Marc Rosich Martí

Dramaturg, director, traductor i pedagog

Llicenciat en Periodisme i en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona, Rosich comença la trajectòria literària com a traductor de novel·les i de literatura infantil. Creador d’enorme versatilitat, s’inicia en el món del teatre als Lluïsos de Gràcia i es forma com a dramaturg a l’Obrador de la Sala Beckett. D’ençà dels primers 2000 ha escrit, traduït, dirigit i publicat de forma incansable. Fins al dia d’avui ha guanyat el Premi de la Crítica Barcelona a millor dramatúrgia per Tirant lo blanc (2007) i el Premi Escènica a la millor adaptació teatral per Mort de dama (2010), a més de ser finalista en diversos guardons.

Sempre amb un peu en el teatre i la literatura infantil, Rosich ha participat en nombrosos projectes per a infants. És fundador de la companyia de teatre infantil Teatre Obligatori i de la companyia musical La Trattoria Lírica, i ha col·laborat amb la companyia Maremàgnum amb espectacles a escoles.

Acutalment, Rosich és director artístic de la companyia Òpera de Butxaca Nova Creació, amb la qual estrena sovint. En l’àmbit docent, imparteix classes de dramatúrgia a la Sala Beckett, l’Institut del Teatre i a l’ESAD Eòlia.

Des de l’òptica del teatre de text, en els papers d’autor, traductor, dramaturg o director, Rosich transita entre l’assumpció de les propostes postdramàtiques (Copi i Ocaña al Purgatori, 2004), amb la dissolució d’elements tradicionals com l’espai o el temps, i la sàtira política, gairebé costumista, d’A tots els que heu vingut (2017). La mirada crítica i irònica sobre la societat és una constant de la seva obra, amb més o menys força. Un dels exemples més clars n’és Car wash (2011), un retrat de l’impacte de la crisi econòmica estrenat en el marc del projecte People, cars & oil, una col·laboració del Teatre Romea i el Schuspiel d’Stuttgart. Amb la reivindicació de figures transsexuals com la de José Pérez Ocaña, i obres com Rive gauche (2011), Limbo (2015), A mi no me escribió Tennessee Williams (2016) o ASAP (Actes de solidaritat amb el patriarcat, 2019), Rosich s’alinea públicament amb el moviment transfeminista a Catalunya, especialment actiu a partir dels 2010.

Com a dramaturg, Rosich ha signat diverses adaptacions de clàssics de la literatura catalana (Pedra de Tartera, 2011) i universal (L’odissea, 2009; Falstaff, 2011) i ha estat la mà dreta de Calixto Bieito en una desena d’espectacles (Plataforma, 2006; Caminito Real, 2011; Forests, 2012, per citar-ne tres), estrenats a Espanya, Alemanya, Gran Bretanya i els Estats Units. En la seva llarga carrera com a dramaturg, ha apostat en múltiples ocasions per la hibridació de llenguatges i disciplines, especialment, la música. A banda dels espectacles de teatre musical produïts amb La Trattoria Lírica, ha col·laborat en múltiples ocasions com a llibretista en projectes operístics amb compositors com Agustí Charles (La cuzzoni, 2007) o Enric Palomar (Bazaar Cassandra, 2014), la cantant Clara Peya (Limbo, 2015) i el coreògraf Roberto G. Alonso (La fragilitat dels verbs transitius, 2016), que l’ha acompanyat en més d’una ocasió.

Rosich, tot sovint qualificat d’inclassificable, ha participat en gairebé un centenar d’espectacles en tot just vint anys, alhora que ha publicat, com a autor o traductor, una cinquantena d’obres.

Autor:

16 maig 2002. Unhappy meals. Teatre Malic.

2003. Viatge d’hivern. A partir de textos de Georges Sand, Frédéric Chopin i Rubén Darío. Direcció: Xavier Albertí. Festival Chopin de Valldemossa.

17 octubre 2003. Autisme. Direcció: Glòria Balañà. Teatre: Mercat de les Flors. 

2004. 4 stagioni. Palau Robert de Barcelona.

9 desembre 2004. Copi i Ocaña, al purgatori. Direcció: Julio Álvarez. Teatre Tantarantana.

