Bernat Morales San Martín

Escriptor i músic

Bernat Morales San Martín fou un farmacèutic que compaginava el seu ofici amb la creació artística (literària i musical). Tot i que estudià Dret i Farmàcia, ràpidament s’involucrà en el moviment literari de la Renaixença i passà a formar part de l’associació Lo Rat Penat (fundada el 1878), que va premiar algunes de les seves narracions, com ara la Història del Puig de Santa Maria o la novel·la Flor de Pecat.

Col·laborà en diversos diaris i revistes que es publicaven a la ciutat de València, com ara: El Mercantil Valenciano, La Degolla, La Traca Nova, L’Anunciador Valencià, El Cuento del Dumenche i Pensat i Fet. A més, l’any 1910 va fundar amb Vicent Miguel Carceller la revista El Conte Valencià, amb el propòsit de difondre la narrativa en català, tant d’autors dels Països Catalans com d’autors estrangers.

Pel que fa a la seua aportació dramàtica, de Bernat Morales San Martín només tenim constància de cinc peces, tres en català (La Borda, Raça de llops i La mare terra) i dues en castellà (El rayo del sol i Lo imposible). Així i tot, l’autor va arribar a ocupar el càrrec de professor d’Història de la Literatura Dramàtica al Conservatori de València.

Durant la dècada del 1910, Bernat Morales San Martín va començar a escriure drames rurals en català, allunyats de les particularitats dels sainets. Morales opinava que el teatre valencià estava en decadència per tres causes: «la imitació i el plagi del sainet castellà, la desconfiança en la capacitat de la llengua nadiua i el desig de l’autor d’assolir un èxit immediat». Amb tot, a partir dels anys vint, Morales San Martín es passà al castellà per escriure un drama que inserí després en la novel·la Lo impossible (1920) i un monòleg en prosa, que rebia el títol d’El rayo del sol (1926).

Pel que fa a les seves tres peces en català, La borda fou estrenada el 1911, Raça de llops fou guardonada per Lo Rat Penat el 1912, i La mare terra, la més exitosa, va ser estrenada el 1916. Totes tres foren traduïdes al castellà posteriorment.

1911. La borda.

1912. Raça de llops.

23 de maig 1916. La mare terra. Teatre Eslava de València.

Foguet i Boreu, Francesc. «Tres cartes inèdites de Margarida Xirgu». Assaig de teatre: revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, núm. 75 (març 2002).

Sirera, Josep Lluís. Teatre dramàtic de començaments del segle XX. València: Alfons el Magnànim: Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, 1993.

Sirera, Josep Lluís. Història de la literatura valenciana. València: Alfons el Magnànim, 1995.