Inici | Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes

Passacaglia

Autor/s: Gilberto Ruiz-Lang
Local estrena: Festival de Bagnole
Data estrena: 1980
Redactor/a: Clàudia Brufau Bonet

Descripció

Estrenada el 1980, Passacaglia és una coreografia de Gilberto Ruiz-Lang creada pel Ballet Contemporani de Barcelona (col·lectiu) basada en música de G. Frederick Händel. El ballarins que la van interpretar en la seva estrena són Joan Roca, Juan Carlos García, Elisabet Ferrer, Toni Martínez, Laura Pérez Cabrero, Dinora Valdívia i Maria Rosas. Passacaglia, que és una coreografia d’aproximadament 15 minuts, és un estudi exhaustiu de la música. Una transcripció directa i profunda d’un concert barroc en la qual Ruiz-Lang va juga amb la geometria i l’harmonia musical. Hi ha un entramat de cercles, triangles i quadrats. Per altra banda, també es va inspirar en idees de Bauhaus, que es veuen reflectits en el vestuari de colors primaris –groc, vermell i blau– que llueixen els ballarins, i que al moure’s provoquen un efecte òptic.

Significació

Aquesta peça coreografiada pel mestre Gilberto Ruiz-Lang és sens dubte una de les més rellevants del Ballet Contemporani de Barcelona. Obra mestra del coreògraf, Passacaglia va ser premiada al Festival de Bagnolet el 1980 com a millor coreografia i també al Certamen Coreogràfic de Colònia.

Ruiz-Lang, que va ser professor del departament de dansa contemporània de l’Institut del Teatre acabat de crear, va concebre aquesta coreografia a partir d’un taller que va impartir als seus alumnes, molts dels quals eren membres del Ballet Contemporani de Barcelona.

A més, va ser una de les obres de repertori de la companyia més interpretades i de les més ben valorades per la crítica de la producció en dansa contemporània catalana durant l’etapa de transició, com també ho és Labertint (1979), del grup Heura, peça que també va sorgir d’un taller de l’Institut del Teatre dirigit per Ruiz-Lang.

Format principalment en tècnica Graham, Ruiz-Lang també es va endinsar un temps en el treball menys emocional i més analític de Alwin Nikolais, la base del qual s’insinua en la qualitat formal i plàstica de Passacaglia. En certa manera, a partir d’aquestes propostes coreogràfiques, com l’encoratjament per la producció pròpia de l’escena local, el coreògraf Ruiz-Lang va obrir camins i tendències estètiques, en aquest cas una línia marcada per l’harmonia plàstica i musical.

Bibliografia

Boluda, Amèlia; Ambròs, Jordi. BC.B: 1977-1997. Barcelona: Editorial Columna, 1997.

Dansa 79, núm. 26 (setembre 1982 ), p. 34-35.<http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/Dansa79/id/1192/rec/26>

Vendrell, Ester. La Dansa a Catalunya 1975 -2000: polítiques i identitat. Tesi doctoral dirigida per Maria Josep Ragué i Arias. 4 vols. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2007.

Enllaços

Enregistrament de la coreografia disponbile a la Biblioteca de l'Institut del Teatre.