25 febrer 2005. Surabaya. Direcció: Sílvia Munt. Teatre Romea.

21 gener 2006. Entre meses variados. Direcció: Antonio Calvo. Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure.

29 juny 2006. De Manolo a Escobar. Composició: DDAA. Direcció: Xavier Albertí i Guillermo Martín. Teatre Condal.

9 octubre 2006. Duty free. Direcció: Antonio Calvo. Teatre Principal d’Alacant. Companyia: Jácara.

14 juny 2007. Bel·lum. Composició: Denys Sanz i Ramon Bau. Direcció: Joan Sors. Teatre Ovidi Montllor de Barcelona.

14 juny 2007. Party line. Direcció: Andrea Segura. Sala Beckett. Companyia: Teatre obligatori.

9 novembre 2007. La cuzzoni. Direcció: Agustí Charles i Tobias Engeli. L’Auditori de Barcelona. Companyia: Òpera de Butxaca Nova Creació.

2 abril 2008. El enfermo imaginario. Autoria: Pau Miró i Marc Rosich. Direcció: Antonio Calvo. Teatre Condal.

26 juny 2008. N&N (Núria i Nacho). Una parella jove busca pis a Barcelona. Direcció: Antonio Calvo. Sala Beckett. Companyia: Teatre Obligatori.

2009. Vittoria. Direcció: Antonio Calvo. Festival Lola d’Esparreguera. Compayia: La Trattoria lírica. 

23 febrer 2011. Rive gauche. Direcció: Rafel Duran. Sala Muntaner. Companyia: Q-ARS Teatre.

12 març 2011. Lord Byron. Composició: Agustí Charles. Direcció: Alfonso Romero Mora i Martin Lukas Meister. Staatstheater de Darmstadt (Alemanya).

4 maig 2011. Car wash. Direcció: Annette Pullen. Teatre: Schauspiel Stuttgart.

14 agost 2012. Java suite. Composició: Agustí Charles. Festival de Peralada. Òpera de Butxaca Nova Creació.

8 març 2013. La dona vinguda del futur. Composició: Guille Milkiway. Sala Gran del TNC.

29 abril 2014. Rambla Llibertat. Cantània 2013-2014. Composició: Albert Carbonell. Direcció: Marc Rosich i Albert Carbonell. Teatre Auditori de Sant Cugat.

9 setembre 2016. A mi no me escribió Tennessee Williams. Autoria: Marc Rosich i Roberto G. Alonso. Poliesportiu Municipal de Tàrrega. Companyia Roberto G. Alonso.

6 abril 2017. A tots els que heu vingut. Sala Petita del TNC.

15 febrer 2018. Ocaña, Königin der Ramblas. Composició: Marc Sambola. Coreografia: Julieta Figueroa. Direcció: Marc Sambola i Marc Rosich. Neuköllner Oper Berlin. Companyia: Òpera de Butxaca i Nova Creació.

16 gener 2019. ASAP. Actes de solidaritat amb el patriarcat. Sala Àtrium.

18 juliol 2019. Diàlegs de Tirant i Carmesina. A partir del Tirant lo Blanch, de Joanot Martorell. Composició: Joan Magrané. Claustre del Carme de Peralada.

27 abril 2019. Jacuzzi. Composició: Clara Peya. Sala Flyhard.

5 desembre 2019. Plomes i reclams. Direcció: Roberto G. Alonso. Sala La Planeta de Salt.

18 desembre 2019. Irresolució [Dins Textos per a no res]. Sala Beckett.

28 febrer 2020. Les nits de Salustiana. Direcció: Rafa Cruz. Teatre La Màquina de València.

3 març 2021. Divina Cleòpatra. Composició: DDAA. Direcció: Marc Rosich i Dani Espasa. Teatre Poliorama.

Traductor:

14 març 2005. Cruel i tendre. Autoria: Martin Crimp. Direcció: Andrea Segura. Sala Beckett.

5 juliol 2005. Estricta vigilància. Autoria: Jean Genet. Direcció: Iñaki Igarz. Teatre Tantarantana.

29 juliol 2005. Rosencrantz i Guildenstern són morts. Autoria: Tom Stoppard. Direcció: Oriol Broggi. Teatre: Can Ratés. Jardí (Santa Susanna). Companyia: La Perla 29.

