Obskené

La companyia Obskené va ser fundada l’any 2008 per Constanza Aguirre, Judith Pujol i Ricard Soler, en aquell moment estudiants de l’Institut del Teatre. Entre els col·laboradors habituals de la companyia s’hi troben els dramaturgs Albert Boronat i Anna Maria Ricart, els intèrprets Ilona Muñoz, Andrea Madrid, Marc Naya, Enric Cambray i Nuri Santaló o el tècnic i escenògraf Adrià Pinar. La companyia ha muntat espectacles tant per a sales d’exhibició convencional com per carrer o site specific. L’any 2013 la companyia va protagonitzar el cicle Accent Obskené a la Sala Beckett, consistent en l’exhibició de set propostes pròpies durant tota temporada. Aquell mateix any van estrenar al Festival de Teatro Clásico de Almagro el que, fins la data, serà el seu èxit més sonat, l’adaptació en format teatre de carrer de Fuenteovejuna de Lope de Vega. Aquest espectacle va arribar a aconseguir el premi Max a millor adaptació per a Anna Maria Ricart i una gira arreu del territori espanyol que va durar diverses temporades. L’any 2015 van guanyar el premi Adrià Gual de projectes escènics amb Ciutat de Vidre, estrenada a la Sala Beckett. La temporada 2016-2017 va ser la companyia resident en aquesta mateixa sala. A banda de les produccions pròpies, Obskené també ha distribuït produccions afins a la companyia i d’espectacles infantils creats per alguns dels seus integrants.

Al llarg de la seva trajectòria, Obskené ha demostrat ser una companyia hiperactiva, versàtil i amb una enorme voluntat d’investigar totes les formes possibles de l’escena. Han muntat espectacles en format site specific (Trossos, País sense paraules), teatre de carrer (Fuenteovejuna, Manifesta) i textos per a sales convencionals de dramaturgs de la companyia o versions d’autors internacionals (Alpenstock, Hamlet és mort). L’exploració de les possibilitats de la tecnologia en l’escena ha estat una constant en la seva trajectòria, per bé que en alguns espectacles ha pres una rellevància decisiva (Ciutat de vidre, Interaccions). La companyia ha treballat sovint teixint aliances amb creadors, companyies i espais de l’àmbit internacional.

(Fins al 2020)

Privat Reservat, text i direcció de Ricard Soler i Judith Pujol. Teatre Magatzem, Tarragona. 2009.

Circ de lluna, de Ricard Soler. Espai públic, Barcelona. Març 2010.

Buenos Aires, de Rafael Spregelburd. Direcció de Ricard Soler. Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona. Març 2011.

Hamlet és mort. No hi ha força de gravetat, d’Ewald Palmetshofer. Direcció de Judith Pujol. Versus Teatre, Barcelona. Març 2011.

Trossos, d’Albert Boronat. Direcció de Ricard Soler. Fira de Tàrrega. Setembre 2012.

Este no es un lugar adecuado para morir, d’Albert Boronat. Direcció Judith Pujol. Sala Beckett, Barcelona. Setembre 2013.

Redaliz, de Pedro Lipcovich. Direcció de Ricard Soler. Sala Beckett, Barcelona. Octubre 2013.

Más allá del parque/Al otro lado del parque, de Ricard Soler. Direcció de Mònica Bofill. Sala Beckett, Barcelona. Octubre 2013.

País sense paraules, de Dea Loher. Direcció de Judith Pujol. Nau Ivanow, Barcelona. Novembre 2013.

Fuenteovejuna, breve tratado sobre las ovejas domésticas, dramatúrgia d’Anna Maria Ricart a partir del text de Lope de Vega. Direcció de Ricard Soler. Almagro. Juliol 2013.

Nàpols 27, creació i direcció de Judith Pujol i Xesca Salvà. Sala Sandaru, Barcelona. Maig 2014.

Gran Rifa d’un fabulós viatge a Mèxic, creació d’Obskené i Teatro Ojo. Fira Tàrrega. Setembre 2014.

Manifesta, de Jean-Frédéric Messier. Direcció de Ricard Soler. Fira Tàrrega. Setembre 2015.

Ciutat de vidre, dramatúrgia de Mònica Bofill i Ricard Soler a partir de textos de Paul Auster, David Mazzucchelli i Paul Karasik. Direcció de Ricard Soler. Sala Beckett, Barcelona. Maig 2017.

Alpenstock, de Rèmi de Vos. Direcció de Ricard Soler. Teatre Tantarantana, Barcelona. Desembre 2017.

De carenes al cel, d’Albert Boronat. Direcció de Judith Pujol. Sala Beckett, Barcelona. Desembre 2017.

Interseccions, direcció i dramatúrgia de Mireille Camier i Ricard Soler. Sala Hirshima, Barcelona. Juliol 2019.

López Rosell, César. «Una fresca i suggerent versió de Fuenteovejuna». El Periódico (29 febrer 2016).

Moliné Xirgu, Clara. «El cicló Obskené desferma l’humor negre». Núvol (5 desembre 2017). <https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/el-ciclo-obskene-desferma-humor-negre-49665> [Consulta: 18 setembre 2020]

Puig Taulé, Oriol. «Obskequè? Obskené!». Núvol (22 juliol 2016). <https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/obskeque-obskene-38395> [Consulta: 18 setembre 2020]

Web d'Obskené