Grup de teatre independent creat el 1971 per Joan Maria Gual al capdavant d’un grup d’actors i actrius que tenia com a seu social la Sala Gaudí, sala d’exposicions situada a l’Avinguda de Madrid de Barcelona, que va aixoplugar el grup cedint-los un espai on assajar. Els membres del grup procedien del món aficionat, el teatre independent o la universitat, i en destacaven especialment Núria Duran, Ramon Teixidor, Gabriel Renom, Ignasi Roda i Enric Cervera, entre d’altres.
El principal objectiu del grup que funcionava com una cooperativa fou professionalitzar-se i, també, a partir del 1977, recuperar el vell teatre abans conegut com el Club Helena, que havia esdevingut un bingo i després un cinema X, per convertir-lo en el que és l’actual Teatre Regina. La voluntat de Gual i els seus més estrets col·laboradors de recuperar aquest espai teatral, fins i tot treballant com a operaris per netejar de runa l’espai ―coneguts com la brigada azul pel veïnat del carrer Sèneca― va vèncer multitud d’obstacles fins a aconseguir que la propietat del local sufragués la remodelació. Joan Maria Gual, ànima del projecte, net i germà d’homes de teatre, havia iniciat la seva carrera com a actor i director a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, de Ricard Salvat, dirigint alguns espectacles de l’escola.
La inauguració efectiva del Teatre Regina (9 abril 1980) fou el detonant de la desaparició del grup que va totalitzar una desena de posades en escena al llarg de la dècada dels anys setanta i va programar les primeres temporades del teatre dedicat principalment al públic infantil. El repertori de l’A-71 es concentrà especialment en el teatre del absurd, assolint un notable èxit amb la posada de La lliçó, d’Eugène Ionesco, i va prendre com a referència el teatre de Manuel de Pedrolo que van representar en més d’una ocasió. També es van dedicar al públic infantil quan es feren càrrec del Jove Teatre Regina muntant peces de Josep Maria Muñoz Pujol i rondalles populars. L’ A-71 va voltar amb els seus espectacles gràcies a l’adquisició d’una furgoneta que li va permetre representar a Andalusia o Galícia, sempre en llengua catalana.
Descens a la superfície interior, tres, de Manuel de Pedrolo (1973), espectacle creat a partir dels textos de l’autor, Pell nova dins del pou, Acompanyo qualsevol cos i Bones notícies de Síster. Estrena al Teatre Español (7 juny 1973). Intèrprets: Ramon Teixidor, Gabriel Renom, Núria Duran, David Bremon, Sílvia Castelló, Esteve Freixa, Jordi López, Sussi Morell, Elpídia Oliver i Àlex Aixelà. Escenografia: Frederic Amat. Direcció: Joan Maria Gual.
Xavier Fàbregas comentà arran l’estrena (Serra d’Or, 15 juliol 1973): «A més d’un director de possibilitats encara difícils de predir hi ha en Joan Maria Gual, un promotor teatral en el millor sentit del mot. Un home capaç de cohesionar un equip de persones i d’irrompre a la vida teatral amb un grup que aspira a una ràpida professionalització, com és l’A-71: un grup que serà molt interessant de poder judicar en una experiència escènica menys ingrata que la present». [Fàbregas es referia als textos de Pedrolo centrats en la incomunicació].
La farsa dels metges, de Molière. Pròleg i epíleg de Jaume Vidal i Alcover. Estrena al Saló del Tinell (2 octubre 1973). Intèrprets: Ramon Teixidor, Arnau, Maria Cinta, Gabriel Renom, Núria Duran, David Bremon, Sílvia Castelló, Esteve Freixa, Jordi López, Elpídia Oliver i Àlex Aixelà. Escenografia: Frederic Amat. Direcció: Joan Maria Gual.
La lliçó, de Eugène Ionesco (1974). Estrena al Teatre Español (30 juliol 1974). Traducció: Joan Argenté. Intèrprets: Ramon Teixidor, Núria Duran i Joan Maria Gual. Direcció: Joan Maria Gual.
La crítica de Xavier Fàbregas (Destino, 10 agost 1974) destacava el treball dels protagonistes: «… Núria Duran i Ramon Teixidor ens ofereixen la més rica i més matisada interpretació de llur carrera. En tots dos la gamma de tons es coordina per donar al diàleg el ritme i el dring que més suggerent pot resultar a cada escena, i el gest, sempre mesurat, ve en ajut de la paraula d’una manera que sembla espontània però que és resultat de moltes hores de treball».
