Inici | Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes

Cruel Ubris

Subtítol: Espectacle de veu i moviment en dues parts
Autor/s: Els Joglars
Local estrena: Teatro Saleciano (Osca), 26 desembre 1971. Estrena a Barcelona: Teatre Capsa, 10 gener 1972. Es representa arreu de Catalunya, Espanya i Europa un total de 145 vegades fins al 19 març 1974.
Redactor/a: Martí Romaní Picas

Descripció

Cruel Ubris és una creació col·lectiva d’Els Joglars dirigida per Albert Boadella. Com els muntatges anteriors, consisteix en una sèrie de gags o números la successió dels quals basteix l’espectacle. En aquest cas, un total de deu peces expliquen sis històries («El sopar», «El circ», «Melodrama 1a versió», «Melodrama 2a versió», «Programe [sic] en directe» i «Tragèdia grega») que s’entrellacen i creen un canemàs de trames i subtrames que parodien el mite d’Èdip. Un personatge amb màscara que representa una vella minyona negra és un altre dels elements aglutinadors del collage i, a la vegada, permet els canvis de vestuari i escenografia. Aquesta és l’estructura de l’espectacle, segons el guió per a la censura:

«L’home i la seva consciència» mostra la relació d’un home i una dona amb les respectives consciències. Els personatges intenten rebel·lar-se contra elles a fi d’expressar-se i moure’s amb llibertat. Al final, l’home, desesperat, estrangula la dona.
A «Els cortesans» la disputa entre uns personatges que parodien l’alta societat portant els braços sempre ben amunt (símbol hiperbòlic de refinament) acaba quan obliguen a alçar els braços a un home que els du la contrària.
«Un voluntari, si us plau?», més coneguda com «l’escena de la tortura», és una mena de número de circ en què dos policies secreta i una partenaire torturen un home fins que aconsegueixen que (literalment) canti.
El «Melodrama» és una escena d’embolics entre un malalt, la seva dona, una monja i un doctor incompetent en la qual els personatges s’expressen amb sorolls i onomatopeies que recorden el món de l’automoció.
A continuació, a «Història de terror» es repeteix l’escena anterior amb un dispositiu escènic que en dificulta la visió.
«Òpera» és una caricatura d’aquest gènere ja que els personatges, per cantar, han d’enfilar-se als mobles. Com en moltes òperes, la mort dels protagonistes tanca la història.
A «Tragèdia» quatre mims amb mitja màscara representen un cor tràgic i tot seguit, a ritme de vodevil, la resta d’intèrprets ridiculitzen el mite d’Èdip.
També apareixen màscares a «Mascarada». En aquest cas, quatre personalitats contraposades es disputen quatre peces, que constitueixen una mena de tresor, fins que s’arriba a un acord.
«Pallassos» és una entrada clàssica de pallassos que desenvolupa una discussió i la conseqüent baralla en el context d’una escena de pesca ridícula. Tot seguit, juguen a fer de soldats i acaben tots a l’hospital.
Per acabar, a «Recepció» un criat anuncia una sèrie de personatges els noms dels quals provenen del text de l’espectacle. L’acció de saludar-se i presentar-se provoca un gran embolic. Al final, els actors amb prou feina es poden moure perquè han quedat entortolligats en un nus de cossos.

Significació

Després dels espectacles El diari (1968) i El joc (1970), Cruel Ubris és la tercera obra d’Els Joglars que dirigeix Albert Boadella. Els assajos es realitzen al local de la companyia del carrer d’Aribau al voltant d’una idea: dur a terme una sarsuela sobre la tragèdia d’Èdip.

L’assessorament musical, com en muntatges posteriors, és de Josep M. Arrizabalaga. Tot i la premissa inicial, els processos d’experimentació a partir de les improvisacions i la creativitat desbordant de la companyia obren múltiples possibilitats escèniques que acaben cohesionant-se en un pastitx teatral amb una filigrana dramatúrgica. Guillermo Ayesa explica que de totes les produccions del grup, aquesta és la que pateix més canvis en els assajos i després de l’estrena.

Cruel Ubris marca un abans i un després en la trajectòria de la companyia ja que per primera vegada apareixen la paraula i la intriga. El text es redueix a una sèrie de versos amb ressons tràgics però sense sentit (Oh Zeus! / La dissortada terra, ferotge destí. / Fuetejat per implacables déus de l’Olimp / Cruel Ubris!) que es van repetint al llarg de l’obra en totes les interaccions verbals. Això no obstant, els personatges posen l’èmfasi en la sonoritat i capacitat expressiva del significant i no tant en el significat, de manera que la paraula s’empra en un sentit musical. Aquesta deconstrucció del llenguatge obre la porta als jocs minimalistes que faran furor a Mary d’Ous (1972). A més a més, a Cruel Ubris emergeix l’ús de la intriga com a recurs dramatúrgic. Tal com assenyala Joan Abellan, el poti-poti avança «amb un joc de desaparicions i reaparicions sorpresa, tant de personatges com d’històries, de mecànica certament brillant i amb un efecte hilarant extraordinari».

