L'Entaulat Teatre

Provinent del món faller, concretament de la falla Palleter-Erudit Orellana de València, L’Entaulat Teatre es funda el 1974 com a grup amateur. Els primers anys ofereixen els espectacles Al·legro en do major per un passatemps, El xip xip, del xap xap, triqui triqui tric, trac trac truc, Juguem al joc de jugar junts i Pavelló de mèrits. El 1977 decideixen professionalitzar-se, però per a aconseguir-ho han d’orientar-se cap al teatre d’animació i el teatre infantil amb el muntatge de carrer Salvem la natura, al qual seguiren els titulats Recull de contes populars i Mort el gos queda la rabia.

En 1980 impulsen l’Aula de Teatre Infantil de la Societat Cultural El Micalet, amb l'espectacle El drac de l'Albufera, adaptació d’una popular llegenda valenciana. Entre les creacions pròpies de teatre infantil, cal citar Pim pam pum… ceba! (1980), estrenat a la Fundació Joan Miró-Centre d'Art Contemporani de Barcelona; El Gran Circus Clac (1981) i La troupe d’en Batiste (1981), que obté el premi al millor muntatge infantil de la Diputació de València. El 1982 es fan càrrec de la guarderia del Teatre Principal, i munten La rata, el llop i el malparlat, obra dirigida a entretenir els fills dels espectadors que assistien a les funcions del citat coliseu. Tot seguit, L’Entaulat forma, juntament amb el conegut ventríloc Gran Fele, el col·lectiu Coll Verd i estrena dos espectacles: Juguem al teatre (1982), un lúdic passacarrer que tenia per objectiu mostrar el Teatre Principal als escolars, i 20.000 llegües de viatge submarí (1983), un ambiciós muntatge que, basat en la popular novel·la de Jules Verne, compta amb la col·laboració del prestigiós escenògraf català Iago Pericot. Posteriorment fan Cordeta, tatxeta i avant (1984) i El gegant del romaní (1985), l'última de les quals era una adaptació de la rondalla original d’Enric Valor, realitzada amb titelles de vareta.

El 1986, L’Entaulat i el també grup titellaire Los Duendes són convidats per la Sala Escalante de València a participar en el projecte El Teatre dels Somnis (1985-1988). Aquí posen en escena l’excepcional espectacle Tirant lo Blanc, una versió per a titelles de la famosa novel·la de cavalleries de Joanot Martorell, dirigida per Alberto Cebreiro i Manel Cubedo. El muntatge, que suposà un salt qualitatiu per al teatre de titelles al País Valencià, disposava d’una complexa escenografia i de 140 titelles de vareta de dues grandàries diferents per a jugar amb la perspectiva. Aquesta gran producció tingué un èxit sense precedents, ja que s'allargà durant tres temporades seguides, tot superant les 300 funcions i una assistència de més de 90.000 espectadors. Tant fou l'èxit d'aquest espectacle, que el 1991 realitzen una producció cinematogràfica amb Edivisió SL, titulada també Tirant lo Blanc, que compta amb el suport econòmic del Servei de Música, Teatre i Cinematografia de la Generalitat Valenciana. Amb aquesta experiència es pretenia obrir un camí de col·laboració entre diferents professionals valencians del teatre i del mercat audiovisual, però desgraciadament la Televisió Valenciana no va estar receptiva a aquesta proposta i només es va produir un capítol pilot d’una sèrie prevista de tretze.

Altres produccions del grup són igualment adaptacions per a titelles de novel·les o contes de la literatura universal: De la Terra a la Lluna (1988), La guerra dels mons (1991), El vestit nou de l’emperador (1994) i Nosferatu (1996). Però alhora també realitzen creacions pròpies per a titelles, com El drac (1995), o per al teatre d'actor, com Dia de crisi (1990) i Un matí de drama? (1991). En fi, en els vint-i-tres anys de vida artística, L'Entaulat Teatre ha realitzat més de 3.000 representacions i ha produït vint-i-set espectacles, dels quals divuit han estat destinats al món infantil, especialment al teatre de titelles, i solament nou al món adult.

L'Entaulat Teatre és un dels grups valencians de teatre indepedent més importants de la segona meitat dels anys setanta i les dues dècades següents. Els canvis polítics i socials que es produïren amb la desaparició del franquisme propiciaren un extraordinari impuls a la recuperació de moltes festes populars. En aquest context sorgiren les primeres iniciatives de teatre festiu de carrer i de teatre infantil, gèneres que serviren per a consolidar mínimament alguns dels grups teatrals professionals valencians, nascuts amb l’amateurisme del teatre independent, com L’Entaulat. Fou una forma d’adaptar-se a les noves circumstàncies polítiques i socials, però mantenint un objectiu clarament pedagògic. L'Entaulat no sols s'interessa pel món infantil, sinó que és pioner en la dedicació professional als titelles, i es convertirà en l'única companyia provinent del teatre independent que arribarà a consolidar-se en aquest gènere.

No podem parlar de L’Entaulat sense referir-nos al màxim responsable i ànima del grup, Manel Cubedo Capella, un artista polifacètic nascut a Borriana (1955) i resident a l’Horta de València, que ha estat autor teatral, adaptador, director d’escena, guionista, productor, realitzador i actor. És l'autor o adaptador de la major part de les produccions de L’Entaulat. Ha sigut professor de pedagogia en la Societat Cultural El Micalet de València, responsable artístic del Centre de Teatre Infantil de la Diputació de València i director del taller de formació teatral de la Sala Escalante. També va ser el director de la important campanya El Teatre a l’Escola (1985-1989), organitzada per la Conselleria de Cultura. A partir de tota aquesta experiència artística i de gestió, és coautor dels llibres d’assaig El teatre a l’escola (1989) i La Sala Escalante i el teatre infantil valencià (1995). Entre les seues obres dramàtiques, cal destacar El drac (1995), una adaptació del conte El dragón del Patriarca, de Vicente Blasco Ibáñez, que obtingué el premi al millor text de teatre infantil de la Diputació de València. Així mateix, ha estat vinculat al món del cine i la televisió, ja que ha col·laborat com a director i actor de doblatge en Canal 9, i ha estat guionista, realitzador o productor de diversos documentals i sèries de la Radiotelevisió Valenciana i d’altres cadenes espanyoles.

Lloret i Esquerdo, Jaume. Els titelles al País Valencià. Alacant: Universitat d'Alacant, 2019, p. 310-312.

Fotografies 1a i 1b: L’Entaulat ha sigut el grup de teatre independent valencià pioner en la dedicació professional al teatre de titelles. Personatges de l’espectacle De la Terra a la Lluna (1988), de L’Entaulat. Font: Museu Internacional de Titelles d'Albaida.

Fotografia 2: Un dels muntatges més importants del Centre Escalante de València ha estat Tirant lo Blanc (1986), creació de L’Entaulat i Los Duendes. Diversos titelles en construcció d’aquest espectacle. Font: Arxiu particular d'Eduard Borja.