18 setembre 2007. QED. Autoria: Peter Parnell. Direcció: Matias Marcé. Versus Teatre. Companyia: Teatre de la Incertesa.

24 octubre 2007. Saló d’Anubis. Autoria: Toni Rumbau. Composició: Joan Albert Amargós. Direcció: Luca Valentino i Joan Albert Amargós. Sala Petita del TNC. Òpera de Butxaca Nova Creació.

20 gener 2008. A qui li pugui interessar. Autoria: Daniel Keene. Direcció: Antonio Simón. Teatre Tantarantana.

11 març 2009. La febre. Autoria: Wallace Shawn. Direcció: Carlota Subirós. Teatre Lliure de Montjuïc.

20 gener 2011. A qui li pugui interessar. Autoria: Daniel Heene. Direcció: Antonio Simón. Teatre Tantarantana. Companyia: Tantarantana Teatre.

2 març 2011. Tot. Autoria: Rafael Spregelburd. Direcció: Rafael Spregelburd. Teatre Lliure de Gràcia.

25 gener 2012. Hedda Gabler. Autoria: Henrik Ibsen. Direcció: David Selvas. Teatre Lliure.

23 juny 2013. Leonce und Lena. A partir de l’obra de Georg Büchner. Direcció: Calixto Bieito. Residenz Theater de Munic.

19 desembre 2014. Eduard II. Autoria: Christopher Marlowe. Direcció: Roberto Romei. Teatre Tantarantana. Companyia: Parking Shakespeare.

4 març 2015. Petits monstres. Autoria: Marilia Samper. Composició: Roger Torns. Direcció: Marilia Samper. Sala Villarroel.

26 juliol 2016. La fragilitat dels verbs transitius. Concepció i coreografia: Roberto G. Alonso. Composició: Àlez Rodríguez Flaqué. Direcció: José Martret. Teatre: Mercat de les Flors. Companyia: Roberto G. Alonso.

22 octubre 2016. Renard o ‘El llibre de les bèsties’. A partir del text homònim de Ramon Llull. Composició: Clara Peya. Coreografia: Roberto G. Alonso. Direcció: Marc Rosich i Clara Peya. Teatre Lliure de Montjuïc. Companyia: Teatre Obligatori.

15 juliol 2018. El monstre en el laberint. Autoria: Alasdair Middleton. Composició: Jonathan Dave. Direcció: Constanza Brncic, Simon Halsey. Teatre Grec.

22 octubre 2018. Johnny & Vienna. Dramatúrgia i direcció: Llàtzer Garcia. Teatre: El Maldà.

14 febrer 2018. Si mireu el vent d’on ve. Autoria: Nell Leyshon. Direcció: Fernando Berués. Teatre Lliure de Montjuïc.

20 octubre 2020. El combat del segle. Autoria: Denise Duncan. Direcció: Denise Duncan. Sala Beckett.

Dramaturg:

20 novembre 2002. Il geloso schernito. Autoria: Giovanni Pergolesi. Direcció: Marc Rosich, Albert Tola i Elisenda Carrasco. Teatre Malic. Companyia: La Trattoria Lírica.

7 juny 2004. El Rei Lear. Autor: William Shakespeare. Director musical: Calixto Bieito. Teatre Romea. Convent dels Àngels.

10 novembre 2006. Alma. A partir de l’obra musical d’Alma Mahler. Direcció: Marc Rosich i Elisenda Carrasco. Espai FAD. Companyia: Òpera de Butxaca i Noves Creacions.

30 agost 2006. Plataforma. A partir de l’obra homònima de Michel Houellebecq. Direcció: Calixto Bieito. Festival de Teatre d’Edimburg.

27 setembre 2007. Tirant lo Blanc. A partir de l’obra homònima de Joanot Martorell. Composició: Carles Santos. Direcció: Calixto Bieito. Teatre: Hebbel am Ufer (Berlín). 

19 novembre 2008. El joc dels idiotes. Autoria: Francis Veber. Direcció: Antonio Calvo. Teatre Condal.

21 gener 2009. Mort de dama. A partir de l’obra homònima de Llorenç Villalonga. Direcció: Rafael Duran. Sala Petita del TNC.