L’augment de la complexitat del muntatge representa un canvi respecte les produccions anteriors. Es fan servir més de dos-cents objectes i l’escenografia i el vestuari destaquen per la seva abundància. A més, cal sumar-hi, en l’àmbit dramatúrgic, la paròdia de diversos estils teatrals, que s’exageren i es treuen de context i permeten transcendir la puresa del mim dels muntatges primerencs. Així, Els Joglars experimenten amb llenguatges tan diversos com el pallasso, la Commedia dell’Arte, el serial televisiu, la caricatura, l’actuació realista o naturalista, el cinema negre, els números de circ, la tragèdia, l’òpera. En aquest sentit, Cruel Ubris és un espectacle barroc que acosta la companyia a les formes del teatre popular. De fet, ells mateixos parlen d’un espectacle «de plaça» amb el qual volen interpel·lar «tota mena de públics, sense discriminació de cultura o informació teatral». Jaume Melendres considera que El joc era una peça gòtica, és a dir, construïda per «acumulació d’elements –en aquest cas, esquetxos– autònoms encara que sotmesos a una certa unitat d’estil o de to»; en canvi, Cruel Ubris representa una transició del gòtic al romànic, «una concepció arquitectònica on l’estructura predomina sobre les formes ornamentals». Tal com diu Boadella, «és un espectacle fet amb el cor més que no pas amb el cervell. Malgrat que l’obra és un gir respecte la línia dramàtica anterior, Els Joglars segueixen fidels a la seva aposta pel llenguatge del gest, el moviment, l’expressió corporal i la confecció d’espectacles sobretot visuals; tot i això, el so i la paraula, de mica en mica, van guanyant terreny. L’acostament a altres estils teatrals accentua, a més, la càrrega crítica del muntatge, ja que les invectives contra les convencions socials i polítiques són més afilades i punyents, malgrat que l’obra es representa en ple franquisme.

Cal destacar el gran èxit del muntatge i la bona rebuda, sobretot del públic. Quan van presentar l’obra al País Basc el 1971, Els Joglars van experimentar un nou tipus de relació amb el públic. I és que l’escena de la tortura, en el context de la lluita d’ETA, va provocar un silenci tens a la platea que va trencar-se amb una explosió d’aplaudiments al final. A partir del 1972, l’obra es va representar a Barcelona juntament amb El joc i Mary d’Ous. Aquesta és la primera trilogia d’Els Joglars i d’alguna manera intueix les tres versions que faran de d’Ubú, rei d’Alfred Jarry. Les representacions al Teatre Capsa i la gira posterior, que els porta a Polònia, Alemanya, Itàlia, Holanda i França, signifiquen la projecció nacional i internacional del grup, que cada vegada és més popular. Cruel Ubris deixa de representar-se el 19 de març de 1974, però la petjada que deixa en el grup es fa palesa en les produccions posteriors.

Fitxa artística de l’estrena

Actors i actrius: Albert Boadella, Marta Català, Ferran Rañé, Glòria Rognoni, Andreu Solsona, Jaume Sorribas, Montserrat Torres.

Direcció: Albert Boadella.

Escenografia, figurins i màscares: Montserrat Torres.

Assessorament musical: Josep M. Arrizabalaga.

Bibliografia

Abellan, Joan. «Reproches y seducciones». A: Els Joglars: Vint-i-cinc anys i un dia. Cuadernos El Público (Madrid: Centro de Documentación Teatral), núm. 29 (1987), p. 51-59. <https://goo.gl/hBGEFq>

Abellan, Joan. Els Joglars: Espais. Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 2002.

Abellan, Joan. La dramatúrgia escrita de la companyia Els Joglars Anàlisi dels textos produïts per als espectacles creats en el període 1970-2000 (d'El Joc a Daaalí). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Filologia Catalana, 2008. Tesi doctoral dirigida per Carles Batlle.

Ayesa, Guillermo. Joglars: Una historia. Barcelona: La Gaya Ciencia, 1978.

Boadella, Albert. Memorias de un bufón. Madrid: Espasa Calpe, 2001.

Castells, Francesc. «Els Joglars: Vida i obres». A: Boadella, Albert. M-7 Catalònia i Operació Ubú. Edició a cura de Francesc Castells. Barcelona: Ed. 62, 1985, p. 259-313. (Cara i creu; 46)

Cornago, Óscar. La Vanguardia teatral en España (1965-1975): Del ritual al juego. Madrid: Visor, 1999.

