Joan Abellan i Mula

Dramaturg, assagista, director d’escena i professor de l’Institut del Teatre.

Joan Abellan va néixer a Barcelona l’any 1946 en el si d’una família d’origen murcià. El seu primer contacte amb el teatre va ser com a espectador en els muntatges de l’Orfeó de Sants. A partir dels setze anys va compaginar la feina d’administratiu a Nestlé amb l’escriptura i, dins del mateix departament on treballava, va impulsar i participar en un grup de teatre amateur. Durant el servei militar a Viella, Abellan va entrar en contacte amb joves universitaris polititzats, fet que el va motivar a deixar la feina d’administratiu i a matricular-se a l’Institut del Teatre l’any 1970.

L’any 1971 va viatjar al festival Nancy i va entrar en contacte per primera vegada amb les tesis del Teatre de l’Oprimit d’Augusto Boal, just a l’època en la qual Boal havia estat empresonat, fet que el conduiria, molts anys després i havent guanyat una beca de l’Institut del Teatre, a viatjar a Rio de Janeiro a entrevistar-lo com a part prèvia a l’escriptura de Boal contra Boal.

L’any 1974 va estrenar la seva primera obra a l’Institut del Teatre, Home tocant el flabiol damunt d'un núvol, que el Grup Nus va estrenar al pati del centre el 1974. En aquell mateix any, va entrar a formar part del cos docent de l’Institut del Teatre. L’any 1976 va estrenar al Festival Grec El bon samarità, càntir amunt, càntir avall, pensava que el cel guanyava i Déu se n'aprofitava o El Jardí de les Delícies, amb direcció de Pere Planella, Fabià Puigserver i Lluís Pasqual.

Més enllà de la seva faceta com a autor i investigador teatral, Abellan va escriure també guions per a la televisió i la ràdio als anys setanta i vuitanta. Des de l’any 1995 i fins al 2015 Abellan va ser el cap del Departament d’Escenificació i Dramatúrgia de l’Institut del Teatre.

Joan Abellan ha basculat entre la creació, la divulgació i la pedagogia, tot deixant empremta en ambdós àmbits. Com a creador ha escrit i dirigit més d’una vintena de peces teatrals. Va guanyar diversos premis per als seus textos teatrals, com el Premi Nacional Ignasi Iglésias en dues ocasions o el Premi Salvador Espriu; alguns dels premis van ser compartits amb Jaume Melendres, com el Ciutat de Granollers i el Crítica Serra d’Or de 1979. Junt amb Melendres, Abellan va guanyar el premi Prudenci Bertrana de novel·la l’any 1990. Abellan sol englobar-se en la «generació dels Premis Sagarra» (Gallén, 2005; Graells, 2006), terme tanmateix discutit que engloba els autors en català apareguts al llarg dels anys seixanta i principis dels setanta que solien compartir el fet d’haver guanyat aquest guardó.

La seva tasca com a investigador, divulgador i pedagog és extensa i rellevant, en especial per l’esforç d’importació de tendències internacionals que havien tingut poc recorregut en l’àmbit català. Ha publicat regularment en revistes especialitzades tan catalanes com espanyoles i estrangeres com ara Estudis Escènics, Serra d’Or, El Público, del qual en va ser coordinador a Catalunya dels anys 1980 a 1993, Pausa o Theatre d’Europe. Els seus assajos més rellevants han estat Artaud i el teatre, Boal contra Boal, el llibre d’entrevistes a l’autor i director brasiler Augusto Boal, i Els artistes plàstics de l'EADAG, el recull més ambiciós sobre el treball escenogràfic en el si de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual.

Teatre

El collaret d'algues vermelles [amb Jaume Melendres]. Barcelona: Edicions 62, 1979.

Despertar glaçat de primavera. Barcelona: Edicions del Mall, 1983.

La ruta del salmó. Barcelona: Edicions del Mall, 1985.

Eclipsi. Barcelona: Edicions del Mall, 1986.

La temporada a l'hivernacle. Barcelona: Millà, 1987.

Assaig

La representació teatral. Barcelona: Edicions 62, 1983.

Artaud i el teatre. Barcelona: Diputació de Barcelona: Institut del Teatre, 1988.

Boal contra Boal. Barcelona: Diputació de Barcelona: Institut del Teatre, 2001.

Els Joglars. Espais. Barcelona: Diputació de Barcelona: Institut del Teatre, 2002.

Graells, Guillem Jordi; Hormigón, Juan Antonio (eds.). Fabià Puigserver: hombre de teatro. Madrid: Asociación de Directores de Escena de España, 1993. 

Bueso, Antoni (coord.) Els artistes plàstics de l'EADAG. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2003.

D'altres publicacions

Brecht, Bertolt. Santa Joana dels escorxadors. Barcelona: Edicions 62, 1976. Versió.

La dona sense atributs [amb Jaume Melendres]. Barcelona: Edicions 62, 1990. Novel·la.

Bartomeus, Antoni. Els autors de teatre català: testimoni d'una marginació. Barcelona: Curial, 1976.

Benach, Joan Anton. «Joan-Josep Abellan, Premi Santamaria». Serra d'Or (Barcelona), núm. 202 (1976), p. 54.

Gallén, Enric. «Dramaturgs sense tradició. A propòsit de la 'generació del Premi Sagarra'». A: I Simposi Internacional sobre Teatre Català Contemporani. De la transició a l'actualitat. Barcelona: Institut del Teatre, 2005, p. 103-128.

Graells, Guillem-Jordi. «Els autors de la "generació del Premi Sagarra", assaig de nòmina». Pausa (Barcelona), 3a època, núm. 23 (2006), p. 17-21.

Petit, Teresa. Correspondències entre el Teatre de l'Oprimit d'Augusto Boal i el Teatre Independent català dels anys '60 en contextos d'opressió. 2012

Joan Abellan a la Viquipèdia

Joan Abellan a enciclopèdia.cat

Joan Abellan als arxius de (Pausa.)