El sempre canviant barri del Raval, on es troba el petit pis on viuen els personatges de Plou a Barcelona, va servir d’inspiració a Pau Miró a l’hora d’escriure la seva obra. Aquesta zona de la ciutat, coneguda popularment com el Barri Xino, és un espai de desig i d’espectacle, de diversitat i de marginalitat, immortalitzat en la imaginació literària de Jean Genet, així com una llarga llista d’escriptors barcelonins. Miró ha captat amb Plou a Barcelona el seu esperit contemporani, retratant-lo com un lloc en estat de vaivé constant, de transformació contínua, tal com es reflecteix a través dels ulls d’una prostituta, el seu proxeneta i un client especial.
A primera vista, Plou a Barcelona podria semblar una mena de remake de la història de la Ventafocs. La Lali, la protagonista, és una jove prostituta que somia tenir un altre tipus de vida, recordant lleugerament la pel·lícula nord-americana Pretty Woman (1990), de Gary Marshall. Tot i això, l’obra de Miró no es dissol en un conte de fades i tampoc recorre a tòpics fàcils. En comptes d’aspirar a una vida de luxes materials, la Lali anhela un tipus d’existència que li aporti un enriquiment cultural i estètic. Viu amb el Carles, el seu proxeneta (i, també, pel que sembla, la seva parella), un home que té el costum d’amagar-se sota el llit quan ella està amb els seus clients. Amb la seva manca d’estudis i de sofisticació, el Carles no és capaç de satisfer les noves curiositats i sensibilitats artístiques de la Lali, inspirades en part pels fragments de poesia que hi ha als embolcalls dels bombons que li regala un client especial, el David. Es tracta d’un home de lletres, que es dedica a vendre llibres i que busca la companyia de la Lali mentre la seva dona jeu moribunda en una clínica. Ella li omple un buit físic i psíquic, i ell, en canvi, li desperta i anima els seus interessos literaris i culturals. La Lali, de fet, sap percebre la poesia extraordinària que s’oculta darrere dels gestos més banals i vulgars, i Miró, amb les línies delicades i tènues que componen el seu retrat del Raval, hi revela la màgia i la poesia de la vida de cada dia.
L’obra es va estrenar sota la direcció de Toni Casares el juny del 2004 com a coproducció de la Sala Beckett i el Sitges Teatre Internacional. Miró ja havia començat a escriure Plou a Barcelona quan va participar en un taller de la Beckett del dramaturg i director argentí Javier Daulte. El muntatge formava part d’una iniciativa de Casares, director artístic de la Beckett, que, durant la programació de la temporada 2003-2004, va crear un cicle titulat “L’acció té lloc a Barcelona”, amb la intenció de dissipar la boirina que semblava haver cobert el paisatge barceloní en molts dels textos teatrals escrits durant les dècades dels 80 i 90. (Les altres obres del cicle eren Vides de tants [Psicopatologia de la vida quotidiana] d’Albert Mestres, Do’m d’Enric Casasses i Barcelona, mapa d’ombres de Lluïsa Cunillé.) El cicle va comportar per a Casares i la Beckett un prestigiós Premi de la Generalitat de Catalunya l’any 2005.
En la seva versió original, catalana, Plou a Barcelona va constituir una gran revelació, en part gràcies a l’ús del llenguatge verbal, ja que Miró havia aconseguit trobar en català una dimensió de naturalitat, frescor, espontaneïtat i fins i tot rudesa poc freqüent a l’escena catalana contemporània. Plou a Barcelona també va valer a Miró tota una sèrie de premis. Poc després d’estrenar-se al Sitges Teatre Internacional ―amb els actors Alma Alonso (Lali), Alex Brendemühl (Carlos) i Carles Martínez (David)― es va traslladar a la Beckett i va ser nominada pels espectadors catalans a cinc Premis Butaca de teatre i cinema de Catalunya, incloent-hi el del millor text i millor espectacle de petit format. De la versió catalana es va fer, a més, una versió per a Ràdio Barcelona i un telefilm el 2009 sota la direcció de Carles Torrens, amb guió del mateix Miró i el dramaturg Carles Mallol.
La versió en castellà del mateix Miró, amb el títol Lluvia en el Raval, la va estrenar el 2006 la companyia Segundo Viento a la Sala Cuarta Pared com a part del Festival de Otoño de Madrid. Aquest muntatge, signat pel director argentí Mario Vedoya, va fer una gira per Espanya i diverses ciutats de Llatinoamèrica. La versió italiana-napolitana de Plou a Barcelona, traduïda per Enrico Ianniello i dirigida per Francesco Saponaro amb el títol Chiòve, va rebre grans aplaudiments al Teatro Nuovo de Nàpols (2007) i al Piccolo Teatre de Milà (2008 i 2013). A Itàlia va ser guardonada amb el Premi Nacional de la Crítica el 2008 i també se’n van fer una versió cinematogràfica i una radiofònica per a la RAI. El mateix muntatge italià va viatjar a la sala francesa MC93 de Bobigny (de la regió parisenca) el 2009. Després de l’èxit italià de Plou a Barcelona, Saponaro va ser convidat a dirigir un nou muntatge en castellà al Teatro Valle-Inclán del Centro Dramático Nacional el 2009 amb els actors Maria Valverde (Lali), Toni Cantó (David) i Víctor Clavijo (Carlos) que va suposar per a Miró una nominació el 2010 al Premio Max de las Artes Escénicas en la categoria de millor autor teatral en castellà. La traducció anglesa de Plou a Barcelona de Sharon G. Feldman va ser presentada en forma de lectura dramatitzada, dirigida per Carlota Subirós, al Baryshnikov Arts Center de Nova York el 2009, i el muntatge de Jim Guedo va recórrer el circuit de festivals de teatre alternatiu del fringe canadenc durant l’estiu del 2010. L’obra va tenir la seva estrena britànica al Cock Tavern Theatre de Londres, sota la direcció de Tanja Pagnuco, el 2011.
Casares, Toni. «A Barcelona: Una temporada de teatre local a la Sala Beckett» (Pròleg). A: En cartell: Sèrie “A Barcelona”. (Barcelona, mapa d’ombres, de Lluïsa Cunillé. Plou a Barcelona, de Pau Miró). Barcelona: Re&Ma 12: L’Obrador de la Sala Beckett, 2004, s.p.
Feldman, Sharon. «Llueve en Barcelona de Pau Miró: La magia y la poesía de todos los días». Don Galán: Revista de Investigación Teatral, vol. 1 (2011), p. 297-307.
Miró, Pau. Llueve en Barcelona. Ciutat de Mèxic: Paso de Gato, 2013. Versió castellana.
Subirós, Carlota. «Writing for a Catalan Theatre» (Entrevista amb Bonnie Marranca). PAJ: A Journal of Performance and Art, vol. 27, núm. 1 (2005), p. 55-60.
Filmografia:
2008. Plou a Barcelona. Espanya. Director: Carles Torrens. Adaptació de Pau Miró. Fair Play Productions/Pep Armengol/Televisió de Catalunya, llargmetratge, color, telefilm.
Tràiler del Piccolo Teatro de Milà:
<https://www.piccoloteatro.tv/chiove-pau-miro>
Vídeo sencer del muntatge del Centro Dramático Nacional integrat dins del núm. 1 de la revista Don Galán del Centro de Documentación Teatral de l’Instituto Nacional de Artes Escénicas y de la Música:
<https://www.youtube.com/watch?v=JxfjXuiAhgs>
Centro de Documentación Teatral, fitxa del muntatge de 2004:
<https://www.teatro.es/estrenos-teatro/plou-a-barcelona-25091>
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
