Oriol Boixader i Escanilla, 'OriolO'

Pallasso, músic i actor.

S’inicia al grup d’animació Picatrons (1976) i el duo comicoacrobàtic Vitore e Nani (Manel Trias i Oriol Boixader). Amb la incorporació de Xavier Soler, el duo es transforma en Petita Companyia de Saltimbanquis del Dr. Soler (1979-80). Paral·lelament fa d’acròbata, músic i malabarista al Circ Cric (1978–1981) i al Circ Perillós (1982–1985).

Del 1985 al 1995 s’integra a Comediants com a actor –en ocasions també com a director adjunt– en els espectacles Dimonis, Alè, La nit, Mare Nostrum, El foc de la festa, i en cavalcades com La magia del tiempo i La Cartuja. El 2001 torna a col·laborar amb Comediants a Bi.

Del 1995 al 1996 és director adjunt dels espectacles d’animació de Port Aventura.

Resident a Sevilla des del 1994, el 1997 presenta la seva companyia de pallassos (OriolO): Soy un payaso (1997), El primer concierto (2007), Triálogos clownescos (2009), Fun-Fun-Fun (2011), Big Bank (2013) i La primera obra de arte (2018, en col·laboració amb La Fundición Producciones). 

És el contraaugust de Monti & Cia. als espectacles Klowns, Utopista, Fools-Folls, Fòrum 2 mil i pico i Grottesco. A finals del 1999, amb l’august Monti i el clown Gensi presenten entrades clàssiques al Circo Cardenal (Las Palmas de Gran Canaria) i la temporada 2005 giren per Alemanya amb el circ Roncalli.

Boixader torna al Roncalli les temporades 2013-2015 (Time is honey), en què comparteix pista amb el clown Gensi (fix al Roncalli des de 2005) i, segons la temporada, amb els augustos Sergei, Devlin, Eddy i Anatoly.

També ha treballat amb els pallassos Sergio Bini «Bustric», Leo Bassi, Jango Edwards i David Larible. Ha fet d’actor en algunes companyies teatrals i ha tocat en formacions musicals com Orquestrina La Mundial, Telegraph Jazz Band, el grup de Jaume Arnella o la sevillana Banda de la María.

En el període 1991-1994 va presidir l’avui extinta Associació de Circ de Catalunya i els cursos 1993-1994 i 1994-1995 va impartir classes de pallasso i expressió corporal al Centro Andaluz de Teatro (Sevilla).

Oriol Boixader és un dels artistes veterans del circ contemporani català i, com a contraaugust, un renovador del llenguatge dels pallassos clàssics.

En el trio tradicional de pallassos (clown, august, contraaugust), el contraaugust (o segon august) està considerat el rol més difícil dels tres. Boixader ja va superar amb escreix el repte donant la rèplica a l’august Joan Montanyès «Monti», i tant quan és contraaugust com quan esdevé august excèntric, s’expressa amb gest i música (clarinet, flauta, campanes, ampolles...), sense paraules (com a màxim onomatopeies o monosíl·labs) i capta l’atenció del públic tant en accions estridents com en els gestos més subtils.

(a més de les ja citades i fins al 2019)

6 octubre 1989. Autoria i direcció Tortell Poltrona. Carpa Bardelona, Rambla de Barcelona.

27 juny 1997. Autoria Joan Montanyès, Josep Maria Mestres i Guillem-Jordi Graells. Direcció Josep Maria Mestres. Teatre Lliure. Monti & Cia.

22 abril 1999. Autoria Joan Montanyès i Jordi Purtí. Direcció Joan Montanyès i Jordi Purtí. Coreografia Mar Gómez. Teatre Nacional de Catalunya, Sala Tallers. Monti & Cia.

28 juny 2000. Fools Folls. Autoria Joan Montanyès. Direcció Marc Montserrat i Joan Font. Teatre Borràs. Monti & Cia.

29 desembre 2000. Circ Raluy. Barcelona.

23 agost 2001. Autoria Joan Font i Moisès Maicas. Direcció Joan Font, Xavi Mateu, Joan Montanyès. XV Festival Castell de Peralada (estrena real l’abril anterior a Pequín). Comediants i Companyia Acrobàtica de Qiqiaer.

22 desembre 2001. Pallassos de Nadal. Repertori clàssic. Direcció Joan Montanyès. Lliure de Gràcia. Monti & Cia.

24 novembre 2002. Fòrum 2 mil & pico. Idea i guió Oriol Boixader, Josep Maria Mestres i Joan Montanyès (amb la col·laboració de David Trueba). Direcció Josep Maria Mestres. Direcció musical Lluís Vidal. Teatre Lliure de Montjuïc. Monti & Cia.

15 juny 2004. Autoria Joan Montanyès. Direcció Marc Montserrat. Carpa de circ instal·lada al Fòrum de les Cultures (Barcelona). Circ Còmic (Monti & Cia.).

7 abril 2005. Zweischen, Gestern und Morgen. Circus Roncalli. Direcció Bernhard Paul. Debut a Köln i gira per Alemanya.

21 juliol 2012. Quimera. Circo Raúl Alegría. Santander.

5 octubre 2012. Esperando a Godot (en el rol de Lucky). Samuel Beckett. Direcció Joan Font. Teatro Central (Sevilla). Excéntrica Producciones.

2013 i 2014. Time is honey. Direcció Bernhard Paul. Circus Roncalli. Gira alemanya.

Good times. Direcció Bernhard Paul. Circus Roncalli. Gira alemanya.

2 febrer 2016. Navidades en el Price. Direcció Abel Martín. Circo Price (Madrid).

15 desembre 2017. Galtük, un sueño de Navidad. Direcció La Fiesta Escénica. Teatro Nuevo Apolo (Madrid).

4 abril 2019. El somriure al peu de l’escala (a partir de la narració de Henry Miller). Direcció Ramon Simó. Teatre Lliure (Montjuïc).

26 setembre 2019. Alfredo Tobía. Teatro Circo Price (Madrid).

Español, Piti. «L’ofici del circ (reflexions personals)». A: Jané, Jordi; Minguet, Joan (coord.). Catàleg de l'exposició Circ contemporani català, l'art del risc. Barcelona: Krtu: Departament de Cultura de la Generalitat: Triangle postals, 2006.

Jané, Jordi. «El Circ Roncalli fitxa els pallassos Monti & Cia». Diari Avui (28 març 2005) <http://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001310988&page=33&search=roncalli&lang=ca&view=hemeroteca>

Jané, Jordi. 152 Volts de pista. 2 vols. Tarragona: Arola Editors, 2013. (Col·lecció Eines de Circ)

Mestre, Jesús (coord.). El món fascinant del Circ Cric. Barcelona: Viena Edicions, 2007.

<http://www.oriolo.info/Oriolo/Inicio.html> [Consulta: 30 setembre 2019]