Mixtura indiscretament mòbil, de Manuel de Pedrolo (1975). Estrena al Casino Club de Ritme de Granollers (19 desembre 1975). Intèrprets: Núria Duran, Anna Sagristà, Ignasi Roda, Enric Cervera i Joan Maria Gual. Direcció: Joan Maria Gual.
Fàbregas en el seu comentari (Diari de Barcelona, 24 desembre 1975) subratllava el següent: «El Grup A-71 ha rebutjat els efectismes i ha aconseguit un espectacle que serveix fidelment les necessitats internes dels textos de Pedrolo. El seu treball és acurat, il·lustratiu, i d’un gran to professional. La interpretació resulta homogènia, si bé val la pena ressaltar el treball de Núria Duran i el d’Anna Sagristà, aquesta darrera sobretot en el Monòleg, el fragment més costumista de Mixtura indiscretament mòbil».
Bèsties de mar, d’Edward Albee (1976). Estrena al Casino Club de Ritme de Granollers (4 desembre 1976). Traducció: Terenci Moix. Intèrprets: Enric Cervera, Jaume Nadal, Ignasi Roda i Anna Sagristà. Música: Ignasi Roda. Direcció: Joan Maria Gual i Ignasi Roda. Abans de l’estrena a Barcelona l’espectacle feu una llarga gira que els dugué a localitats tan distants com Vigo i Ciutadella.
La crítica de Xavier Fàbregas (Avui, 7 desembre 1976) trobava que hi havia dues parts desiguals: «El muntatge del Grup A-71 ha forçat la màquina, ha rebutjat el pseudo-naturalisme de la primera part i ens ha presentat d’entrada unes figures estrafetes: la senyora madura, com ja hem dit, és un transvestit, i el tipus del marit (Jaume Nadal) està concebut amb el mateix to histriònic. És una primera part divertidíssima i plena d’encerts. Però que obligava a una segona part que es representés el contrast. I aquí és on falla el muntatge. Hom ha volgut, senzillament, accentuar el grotesc i això no era possible».
Pitarrades (1977). Text col·lectiu. Estrena a La Cova del Drac (1 juliol 1977). Intèrprets: Lluïsa Beltran, Enric Cervera, Just Martínez i Anna Sagristà. Direcció: Joan Maria Gual.
El comentari de Xavier Fàbregas (Avui, 3 juny 1977) destacava el següent: «Els actors del Grup A-71 es mouen amb ritme, compassadament, coneixien la importància de pronunciar els mots d’una manera o d’una altra, canten d’una manera plausible, i tant els més veterans ―Anna Sagristà i Enric Cervera― com els més novells ―Lluïsa Beltran i Just Martínez― han assajat a fons, Pitarrades, a més, conté encara una altra originalitat: ni Anna Sagristà ni Lluïsa Beltran es descorden un botó». [Fàbregas es referia a que malgrat el text que podia incitar a despullar-se, el muntatge es centrà en el text sense caure en aquest recurs fàcil].
Antígona, de Josep Maria Muñoz Pujol (1978). Estrena al Teatre Lliure (19 octubre 1978). Intèrprets: Núria Duran, Gal Soler, Pau Bizarro, Enric Cervera, Josep Madern i Jordi Rocosa. Música: Lluís Llach. Direcció: Joan Maria Gual.
A la seva crítica (Avui, 24 octubre 1978), Xavier Fàbregas escrivia: «Aquestes limitacions [Fàbregas es refereix a la gestualitat i entonació dels actors] apareixen encara més accentuades en la resta dels actors, i donen com a resultat un muntatge pla, monocorde, que en lloc d’aglutinar-se s’estova a mesura que avança. Antígona significa un viratge en la trajectòria del Grup A-71 i, per tot el que portem escrit, ja es comprèn que es tracta d’un viratge poc afortunat».
En Gostí lladre, rondalla mallorquina recopilada per mossèn Antoni Maria Alcover. (s/d)
Fàbregas, Xavier. Teatre en Viu (1973-1976). Barcelona: Publicacions de l’Institut del Teatre, 1990.
Fàbregas, Xavier. Teatre en Viu (1977-1982). Barcelona: Publicacions de l’Institut del Teatre, 1995.
Gual, Joan Maria. «A-71 i el Teatre Regina». Assaig de Teatre (Barcelona: AIET), núm. 37, p. 103-110.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