Corral, Anna. Música y dramaturgia: Dramaturgia musical y escenográfica en Els Joglars. Tesi doctoral dirigida per Julio Murillo Puyal. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Filologia Francesa i Romànica, 2009.

Corral, Anna (coord.). “El teatro es la verdad suprema”: Els Joglars, medio siglo de vida [monogràfic]. Insula: Revista de Letras y Ciencias humanas , núm. 733 (2011).

Desumbila, Josep. «‘Els Joglars’, per fi». Avui (24 novembre 1976), p. 27.

Fàbregas, Xavier. «Un nou espectacle dels Joglars: ‘Cruel Ubris’». Serra d’Or, any XIV, núm. 149 (febrer 1972), p. 59. <https://goo.gl/qRaiKc>

Fàbregas, Xavier. «‘Els Joglars’ fan dotze anys». Serra d’Or, any XVI, núm. 175 (abril 1974), p. 38-39. <https://goo.gl/dWk5sf>

Fàbregas, Xavier. «D’altres estrenes». Serra d’Or, any XVI, núm. 174 (març 1974), p. 56. <https://goo.gl/2F9Jps>

Herreras, Enrique. Los Diez mandamientos de la ley de Els Joglars: Reflexión litúrgico-estético-política sobre cuarenta años de gran teatro y prodigiosos escándalos. Alzira: Algar, 2005.

Joglars, Els. La guerra de los 40 años. Madrid: Espasa Calpe, 2001.

Lladó, Jordi; Vilaró, Jordi (ed.). Dona i teatre al segle XXI: IV Jornades de Debat sobre el Repertori Català. Lleida: Punctum, 2013.

Martínez Tomás, A. «Actuación del grupo ‘Els Joglars’». La Vanguardia (10 març 1972), p. 45. <https://goo.gl/TzxPab>

Martínez Tomás, A. «Presentación de ‘Els Joglars’ con el espectáculo ‘Cruel Ubris’». La Vanguardia (12 gener 1972), p. 26. <https://goo.gl/ac5yrr>

Masó, Ángeles. «‘Els Joglars’ presentan ‘Cruel Ubris’». La Vanguardia (3 març 1974), p. 58. <https://goo.gl/jkc2XA>

Pasqual, Lluís. «A la recerca d’un nou llenguatge teatral». Revista del Centre de Lectura de Reus, 4a època, núm. 230 (gener 1972), p. 1112-1115. <http://raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/139191>

Pérez de Olaguer, Gonzalo. «Crònica d’una història polèmica». A: Els Joglars: Vint-i-cinc anys i un dia. Cuadernos El Público (Madrid: Centro de Documentación Teatral), núm. 29 (1987), p. 25-35. <https://goo.gl/8XVhdr>

Racionero, Lluís; Bartomeus, Anton. Mester de juglaría: Els Joglars, 25 años. Traducció d’Isabel Torres. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Península, 1987.

Santos de Oliveira, Rogério. El proceso creativo teatral: Conceptualización y análisis a través de su aplicación a la obra de Albert Boadella y Els Joglars. Tesi doctoral dirigida per Manuel Pérez Jiménez. Universidad de Alcalá, Facultad de Filosofía y Letras, Departamento de Filología, 2010.

Saumell, Mercè. Teatre contemporani de dramatúrgia visual a Catalunya: 1960-1992. Aportacions formals, connexions amb el panorama internacional. Tesi doctoral dirigida per Ricard Salvat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Filologia Catalana, Facultat de Lletres, 2007.

Vilà i Folch, Joaquim. «Setze anys d’actuació: Biografia d’Els Joglars». Avui (24-25 març 1978), p. 19.

Yarrow, Ralph (ed.). European Theatre 1960-1990: Cross-Cultural Perspectives. Londres/Nova York: Routledge, 2014.

Enllaços

Cruel Ubris a la web d’Els Joglars: http://elsjoglars.com/portfolio/cruel-ubris/?lang=ca

Informació sobre la companyia a la Gran Enciclopèdia Catalana: https://goo.gl/9QZnok

Pàgina web de l’obra a Cervantes Virtual: https://goo.gl/Fa7ZNA

Fitxa de l’espectacle al Centro de Documentación Teatral: https://goo.gl/pMNaDx

Fitxa d’Els Joglars al Centro de Documentación Teatral: https://goo.gl/9xEc2r

Fitxa d’Albert Boadella al Centro de Documentación Teatral: https://goo.gl/awyR3V

Albert Boadella parla de Cruel Ubris: https://goo.gl/D5wceB

Fotografies de Pau Barceló de l’espectacle, al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques: http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:330337