31 juliol 2009. Don Carlos. Autoria: Friedrich von Schiller. Direcció: Calixto Bieito i Begoña Alberdi. Teatre Grec de Barcelona.

6 desembre 2009. L’odissea. A partir de l’obra homònima d’Homer. Direcció: Antonio Calvo. Teatre de Salt. Companyia: La Perla 29.

19 juny 2011. Voices. Autoria: DDAA. Direcció: Calixto Bieito. Teatre Romea.

8 setembre 2012. Noies de calendari. Autoria: Tim Firth. Direcció: Antonio Calvo.

22 setembre 2011. Un fantasma a casa. Autoria: Noël Coward. Direcció: Antonio Calvo. Teatre Borràs.

26 gener 2011. Pedra de Tartera. A partir de l’obra homònima de Maria Barbal. Directora: Lurdes Barba. Sala Petita del TNC.

18 març 2011. Falstaff. A partir d’Enric IV, de William Shakespeare. Direcció: Andrés Lima. Teatro Valle-Inclán de Madrid.

10 novembre 2011. El gran teatro del mundo. A partir de l’obra homònima de Pedro Calderón de la Barca. Composició: Carles Santos. Direcció: Calixto Bieito i Clemens Flick. Theater Freiburg (Alemanya).

3 març 2012. Camino Real. A partir de l’obra homònima de Tennessee Williams. Direcció: Calixto Bieito. Goodman’s Albert Theatre de Chicago.

10 maig 2012. Mequinensa. A partir de l’obra de Jesús Moncada. Director: Xicu Masó. Sala Petita del TNC.

4 setembre 2012. Forests. A partir de textos de William Shakespeare. Composició: Maika Makovsky. Direcció: Calixto Bieito. Teatre: The Old Rep (Birmingham).

10 juliol 2013. Fuegos. A partir de l’obra de Marguerite Yourcenar. Direcció: Josep Maria Pou. Teatro Romano de Mérida.

4 octubre 2013. Els folls de Shakespeare. A partir de textos de William Shakespeare. Autoria: Xicu Masó. Direcció:  Miquel Górriz. Teatre de Salt.

8 maig 2014. Las dos bandoleras. Autoria: Lope de Vega. Direcció: Carme Portacelli. Teatro Pavón de Madrid. Compañía Nacional de Teatro Clásico.

9 octubre 2014. Bazaar Cassandra. Autoria: Marc Rosich. Composició: Enric Palomar. Direcció: Hans-Peter Kirchberg, Teresa Vilaplana-Maza i Mario Portmann. Coreografia: Juliea Figueroa. Neuköllner Oper Berlin. Companyia: Òpera de Butxaca Nova Creació.

13 desembre 2014. Fang i setge Autoria: Josep Pedrals. Composició: Salvador Brotons. Direcció: Joan Font, Carles Farràs i Quim Piqué. La Passió d’Olesa de Montserrat.

11 gener 2015. Cantos de sirena. Composició: Howard Arman. Direcció: Carlus Pradissa. Luzerner Theater. Companyia: La Fura dels Baus.

15 febrer 2015. Limbo. A partir de textos de Miquel Missé i Pol Galofré. Composició: Clara Peya. Direcció: Clara Peya i Míriam Escurriola. Teatre Gaudí de Barcelona. Companyia: Les Impuxibles.

29 abril 2015. Utilitat programada. Direcció: Míriam Escurriola. Teatre Tantarantana. Companyia: La Hydra.

5 agost 2015. 4Carmen. A partir de l’òpera Carmen, de Georges Bizet. Autoria: DDAA. Claustre del Carme de Peralada. Companyia: Òpera de Butxaca Nova Creació. 

14 juliol 2016. Les alegres casades de Winsdsor. Autoria: William Shakespeare. Parc de l’Estació del Nord de Barcelona. Companyia: Parking Shakespeare.

15 octubre 2016. Office for post-identity life. Autoria: Marc Rosich i Tilman Rammstedt. Composició: Raquel García-Tomás. Direcció: Matthias Rebstock. Neuköllner Oper Berlin. Companyia: Òpera de Butxaca Nova Creació.

20 octubre 2017. Àries de reservat. Coreografia: Roberto G. Alonso. Sala La Planeta de Salt.

