Herta Frankel

Titellaire i ventríloqua austríaca afincada a Barcelona des del 1942 fins a la seva mort.

S’inicià en el món artístic fent de ballarina en el ballet infantil del Teatre de l’Òpera de Viena. Més tard, continuà la seva carrera en el món de la interpretació, fent també incursions com a cantant i vedet en diferents companyies. Com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial, va haver de fugir d’Àustria i va anar a viure a Itàlia, on entrà a formar part de la Compagnia di Pier Bussetti, amb la qual arribà a l’Espanya de Franco amb l’espectacle musical Mani in tasca e naso al vento. A Barcelona s’incorporà a la companyia de teatre de varietats Los Vieneses, d’Arthur Kaps (1908-1974) i Franz Joham (1907-1991), amb la qual debutà l’any 1948 al Teatro Español com a marionetista-manipuladora al quadre intitulat Grandes artistas en pequeño tamaño, dins la revista Sueños de Viena, amb un èxit extraordinari.

Durant dotze anys, del 1959 al 1971, col·laborà en programes realitzats als estudis de Miramar com Lo que cuenta tía Cristina, Aventuras de Pepito, Día de fiesta, Los pequeños amigos de Herta Frankel i Casilda, entre d’altres.

El 1961 fundà companyia pròpia: un teatre ambulant de marionetes, amb el qual va participar en la major part de festivals d’Espanya, i el 1969 la sèrie El país de la fantasía, una coproducció de TVE i la cadena de televisió alemanya Hessischer Rundfunk, va rebre nombrosos premis i reconeixements, tant nacionals com internacionals: el Premi Marconi (Milà, 1970), la Nimfa d’Or (Montecarlo, 1970) i el Platero de Oro (Gijón, 1971). Del 1973 al 1976 actuà al restaurant de la sala de festes Scala Barcelona, on tingué ocasió de recuperar la línia de treball dels orígens, tot presentant al públic el seu repertori de teatre negre. Cal destacar l’espectacle Love Play (Juegos de amor), amb lleugers tocs d’erotisme. Herta Frankel va morir el 18 de febrer de 1996. La seva col·lecció completa de marionetes es pot visitar al Parc d’Atraccions del Tibidabo.

Frankel fou especialment popular en els primers anys de la televisió espanyola, on es va convertir en una autèntica pionera de programes infantils.

La Perrita Marilín, un gos impertinent (creació de la ninotaire María Elvira de Loyzaga), Tonto, Gruñón, Ruki i Muki, i Violeta són alguns dels ninots i titelles que cobraren vida gràcies a la marionetista i que deixaren un record inesborrable a la memòria col·lectiva de diverses generacions de nens i nenes d’aquells anys seixanta.

Martín, Josep A. El teatre de titelles a Catalunya: aproximació i diccionari històric. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.

Marionetarium, compañía de marionetas de Hertha Frankel

Hertha Frankel a la Viquipèdia

Vídeos de Hertha Frankel