Vicent Broseta Rosell

Actor, director i dramaturg

Nascut al barri de Velluters de València, a partir dels deu anys Vicent Broseta comença a participar en diversos conjunts dramàtics de societats recreatives de la ciutat, entre les quals la Societat Coral El Micalet. El 1909 té el primer contracte professional en el Saló Grand-Palais, on actua durant dues temporades consecutives sota la direcció de Salvador Soler Lluch. Seguidament pertany a diferents companyies de teatre castellà o valencià, fins que és contractat per l’empresari del Saló Novetats, que programava exclusivament teatre valencià. Aquí actua de 1916 a 1920 en els papers de galant jove, junt amb el venerable actor valencià Manuel Taberner i sota les ordres de Vicent Montesinos. Després d'una petita etapa fora d'aquest local, el 1922 es produeix el canvi definitiu en la carrera professional de Vicent Broseta, perquè funda la seua pròpia companyia i es consagra definitivament al teatre valencià.

Ja com a primer actor i director, el 1923 torna al Novetats, on roman ininterrumpidament fins al 1927. Són temporades d'un intens treball, perquè ofereixen dues i tres funcions diàries, representant fins a tres peces d'un acte en cada funció. Les ànsies de novetats per part del públic obligava el grup de Broseta a fer dues estrenes setmanals, la qual cosa va comportar l'estrena absoluta de més de dos centenars d’obres. Durant l’estiu, quan finalitzava la temporada d'aquest local, la companyia es dedicava a fer bolos per les poblacions valencianes més importants. En aquest conjunt participava l'actriu Teresa Cuenca, amb qui es va casar Vicent Broseta.

En la temporada 1928-1929 el conjunt de Broseta fa una important gira per Catalunya. Primer recala a Barcelona, on puja a l’escena del Talia, un petit teatre anomenat pels aficionats «la bombonera del Paral·lel», on té un gran èxit de públic. Cal dir que sobretot hi assistia la nombrosa colònia valenciana de Barcelona, que sovint exhauria les entrades del local. A continuació, la companyia ofereix unes funcions al popular Circ Barcelonès i seguidament passa a actuar breument al Teatre Fortuny de Reus i al Reial Cinema de Tarragona. Aquesta gira per Catalunya se salda també amb un èxit de crítica envejable. En efecte, la premsa catalana és unànime en aquesta valoració i coincideix a dir que la colla de Vicent Broseta havia estat la millor i més ben conjuntada companyia valenciana que havia pujat mai als escenaris catalans.

En l'estiu de 1931 el grup de Broseta torna de bell nou a la capital catalana, contractat ara per l’empresari del Teatre Barcelona, situat a la Rambla de Catalunya, per fer una curta temporada d’un mes, a base d’una programació que alternava el repertori nou amb el dels autors clàssics del teatre popular valencià. La premsa barcelonina se’n feia ressò i es mostrava partidària de veure el teatre valencià directament, sense traduccions, adaptacions o mixtificacions, perquè aquestes produccions recordaven l’estil primitiu del teatre català: el tipisme dels seus costums, la pintura moral dels personatges, les seues ingenuïtats i el llenguatge pla, matisat de notes sentimentals i acudits còmics. En la dècada dels trenta, i fins a la Guerra d'Espanya, el conjunt de Broseta alterna les temporades al Novetats de València amb les gires per tota la geografia valenciana. També fa una tournée per les Illes Balears, actuant a Mallorca i Menorca.

Després d'uns anys de silenci, obligat per les dures condicions que imposa el franquisme en la postguerra, el 1945 Broseta reconstrueix la seua companyia de comèdies valencianes i aconsegueix encarregar-se de la gestió del Teatre Alkàsser de València. De manera immediata, aquest local reemprén les funcions valencianes i provoca una nova embranzida del teatre autòcton, que durarà fins a finals de la dècada següent. Després d’una llarga malaltia, Vicent Broseta mor el 1954, acabats de complir els 63 anys.

