Pere Riera Ortiz

Director, dramaturg i pedagog.

Llicenciat en Història de l’Art per la UB (2001), en Dramatúrgia i Direcció teatral per l’Institut del Teatre (2006) i Màster en Estudis Teatrals per l’Institut del Teatre i la UAB (2009). Paral·lelament, cursa estudis a l’Obrador de la Sala Beckett, on entra en contacte amb professors com Josep M. Benet i Jornet, Rodolf Sirera o Juan Mayorga. El 2005 passa a formar part del consell de redacció de la revista Pausa i el 2006, d’Estudis Escènics. Aquell mateix any inicia la carrera docent i des de llavors exerceix de professor de Teoria i Literatura Dramàtica i de Dramatúrgia a l’Institut del Teatre, i d’Escriptura Teatral a l’Obrador de la Sala Beckett. El 2008 publica el manual d’arts escèniques Fem teatre.

Convidat per la Sala Beckett al cicle Nova Dramatúrgia Catalana (Casa Calores, 2007), Riera també és autor resident de la cinquena edició del Projecte T6, on escriu i dirigeix Lluny de Nuuk (2010), que rep el Premi Crítica Serra d’Or. Un any més tard és nominat als premir Max en la categoria de Millor autor en català per Desclassificats (2011). Aquest mateix any participa en el Primer Torneig de Dramatúrgia Catalana al Temporada Alta amb Red Pontiac. 

Com a director, ha estrenat bona part de les seves obres, a més d’alguns clàssics contemporanis, com Baal, de Brecht (2004), i Rei i senyor, de Pous i Pagès (2012), i propostes operístiques (Die schöne Galathee, 2006; El doctor miracle, 2007).

En l’àmbit televisiu és coautor, amb Josep Maria Benet i Jornet, de sèries de TV3 com Zoo (2008) o Ventdelplà (2008-2010), o adaptacions audiovisuals com Desclassificats (2013) o Barcelona (2014). A banda de dedicar-se a l’escriptura de guions, Riera també ha fet aparicions esporàdiques d’actor (Ànima, 2011-2013; Àrtic, 2013-1019).

L’obra dramàtica de Riera destaca sobretot pel domini dels recursos formals i estilístics del teatre de text, amb especial atenció per la construcció de la trama i els personatges, i l’agudesa en el llenguatge, cosa que ha provocat que la seva proposta s’hagi associat, sovint, a un cert classicisme. Tot i adoptar la perspectiva del drama absolut en moltes de les seves obres, Riera no és un autor que es mostri aliè a altres corrents contemporanis. Infàmia (2016), per exemple, constitueix una reflexió interessant sobre els processos creatius dramàtics actuals, tant per la posició de l’autor i l’escriptura com pel paper assignat al dramaturg (en el sentit alemany del terme) i el treball psicològic de l’actor.

Proper en ocasions al teatre document, Riera ha abordat la guerra civil espanyola amb Barcelona (2013; Premi Max de Teatre 2014), estrenada a la Sala Gran del TNC, i  també ha treballat com a assessor històric en algunes obres, ja sigui amb un paper actiu en la dramatúrgia (Ròmul el gran, 2005) o des d’una posició més externa (La controvèrsia de Valladolid, de Jean-Claude Carrière, amb direcció de Carles Alfaro, 2005). Des del punt de vista temàtic, Riera explota amb recurrència el qüestionament de les estructures de poder (Desclassificats, 2011) i les relacions familiars (Lluny de Nuuk, 2010; Red Pontiac, 2011).

Riera compta amb una desena d’obres traduïdes al castellà, l’anglès i l’italià.

Teatre:

1997. Savannah Bay. Autoria: Marguerite Duras.

1998. En clave de bostezo. Autoria: Silvia González. Mostra de Teatre Transformadors.

29 març 1999. Sanctus, sanctus, sanctus. A partir d’Estricta Vigilància, de Jean Genet. Teatre Malic.

6 juliol 2000. Lelian. A partir d’Ocells en la nit, de Rubén Mettini. Casal de Cultura de Sant Iscle de Vallalta.

2004. Res o no res. A partir de Hamlet, de William Shakespeare. Institut del Teatre.

2005. Muda. Teatre Municipal de Banyoles. Companyia Atrezzo Produccions.

25 març 2004. Brecht, Bertolt. Baal. Direcció: Abel Coll. Teatre Tramuntana.

