L’obra està ambientada en l’actualitat en una habitació d’hotel a Kinshasa. A l’escenari hi ha lloc per a tres personatges, però el públic només en pot veure dos. Un és un empresari d’origen europeu establert a Ciutat del Cap que treballa per a una empresa sud-africana dedicada a l’explotació del coltan, un mineral metàl·lic utilitzat habitualment en la fabricació d’aparells electrònics. L’altre personatge visible a l’escenari és una intèrpret professional que parla quinze idiomes i a qui li agrada prendre el sol africà. El tercer personatge, que no veiem literalment, és un africà d’un sol braç que pateix una malaltia i que suposadament hi ha anat a proposar algun tipus de negoci. En entrar a la habitació, ocuparà, en teoria, una butaca buida. Al llarg de l’obra, es mantindrà invisible per a l’espectador; tanmateix, la seva presència es materialitza a través de les paraules de la intèrpret. És mitjançant les seves intervencions que intentarà convèncer l’empresari perquè es faci càrrec del seu fill de dinou anys, que, segons explica, és porter d’un equip de futbol. Amb la invisibilitat de l’home africà i amb la no presència del seu fill, Cunillé crida l’atenció sobre allò que la directora Carlota Subirós ha anomenat «Àfrica com a absència», ja que, tot i que l’espectador no pot veure l’home africà, la seva indiscernibilitat, d’acord amb l’estètica minimalista de Cunillé, està impregnada de significació, incitant el públic a enfrontar-se amb una realitat que, per a molts europeus i occidentals, no existeix o no es percep.
L’apropiació que fa Lluïsa Cunillé de la frase «Après moi, le déluge», l’expressió de vanitat delirant de Lluís XV i que va adoptar Mobutu Sese Seko, president de la República Democràtica del Congo, reflecteix un reconeixement de les horroroses condicions de cobdícia, corrupció, explotació i malaltia que continuen afectant l’Àfrica Central, un lloc devastat per la guerra i les tensions ètniques, on la violència i la pobresa extremes conviuen amb la riquesa dels recursos naturals disponibles i on, històricament, tant les potències colonitzades com les colonitzadores han quedat amb les mans ensangonades.
Escrita durant l’estada de Cunillé com a dramaturga resident al Teatre Lliure de Barcelona, Après moi, le déluge es va estrenar el desembre del 2007 sota la direcció de Carlota Subirós a l’Espai Lliure. La posada en escena de Subirós, que comptava amb els icònics actors catalans Andreu Benito i Vicky Peña, es va estrenar també en castellà, amb els actors Jordi Dauder i Vicky Peña, al Teatro Valle-Inclán del Centro Dramático Nacional de Madrid el 26 de maig del 2008. Aquell mateix any, Cunillé va rebre el prestigiós Premi Lletra d’Or per la seva obra, un guardó atorgat anualment per un jurat de prestigi al millor llibre publicat en català durant l’any anterior. Va ser una ocasió especial, ja que durant els seus cinquanta-dos anys d’història, el premi mai no l’havia rebut una obra dramàtica. El text ha estat traduït i representat també en anglès, italià i portuguès.
El 26 d’octubre del 2017 es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya (Sala Tallers) una versió operística del text, adaptada per Albert Arribas i dirigida per Jordi Prat i Coll, amb composició i direcció musical de Miquel Ortega. El mateix espectacle en versió castellana va estrenar-se el 17 de juliol del 2019 a l’Auditorio Fundos Fórum de Zamora com a part del Festival LittleOpera.
Cunillé, Lluïsa. Après moi, le déluge. A: Cunillé, Lluïsa. Deu peces. Pròleg de Xavier Albertí. Barcelona: Edicions 62, 2008.
Cunillé, Lluïsa. Après moi, le déluge (Después de mí, el diluvio). A: García Pascual, Raquel (ed.). Dramaturgas españolas en la escena actual. Madrid: Castalia, 2011.
Feldman, Sharon. «Lluïsa Cunillé’s Après moi, le déluge, and the Translator’s Invisibility». Translation Review, vol. 87, núm. 1. Núm. especial: Catalan Literature and Translation (ed. Albert Lloret), 2013, p. 90-104.
Subirós, Carlota. «Set pensaments abans del diluvi (per ser llegits després)». A: Cunillé, Lluïsa, Après moi, le déluge. Barcelona: Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona, s.n., 2007.
Tràiler del Teatre Nacional de Catalunya de la versió operística d’Après moi, le déluge:
<https://www.youtube.com/watch?v=m0owSXYUxkQ>
Tràiler del Centro Dramático Nacional d’Après moi, le déluge:
<https://www.youtube.com/watch?v=ZJA044kGJac>
Centro de Documentación Teatral, fitxa del muntatge del 2007:
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
