Joan Cavallé i Busquets

Dramaturg, escriptor, assagista i traductor.

Joan Cavallé ha tocat pràcticament tots els gèneres literaris, però on ha destacat més ha estat en novel·la i sobretot en l’escriptura per a l’escena. Cavallé va ser fundador del Centre d’Estudis Alcoverencs i és membre des dels seus inicis, l'any 1982, del col·lectiu La Gent del Llamp, centrat en l'edició de textos literaris, que actualment continua activa com una col·lecció de l'editorial Cossetània. 

La producció artística de Cavallé s’aglutina en dos períodes. Des dels anys vuitanta fins a l’any 1998, l’autor va estrenar i publicar de manera regular teatre, assajos, traduccions i narrativa. L’any 1986 es va donar a conèixer en l’escena catalana amb L’espiral (Exercici d’autofàgia), guanyadora del premi Recull, i dos anys després va guanyar el premi Josep M. de Sagarra per la seva traducció de Final de partida, de Samuel Beckett. Va col·laborar amb el grup Teatre Instantani per crear El telèfon (1989), que ell mateix va escriure i dirigir. Del 1988 al 1990 l’activitat literària de Cavallé va ser frenètica: va publicar set llibres (tres de narrativa, tres peces de teatre i un d’assaig), va participar en el Memorial Samuel Beckett, en el qual en va dirigir dues lectures dramatitzades, i va estrenar la seva traducció de Fi de partida. La primera meitat dels noranta també va ser molt fructífera per a l’autor: l’any 1994 mateix, va estrenar El Bagul al Festival Internacional de Sitges i va guanyar el  premi de novel·la Ciutat d’Alzira per Rei de mi. L’any 1995 va rebre la beca del Centre Dramàtic de la Generalitat d’escriptura dramàtica, el resultat de la qual, l’obra Dinastia Ming, va guanyar el premi de la crítica Serra d’Or 1999.

Aquesta fita va marcar l’inici del silenci creatiu de Cavallé, que es va trencar l’any 2006 amb la publicació del llibre infantil L’home que volia ser rei, i al qual van seguir novel·les (Contemplant el monstre, 2007), assaig (Tarragona escrita, 2007) i la peça de teatre Peus descalços sota la lluna d’agost, una de les obres més celebrades de l’autor que li va valer el premi 14 d’Abril de teatre i el premi de la Crítica Serra d’Or 2009. 

A més a més, Cavallé ha estrenat i publicat diverses peces de teatre breu d’influència brossiana, una aportació «singularíssima» segons el director d’algunes d’aquestes peces (Mestres, 2009), ha mantingut una activitat constant en l’àmbit de la crítica i la divulgació teatrals i ha dirigit la col·lecció de teatre d’Arola Editors «Textos a part» del 1998 al 2006, la qual va rebre el premi de la crítica Serra d’Or a la millor iniciativa teatral l’any 2003.

Joan Cavallé va formar part de la generació d’autors que periodísticament s’ha anomenat «generació Belbel», formada per aquells nascuts entre els cinquanta i seixanta que, a mitjans dels anys vuitanta, va donar un impuls decisiu a l’autoria catalana. L’evolució de la seva obra ha estat paral·lela a la d’altres autors del moment: d’uns inicis experimentals i minimalistes (Entaulats, L’espiral), influïts per Samuel Beckett i José Sanchís Sinisterra, a una obra de maduresa que, com altres autors d'aquesta generació, transita formats, tècniques i tonalitats molt diverses. El seu text dramàtic que acapara més elogis ha estat Peus descalços sota la lluna d’agost, una obra coral que és un dels comptats casos en la dramatúrgia catalana que ha dut a escena les seqüeles encara presents de la Guerra Civil. 

En l’àmbit tarragoní, Cavallé s’ha erigit com un dels seus principals creadors contemporanis que no ha renunciat a ser, també, un dinamitzador literari i cultural del territori. Com ha gestor cultural, ha estat impulsor del Museu Municipal d'Alcover, va redactar el projecte del Convent de les Arts i de la Fira de Bandolers, un projecte de caràcter escènic, de teatre de carrer, també d'Alcover. A Tarragona, ha estat Cap de gestió de l'àrea de Cultura (1999-2007) i membre del Patronat de la Fundació Forvm per a la fotografia. El 2014 va redactar el projecte de Casa de les Lletres, de la qual, des de llavors, és director.

Teatre (selecció)

L’espiral: exercici d’autofàgia. Barcelona: Institut del Teatre, 1990.

Senyores i senyors...; seguit d’Entaulats. Barcelona: Ed. 62, 1990.

El telèfon. Tarragona: La Gent del Llamp, 1990.

El concurs. Barcelona: Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, 1996.

Dimes i l’altre. Tarragona: La Gent del Llamp, 1996.

Dinastia Ming. Sobre la fràgil estabilitat de la dinastia Ming. Barcelona: Ed. 62, 1998.

Peus descalços sota la lluna d’agost. Tarragona: Arola, 2009.

El cap ple de formigues. Barcelona: Rema12, 2010.

Oller davant un boc de cervesa. Valls: Cossetània, 2012.

Narrativa 

L’amor no és problema. Tarragona: La Gent del Llamp, 1988.

Camell de doble gepa. Reus: FV, 1988.

Les flors verinoses. Barcelona: Ed. 62, 1990.

L’home que volia ser rei. Barcelona: Cruïlla, 2006.

La ciutat i alguna gent que hi viu. Cossètania, 2018.

Les benaurances. Barcelona: Angle, 2019.

Novel·la

Rei de mi. Alzira: Bromera, 1994.

Contemplant el monstre. Manresa: Angle, 2007.

Eva i el bosc. Barcelona: Cruïlla, 2008.

Els arbres no es podien moure. Barcelona: Angle, 2015.

Assaig i recerca 

Guia d’Alcover [amb Andreu Barbarà]. Tarragona: Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1982. 

Obra literària d’Antoni Isern [amb Magí Sunyer]. Alcover: CEA, 1984.

Quan les cases volien ser palaus. La població d’Alcover, 1553-1625. Alcover: CEA, 1989.

Del Sindicat a la Cooperativa Agrícola, 1920-1995 [amb Fina Cavallé]. Tarragona: Edicions El Mèdol, 1995.

Tarragona escrita. Barcelona: Lunwerg, 2007.

Crema Troia a Tarragona. Tarragona: Arola, 2007.

Foguet, Francesc. «Memòria d’una ignomínia». El País. Quadern (4 juny 2009), p. 5.

Foguet, Francesc. «Trepidant successió». El País. Quadern, núm. 1451 (5 juliol 2012), p. 2-3. 

Gallén, Enric. «Pròleg». A: Cavallé, Joan. Peus descalços sota la lluna d’agost. Tarragona: Arola, 2009, p. 22-25

Mestres, Albert. «El teatre breu com a laboratori creatiu: innovació literària i dificultat escènica en alguns exemples contemporanis». A: II Simposium Internacional d’Arts Escèniques. El teatre breu: procediments, formes i contextos (200 anys del naixement de Josep Bernat i Baldoví). Sueca: Universitat d’Alacant, 10-12 desembre 2009.

Sunyer, Magí. «El teatre de Joan Cavallé: de l’experimentació a la comèdia». A: Col·loqui Europeu d’Estudis Catalans. Volum 2. La literatura catalana de la democràcia. Montpeller: Centre d’Études et de Recherches Catalanes Université Paul Valéry, Association Française des Catalanistes, 2004, p. 275-286.

Entrada de Joan Cavallé a l’AELC

Joan Cavallé a la Viquipèdia