Llorenç Moyà

Dramaturg

Poeta, narrador i autor dramàtic. Llicenciat en dret i funcionari de l’Administració de justícia.

L’obra dramàtica de Moyà abasta un primer període neoclàssic (fins al 1965), un altre de recuperació del teatre mallorquí tradicional, i un darrer de conreu del teatre popular. Llevat d’un drama espars dels anys quaranta, va començar a escriure teatre a la fi dels anys cinquanta, quan ja havia compost una extensa i considerable obra poètica. Els seus mestres foren els clàssics grecs, Shakespeare, els clàssics moderns, Giraudoux, Anouilh i els existencialistes francesos. Enmig d’aquestes influències, va fixar la mirada sobre la tragèdia, gènere que li oferia, a part de l’objecte estètic, que més d’un cop va derivar cap a un esteticisme que deixava al descobert una certa pobresa dramàtica, una oportunitat de denunciar la dictadura franquista, atès que l’opressió política, la repressió religiosa, el poder d’Estat, a la manera d’una fatalitat antiga, podien donar nou vigor a l’èpica grega, la qual, juntament amb l’atemporalització dels temes, li permetria de defugir la censura. Moyà va cloure el període neoclàssic el 1965 amb la composició de Medea. No va ser un període limitat al conreu del teatre, i encara que en aquest hi predomina la tragèdia (Fàlaris, Electra, Fedra, Medea), també hi trobem farses (Tirèsias, Ulisses, El retorn d’Ulisses) i obres d’assumpte clàssic no estrictament grec (Orfeu, El fogó dels jueus, que aborda el drama dels xuetes).

Al teatre de la llibertat –així el va qualificar el mateix autor–, hi va seguir immediatament una etapa de recuperació del teatre mallorquí tradicional, amb les correccions de l’Adoració dels tres reis d’Orient i de l’Entremès d’en Llorenç Malcasadís i na Sussaina des Fil (el 1967 va escriure La beata pública, continuació original de l’Entremès d’en Llorenç Malcasadís). Tot seguit, va deixar gairebé d’escriure teatre, potser per descoratjament (abans dels anys setanta només havia estrenat la farsa Ulisses, i encara amb una voluntariosa però discreta posada en escena). No es tractava d’un fet aïllat, perquè el seu plegament va coincidir, a Mallorca, amb els de Llorenç Villalonga, Josep M. Palau i Camps i Jaume Vidal Alcover davant el domini absolut de l’anomenat teatre regional als escenaris mallorquins. 

Una vegada jubilat, Moyà va reprendre la tasca creadora el 1979 esmenant tres entremesos mallorquins anònims del segle xviii amb els quals va arribar a bastir una obra original que va reunir en un volum titulat La fira de les banyes (el 1972 va persistir a tractar d’un tema històric en la tragèdia Joanot Colom). En la darrera etapa de la seva producció dramàtica, Moyà va evolucionar cap a manifestacions més concretes de la denúncia; va humanitzar els personatges, els va lliurar de la rígida moral que predicava l’autor de les tragèdies (identificada en més d’un aspecte amb la moral dominant de la postguerra), els va descriure com a agnòstics i va accentuar, en canvi, la crítica a la repressió i a la perversitat, que detestava especialment.

En el darrer lustre de la seva vida, el ritme d’activitat creadora de Moyà va assolir un grau més intens fins i tot que el del període neoclàssic. Només en el camp dramàtic va escriure una dotzena de sainets i l’adaptació d’El Drac, del rus Evgueni Schwartz; va publicar dos volums de sainets (un dels quals a Barcelona); va poder presenciar les estrenes de La beata pública, dels entremesos de La fira de les banyes i, encara, dues setmanes abans de morir, la de dos sainets d’El ball de les baldufes en el Festival de Teatre de Sitges. Amb el conreu d’un gènere considerat menor, però també el més ric i representatiu del teatre mallorquí, com va observar Xavier Fàbregas, Moyà va arribar a gaudir d’una situació acceptable com a autor: d’una banda, la publicació immediata d’una part dels entremesos; d’altra banda, l’escenificació igualment immediata de les peces. La darrera etapa de la producció teatral de Moyà es caracteritza, en conseqüència, per haver establert l’equilibri entre la qualitat literària, no defraudada mai, i l’acostament al gran públic.