Vicent Broseta ha estat una de les figures imprescindibles de la història del teatre valencià, especialment als anys vint i trenta del segle passat. Tant en la seua qualitat de jove galant i de primer actor, com en la seua tasca de director, ompli tota una època. És un dels impulsors del teatre valencià en la seua etapa de màxim esplendor, la qual comprén la vintena d’anys que van de 1916 a 1936. Realitza tretze llargues temporades en el Saló Novetats de València, el local noucentista que més acollia el teatre vernacle. Funda i dirigeix durant molt de temps la seua pròpia companyia, dedicada exclusivament al teatre valencià, amb la qual recorre pràcticament totes les ciutats i pobles valencianoparlants de certa importància demogràfica. Després de la Guerra Civil, i des de la gestió del Teatre Alkàsser de València, és un dels responsables del ressorgiment del teatre regional en la segona meitat dels anys quaranta i la dècada següent.

En la faceta d'actor, Broseta fou primer galant jove en molts conjunts i primer actor en la seua pròpia companyia. De fet, és valorat com un dels galants joves més aplaudits i estimats pel públic valencià. Reeixia per un to de veu elegant, per l'excel·lent dicció en la recitació de versos i parlaments, i pels seus brillants recursos còmics i dramàtics.

També tenia dots per a la direcció escènica, com ho prova que va aconseguir formar, amb actrius i actors de molta vàlua, un grup harmònic, disciplinat i perfectament organitzat. Mentre d’altres companyies estaven atentes solament al lluïment personal del primer actor o la primera actriu, aquí era el conjunt el que destacava. Un altre dels secrets del magnífic grup dirigit per Broseta era la cura amb què posava les obres en escena, la riquesa del decorat i de l'atrezzo, i l’exquisida atenció que els actors prestaven al vestuari i a la caracterització dels personatges.

Això explica que els autors dedicaren a Vicent Broseta moltes obres i que en posseïra en exclusiva moltes més. Per altra banda, Broseta donava l’oportunitat als autors novells de poder estrenar les seues produccions, i gràcies a això alguns d’ells van arribar a assolir gran popularitat. La conseqüència és que la companyia disposava d'un repertori extensíssim de diversos centenars de peces. En general són comèdies i sainets, el típic teatre per a divertir que utilitza sempre els mateixos recursos còmics amb la clara intencionalitat de fer riure al públic: acudits, equívocs, embolics, paròdies, jocs verbals, exageracions, etc. Tanmateix, a Broseta també li agradava combinar produccions de diferents gèneres i èpoques. Així, en la selecció d’obres modernes, intenta introduir comèdies amb breus pinzellades dramàtiques o sentimentals. Aquestes comèdies dramàtiques eren tan variades i pintoresques que els espectadors podien passar per sensacions diferents ràpidament, com ara de la tristesa a l'alegria, portats solament per un gest o una paraula dels artistes. En tots els casos, les comèdies d’ambient valencià són senzilles en la seua estructura i ingènues pel que fa al conflicte dramàtic. Si a més tenim en compte que els autors s’expressaven amb la parla del poble, podem comprendre millor que el públic valencià s’identificara tant amb aquestes comèdies valencianes.

A més a més, Broseta tenia un excel·lent olfacte per als negocis, cosa que motivà els empresaris valencians del Saló Novetats o del Teatre Alkàsser a posar-lo al front dels seus locals durant moltes temporades. Però Broseta no sols és un dels mantenidors del gènere regional al País Valencià, sinó que la seua visió comercial el porta a actuar a Barcelona i a fer algunes gires per Catalunya i les Illes Balears. És a dir, expandeix i prestigia l’escena valenciana per les altres terres amb la mateixa llengua. I això és encara més important, si tenim en compte que en la història de l'escena catalana els contactes entre els territoris de parla catalana han estat absolutament excepcionals, fins al punt que es pot afirmar que no hi ha hagut una autèntica transferència teatral en la llengua comuna.

El treball artístic de Vicent Broseta també s’ha de valorar com a autor, perquè té escrites una dotzena de peces. Algunes de les seues produccions van assolir gran popularitat, com ara Dos toreros de cartó (1918) i Quelo Xufeta (1919), les dues en col·laboració amb Leopold Giménez Blat. Així mateix, mes i mig després de la proclamació de la II República espanyola, estrena Salut i República! (1931), una obra d’actualitat escrita juntament amb Josep Maria Juan Garcia, que conté en l'apoteosi final un vibrant homenatge a la República. Fins i tot s'atreveix a fer una adaptació a l'escena valenciana del drama Joventut, del dramaturg català Ignasi Iglésias.

