Manuel Cubeles Solé

Coreògraf, director escènic, activista cultural, productor de televisió

Al Centre Social de Betlem, essent un infant, va aprendre els fonaments de la Rítmica de Jaques Dalcroze de la mà del mestre Enric Gibert Camins. Durant la República ballava amb l’Esbart Folklore de Catalunya sota el mestratge de Joan Bial i Serra. Ferit a la cama a la Batalla del Segre, integrant de la lleva del Biberó, i incapacitat per continuar ballant, va dedicar bona part de la seva energia creativa a la dinamització i col·laboració amb diversos esbarts dansaires que mantinguessin vives aquelles danses que la tradició havia preservat. Així, va fundar i dirigir l’Esbart Verdaguer (1946-1953), com a eina de resistència pacífica contra la dictadura, amb la complicitat d’Alexandre Cirici i Josep Benet; l’Esbart Sarrià (1955) i contribuí en la fundació de l’Obra del Ballet Popular (1945), tot plegat amb el propòsit de revaloritzar la dansa catalana com a expressió artística. Al llarg de la seva trajectòria va cooperar amb molts esbarts, com l’Esbart Sant Martí, l’Esbart Gaudí, l’Esbart Maragall d’Arenys de Mar i tants d’altres. Des del 1990 i fins als darrers anys de la seva vida, va col·laborar intensament amb l’Esbart Marboleny, tot treballant en la conceptualització i muntatge de coreografies i arranjaments coreogràfics, com en les activitats de la seva Escola de Dansa, amb la voluntat d’iniciar els nens i nenes en la dansa popular catalana.

Com a director escènic va tenir un important paper en l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (1954-1963), que es proposava normalitzar i donar visibilitat al teatre en llengua catalana, així com en els Cicles de Teatre Medieval que Josep Romeu i Figueras va dur a terme al Saló del Tinell de l’antic Palau Reial Major de Barcelona, particularment en les dues primeres edicions (1961 i 1962), i en l’escenificació de La Passió de Barcelona (1962 i 1963).

Va intervenir en les Festes d’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat, com a membre de la Comissió Abat Oliba (1946-1947); va ser director executiu del Festival de la Cançó Mediterrània (1959-1967), i cap de producció durant catorze anys de TVE-Miramar, en la programació de la qual va inserir la sèrie de dramàtics Teatre Català (1964), el primer programa en català produït per Televisió Espanyola de Barcelona.

En el camp de la ràdio, Cubeles va introduir el català a RNE amb el programa de reflexió, opinió i actualitat «Paraula i Pensament», així com «Paraules de sempre» (1972-1973) i «Paraules per a una sola veu», dels quals en fou guionista.

Per tota la seva tasca de compromís amb la llengua i la cultura catalanes va rebre, el 1987, el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Jaume I, i el 1990, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

7 novembre 1949. Ball de la Coca de Sant Lorenç de Morunys (variacions coreogràfiques sobre un tema popular). Instrumentació per a cobla de Joaquim Serra. Coreografia de Manuel Cubeles. Palau de la Música Catalana. Esbart Verdaguer.

23 desembre 1949. Suite per a una Òpera. Òpera “Marina”, d’Emilio Arrieta. Música tradicional catalana. Instrumentació per a orquestra de Joaquín Serra. Coreografia de Manuel Cubeles. Gran Teatre del Liceo. Esbart Verdaguer.

15 gener 1950. La Bella Miralda (Variacions coreogràfiques sobre un tema de Sant Julià de Vilatorta). Instrumentació per a orquestra de Lluís Moreno. Coreografia de Manuel Cubeles.  Palau de la Música Catalana. Esbart Verdaguer.

1 setembre 1950. El Maridet. Petit ballet sobre una partitura de Francesc Pujol per a cobla. Coreografia de Manuel Cubeles. Festa Major El Figaró. Esbart Verdaguer.

28 octubre 1950. La Marsoliana. Instrumentació per a cobla de Lluís Moreno. Coreografia de Manuel Cubeles. Festival de tardor, Palau de la Música Catalana. Esbart Verdaguer.

22 abril 1951. El Ball de Sant Ferriol (fantasia sobre la cançó popular). Instrumentació per a cobla de Lluís Moreno. Coreografia de Manuel Cubeles. Teatre Calderon. Esbart Verdaguer.

19 maig 1956 Danses de la Mare de Déu del Roser. Instrumentació d’Antoni Català. Coreografia de Manuel Cubeles. Centre Parroquial de Sarrià. Esbart Sarrià.

4 juny 1956. L’Auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol. L’Alegria que Torna. Direcció de Pau Garsaball i Manuel Cubeles. Gran Teatre del Liceu. Agrupació Dramàtica de Barcelona.