Malgrat els premis que va obtenir, l’autor només va veure publicada i estrenada una part del seu teatre. D’ençà del seu traspàs, s’ha editat gairebé tot el seu teatre inèdit, s’han estrenat els entremesos de La importància de tenir un siurell (1982), Fedra (1983), Joanot Colom (1995), El retorn d’Ulisses (1998) i els entremesos de La rebel·lió dels mascles (2006). La seva versió d’Els Reis, que es representa per a celebrar l’epifania, i el Via Crucis, que s’escenifica el Divendres Sant, han adquirit la condició de teatre popular. A més, les escenificacions d’alguns poemes de Moyà, com el Via Crucis, Polifem i La posada de la núvia, no nascuts amb aquesta finalitat, han permès als espectadors de fixar la mirada en la base dramàtica que sosté el conjunt de la seva obra.

Adoració dels Tres Reis d’Orient, de bell nou composta per Llorenç Moyà, 6 gener 1966 al Teatre del Centre Social de Binissalem pel Grup Atlant, sota la direcció de Marcelino Díaz Márquez (6 gener 1986 a Palma, sota la direcció de Bernat Pujol i Adolfo Díez, representació anual ininterrompuda des de llavors).

Ulisses, 22 octubre 1969, a la sala d’actes del col·legi Sant Francesc (Palma) per la secció de declamació de la societat La Protectora, sota la direcció de Bernat Homar.

Tres per mostra, muntatge que inclogué En Llorenç Malcasadís i na Sussaina des Fil, en adaptació de Llorenç Moyà, l’any 1975 a la sala parroquial de Son Espanyolet (Palma) per la companyia El Vaixell, sota la direcció de Pere Lluís Caminals.

El fogó dels jueus, 15 juliol 1977 a la fàbrica de catifes de sa Calatrava (Palma), sota la direcció de Ramon Cavaller.

La beata pública i En Llorenç Malcasadís i na Sussaina des Fil, 12 gener 1978 al Teatre Principal (Palma) per la companyia El Vaixell, sota la direcció de Pere Lluís Caminals.

Fàlaris, 10 juny 1978 al Teatre Principal (Palma) per la companyia El Vaixell (Son Espanyolet, Palma), sota la direcció de Pere Lluís Caminals.

Entremesos mallorquins del segle XVIII, muntatge de La fira de les banyes (Entremès del pescador i el frare, Entremès dels sagristans burlats i Entremès del moliner banyut), 26 maig 1979 al Teatre Principal (Palma) pel Grup de Teatre de Bunyola.

El ball de les baldufes, 15 novembre 1980 a l’Assistència Palmesana pel Grup de Treball Teatral, sota la direcció de Maurici Gallardo.

Polifem, 19 maig 1981 a la Sala Mozart de l’Auditòrium (Palma) per Taula Rodona, sota la direcció de Bernat Pujol i Adolfo Díez.

Els vicis capitals, muntatge que inclogué dos entremesos d’El ball de els baldufes, de Llorenç Moyà, 18 octubre 1981 en el Festival de Teatre de Sitges per La Cubana, sota la direcció de Jordi Milan.

La importància de tenir un siurell o Tres entremesos amb un mateix sofà (Entremès dels pretendents, Entremès del seductor i Entremès de l’adúltera de París), 15 gener 1982 al Teatre Principal de Palma, sota la direcció de Guillem Cabrer.

Fedra, 4 juny 1983 al Teatre Alcázar (Sóller) per Nova Terra, sota la direcció de Maria Vázquez Pulgarín. 

Via Crucis, 28 març 1986 a les escales de la Seu de Palma per Taula Rodona, sota la direcció de Bernat Pujol i Adolfo Díez, representació anual ininterrompuda des de llavors.

