Logo Institut del Teatre

Graziella Galán Bueno, «La farfalla rossa», «Miss Kai»

Comparteix
Data de naixement: 17-5-1958
Lloc de naixement: Madrid
Redactor/a: Jordi Jané i Romeu
Identificacio/ns

Artista circense (quadre aeri, corda llisa, trapezis fix i volant, dona mosca, roda de la mort, llit elàstic, perxa d’equilibri, baiadera i ballarina eqüestre).


Biografia

A punt d’acabar la carrera de Biològiques, el 1980 debuta al ‘Circo Ruso sobre hielo de Ángel Cristo’ i el 1981 passa al Circo Cardenal. La temporada de Nadal 1983 fa trapezi volant al Palácio de Cristal de Porto i el 1984 actua al ‘Circo Jumbo sobre agua’. El Nadal 1989-1990 es presenta a Barcelona amb la troupe de trapezistes volants del Circo Europa. També a Barcelona amb l’Europa la temporada de Nadal 1993-1994, l’èxit de les quatre primeres funcions del seu número de trapezi de força fa que el Circo Italiano, a la ciutat en les mateixes dates, la contracti com a màxima atracció del seu espectacle.

Actua en circs europeus i asiàtics i en locals de varietats com el Royal Theatre Carré (Amsterdam), l’Apollo Varieté (Düsseldorf) o el Hansa Varieté Theater (Hamburg).

El febrer de 1993, el director Bernhard Paul la descobreix a l’Stadthalle de Viena i la contracta per al seu Circus Roncalli, on Graziella treballa les temporades 1993, 1994, 1995, 1996, 1998, 1999, 2001, 2003 i 2005. El 2005, la seva mediació és decisiva perquè el Roncalli fitxi el trio català de pallassos Monti & Cia. (Monti, Gensi i Oriolo).

Graziella Galán manté un fort vincle amb el circ Raluy. Hi va debutar el 1996 a Saragossa i hi ha actuat els anys 1997, 1998, 2000 (gira argentina), 2001 (gira espanyola) i 2003 (Luxemburg, Noruega i Bèlgica). El celebrat epíleg fellinià dels espectacles d’aquest circ, que ella interpretava amb el clown Lluís Raluy, és una creació seva que, ja sense ella i amb algunes variacions, els Raluy han continuat presentant posteriorment. 

El 2002, l’estrena a Israel de la seva versió del número Upside down de l’italoquebequès Kai Leclerc la converteix en la primera dona al món que fa de mosca humana (Miss Kai).

El 2004 estrena a La Vela de Vilanova la coreografia al trapezi fix Farfalla a l’espectacle Grottesco de Monti & Cia. Per compromisos previs no actua al Grottesco del Fòrum, però el 2006 torna a col·laborar amb en Monti a Navidades en el Price, espectacle preinaugural del madrileny Teatro-Circo Price.

El 2010 participa com a trapezista, acròbata a la corda i dona mosca a l’òpera a.Babel Op.70-Historia de un manicomio, de Carlos Galán (Teatro de la Zarzuela, Madrid).

El maig de 2019 intervé a Quien se reserva no es artista, una producció del Circo Price en homenatge a la trapezista de força María del Pino Papadopoulos ‘Miss Mara’ (1933–2013).

Com a dona mosca, les temporades de Nadal 2018-2019 i 2019-2020 interpreta el rol de Rei Gaspar a Le Voyage des Mages, un neoacte sacramental exhibit en catedrals i dirigit pel belga Luc Petit.

Televisió

Pista de estrellas (Dúo Cristal, quadre aeri, TVE, 1990)

Trapezi de força (RAI, 1992)

Cinema

Rols de trapezista, doble de l’actriu Ellen Barkin i preparadora de l’actor Gabriel Byrne com a trapezista portador al film Siesta (Mary Lambert, 1987, amb Jodie Foster, Isabella Rossellini i Grace Jones).

Altres

Preparadora acrobàtica d’El sueño de una noche de verano (dir. Miguel Narros, Teatro Español, Madrid, 1987).

