Manel Veiga

Dramaturg, director i actor

Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre, Veiga inicia la carrera d’actor al teatre i al cinema a mitjans dels anys vuitanta de la mà de figures com Ventura Pons, Montserrat Julió o Calixto Bieito. A la segona meitat dels noranta es consolida a la televisió catalana en sèries com Nissaga de poder (1996), Laberint d’ombres (1998) i Temps de silenci (2001). Posteriorment fa el salt a la televisió estatal amb grans produccions com El comisario (2000-2006), Hospital Central (2002-2005) o 23-F: el día más difícil del Rey (2009), a les quals segueixen La Riera (2015) o Nit i dia (2017).

El 1993 debuta com a dramaturg amb El darrer esclat, estrenada a la Sala Cabanyes de Mataró, i Jar (Carmen Amaya in memoriam), un dels seus textos més ben acollits pel públic i per la crítica. Freqüentment llorejat per la seva obra dramàtica, el 1995 guanya el Premi de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya amb Tempesta de neu (estrenada també a Llatinoamèrica) i el Salvador Espriu amb La mort dins una baralla de naips. El 1997 guanya el Premio Nacional SGAE de Teatro amb Recreo; el 2002, el Premi Serra i Moret amb Trayecto final, i el 2003, el Manuel de Pedrolo amb El cant de la Sirena. Durant els 2000 també és autor resident del T6, etapa durant la qual escriu 16.000 pessetes. El 2010 guanya la Beca Institució de les Lletres Catalanes amb Perifèries, el 2011 el Premi Teatre Lleida amb Els altres Candels, i el 2018 el Premio Teatro Autor Exprés amb Siempre a la verita tuya. Pocs mesos després de morir aquesta mateixa obra li mereix el Premi Crítica Serra d’Or de 2019.

Quant a la faceta de dramaturg, Veiga es definia a si mateix com un actor que escrivia i que, per tant, es mantenia allunyat d’exigències comercials o de capella estètica. Potser per això la seva veu compromesa amb la marginalitat, filtrada per un cert realisme social, contrasta amb moltes de les propostes dramatúrgiques que li són coetànies. Jar (Carmen Amaya in memoriam) (1993) és un retrat dels barris gitanos de Barcelona dels anys cinquanta i seixanta en forma alhora de denúncia i d’homenatge. La cultura gitana, que li és transmesa per via familiar, reapareix cíclicament a la seva obra (El cant de la sirena, 2004; Cartones, 2006; Siempre a la verita tuya, 2018) amb el mateix to dignificador. Un tracte similar rep  la immigració (Una hora de felicitat, 1997; Els altres Candel, 2014) i, de fet, la barreja d’identitats és present en moltes de les seves obres, que sovint estan escrites a la vegada en català i castellà i que mostren a voltes realitats mesclades. Els personatges perdedors, rebutjats per la societat o de baixos fons també són de l’interès de Veiga, que sovint situa l’acció de les obres en un extraradi urbà marcat per la pobresa, les drogues o la prostitució, a què es veuen abocats els protagonistes. Per últim, Veiga ha dut a escena la memòria política de la transició (Tempesta de neu, 1997) i històrica (16.000 pessetes, 2005).

Formalment, Veiga es caracteritza per l’ús del teatre de text de factura clàssica i per la prioritat de la construcció d’una atmosfera propícia per a la vehiculació d’un missatge clar i, en ocasions, políticament reivindicatiu.

Teatre

Actor

20 juliol 1984. Allò que tal vegada s’esdevingué. Autoria: Joan Oliver. Direcció: Montserrat Julió. CCCB [no consta al programa].

28 gener 1986. Romeo i Julieta. Autoria: William Shakespeare. Direcció: Esteve Polls. Teatre Victòria. Companyia d’Art Dramàtic.

26 maig 1987. Com acabar d’una vegada i per sempre amb la maleïda cultura. Autoria: Woody Allen. Direcció: Montserrat Julió. Teatre Condal. Companyia Montserrat Julió.