29 juny 1957. Le malade imaginaire comèdia-ballet de Molière amb música de Marc-Antoine Charpentier. Coreografia i direcció de grups de Cubeles. Pati de l’Hermes de la casa Bartomeu, Jardí dels Tarongers de Pedralbes. Esbart Sarrià.

La barca d’Almílcar de Joan Oliver. Coreografia i direcció de grups de Cubeles. Gran Teatre del Liceu. Agrupació Dramàtica de Barcelona.

1958 i 1962: L’amador de gentilesa o la cort de Joan I de Ferran Soldevila. Gran Teatre del Liceu. Agrupació Dramàtica de Barcelona.

El burgès gentilhome de Molière i música de Lully. Direcció de Ricard Salvat i Cubeles. Gran Teatre del Liceu. Agrupació Dramàtica de Barcelona.

19 maig 1960. Retaule Berguedà. Instrumentació per a cobla de Rafael Ferrer. Coreografia de Manuel Cubeles. Centre Parroquial de Sarrià. Esbart Sarrià.

25 març 1961. El Penedès. Instrumentació de Rafale Ferrer. Coreografia de Manuel Cubeles. Centre Parroquial de Sarrià. Esbart Sarrià.

Teatre Romànic. Direcció general de Josep Romeu i Figueras, moviment escènic i coreogràfic de Cubeles. Saló del Tinell.

II Cicle de Teatre Medieval. Direcció general de Josep Romeu i Figueras, direcció escènica de Cubeles. Saló del Tinell.

1962 i 1963. La Passió de Barcelona. Direcció general de Josep Romeu i Figueras, direcció escènica de Cubeles. Saló del Tinell.

Setembre 1991. Retaule de Santa Tecla de Tarragona. Instrumentació per a cobla de Francesc Cassú. Coreografia de Manuel Cubeles. Catedral de Tarragona. Esbart Santa Tecla de Tarragona.

Agost 1992. Dansa de la LLibertat (Festa d’en Tocasons de Taradell). Música de Pilar López i Arcos. Instrumentació per a cobla de Francesc Cassú. Coreografia de Manuel Cubeles. Taradell. Esbart Sant Genís de Taradell.

Febrer 1996. Ball del Ciri de Taradell. Instrumentació per a cobla de Josep Garcia i Miràngels. Coreografia de Manuel Cubeles. Festa Major de Sant Sebastià. Taradell. Esbart Sant Genís de Taradell.

Baltà, Pere. «El centenari de Manuel Cubeles i l’Esbart Marboleny». Tornaveu. Associacionisme i Cultura, 14 (2019).

Cirici Pellicer, Alexandre. «El Ballet, espectacle total». Ariel, 12 (1947), p. 84-85.

Coca, Jordi. L’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Intent de Teatre Nacional (1955-1963). Barcelona: Institut del Teatre: Edicions 62, 1978.

Foguet, Francesc [et al.] (eds.). L’Agrupació Dramàtica de Barcelona: entre el mite i la realitat? III Jornades de debat sobre el repertori teatral català. Lleida: Punctum: GRAE, 2011.

Garcia, Josep; López, Pilar (eds.). Miscel·lània d’homenatge a Manuel Cubeles. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2022.

López Arcos, Pilar. «Manuel Cubeles. Una vida intensa i singular al sevei de Catalunya». Revista Musical Catalana (Barcelona: Sàpiens Publicacions), núm. 315, p. 10-11.

Massip, Francesc. «Manuel Cubeles, artista del gest». Serra d’Or, núm. 703-704 (2018), p. 72-76.

Puig Claramunt, Alfonso. Guia técnica, sumario cronológico y análisis contemporáneo del ballet y baile español. Barcelona: Montaner y Simón, 1951, p. 407-412.

Romeu i Figueras, Josep. Teatre medieval en escena. Representacions de teatre medieal i renaixentista (1961-1969). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2017.

Samsó, Joan. «Josep Benet i la recuperación nacional: l’Esbart Verdaguer, la Comissió Abat Oliba i Miramar». A: Miscel·lània d’homenatge a Josep Benet. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991, p. 45-62.

Vallès i Rovira, Isidre. «Entrevista amb Manuel Cubeles. L’Art popular com a eina de redreçament nacional». Catàleg de l’exposició Homenatge de Catalunya a Alexandre Cirici (1914-1983). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1984, p. 78-86.

Fotografia 1: Retrat de M. Cubeles per Alexandre Cirici, 1950.

Fotografia 2: Esbart Folkloric Catalunya Cubeles, 1937.

Fotografia 3: Érase una vez Cubeles amb barret dirigint els ballarins de Esbart Verdaguer, 1949.

La dansa tradicional catalana. Departament de Cultura (gencat.cat)

El teatre. Departament de Cultura (gencat.cat)