Framis von Porat

Companyia constituïda per Mercè Framis i Kerstin von Porat, quan encara eren alumnes del Departament de Titelles de l’Institut del Teatre de Barcelona. Una altra membre fou Anna Selga, que en formà part un quant temps com a ajudanta d’escena. En els seus inicis, les dues titellaires van participar en muntatges de la Companyia de Titelles del mateix institut (El vestit nou de l’emperador, Ubú encadenat). Es professionalitzaren el 1988, any en què, amb el nom de Centímetre i mig, van estrenar el seu primer espectacle, L’Oriolet, una adaptació de la rondalla popular catalana recollida per Joan Amades que va comptar amb la col·laboració d’Àngels Soler. El 1992 elaboraren, a partir d’un conte d’Andersen, l’espectacle El rossinyol de l’emperador, que per la utilització de les ombres xineses, una tècnica llavors poc coneguda, constitueix tal vegada la fita més important de la companyia. El seu àmbit d’actuació ultrapassà la creació d’espectacles d’ombres xineses (dirigits principalment al públic infantil i amb una clara orientació pedagògica) i realitzaren també tasques de disseny i construcció de titelles i attrezzo per altres grups de teatre infantil. En aquest context, cal destacar les col·laboracions en espectacles de companyies com Dau Rodó (Història d’un soldat, 1988), Teatre de Cordó (Contes de cordó, 1988), Alvic 2 (Raticonte, 1989; Mama por, 1992), MOO Teatre (Un pollastre sense sastre, 1990; Robinson Crusoe, 1992), Teatre Mòbil (Tocats de l’ala, 1991), Dansa Alèxia (El gat amb botes, 1991) i La Baldufa (Els tres porquets i Rínxols d’or, 1992). A més a més, van treballar per al mitjà televisiu, amb intervencions a la sèrie d’animació Els Fruittis (D’Ocon Films), i van participar en la construcció de carrosses per a desfilades diverses, com ara la cavalcada de Reis de Santa Coloma de Gramenet (1989) i la de Badalona (1991-1992 i 1992-1993). En el marc del Festival de TV de Canes foren exhibits els ninots que havien construït per a aquell mitjà. Així mateix, en ocasió de l’Expocultura’94 celebrada a Barcelona, els seus titelles van prendre part a l’exposició col·lectiva d’UNIMA Catalunya. Una vegada dissolta la companyia, les trajectòries de les dues titellaires van seguir camins diferents. A partir de 1994, Mercè Framis va entrar a  formar part d’un dels grups de més prestigi del moment, Els Aquilinos Teatre, i hi col·laborà com a actriu manipuladora. Per la seva banda, Kerstin von Porat, després del treball en comú amb Mercè Framis, va crear el grup Animamundi l’any 2002 i continuà la seva carrera d’ombrista.

Com a companyia, cal situar aquest duet d’ombristes dins l’òrbita dels grups i titellaires que vers els anys setanta i vuitanta del segle passat van iniciar una renovació del teatre de titelles, trencant amb els esquemes tradicionals del gènere i obrint nous camins, llavors encara inexplorats a Catalunya, en un intent de descobrir nous llenguatges que oferissin altres maneres d’animar els objectes i de crear imatges animades. Gràcies al seu pas pel Departament de Titelles (aleshores anomenat Escola de Titelles) de l’Institut del Teatre i la formació allà rebuda, Mercè Framis i Kerstin Von Porat esdevingueren ben aviat grans especialistes del llenguatge de les ombres. En aquesta tècnica, que en els seus espectacles elevaren a uns nivells d’alta sofisticació, no només tingueren un criteri renovador, sinó que a més hi introduïren, amb caràcter experimental i innovador —jugant amb els colors, la perspectiva i les dimensions—, elements d’origen natural, com ara l’aigua, les plantes o, fins i tot, la mateixa silueta del titellaire.

L’Oriolet. Autor: Joan Amades. Adaptació i direcció: Framis von Porat.

14 novembre 1992. El rossinyol de l’emperador. Autor: Hans Christian Andersen. Adaptació i direcció: Framis von Porat. Lloc: Teatre Tantarantana (Barcelona), dins el 10è Festival Internacional de Teatre de Titelles de Barcelona.

Baile, Ferran. «La Revolta dels Titelles. Las titiriteras-mujeres creadoras (Mujeres titiriteras en Cataluña )». Pantzerki (21 gener 2014). <http://www.titeresenfemenino.com/2014/01/ferran/> [Consulta: 28 gener 2022].

Martín, Josep A. El teatre de titelles a Catalunya: aproximació i diccionari històric. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.

Rumbau, Toni, «Ombres: Mercè Framis i Kerstin von Porat. 1a part». Putxinel·li (13 juliol 2012). <http://www.putxinelli.cat/2012/07/13/ombres-framis-von-porat-1a-part/> [Consulta: 28 gener 2022].

Rumbau, Toni, «Mercè Framis i Kerstin von Porat. Opció per les ombres. 2a part». Putxinel·li (16 juliol 2012). <http://www.putxinelli.cat/2012/07/16/merce-framis-i-kerstin-von-porat-2a-part/> [Consulta: 28 gener 2022].