8 novembre 2017. Bollywood, Bombay, Barcelona. Autoria: DDAA. Direcció: Juanjo Cuesta-Dueñas. Sala Palau i Fabre de La Seca de Barcelona. Companyia: Dúo Fàcil i Líquido Teatro.

17 setembre 2019. Woyzeck. Autoria: Georg Büchner. Sala Beckett. Companyia: Parking Shakespeare.

22 gener 2020. La infanticida. A partir de l’obra homònima de Victor Català. Direcció: Marc Angelet. Composició: Clara Peya. Sala Àtrium. 

27 febrer 2020. La bruixa de la Tramuntana. Autoria: Miquel Berga. Composició: Carles Pedragosa. Coreografia: Beàlia Guerra. Teatre Lliure de Gràcia.

Director:

2003. Vista oral. Autoria: Karl Valentin. Direcció: Marc Rosich. Teatre Artenbrut (Mostra de Teatre de Barcelona). Companyia: Teatre Obligatori.

18 novembre 2004. Don Giovanni. A partir de l’òpera de Don Giovanni, de W.A. Mozart. Autoria: Pepe Otal. Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

4 novembre 2005. Últimes cançons. A partir dels Letze Lieder de Gustav Mahler. Direcció: Elisenda Carrasco i Marc Rosich. Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Companyia: Teatre Obligatori i La Trattoria Lírica.

26 maig 2013. Dido and Aeneas. Autoria: Henry Purcell. Composició: Henry Purcell. Direcció: Marc Rosich i Esteve Narbona. Petit Palau.

21 novembre 2017. Chureca. Autoria: Irene Tarrés. Sala Beckett.

Actor:

1 octubre 2010. La màquina de parlar. Autoria: Victòria Szpunberg. Direcció: Victòria Szpunberg. Teatre: El Maldà.

Autor:

Copi i Ocaña, al purgatori. Barcelona, Rema 12, 2004.

Subaraya. Tarragona, Arola, 2007.

Party line. Barcelona, Rema 12, 2007.

La cuzzoni, esperpent d’una veu. Tarragona, Arola, 2007.

Rive gauche. Tarragona, Arola, 2011.

Car wash (tren de rentat). Tarragona, Arola, 2011.

Llibràlegs. Tarragona, Arola, 2015.

A tots els que heu vingut: una tragicomèdia nacional. Tarragona, Arola, 2017.

Jacuzzi. Barcelona, Flyhard, 2019.

Teatre trans i altres textos no normatius. Barcelona, Comanegra, 2020.

Adaptador:

Barbal, Maria. Pedra de tartera. Barcelona, Proa, 2010.

Shakespeare, William. Falstaff (sobre textos de William Shakespeare. Amb Andrés Lima. Madrid, Instituto Nacional AEM, 2011.

Villalonga, Llorenç. Mort de dama. Barcelona, Proa, 2009.

Traductor al català:

Leon, Donna. Acqua alta. Barcelona, Edicions 62, 2001.

Leon, Donna. Son profund. Barcelona, Edicions 62, 2001.

Clark, Margaret. Alt voltatge! Barcelona, Empúries, 2002.

Condon, Bill. La senyoreta Llop i els germans Porker. Barcelona, Empúries, 2002.

Dann, Max. Prou brossa! Barcelona, Empúries, 2002.

George, Elizabeth. Memòria traïdora. Barcelona, Edicions 62, 2002.

Mahy, Margaret. A l’abocador amb en Dinsmore. Barcelona, Empúries, 2002.

Mattingley, Christobel. Afanya’t, Alice! Barcelona, Empúries, 2002.

Simons, Moya. Quina mentida! Barcelona, Empúries, 2002.

Arsuaga, Juan Luis. El collar del neandertal. Barcelona, Columna, 2003.

Gaiman, Neil. Coraline. Barcelona, Empúries, 2003.

Alamán, Olga. Per què no em puc colar? Barcelona, Edicions 62, 2004.

Alamán, Olga. Per què somio amb els dolents? Barcelona, Edicions 62, 2004.

Carbonell, Eudald. Atapuerca, perduts al turó. Barcelona, Columna, 2004.

Hendra, Tony. L’home que va salvar la meva ànima. Barcelona, Edicions 62, 2004.