Joanot Colom, 30 novembre 1995 al Teatre Principal (Palma) per La Lluna de Teatre, sota la direcció d’Antoni Maria Thomàs. 

El retorn d’Ulisses, 28 abril 1998 al Teatre Municipal de Muro pel Grup Fatitat Teatre de l’IES Berenguer d’Anoia, sota la direcció d’Andreu Caballero.

La rebel·lió dels mascles (Entremès de les heroiques fadrines d’Aumallutx i Entremès de les desconsolades viudes des Rasquell), 12 desembre 2006 al Teatre Municipal de Binissalem per Xamo-Xamo, sota la direcció de Miquel Àngel Moyà.

Fàlaris, tragèdia en tres actes. Mallorca: Moll, 1962.

El fogó dels jueus, tragèdia. Mallorca: Robines, Tallers tipogràfics Honderos, 1964. 

Adoració dels tres reis d’Orient, de bell nou composta per Llorenç Moyà. Mallorca: Gràfiques Miramar, 1966. 

Entremès d’En Llorenç mal casadís i Na Sussaina d’es fil, esmenat per Llorenç Moyà. Mallorca: Daedalus, 1967.

Una tragèdia i una farsa. Inclou Fedra i Ulisses, p. 11-88 i 89-125, respectivament. Mallorca: Moll, 1969.

La fira de les banyes. Inclou l’Entremès del pescador i el frare, p. 15-40, l’Entremès dels sagristans burlats, p. 43-75, i l’Entremès del moliner banyut, p. 77-133. Mallorca: Imp. Lope, 1980.

El ball de les baldufes. Inclou l’Entremès dels llépols befats, p. 9-37, l’Entremès de les dones eixorques, p. 39-73, i l’Entremès del bordell i l’inquisidor, p. 75-102, Barcelona: Edicions 62.

Fàlaris. Palma: Moll, 1987.

Teatre de la llibertat. Inclou Tirèsias, peça per a titelles, p. 37-53; El retorn d’Ulisses, tragèdia, p. 55-88; Electra, tragèdia, p. 89-153; i Medea, tragèdia, p. 155-205. Palma: Documenta Balear 1993.

Soler i Antich, Joan; Mestre, Miquel; Moyà, Llorenç. Teatre de la revolta. Inclou Joanot Colom, tragèdia, de Llorenç Moyà, p. 138-179. Palma: Documenta Balear, 1994. 

Entremesos. Inclou Entremès d’en Llorenç Mal Casadís i na Sussaina del Fil, p. 17-58; La beata pública, p. 59-124; La importància de tenir un siurell o tres entremesos amb el mateix sofà (Entremès dels pretendents, p. 129-156, Entremès del seductor, p. 157-189, i Entremès de l’adúltera de París, p. 191-224); i La rebel·lió dels mascles (Entremès de les heroiques fadrines d’Aumallutx, p. 231-266, Entremès de les desconsolades viudes des Rasquell, p. 267-296, i Entremès de les tristes casades de Crestatx, p. 297-339). Palma: Documenta Balear, 1995.

El fogó dels jueus. Pollença: El Gall, 2006.

Adoració dels tres reis d’Orient, de bell nou composta per Llorenç Moyà. 2a ed. Mallorca: Ajuntament de Palma, 2009.

Fàbregas, Xavier. «Pròleg». A: Moyà, Llorenç. La fira de les banyes. Mallorca: Imp. Lope, 1980. (Col. Sa Nostra Terra; 2)

Nadal, Antoni. «Pròleg». A: Moyà, Llorenç. Fàlaris. Orfeu. Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1987, p. 7-18. (Biblioteca Bàsica de Mallorca; 17)

Vidal, Miquel Àngel. La tebior dels dies. Pollença: El Gall Editor, 2013.

Llorenç Moyà i Gilabert a la Viquipèdia

Llorenç Moyà i Gilabert a enciclopèdia.cat

Llorenç Moya i Gilabert al portal de l'AELC