La quantitat d'obres estrenades per Vicent Broseta és molt nombrosa, raó per la qual solament esmentarem algunes de les obres de més èxit.

27 maig 1918. Dos toreros de cartó. Sainet. Vicent Broseta i Leopold Giménez Blat.

28 febrer 1919. Quelo Xufeta. Sainet. Vicent Broseta i Leopold Giménez Blat.

2 novembre 1923. Foc entre cendra. Comèdia. Francesc Barchino.

8 gener 1924. La caiguda del balcó. Sainet. Francesc Comes.

24 gener 1924. Això sí que té importància. Sainet. Miquel Tallada.

11 octubre 1924. La java. Sainet. Francesc Barchino.

20 novembre 1924. Terra fangosa. Comèdia comicodramàtica. Francesc Barchino.

20 març 1925. El regrés de l’emigrant. Comèdia. Francesc Comes.

18 desembre 1925. Xofer, al Novetats! Revista. Josep Maria Juan Garcia.

14 gener 1926. El crit de la sang. Comèdia. Eduard Buil.

9 febrer 1926. Baix la figuera. Quadre dramàtic. Albert Martín.

12 març 1926. Senda d’espines. Comèdia dramàtica. Francesc Mínguez Llorca i Vicent Marco Rivas.

3 abril 1926. Tonica la del llunar. Sainet. Alfred Sendín Galiana,

16 juny 1926. L’ombra del mal. Comèdia sentimental. Alfred Sendín Galiana.

6 octubre 1926. No és per ahí! Comèdia. Faust Hernández Casajuana. Teatre Modern.

2 novembre 1926. En el pecat va la penitència. Comèdia dramàtica. Francesc Mínguez Llorca.

4 abril 1927. L'oroneta. Comèdia. Albert Martín.

26 abril 1927. Amo i senyor o Refranera valenciana. Comèdia melodramàtica. Estanislau Alberola.

7 gener 1929. Nit de festa. Comèdia. Josep Maria de la Torre.

26 abril 1929. Rencors de l’horta. Comèdia dramàtica. Josep Maria de la Torre.

L’egoisme d’una sogra. València: Imp. Suc. de E. Pascual, Col. El Cuento del Dumenche, 205, 1917.

Quelo Xufeta. Imp. Valencianista, Col. El Cuento del Dumenche, 227, 1919.

La gossa de ma muller. València: Imp. Valencianista, Col. El Cuento del Dumenche, 291, 1919.  

Dos toreros de cartó. València:  Imp. La Gutemberg, 1919.  Una altra edició: València: Ed. Carceller, Col. Nostre Teatro, 24, 1931.

De sacristà a torero. València: Arte y Letras, Col. Galería d'Obres Valensianes, 24, 1922.

En bon lio m’he ficat! València: Imp. M. Pau, Col. Teatro Valensiá, 29, 1926.

Lloret i Esquerdo, Jaume. «Salut i República! Ressenya biogràfica de Vicent Broseta Rosell, figura cabdal del teatre valencià dels anys vint i trenta del segle passat». Stichomythia, núm. 5 (2007),  p. 82-100.

Fotografia 1: Vicent Broseta és considerat un dels millors galants joves que ha tingut el teatre valencià. Font: Arxiu particular Teresa Broseta Fandos.

Fotografia 2: Als anys vint i trenta del segle xx, Vicent Broseta es consagra com un dels actors més importants del teatre popular valencià. Fotografia de l'actor en 1926. Font: Arxiu particular Teresa Broseta Fandos.

Fotografia 3: El local preferit de Vicent Broseta és el Saló Novetats de València, qualificat per la crítica de bressol del teatre valencià. Programa de la funció realitzada el 18 de maig de 1927 en aquest teatre, a benefici del nostre actor. Font: Arxiu particular Teresa Broseta Fandos.

Fotografia 4: Com a director, Vicent Broseta aconseguí formar, amb actrius i actors de molta vàlua, un conjunt harmònic i disciplinat, que era molt apreciat per la cura amb què posava les obres en escena. Font: Arxiu particular Teresa Broseta Fandos.

https://parnaseo.uv.es/Ars/ESTICOMITIA/Numero5/maquetacion/lloret_broseta.pdf