Morir

A Morir, Sergi Belbel medita sobre la distinció arbitrària i el fil minúscul que separa la vida de la mort. El subtítol de l’obra, Un moment abans de morir, es refereix a aquest espai infinitesimal i inefable, difícil de precisar. La temàtica es reprodueix en l’estructura de l’obra, creant un experiment en la forma (en matemàtica, simetria i repetició) que investiga l’arbitrarietat del destí humà i el paper de l’atzar a l’hora de produir relacions de causa i efecte imprevistes. La primera part de l’obra, titulada «Morir», presenta una sèrie de set escenes aparentment independents, cadascuna de les quals conté entre un i tres personatges i que culmina amb la mort d’un d’ells. En conjunt, les circumstàncies –almenys, a primera vista– semblen poc extraordinàries: un guionista mor d’un atac de cor, un addicte a l’heroïna mor d’una sobredosi, una jove s’ofega fins a morir amb un os de pollastre, un pacient d’un hospital s’asfixia fins a la mort en empassar-se el seu propi vòmit, una vella deprimida i sola mor d’una sobredosi d’alcohol i medicaments, un motociclista xoca contra un cotxe de policia i un home és sorprès i assassinat a la seva pròpia casa per un botxí a sou. A la segona part de l’obra, titulada «i no morir», les set escenes de la primera part es repeteixen en ordre invers. Aquesta vegada, en comptes de deixar que els personatges morin, intervé el destí per salvar l’home del seu assassí a sou. Aquest gest de bon auguri posa en moviment una reacció en cadena, un efecte dominó, que uneix les escenes posteriors en un ordre lògic de tal forma que cada víctima és capaç d’escapar a la mort. L’obra, per tant, conclou amb un to optimista que faria pensar que un petit acte de clemència, o un gest arbitrari, pot tenir repercussions de molt més abast del que en principi es podria pensar, representant per tant la diferència entre la vida i la mort. A aquesta equació gairebé algebraica Belbel afegeix encara una altra dimensió estructural important: un marc metateatral en què un guionista conversa amb la seva dona sobre les qualitats d’un guió d’èxit. S’acaba de recuperar d’una difícil sequera creativa i ella l’anima perquè li expliqui la seva darrera idea per a una obra de teatre, titulada Un moment abans de morir. La seva conversa servirà de marc que correspon a la imaginació del guionista i, naturalment, un pretext per a una reflexió deliberadament conscient sobre el procés creatiu.