21 novembre 1987. L’estació de les Dàlies. Autoria: Mercè Rodoreda. Direcció: Calixto Bieito. L’Atlàntida de Vic.

5 maig 1988. Fantasio. Autoria: Alfred de Musset. Direcció: Josep Maria Mestre. Sala Gran de l’Institut del Teatre.

25 juliol 1989. Els cavallers de Verona. Autoria: William Shakespeare. Direcció: Calixto Bieito. Mercat de les Flors. Companyia La Infidel.

13 març 1990. Ruleta russa. Autoria: Carles Cañellas. Direcció: Carles Cañellas. Sala Beckett. Companyia Rocamora-Rocamoble.

16 octubre 1992. Vides íntimes. Autoria: Noël Coward. Direcció: Jaume Melendres. Teatre Adrià Gual.

8 juny 1995. Repúbliques. Autoria: Lluís-Anton Baulenas. Direcció: Rafel Duran. Teatre Prado de Sitges. Grup Íntim de teatre.

20 febrer 1996. Maria Rosa. Autoria: Àngel Guimerà. Versió de Josep Maria Benet i Jornet. Direcció: Frederic Roda Pérez. Centre Cultural de la Fundació La Caixa de Lleida.

7 gener 1998. Rumors. Autoria: Neil Simon. Direcció: Sergi Belbel. Auditori de Palma de Mallorca. Vània Produccions.

8 juny 1998. Maleïts. Autoria: Josep Pere Peyró. Direcció: Josep Pere Peyró. Espai Mediterrani de Sitges.

26 novembre 1998. Alma ausente. Autoria: Federico García Lorca. Direcció: Pepa López i Josep Prats.

21 setembre 2000. El alcalde de Zamalea. Autoria: Pedro Calderón de la Barca. Direcció: Sergi Belbel. TNC. Compañía Nacional de Teatro Clásico.

18 gener 2000. Fumar d’amagat. Autoria: Joan Guasp. Direcció: Enric Cervera. Teatre Nou Tantarantana. Companyia Tantarantana.

5 abril 2000. Trist, com quan la lluna no hi és. Autoria: Lluís-Anton Baulenas. Direcció: Pere Sagristà. Teatre Nou Tantarantana. Companyia Tantarantana.

20 desembre 2000. Okupes al Museu del Prado. Autoria: Alberto Miralles. Direcció: Ricard Salvat. Sala Muntaner de Barcelona.

27 gener 2001. Diner negre. Autoria: Ray Cooney. Versió de José Luís Martín. Direcció: Pep Pla. Atlàntida de Vic.

28 març 2001. La dona incompleta. Autoria: David Plana. Direcció: Sergi Belbel. Sala Beckett. Companyia Mala Sang.

19 abril 2002. Romeo i Ofèlia. Autoria: Víctor Álvaro. Direcció: Víctor Álvaro. Teatre Tantarantana.

14 novembre 2002. Dissabte, diumenge i dilluns. Autoria: Eduardo de Filippo. Direcció: Sergi Belbel. Sala Gran del TNC.

20 gener 2003. El cafè de la Marina. Autoria: Josep Maria de Sagarra. Direcció: Rafel Duran. Sala Gran del TNC.

23 octubre 2003. Primera plana. Autoria: Ben Hecht i Charles MacArthur. Direcció: Sergi Belbel. Sala Gran del TNC.

29 abril 2004. Calígula. Autoria: Albert Camus. Direcció: Ramon Simó. Sala Petita del TNC. [No consta al programa]

17 novembre 2005. Les falses confidències. Autoria: Pierre de Marivaux. Direcció: Sergi Belbel. Sala Gran del TNC.

2 novembre 2006. En pólvora. Autoria: Àngel Guimerà. Direcció: Sergi Belbel. Sala Gran del TNC.

22 març 2007. Tres sombreros de copa. Autoria: Miguel Mihura. Direcció: Víctor Álvaro. Teatre Alegria de Terrassa. Centre d’Arts Escèniques de Terrassa.