2005. El món s’inclina. A partir de L’àguila de dos caps, de Jean Cocteau. Institut del Teatre.

3 febrer 2005. Ròmul el Gran. Autoria: Fiedrich Dürrenmatt. Sala Petita del TNC.

2006. M’estimes, oi! A partir de textos de Noel Coward i Dorothy Parker. Centre Cívic La Farinera del Clot. Companyia Kalamar.

28 juny 2006. Die Schöne Galathee. A partir de l’obra de F. Von Suppé. Direcció: Carmen Bustamante, Isabel Franco i Daniel Mestre. Pati de Lletres de la UB. Jove Companyia d’Òpera del Conservatori del Liceu.

10 febrer 2007. El factor luxemburg. Direcció: Víctor Muñoz. Espai Lliure.

27 juny 2007. El doctor miracle. A partir de l’obra de Georges Bizet Direcció: Carmen Bustamante, Isabel Franco i Daniel Mestre. Pati de Lletres de la UB. Jove Companyia d’Òpera del Conservatori del Liceu.

6 maig 2010. Lluny de Nuuk. Sala Tallers del TNC.

12 març 2011. Desclassificats. La Villarroel.

3 octubre 2011. Red Pontiac. La Planeta.

21 març 2012. Autoria: Josep Pous i Pagès. Rei i senyor. Direcció: Toni Casares. Sala Gran del TNC.

9 juliol 2012. Casa calores. Direcció: Víctor Muñoz. L’hort del fuster d’Argelaguer.

17 gener 2013. El don de las sirenas. Direcció: Nelson Valente. Sala Trono de Tarragona. Banfield Teatro Ensemble.

8 maig 2013. Barcelona. Composició: Òscar Roig. Sala Gran del TNC.

23 març 2015. Foxtrot. Direcció: Thodorís Vurnás. Instituto Cervantes de Atenas.

16 gener 2016. Infàmia. La Villarroel.

14 juny 2016. Babaua: les desventures de Mimí. Direcció: Elisenda Carrasco. Teatre Fortuny de Reus.

2 novembre 2016. Llibràlegs III. Autoria: Cristina Clemente, Pere Riera, Marilia Samper i Joan Yago. Direcció: Marilia Samper. Biblioteca Carles Rahola de Girona.

8 febrer 2019. Autoria: Jordi Casanovas. La dansa de la venjança. La Villarroel.

25 octubre 2019. La dona del 600. Teatre Goya.

Televisió:

2021. Berenàveu a les fosques.

2015. Habitaciones cerradas.

2014. Barcelona.

2013. Desclassifacts.

2008-2010. Ventdelplà.

2008. Zoo.

«Pròleg». A: Mas Fiol, Miquel. Primavera de bèsties: la classe de les girafes. Palma: Lleonard Muntaner, 2020.

«Pròleg». A: Casanovas, Jordi. La dansa de la venjança. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2019.

Infàmia; Desclassificats. Barcelona: Institut del Teatre: Comanegra, 2017.

Barcelona. Tarragona: Arola, 2013.

Lluny de Nuuk. Tarragona: Arola, 2010.

Casa Calores. Tarragona: Arola, 2009.

Fem teatre: manual d’arts escèniques. Barcelona: La Galera, 2008.

Batlle, Carles. «Entrevistes als autors: Pere Riera per Carles Batlle». Pausa (Barcelona: Sala Beckett), núm. 27 (2007) [recurs electrònic].

Batlle, Carles. «De la “reconquesta del real” en l’escriptura dramàtica contemporània». Pausa (Barcelona: Sala Beckett), núm. 33 (2011), p. 27-44.

Batlle, Carles. «Dramatúrgia catalana actual: un balanç provisional». A: Batlle, Carles; Gallén, Enric; Güell, Mònica (eds.). Drama contemporani: renaixença o extinció? Lleida/Barcelona/París: Punctum: Institut del Teatre: Universitat Pompeu Fabra: Université Paris-Sorbonne, 2016, p. 159-174.

De Souza, Maria Aparecida. Dramaturgia de la polifonía un estudio sobre las prácticas de enseñanza y aprendizaje de las escrituras dramáticas en el obrador internacional de la sala Beckett de Barcelona. Tesi doctoral llegida a la UAB, 2015.

https://www.salabeckett.cat/wp-content/uploads/2016/05/riera-pere2.jpg

https://www.revistapausa.cat/autor/pere-riera/

https://www.catalandrama.cat/autor/pere-riera/ 

https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/pere-riera-es-parla-molt-i-no-sescolta-gairebe-gens-48721