaren al cap de poc l’actor i showman Pau Sampietro i la titellaire Teia Moner. En la mateixa línia de treball d’altres formacions coetànies, feien actuacions de carrer, de caràcter provocador i festiu, seguint un guió elemental i molt obertes a la improvisació, en què combinaven números de titelles de fil amb petits fragments de circ o cabaret. El seu primer espectacle fou Històries d’Arlequí (1979), al qual va seguir, un any més tard, Anant a la babalà li han esquitxat la bufanda. El 1982 el grup es va escindir i Zafra actuà conjuntament amb Pau Sampietro durant un temps sota el nom de Carantamaula. Aquell mateix any, esdevingué membre de la companyia Marionetas de Barcelona de Harry V. Tozer (1902-1999), amb qui va poder consolidar i ampliar els seus coneixements de les tècniques del teatre de titelles que havia adquirit intuïtivament gràcies, sobretot, al contacte diari amb els titellaires que actuaven per als transeünts a les places i carrers de la Barcelona històrica. Dins la companyia s’especialitzà en la manipulació d’una de les marionetes creades pel mestre, en Mustafà Baba, que representava un il·lusionista oriental. Un cop extingida la companyia de Tozer, l’any 1984, en formà una de pròpia. El seu projecte de més envergadura neix el 1995 amb Ninotàrium (1995), un espectacle cosmogònic en què hom explicava el mite d’uns homes ocell i que va comptar amb la participació d’un equip de catorze persones. Tot seguit, Zafra s’endinsà en el món del circ a partir de l’acrobàcia al costat de Rogelio Rivel —nom artístic de Roger Andreu (1909-2001)—, amb el qual va arribar a formar parella artística. Després d’aquesta experiència tornà als orígens i es dedicà de ple a l’ofici del fil. Al llarg de tota la seva carrera de titellaire, que l’ha portat a treballar arreu, dins i fora del país, Zafra ha alternat l’obra pròpia amb la tasca com a constructor de ninots, actor i manipulador amb altres grups i artistes, entre d’altres, Carles Cañellas i Els Rocamora, El Tricicle, Carles Santos, Jordi Bertran o Els Comediants.

De formació artística autodidacta (si bé va aprendre l’ofici al costat de Tozer i els seus deixebles) i enquadrat dins la segona promoció de titellaires independents de finals dels anys setanta i primers vuitanta del segle passat, com a manipulador Zafra ha emprat sobretot la tècnica del titella de fil (o marioneta), especialitat que realitza amb un talent i una habilitat extraordinàries gràcies, sobretot, a una capacitat intuïtiva en l’art de la manipulació poc comuna —no en va Tozer el tenia «pel millor manipulador intuïtiu» que havia conegut (Martín 1998: 188)—. Artista inquiet en constant producció, la seva obra com a marionetista es caracteritza per una essencialització dels aspectes més accessoris o espectaculars dels titelles. Al costat de la creació d’espectacles propis, un altre vessant de les activitats de Zafra ha estat la construcció de titelles. En aquest camp, s’ha preocupat sovint pels problemes teòrics del moviment dels ninots, motiu que l’ha dut a reflexionar sobre aspectes més aviat tècnics i assolir fites importants. Una de les seves aportacions més singulars en aquest sentit fou la construcció d’una titella contorsionista, sens dubte una de les descobertes més rellevants i definitives de l’art de la manipulació, ja que resolia el problema, fins aleshores insoluble, de la possibilitat d’un titella de fil que fos capaç de girar totalment sobre sí mateix. Aquesta constant preocupació per millorar la tècnica, l’acuradíssim rigor en la construcció de les marionetes i el virtuosisme en el seu difícil maneig converteixen Zafra en un dels titellaires més reconeguts i reputats del teatre de titelles català contemporani. Però igualment cal destacar altres accions importants, com ara l’organització de l’Ars Marionetistica, que el 1995 va reunir a Gavà alguns dels millors especialistes de l’escola anglocatalana de titella de fil, en honor a Harry V. Tozer, així com la creació, l’any 1999, del Teatre Tradicional de Marionetes Toni Zafra, taller on, seguint els passos del seu mestre, s’investiga l’art de la construcció i manipulació de les marionetes de fil, es fan cursos, es recuperen tradicions, es creen obres noves i es difon l’interès per aquest gènere.

15 juliol 1995. Ninotàrium.

Març 1999. Quántum.

Món nan.

Contes de fil i fusta.

Passatges.

Martín, Josep A. El teatre de titelles a Catalunya: aproximació i diccionari històric. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.