7 març 2008. Boris Godunov. Autoria: David Plana. Direcció: Àlex Ollé i David Plana. Teatro Villa de Molina de Segura (Múrcia). La Fura dels Baus.

15 octubre 2009. El casament d’en Terregaga. Versió d’Albert Mestres. Autoria: Juli Vallmitjana. Direcció: Joan Castells. Sala Petita del TNC.

4 febrer 2009. L’inspector. Autoria: Nikolai Gogol. Versió de Jordi Galcerán. Direcció: Sergi Belbel. Sala Gran del TNC.

25 novembre 2010. Agost. Autoria: Tracy Letts. Direcció: Sergi Belbel. Sala Gran del TNC.

24 octubre 2012. La bête. Autoria: David Hirson. Direcció: Sergi Belbel. Sala Gran del TNC.

5 novembre 2015. Vilafranca: un dinar de festa major. Autoria: Jordi Casanovas. Direcció: Jordi Casanovas. Teatre Lliure. Sala Fabià Puigserver.

26 juliol 2017. a X amor o Mujeres áureas. A partir de textos del Siglo de Oro. Autoria: Jonay Roda. Direcció: Txell Roda. Pradillo de san Blas (Almagro).

Dramaturg

1993. El darrer esclat. Direcció: Moisès Maicas. Sala Cabanyes de Mataró.

11 novembre 1993. Jar. Direcció: Isabel Rodríguez. Teatre Adrià Gual. Companyia Junco Teatre.

Tempesta de neu. Direcció: Pere Daussà. Teatre Artenbrut. Companyia de l’Art.

11 setembre 1997. Una hora de felicitat. Direcció: Frederic Roda Fàbregas. Institut de Batxillerat A de Tàrrega.

14 octubre 1998. Lorca y las sombras. A partir de textos de Federico García Lorca. Direcció: Pilar Martínez. Sala Muntaner. Companyia Jar.

30 novembre 1998. Recreo. Direcció: Juan Margallo. Sala Manuel de Falla de la SGAE de Madrid.

26 desembre 1999. Les mil i una nits. A partir de l’obra anònima. Direcció: Marta Almirall. Espai Escènic de la Generalitat de Catalunya. Companyia Roseland.

18 octubre 2002. Final de trayecto. Lectura amb el títol de Trayecto final. Casa América de Madrid.

Desembre 2002. La mort dins una baralla de naips. Direcció: Joan Castells. Institut del Teatre.

9 setembre 2004. El cant de la Sirena. Teatre de Ponent. Compayia Jar.

29 octubre 2004. Canal Roseland. Direcció: Marta Almirall. Teatre Sant Domènech de Girona. Companyia Roseland.

1 març 2005. 16.000 pessetes. Direcció: Joan Castells. Sala Tallers del TNC.

3 abril 2006. El hombre del retrato. La Casa Encendida de Madrid.

20 juliol 2007. Cartones. Direcció: Santiago Meléndez. Palau de Magalia.

18 juny 2007. Aluminosi. Direcció: Emilià Carrilla. Teatre Romea.

21 abril 2009. Cine. La Casa Encendida de Madrid.

28 juliol 2015. Viatge al centre de la terra (S. XXI). A partir de l’obra de Jules Verne. Direcció: Franc Aleu i Anna Planas. Mercat de les Flors. Companyia Roseland.

3 juny 2016. Navajas. Sala Berlanga de Madrid.

11 gener 2017. Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín. A partir de textos de Federico García Lorca. Direcció: Genoveva Pellicer. La Seca Espai Brossa. Companyia Perlimplín.

8 març 2018. Siempre a la verita tuya. La Seca Espai Brossa.

Cinema

Actor

La rossa del bar. Direcció: Ventura Pons.

El complot dels anells. Direcció: Francesc Bellmunt.

Mal d’amors. Direcció: Carles Balagué.

Tic-tac. Direcció: Rosa Vergés.