Preparadora dels números aeris del musical Cats (Alemanya, 2003).

Coreògrafa, dramaturga i ajudant de direcció en diversos espectacles del Circo Quimera, de Raúl Alegría.

Ajudant de direcció als Cabarets del Teatro Circo Price Pasión sin puñales (2009, dir. Xavier Albertí) i ¿Pasión sin puñales? (2010, dir. Andrew Watson).

Palmarès

2003. Finalista del Premio Nacional de Circo (INAEM).

2007. Premio de Circo ‘Villa de Madrid’.

2014. Premio Peregrino de la Alegría (Santander).


Significació

Graziella Galán suma la interpretació i la direcció escènica i coreogràfica a les múltiples especialitats circenses que domina. Exempts de la prosopopeia habitual al circ clàssic, els seus números denoten una dramatúrgia al servei de la bellesa i desperten en l’espectador unes emocions notablement allunyades de la tensió que solen provocar els números aeris.

De gestualitat austera i alhora empàtica, Graziella atorga aparença de facilitat a exercicis que exigeixen altes dosis d’esforç físic, concentració i control del risc. Treballar amb Berhard Paul l’ha refermat en un estil d’actuació més sensible que performatiu, però bo i així actua sense lonja de seguretat perquè afirma que qualsevol art ha de comportar una forma o altra de risc: el seu número de trapezi de força és tan perillós en les seqüències a trapezi parat com amb el trapezi a ple vol.

Com a dona mosca, caminant cap per avall a quinze metres d’altura, dissimula la dificultat i el perill amb una discreta comicitat que projecta en accions com empolainar-se davant del mirall, tocar música o fer jocs malabars amb boles, ventalls i mocadors.

Aquest tarannà escènic, essencialment natural, va cridar poderosament l’atenció de Joan Brossa quan la va veure actuar al Circ Raluy el 1997 i el 1998, però la mort del poeta va frustrar una molt probable col·laboració.


Bibliografia

Jané, Jordi. «Graziella Galán, fitxatge estel·lar del Circo Italiano». Avui (2 gener 1994), p. 43.

<https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001101758&page=43&search=Graziella&lang=ca&view=hemeroteca>

Jané, Jordi. «I Girona va aplaudir dempeus». Avui (28 octubre 1997), p. 50.

<https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001166262&page=50&search=I%20Girona%20va%20aplaudir%20dempeus&lang=ca&view=hemeroteca>

Jané, Jordi. «Catalans pel món». A: 152 Volts de pista. Vol. 1. Tarragona: Arola Editors, 2013, p. 149. (Col·lecció Eines de Circ)

Jané, Jordi. «Arlette Gruss, la llegenda». A: 152 Volts de pista. Vol. 1. Tarragona: Arola Editors, 2013, p. 155. (Col·lecció Eines de Circ)

Martín Medrano, Francisco. «Graziella Galán, vuelos bajo la cúpula». Programa de mà de l’espectacle Estrellas del circo, Teatro-Circo de Albacete. Febrer 2007.

Martín Medrano, Francisco. «Graziella Galán, la Campaneta del circ». Zirkòlika, núm. 42 (tardor 2014), p. 20-21.


Fonts iconogràfiques

Fotografia 1: Pàgina del programa de mà de Zwischen Gestern und Morgen! (Circus Roncalli, 2005)

Fotografia 2: Circ Raluy, Barcelona, 8 gener 1998 e/d: Carles Navales, Graziella Galán, Joan Soler-Jové, Albert Roca, Joan Brossa, Lluís Raluy, Rogelio Rivel, Marisa Andreu i Manuel Vallès ‘Totó’. Foto: Rosemarie Risto.


Enllaços

Quien se reserva no es artista (Homenaje a Miss Mara, 81’): 
https://www.youtube.com/watch?v=DAikG_Rm4Mg

Le voyage des Mages (3’ 46”): https://vimeo.com/329166908

Premi ‘Peregrino de la alegría’ (48”):
 https://www.youtube.com/watch?v=jievVHjSyls


Continguts relacionats


Generar PDF

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x