Posadas, Carmen. Quac. Barcelona, Planeta, 2004.

Johnson, Spencer. El present preciós. Barcelona, Edicions 62, 2004.

McCormick, Patricia. Venuda. Barcelona, Cruïlla, 2007.

Shawn, Wallace. La febre. Barcelona, Fundació Teatre Lliure, 2010.

Writers House. Coraline. Barcelona, Estrella Polar, 2011.

Feelwood, Charlie. Altes aspiracions: Escola Trunchem presenta 2. Barcelona, Estrella Polar, 2015.

Duncan, Denise. El combat del segle. Barcelona, Rema 12, 2020.

Orton, Joe. Tot el teatre I. Vilanova i la Geltrú, El Cep i la Nansa, 2020.

Orton, Joe. Tot el teatre II. Vilanova i la Geltrú, El Cep i la Nansa, 2020.

Traductor al castellà:

Clark, Margaret. ¡Alto voltaje! Barcelona, Diagonal, 2002.

Condon, Bill. La señorita lobo y los hermanos porker. Barcelona, Diagonal, 2002.

Dann, Max. ¡Fuera roña! Barcelona, Diagonal, 2002.

Mahy, Margaret. En el vertedero con Dinsmore. Barcelona, Diagonal, 2002.

Mattingley, Christobel. ¡Date prisa, Alice! Barcelona, Diagonal, 2002.

Simons, Moya. ¡Vaya trola! Barcelona, Diagonal, 2002.

Dann, Max. ¡Fuera roña! Barcelona, Círculo de Lectores, 2003.

Mattingley, Christobel. ¡Date prisa, Alice! Barcelona, Círculo de Lectores, 2003.

Simons, Moya. ¡Vaya trola! Barcelona, Círculo de Lectores, 2003.

Kahn, Ashley. A love supreme y John Coltrane: la historia de un álbum emblemático. Barcelona, Alba, 2004.

Bajoria, Paul. Rastros de tinta. Barcelona, Planeta, 2005.

Richards, Thomas. Trabajar con Grotowsli sobre las acciones físicas. Amb Elena Villalonga. Barcelona, Alba, 2005.

Gottfried, Martin. Bob Fosse: vida y muerte. Barcelona, Alba, 2006.

Maikowsli, Bill. Jaco Patorius: la extraordinaria y trágica vida del mejor bajista del mundo. Barcelona, Alba, 2007.

Singleton, Sarah. El desafío del ángel. Barcelona, Planeta, 2010.

Albertí, Xavier. «Pròleg». A: Rosich, Marc. Surabaya: Arola, 2007.

Buchaca, Marta, «Marc Rosich per Marta Buchaca». Pausa (Barcelona: Sala Beckett), núm. 27 (2007) [recurs electrònic].

Fanlo Gonzalez, Isaias. Landscapes of desires in contemporary catalan drama. Tesi doctoral llegida a la University of Chicago el 2020.

Feldman, Sharon G. «El perfil postdramático del teatro catalán contemporáneo». Pygmalion: Revista de Teatro General y Comparado (Richmond: University of Richmond), núm. 1 (2007), p. 39-50.

Mellinas, Héctor, «Apologia de la por. El rei Lear de Calixto Bieito», Estudis escènics (Barcelona: Institut del Teatre), núm. 43 (2018), p. 154-165.

Massip, Xavier. «Teatre català i dramatúrgia europea». A: Faluba, Kálman; Szijj, Ildikó. Actes del Catorzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Vol. I. Rubí/Barcelona: AILLC: PAM, 2009, p. 345-356. (Textos i Estudis de Cultura Catalana; 147)

Nicolau Jiménez, Adriana. Feminismes al teatre contemporani (2000-2019). Tesi doctoral llegida a la UOC el 2021.

Pérez Soler, Jordi. «Impacte de la direcció catalana en l’escena operística». Estudis escènics (Barcelona: Institut del Teatre), núm, 41-42 (2005), p. 98-104.

https://www.catalandrama.cat/wp-content/uploads/2017/07/rosich_marc.jpg

https://www.catalandrama.cat/autor/marc-rosich/

https://www.youtube.com/watch?v=zjhStqXYEnM

https://www.youtube.com/watch?v=beIxhz4xwiA