Casino Ceretà

El Casino Ceretà és una peça clau del centre de la vila de Puigcerdà. Situat a la plaça de Barcelona fent cantonada amb la Rambla Josep M. Martí va ser construït per la Societat del Casino fundada l’any 1879. La seva junta directiva, reunida el 22 de setembre de 1891, va aprovar la construcció d’un edifici propi finançat mitjançant accions dels socis. Van encarregar el projecte a l’arquitecte Calitxe Freixa. Les obres van començar l’11 d’abril del 1892 i es va inaugurar l’1 de gener del 1893.

Originàriament l’edifici es definia a partir d’elements neoclàssics, però un incendi el 31 de juliol del 1904 va destruir-ne gran part. Poques setmanes més tard van iniciar-se les obres de reconstrucció —dirigides per l’arquitecte Josep Domènech i Estapà— que van permetre reinaugurar el teatre l’any 1906. El resultat va ser un edifici d’estil eclèctic que seguia els corrents de diferents èpoques.

Dos grans blocs, el teatre i el casino, defineixen el volum de l’edifici separats per una glorieta. Des de l’entrada de la plaça Barcelona accedim al teatre; des de la Rambla Josep Ma Martí entrem a la zona social i recreativa del casino. El Casino Ceretà es va construir amb el sistema tradicional de murs de càrrega sobre fonaments correguts amb sostres embigats de fusta i cobertes de llosat de pissarra. Els postissos decoratius interiors són de guix sobre enllistonat. A l’interior també destaquen els sostres amb motllures i un gran llum de braços situat al saló octogonal, que va ser adquirit a València a la dècada dels setanta. Els estucats i esgrafiats de la façana del projecte original no van ser finalment executats.

Els seus usos han anat variant al llarg dels anys. L’edifici consta d’una planta soterrani que actualment és una zona d’exposicions i havia estat també una discoteca (La Gatzara). Aquests usos van desfigurar lleugerament la façana. La planta baixa conté el vestíbul del teatre, l’escenari (d’alçada superior a les 3 plantes de l’edifici) i diferents sales d’ús divers (administració, espai de restauració, billars, biblioteca, zona de descans, una escola de dansa, etc.). La primera planta és ocupada per un primer amfiteatre i sales de la societat del Casino. Al segon pis s’hi troba el segon amfiteatre.

El teló original del teatre va salvar-se de les flames de l’incendi i es conserva al Museu Cerdà, també a Puigcerdà. Va ser pintat per Maurici Vilomara i Virgili, creador de l’escola catalana d’escenografia realista, que fou escenògraf de diverses sales teatrals de Catalunya, entre les quals cal destacar el Gran Teatre del Liceu.

A l’exterior l’edifici ha mantingut la seva fisonomia. Ara bé, l’any 1933 van realitzar-se unes reformes a l’interior per habilitar el teatre com a cinema. Aquestes van eliminar les llotges de la planta baixa i les laterals d’ambdós amfiteatres.