Patrícia Pardo Pescador

Dramaturga, guionista, directora escènica i actriu.

Es va formar en la tècnica clown amb Sergi Claramunt i va estudiar a l'Escola Municipal de Teatre d'Aldaia. Juntament amb Lluna Albert i Gemma Tabernes, fa fundar la companyia Nas Teatre (1995). Des de l'any 2007 és directora escènica i clown de la companyia de circ contemporani Patrícia Pardo, amb la qual ha actuat a diversos països d’Amèrica Llatina, Europa i Austràlia. Ha escrit peces per a diferents companyies i ha estat guionista de websèries com Archibald in València i de ficcions televisades com Autoindefinits, Maniàtics o Evolució. Així mateix ha estat professora d’escriptura dramàtica.

La dramatúrgia de Patrícia Pardo es caracteritza per abordar els temes tractats des de l’estètica de la subversió; una subversió que li permet rebel·lar-se contra els estereotips imposats i contra injustícies comunament acceptades o ignorades per la desídia social. La dramaturga valenciana s’interessa principalment per temàtiques que propicien la reflexió sobre la identitat de l’individu i, també, per la crítica a la classe política. Sovint, enfoca les reflexions des de la ironia o l’absurd, per tal d’aconseguir la pertorbació en el públic lector/espectador. La producció de Pardo aborda tant les problemàtiques individuals com les col·lectives, tot i que, en aquest últim cas, les qüestions politicosocials adquireixen habitualment un enfocament de caràcter local.

(Fins a 2020)

Perenne (Institut Valencià de Cultura). Teatre Rialto, 2020. València.

Presoners (Albena Teatre). Monestir de Sant Miquel dels Reis, 2020. València.

Spoiler Alert. La Lola Boreal, 2019. La Rambleta, València.

La vaca que riu. Cia. Patrícia Pardo, 2018. Espacio Inestable, València.

Els nostres. Institut Valencià de Cultura i Diputació de València, 2018. Teatre Principal, València.

Les solidàries. Atiro Hecho, 2017. Espacio Inestable, València.

Cul Kombat. Cia. Patrícia Pardo, 2015. Espacio Inestable, València.

La exiliada, la negra, la puta, el caracol y la mística. Teatro de lo Inestable, 2014. Espacio Inestable, València.

Contemporani. ESAD, 2014.  Auditori Alfons Roig de la Universitat de BBAA de València.

El fandango de Marx. Cia. Patrícia Pardo, 2014. Sala Ultramar, València.

Valèntia. VEUS Autors Valencians de Teatre, 2012. Espacio Inestable, València.

Fer-li l’amor al despropòsit. Cia. Patrícia Pardo, 2012. II Festival Cabanyal Íntim, casa del carrer Sant Pere, 83, València.

Retaule de l’abandó. Cia. Eva Zapico, 2011. Carme Teatre, València.

Ètica, tattoos i saldos. Cia. Patrícia Pardo, 2011. Sporting Club Russafa. I Festival Russafa Escènica.

Zero Responsables. Professió valenciana, 2010.  Sala Matilde Salvador, València.

Comissura. Cia. Patrícia Pardo, 2010. TAMA, Aldaia.

Confesiones de siete mujeres pecando solas. Bramant Teatre, 2010.

T’espere baix. Combinats, 2008. TAMA, Aldaia.

Construyendo a Verónica. Bramant Teatre, 2006. Festival VEO, València.

A pedazos. Copia Izquierda, 2004. Teatro de los Manantiales, València.

Estem tan bronzejats que fem una mica de fàstic (ESAD, 2003). Teatro de los Manantiales, València.

Dies d’ensalada. GTUV, 2001. Sala Matilde Salvador, València.

Amors impossibles. Nas Teatre, 2001. Teatre del Mercat, Aldaia.

Pardo, P.; Sáez, G. Bardagarassar. València: Comissura Edicions, 2019.

Ardoy, J.; Martínez, N.; Belmonte, D.; Francachela, T.; Pardo, P.; Urieta, A.; Verdugo, A. Dramatúrgies subversives: Saturnalia; La onironauta. Un viaje entre el sueño y la vigilia; Menú desgusto-acción i Peccata minuta; La vaca que riu; Guerra; A-normal o la oveja errante. València: Red Escena, 2019.

Cobo, A.; González, C.; Hernández, E.; Pardo, P.; Po Poy; Sáez, G.; Sebastian, C. Patrícia Pardo. Obra escogida (1996-2017). València: Comissura Edicions, 2019.

Cornelles, J.; Disla, J.; Gomar, J.; Montalbán Kroebel, P.; Ochoa, G.; Pardo, P.; Zarzoso, P. Zero Responsables. Bizkaia: Artezblai, 2018.

Pardo, P. Patrícia Pardo. Obra escollida (1996-2017). València: Comissura Edicions, 2017.

Pardo, P. Aristòtil ha mort, El meu nom és Maria José Guisado. El fandango de Marx. Ací!, Les solidàries. Barcelona: RE&MA 12, 2017. (Col·lecció Off Cartell; 27)

Cornelles, J.; Disla, J.; Jornet, A.; Pardo, P.; Policarpo, J.; Ramos, J. Construyendo a Verónica. València: 2007. (Textos en escena; 7)

Disla, J.; Jornet, A.; Pardo, P. Estamos tan bronceados que damos un poco de asco. València: Universitat de València, 2004.

Disla, J.; Pardo, P.; Picó, J.; Puchades, J.; Sánchez-Velasco, A. Dies d’ensalada. València:  Universitat de València, 2001.

Boluda Gimeno, C. Creació escènica a València avui. Feminismes, memòria, migracions i classes. València: L’Estiba Cultural, 2019, p. 238-285

Marcillas, I. «Sexo y género en el teatro de Patrícia Pardo: Cul Kombat». A: Romera Castillo, José (coord.). Teatro y marginalismo(s) por sexo, raza e ideología en los inicios del siglo XXI. Madrid: Verbum, 2017, p. 389-400.

Marcillas, Isabel. «La dramatúrgia de Patrícia Pardo: una estètica perifèrica». A: Badosa, Cristina; Bernardó, Domènec (ed.). El teatre català a les perifèries. Perpinyà: Premses Universitàries de Perpinyà, 2016, p. 109–119.

Martínez Montesinos, V. «El cant obrer de Patrícia Pardo». Afán de Plan, Revista Cultural de València (2015).

Requena, I. «Culo, culo, culo». Revista con la A, núm. 46 (2016), p. 1-3.

Rosselló, R. X. «L’autoria teatral valenciana del segle XXI: la consolidació de noves veus». Zeitschrift für Katalanistik – Revista d’Estudis Catalans, núm. 31 (2018), p. 313-343.

Rosselló, R. X. «Más allá de la interpretación». Telón de fondo. Revista de teoría y crítica teatral, núm. 19 (2014), p. 83-107.

Web de Patrícia Pardo

Patrícia Pardo a la Viquipèdia