Teatre de Sac

Companyia formada pel titellaire Xavier Lafita i Pagès que, amb anterioritat, havia treballat amb el grup Caps de Cartró. El seu nom prové de la tècnica utilitzada en els primers espectacles, en què feia servir un tipus de castellet autoportat en forma de retaule acabat en sac, que s’adheria al cos i es lligava als peus, típic de les representacions de titelles a la Xina i que substituïa el castellet tradicional occidental. El 1984, i després d’uns anys dedicats a la creació de muntatges per a manipulador solista, s’incorporà a la companyia Josep Maria Gómez Górriz, vinculat a l’àmbit del teatre de titelles des de principis dels anys setanta (com a membre del grup mallorquí Teatre de Teresetes) i que ja havia treballat com a marionetista amb Jordi Bertran. Produccions destacades d’aquesta nova etapa són Papiroflèxia dinàmica (1986), en què els dos titellaires s’acompanyaven a l’escenari del saxofonista Pep Pascual; K-Zoo (1986), una adaptació lliure per a ombres xineses de cartró i plàstic de les faules d’Isop que incorporava històries fantàstiques i anècdotes de la vida quotidiana, i Flèctics (1989), una proposta de titelles i actors amb música especialment composta per a l’ocasió i que encabia números de papiroflèxia. Aquest espectacle va ser un dels grans triomfadors al Festival de Titelles de Tolosa (Guipúscoa) i fou sol·licitat per tot el món. El 1993, un any després de la mort de Lafita, s’integraren a la formació Santiago Arnal Caparrós i Pepe Otal, aquest darrer com a tècnic. Fruit d’aquesta reunió va sorgir el muntatge El pirata Barbanegra (1994), una versió lliure per a actors i titelles d’un clàssic del teatre victorià en què els tres actors apareixien disfressats de pirates i reproduïen a gran escala un teatrí de paper de la coneguda casa anglesa Pollock, amb els figurins i els mateixos textos incorporats, encara que passats per un filtre irònic. Aquest espectacle es va poder veure a l’11è Festival Internacional de Teatre de Titelles de Barcelona. Després, Gómez es va retirar de l’activitat teatral per dedicar-se, durant un cert temps, a l’enquadernació. Quan va tornar al teatre ho va fer en companyia de Pepe Otal, amb qui tenia una gran avinença. Al llarg de la seva trajectòria, el Teatre de Sac va actuar a tot Europa, en països com França, Anglaterra, Holanda, l’ex-Iugoslàvia, Bèlgica, Alemanya i Àustria.

Hom situa aquesta formació dins l’òrbita de grups titellaires que van aparèixer els anys setanta del segle passat a Catalunya els quals apostaren per una profunda renovació del teatre de titelles. Aquests grups tenien com a punt comú el fet de fer espectacles de titelles per a nens que trencaven els esquemes tradicionals del gènere, sovint es desmarcaven dels clàssics i cercaven una nova forma d’expressió en perfecta sintonia amb els aleshores nous moviments de renovació pedagògica. En aquest sentit, la principal aportació de Teatre de Sac al teatre de titelles català fou la barreja de diferents disciplines i la seva integració en una. Es tractava, doncs, de combinats de titelles, contes, ombres, animació d’objectes, màgia i papiroflèxia, que, a més dels titelles, fou una de les altres grans passions de Pep Gómez. A banda de la introducció progressiva de materials nous (cartró, plàstic, tela, filferro) en els seus espectacles, aprofitant al màxim les característiques i possibilitats de cada un d’ells, la utilització del paper (pintat, plegat, retallat i articulat) és, segurament, el fet més destacat d’aquesta formació.

Putxinel·lis. Autoria: Xavier Lafita. Direcció: Col·lectiu Teatre de Sac. Lloc: Centre Cultural de la Caixa de Terrassa, dins la 1a Mostra de Titelles de l’Estat espanyol.

1984. Papiroflèxia dinàmica.

18 abril 1986. K-Zoo. Autor: Xavier Lafita. Direcció: Col·lectiu Teatre de Sac.

4 maig 1990. Flèctics. Autoria: Xavier Lafita, Pep Gómez. Direcció: Eugènia Casanovas.

1 novembre 1992. Elasticitats. Autoria: Xavier Lafita, Pep Gómez. Lloc: Teatre Malic (Barcelona).

12 novembre 1994. El pirata Barbanegra. Autoria i direcció: Pep Gómez. Lloc: Teatre Adrià Gual (Barcelona), dins l’11è Festival Internacional de Teatre de Titelles de Barcelona.

Gómez, Pep. Diario del marionetista Pepe Otal. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2017. (Biblioteca secreta)

Llaveria, Ferran. «Final de la temporada» Avui (24 maig 1991).

— «Titelles i ombres». Avui (30 octubre 1992).

Martín, Josep A. El teatre de titelles a Catalunya: aproximació i diccionari històric. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat,1998.

Pérez, Rafael. «Teatro de papel». Levante (29 novembre 1992).

Rumbau, Toni, «Pep Gómez, cocotòleg, dietarista i titellaire heterodox». Putxinel·li (1 octubre 2012). <http://www.putxinelli.cat/2012/10/01/pep-gomez/> [Consulta: 25 gener 2022].

«Teatre de Sac une el papel y la dramaturgia con la obra “Fléctics”». El Correo Gallego (19 maig 1993).