Manelic

Pastor d’ovelles que habita les muntanyes, la terra alta; l’escàs contacte amb els humans l’ha convertit en un individu mancat de malícia i amb maneres tosques, properes a l’animalització. En Sebastià, «l’amo de tot», l’enganya perquè es casi amb la Marta, la jove que li fa d’amistançada; així, l’amo callarà les xafarderies que circulen pels voltants i podrà contraure matrimoni amb una pubilla rica. Des del primer moment, en Manelic s’enamora de la Marta i accepta casar-s’hi i viure amb ella a la terra baixa, d’aquesta manera en Sebastià podrà continuar veient la Marta mentre que el pastor es converteix en la riota de tots. Turmentat pel menyspreu de la jove i la burla del veïnat, en Manelic decideix tornar a les muntanyes, però la Marta acaba reconeixent-lo com un home bo que l’estima i es disposa a escapar amb ell. Finalment apareix en Sebastià, que intenta impedir la fugida dels joves, però en Manelic, posseït per la ràbia contra l’amo, l’ofega i s’emporta la Marta cap a la terra alta.

En Manelic, representant de la terra alta, és un marginat que simbolitza l’home pur; l’ofici de pastor en serveix per a sintetitzar-ne les qualitats: treballador, atent, vigilant, coneixedor dels perills a què es veu exposat el ramat, disposat a sacrificar-s’hi si arriba el cas. En aquest sentit cal recordar que Terra baixa respon tant pel que fa a l’estructuració tècnica com pel que té a veure amb el desenvolupament dramàtic al drama realista burgès conreat a França, tot i que també s’hi escolen elements diversos que es corresponen a l’estètica modernista, com ara l’oposició entre el bé i el mal o el gust pels personatges marginals, com ara el mateix Manelic.

Per començar, del personatge guimeranià se’n pot destacar el nom, Manelic, diminutiu d’Emmanuel que emfasitza, d’una banda, el caràcter grotesc del personatge i, de l’altra, el seu paper com a redemptor de la Marta. En bona part prototipus del bon salvatge rousseaunià, el seu tarannà ingenu es deriva de la manca de contacte amb la societat. Malgrat l’animalització que aquesta circumstància li ha provocat –seu al terra, crida a la Marta com si es tractés d’una ovella i va lluitar amb un llop cos a cos– Manelic té creences religioses, resa per l’ànima dels pares i prega per trobar una dona que li faci companyia, d’aquí que estimés la Marta abans de conèixer-la. Però el contacte amb la terra baixa el corromp, li permet apercebre les misèries del comportament humà i, consegüentment, el mena a la pèrdua de la innocència. És considerat com una mena de bèstia un «rucàs, que amb prou feines ha vist quatre persones en sa vida» i, tot i així, encarna valors i problemàtiques de caire universal i atemporal com la necessitat d’estimar i sentir-se estimat o la dificultat a encaixar en una societat que jutja durament el que és diferent.

Tot i que la temàtica desenvolupada en la peça –pel que fa principalment al personatge de la Marta– es correspon al tòpic de la prostituta dignificada per amor, d’altres qüestions, com ara el discurs sobre la propietat i la cosificació dels individus derivada de la dependència econòmica, donen cos a la reflexió última que es desprèn de Terra baixa. Així, el pastor, enganyat pel Sebastià, no gosa enfrontar-s’hi fins que la Marta en nega el caràcter moral d’amo. Aquesta negació genera el clímax de l’obra en què un Manelic desfermat s’enfronta a en Sebastià, rient: «Que me’n vagi! Se creu que encara em mana a mi, al que ho aguanta tot! Això es pensa, això, Marta! Doncs no; que ja tot s’ha trasmudat aquí dintre, que ara el qui mana soc jo. I ara ho veuràs si soc l’amo!». La mort d’en Sebastià a mans d’en Manelic allibera el veïnat de la tirania de l’amo, alhora que li atorga la possessió absoluta de la Marta: «Aquí la tens a la Marta! No la volies? Aquí la tens! A endur-se-la el qui puga, que amb sang se guanya!». En Manelic venç novament un llop, aquesta vegada sota aparença humana; juga, així, el paper de redemptor de l’ovella perduda, la Marta que, cosificada, canvia de propietari.

El simbolisme d’en Manelic, la seva bonhomia, el caràcter franc i honest, així com la capacitat de rebel·lar-se contra les mofes i el tracte injust i despòtic de l’amo, han fet del pastor creat per Guimerà un referent i un dels personatges més populars del teatre català. Una bona mostra d’aquesta popularitat és l’estàtua que se’n va inaugurar a Montjuïc l’any 1909, obra de Josep Montserrat, inspirada en la interpretació que l’actor Enric Borràs va fer del personatge.

Benet i Jornet, Josep M. La malícia del text. Barcelona: Curial, 1992.

Broch, Àlex (dir.). Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2008.

Carbonell, Anton. «Terra baixa». Visat. <www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/articles/30/27//4//anton-carbonell.html> [Consulta: 23 juliol 2021]

Molas, Joaquim; Massot, Josep. Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Edicions 62, 1979.

Escultura de Manelic a la muntanya de Montjuïc amb Àngel Guimerà. Escultura de Josep Montserrat (1909) <https://www.researchgate.net/figure/Angel-Guimera-next-to-the-sculpture-of-Manelic-on-Montjuic-Work-by-Josep-Montserrat_fig4_294661563> [Consulta: 15 novembre 2021]