El pont. Direcció: Eduard Sánchez.

Al este de la brújula. Direcció: Jordi Torrent i Sarita Choudhury.

La educación de las hadas. Direcció: José Luis Cuerda i Ricardo Darín.

Pitágoras switch. Direcció: Ginesta Guindal.

Dos billetes. Javier Serrano.

The Lost. Direcció: Bryan Goeres.

Els tres soldats. Alfons Casal i Hèctor Mas.

Director

2009. Turisme.

Televisió

Anys noranta:

Dark justice. Columbia Broadcasting System.

Nissaga de poder. TV3.

Laberint d’ombres. TV3.

2000-2006. El comisario. Tele 5.

Temps de silenci. TV3.

Abogados. Tele 5.

Psico express. TV3.

2002-2005. Hospital Central. Tele 5.

Jet Lag. TV3.

Mil y una Lolas. Canal Plus.

23-F: el día más difícil del Rey. RTVE.

Gavilanes. Antena 3.

Paco Candel. L’altre català. TV3.

La Riera. TV3.

Nit i dia. TV3.

14 de abril. La República. RTVE.

Vilafranca. TV3.

El darrer esclat. Barcelona: AADPC, 1991.

Jar (Carmen Amaya in memoriam). Madrid: SGAE, 1992.

Una hora de felicidad. Madrid: SGAE, 1995.

Tempesta de neu: comèdia de ciència-ficció en un acte. Barcelona: AADPC, 1996.

La mort dins d’una baralla de naips. Barcelona: Institut del Teatre, 1996.

Recreo. Barcelona: AADPC, 1998.

Casa per la finestra. Amb Montserrat Ginesta. Barcelona: Combel, 2000.

Mil i una nits. Amb Montserrat Ginesta. Barcelona: Combel, 2000.

La botiga de les mil i una nits. Amb Montserrat Ginesta. Barcelona: Combel, 2000.

16.000 pessetes. Barcelona: Proa, 2005.

Els altres Candels: Un text escrit a partir de l’obra de Paco Candel. Lleida: Pagès, 2014.

Siempre a la verità tuya. Madrid: SGAE, 2019.

Baulenas, Lluís-Anton; Dueso, Manuel; Sàrrias, Mercè; Vázquez, Gerard; Veiga, Manuel; Ragué-Àrias, Maria Josep. «Els joves dramaturgs i el compromís amb la realitat». (Barcelona: Associació d’investigació i experimentació teatral), núm. 24 (2000), p. 15-32. 

Bloin, Barbara. En torno a la obra teatral de Manuel Veiga. Tesi doctoral llegida el 2008 a la UAB.

Falska, Maria. «Las estructuras metateatrales en las obras de Manuel Veiga». A: Aszyk, Urszula; Romera Castillo, José; Kumor, Karolina; Seruga, Kamil (coords.). Teatro como espejo del teatro. Madrid: Verbum, 2017, p. 175-186.

Melendres, Jaume. «Pròleg». A: Veiga, Manuel. La mort dins una baralla de naips. Barcelona: Institut del Teatre, 1996. (Biblioteca Teatral; 91)

Mestres, Albert. «Entre el segle XX i el segle XXI: la difícil i atzarosa relació entre text dramàtic i escenificació en l’àmbit català». A: Broch, Àlex; Cornudella, Joan; Foguet, Francesc (eds.). Teatre català avui 2000-2017: 4t encontre d’escriptors i crítics a les Garrigues. Juneda: Fonoll, 2018, p. 29-47.

Ragué-Arias, María-José. ¿Nuevas dramaturgias?: Los autoes de fin de siglo en Cataluña, Valencia y Baleares. Madrid: INAEM, 2000.

http://www.cdmae.cat/wp-content/uploads/2021/07/veiga.png 

https://manuelveigadramaturgo.webnode.es/

https://manuelveigactor.webnode.es/

http://www.cdmae.cat/fons-manuel-veiga/

https://www.contextoteatral.es/manuelveiga.html