El Eje - elejedelmal

L’any 2013, Eric Balbàs, Maria Hernández, Mar Pawlowsky i Marc Ribera, quatre graduats en interpretació per l’Institut del Teatre, funden la companyia El Eje (elejedelmal en un primer moment) per aixecar les seves pròpies produccions en un context de precarització creixent de l’ofici. Munten textos tant d’autors internacionals (Edward Albee, Michael Kearns) com d’autors catalans convidats (Marta Aran, Sergi Pompemayer, Roger Torns) i fins i tot funcionaran com a productora d’espectacles dels artistes afins. Els mateixos membres de la companyia assumeixen en ocasions les tasques de direcció i també n’escriuran algunes peces.

La companyia aconsegueix estrenar com a mínim un espectacle a l’any des de la seva fundació en sales com La Seca Espai Brossa, Almeria Teatre o La Villarroel, on estrenen Sacrifici de Sergi Pompermayer en el marc del Festival Grec. El 2016 munten l’espectacle itinerant Dani o la profunda mar blava de John Patrick Shanley per a ser representat en cases particular i del qual arriben a fer una quarantena de bolos. L’any 2017 són escollits per formar part del cicle de residències artístiques per a companyies independents del Teatre Tantarantana, el Cicló. El primer espectacle que estrenen dins del cicle, Masticar el hielo, una versió lliure de Qui té por de Virginia Wolf d’Edward Albee, va acompanyat de certa polèmica a causa de la censura del cartell a Facebook. El segon espectacle del cicle, Röbota (Servitud) l’escriu i dirigeix la membre de la companyia Mar Pawlowsky. La dramatúrgia i direcció de l’últim espectacle va a càrrec de Marta Aran, que just acabava de guanyar el premi Max a autoria revelació.

Malgrat la varietat dels textos contemporanis que ha muntat i que pràcticament a cada nou espectacle hagin canviat de director, la companyia El Eje ha sabut crear un segell personal i un estil reconeixible. Molt permeables al sentiment social de cada moment, les seves creacions comparteixen un gust per la intensitat emocional i actoral, l’exploració de personatges marginals o en situacions límit i un acostament crític o fins i tot cru cap a la temàtica tractada en cada ocasió. Més enllà de la seva personalitat artística, El Eje ha estat un col·lectiu molt significat en totes les iniciatives que han reivindicat unes millores per a l’ofici.

Setembre 2013. Cèl·lules T, de Michael Kearns. Dirigit per Gerard Nicasi. Porta 4, Barcelona.

Juliol 2014. Obsolescence, de Susanna García-Prieto. Dirigit per Àlex D. Capo. Almeria Teatre, Barcelona.

Octubre 2015. Soliloquejar amb algú, escrit i dirigit per Roger Torns. La Seca-Espai Brossa, Barcelona.

2016. Dani i la profunda mar blava, de John Patrick Shanley. Dirigit per Èric Balbàs. Espectacle itinerant, Barcelona.

Gener 2017. Elefant terrible, creació i dramatúrgia de Roger Torns i Èric Balbàs. Teatre Tantarantana, Barcelona.

Juliol 2017. Sacrifici, escrit i dirigit per Sergi Pompermayer. Festival Grec, Barcelona.

Octubre 2017. Masticar el hielo, adaptació i direcció de Marc Ribera. Teatre Tantarantana.

Novembre 2018. Amor, de Paula Ribó. Dirigit per Paul Berraondo. Teatre Tantarantana, Barcelona.

Març 2019. Röbota (Servitud), escrita i dirigida per Mar Pawlosky. Teatre Tantarantana, Barcelona.

Gener 2020. Hey Hermana, de Vicky Salvucci. Direcció d’Èric Balbàs i Beatriz Bonet. Teatre Tantarantana, Barcelona.

Març 2021. La segona Eva, escrit i dirigit per Marta Aran. Teatre Tantarantana, Barcelona.

Díez, Elisa. «Masticar el hielo». Butaques i somnis (22 maig 2018). <https://www.butaquesisomnis.com/2018/05/masticar-hielo.html> [Consulta: 5 juliol 2021]

Giralt, Salvador. «Maria Hernández i Èric Balbàs en el desert de Mojave». Núvol (12 setembre 2017). <https://www.nuvol.com/musica/maria-hernandez-i-eric-balbas-en-el-desert-de-mojave-47982> [Consulta: 5 juliol 2021]

Pérez i Muñoz, Manuel. «‘La segona Eva: ni virgen ni pecadora’». El Periódico (19 març 2021).

Solla, Fernando. «Caen las barreras (o no)». En Platea (22 juliol 2017). <http://enplatea.com/?p=13645> [Consulta: 5 juliol 2021]

Web d'El Eje