Mort de Dama

L’escriptor Llorenç Villalonga (Palma, 1897-1980) va escriure simultàniament la novel·la Mort de dama (1931) i la versió teatral, més humorística, A l’ombra de la Seu, comèdia en cinc actes i un epíleg, inclosa dins el primer volum de les seves Obres completes (1969). Considerada com a inviable teatralment per algun adaptador, aquesta versió ha estat gairebé negligida en les tres escenificacions que s’han fet fins avui de la novel·la (així mateix, alguns episodis de la novel·la han estat adaptats com a esquetxos en unes altres dramatúrgies).

La primera adaptació, inèdita, fou a cura de Biel Moll i la va estrenar l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, sota la direcció de Ricard Salvat, al Teatre Romea, de Barcelona, el 15 d’octubre de 1970, amb decorats i figurins d’Avel·lí Artís Gener i amb Joan Albert Amargós al piano. Els intèrprets principals foren Montserrat Carulla, Adela Abad, Montserrat Julió, Ovidi Montllor, Marina Noreg, Elisenda Ribas, Jordi Serrat, Albert Socias, Enric Majó, Carme Sansa i Miquel Arbós. En aquesta adaptació, els personatges secundaris adquireixen protagonisme. Amb morfologia mallorquina i fonètica barcelonina.

La segona adaptació, inèdita, més lliure que l’anterior, fou a cura de Guillem Frontera, més narrativa que teatral, més txekhoviana que brechtiana. Produïda pel Consell Interinsular de les Illes Balears en una iniciativa sense precedents, es va estrenar el 3 de febrer de 1981 al Teatre Principal de Palma sota la direcció de Pere Noguera. Hi van destacar les actrius Catalina Valls Aguiló de Son Servera i Maruja Alfaro. L’obra va girar per les Balears, Tarragona (Teatre de la Universitat Laboral, 1982) i Barcelona (Teatre Romea-Centre Dramàtic, 1982). Amb morfologia i fonètica mallorquines. Es va reposar el 26 de febrer de 1998 al Teatre Principal de Palma amb motiu del centenari del naixement de Llorenç Villalonga, que s’havia escaigut el 1997.

La tercera adaptació, publicada el 2009, la més lliure de totes tres, de factura felliniana, i que prescindeix de la veu del narrador, fou a cura de Marc Rosich i Rafel Duran. Producció del Teatre Nacional de Catalunya i del Teatre Principal de Palma, estrenada el 21 de gener de 2009 a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya i el 13 de març de 2002 al Teatre Principal de Palma, sota la direcció de Rafel Duran. Mercè Arànega fou guardonada amb el Premi Nacional de Teatre pel paper que va fer d’Obdúlia de Montcada. Amb morfologia i fonètica mallorquines, malgrat l’origen barceloní de protagonistes com Margarida Minguillón.