Teatro Valensiá

Director: Rafael Gayano Lluch

Teatro Valensiá és una revista setmanal literària de la segona meitat dels anys vint del segle XX. La finalitat de la revista era divulgar i fomentar el teatre valencià que es feia en la seua època. Va publicar 140 números: fins al número 81 en la primera època, als quals cal afegir dos d'extraordinaris sense numerar, i del número 82 fins al 138 en la segona època. Fins i tot podem afegir un número més, el 141, publicat l'11 d'abril de 1936 en un nou intent per reemprendre l'edició de la revista, que dissortadament no va tindre continuació.

Eixia els divendres, i en cada exemplar es publicava una o dues obres completes de teatre valencià dels autors d'aquell moment. Totes les obres eren inèdites i havien estat estrenades poc abans de la seua edició. A pesar que la major part dels èxits de l'època eren publicats, no hi havia uns criteris clars sobre la qualitat de les obres a editar. Cal dir també que majoritàriament són producccions curtes, en un acte.

En les primeres i últimes pàgines de la revista, es presenten les obres publicades, s'exalcen els seus autors i poden incloure poemes, petites narracions o articles d'opinió dels col·laboradors, que normalment són també autors teatrals valencians. Així mateix, poden incloure notícies sobre el moviment teatral valencià, amb informacions d'actors, companyies, autors, locals i estrenes de teatre valencià.

Teatro Valensiá és una de les revistes que aparegueren als anys vint (l'època de major esplendor del teatre popular valencià), les quals intentaren acompanyar aquest renaixement del teatre autòcton. Segons s'informa en el primer número de la revista, la seua missió és divulgar l'escena valenciana fent-la assequible a tot el poble, raó per la qual escriuen en el valencià vulgar i corrent tal com es parla. En aquest aspecte segueix la tradició de tot el teatre popular anterior d'usar el valencià col·loquial, i fer-ho amb una ortografia totalment castellanitzada.

Generalment, l'extensió de cada exemplar era de 28 pàgines aproximadament. El preu del número solt començà sent de 25 cèntims, però a partir del tercer número pujà a 30 cèntims. Aquesta taxa es mantindrà fins al final de la revista, a excepció dels dos números extraordinaris, i algun altre número especial, que, en duplicar les pàgines, es posaren a la venda a 50 o 60 cèntims.

Quant al disseny de la portada, anà canviant al llarg del temps, perquè en la primera època tenia com a fons les quatre barres de la senyera ben marcades, i incloïa motius folklòrics o teatrals, així com la foto de l'autor. Posteriorment, aquesta foto s'engrandeix, ocupant tota la part central, mentre s'estilitzen i difuminen els altres motius. En la segona època, el fons serà tot de color taronja, i desapareixeran completament les quatre barres. És a dir, les característiques més regionalistes són eliminades, possiblement per la persecució que patí el regionalisme en els darrers anys de la Dictadura de Primo de Rivera.

Mitjançant corresponsals, la revista intenta arribar a tots els pobles del País Valencià d'alguna importància demogràfica. De fet va tindre corresponsals i subscriptors a pràcticament totes les poblacions del País Valencià, i fins i tot també a Barcelona, Tarragona, Amposta, Palma de Mallorca, Alger, Laratxe, Madrid, etc. Les queixes dels responsables de la revista per la manca de pagament d'alguns corresponsals és constant, i es posa especialment de manifest en els últims números.

Reus i Boyd-Swan, Francesc. Les col·leccions teatrals valencianes abans la Guerra Civil. Alacant: Publicacions de la Universitat d'Alacant, 1998.

Portada d'un número extraordinari de la revista Teatro Valensiá, dedicat al seu director, Rafal Gayano Lluch. Font: Teatro Valensiá, València, núm. 50, 10-9-1926.

http://hdl.handle.net/10045/65569